Quins llibres es publiquen el 2026?

Què es publica enguany? Quins autors llegirem? El primer trimestre del 2026 arriba carregat de novetats editorials destacades, com ara el nou llibre d’Eva Baltasar, Peixos (Club Editor), i el de Pol Guasch, Relíquia (Anagrama). També serà un any d’aniversaris: d’una banda, el centenari del naixement del poeta i novel·lista Blai Bonet portarà unes quantes publicacions destacades, tant de poesia com de narrativa; d’una altra, El·la Geminada celebrarà el 120è aniversari de la primera publicació de Josafat, la gran novel·la de Prudenci Bertrana, que ara reeditarà. També serà el 130è aniversari de la mort de Paul Verlaine, motiu pel qual LaBreu en publicarà dos dels poemaris i, a més, també es commemorarà el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i, per això, es publicarà un assaig il·lustrat dedicat a l’arquitecte més universal del país.

A més, arribaran traduccions en català molt destacades. Una pinzellada: La Segona Perifèria publicarà Amada, del premi Nobel de literatura Toni Morrison; Raig Verd portarà a les llibreries una de les novel·les africanes més aclamades, Un gra de blat, de l’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, mort el maig passat; i Edicions 1984 tornarà a traduir Iris Murdoch.

Per a saber totes les novetats, us recomanem que us endinseu en les llibreries del vostre barri o municipi i que pregunteu als llibreters, perquè aquest article només recull una vintena de novetats de narrativa en català, novel·les traduïdes, no-ficció i poesia i, per tant, deixa de banda molts títols i gèneres. Només us fem cinc cèntims d’allò que podrem llegir aquest primer trimestre de l’any.

Narrativa en català

Enguany tindrem un bon grapat de novetats de narrativa en català. A continuació en destacarem només una vintena, començant per la reedició de Josafat, de Prudenci Bertrana, que fa El·la Geminada pel 120è aniversari de la primera publicació de la novel·la. Un bon motiu, doncs, per a recuperar aquesta obra que sovint ha estat comparada amb el clàssic de Victor Hugo El geperut de Notre-Dame a la gironina. Aprofitant l’avinentesa, cal recomanar també el llibre Barcelona, publicat a final d’any per l’editorial Cap de Brot, un recull d’articles i cròniques periodístiques que va escriure Bertrana quan va viure a la capital catalana, entre el 1912 i el 1941.

Dins el sector, a més, enguany serà especialment important el centenari del naixement del poeta i novel·lista Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997), motiu pel qual se’n publicaran unes quantes reedicions tant de poesia com de narrativa. Quant a novel·la, Club Editor (que de l’autor ja ha publicat El mar, Judes i la primavera i Míster Evasió) en recuperarà Haceldama, i Eumo en publicarà la biografia literària, a càrrec de Carles Rebassa.

Club Editor també publicarà el nou llibre d’Eva Baltasar, Peixos, una de les escriptores més destacades d’ençà que Boulder es va convertir en la primera novel·la en català candidata al premi Booker. Ara torna amb un personatge femení de protagonista, la Victòria, una escriptora que reflexiona sobre els seus llibres i sobre els límits de l’escriptura.

A més, enguany serà especialment bo quant a novel·la negra, un gènere com més va més destacat dins la literatura catalana. Per exemple, podrem llegir Gossos, de David Cordero (La Campana); Diví, d’Oriol Canals (Rosa dels Vents), autor que ja va enlluernar milers de lectors amb No dormiràs; Barcelona, triologia policíaca (Crims.cat), de Rafael Tasis; A sang i a foc (Bromera), de Jesús Giron Araque, premi Novel·la i Falles Ciutat de Cullera, i El falcó daurat, de Juli Martínez Amorós (Edicions del Bullent).

Tampoc no hi faltaran llibres d’autors mediàtics. Natza Ferré, per exemple, publicarà L’última vegada que et dic adéu (Angle), un llibre en què explica l’experiència en primera persona com a germana d’un drogoaddicte. Sílvia Soler tornarà a endinsar-se en trames familiars a Érem tan joves (Univers); Màrius Serra publicarà El mal entès (Proa), una novel·la sobre una cadena d’atzars, accidents i traïcions, i Empar Moliner publicarà Instruccions per viure sense ella (Columna).

Una altra de les novetats destacades serà la nova novel·la d’Alicia Kopf, que després del gran èxit de Germà de gel (L’Altra) el 2015, amb què va guanyar premis com ara el Documenta i el Llibreter, ara torna amb Memòria d’Eco, també publicada per L’Altra.

També llegirem L’atzar i les ombres (Comanegra), de Julià de Jòdar; Jo això ja no ho veuré (Males Herbes), de Jordi Masó; Habitacions compartides (Proa), de Blanca Busquets; La gata (Edicions 1984), de Joan Esculies; La sala d’espera (Empúries), de Neus Canyelles, Terres bàrbares (Edicions 62), de Vicent Flor; No deixis que el foc s’apagui (Sembra), de Joan Canela, i Spagnoletto, de Josep Lozano (Afers).

Novel·les traduïdes

Al país gaudim de molt bons traductors que ens permeten de llegir grans novel·les de les altres literatures. Cada any se’n tradueixen i n’arriben un gavadal a les llibreries, però ací només en destacarem una vintena.

La Segona Perifèria, per exemple, comença l’any publicant La pell, de Curzio Malaparte, amb traducció d’Anna Casassas, una novel·la ambientada a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. Però no s’hi val a badar amb publicacions com la d’Amada, de Toni Morrison i traduïda per Esther Tallada, una obra reconeguda amb el premi Pulitzer l’any 1988. Morrison, a més, va guanyar el premi Nobel de literatura el 1993. Entre tota la resta que publicarà l’editorial, tampoc no s’ha de passar per alt Maria Stuart, traduïda per Joan Ferrarons, un títol que continua la sèrie de novel·les històriques de Stefan Zweig, com ara Maria Antonieta i Castellio contra Calví. En aquest cas, l’autor retrata la figura magnètica i tràgica de Maria Stuart, reina d’Escòcia.

Raig Verd portarà a les llibreries una de les novel·les africanes més aclamades. Es tracta d’Un gra de blat, de l’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, mort el mes de maig passat, que parla sobre la rebel·lió, l’amor, l’amistat i la traïció. L’editorial ha publicat del mateix autor títols com ara Descolonitzar la ment, Lluitar amb el diable. Memòries de la presó i El diable a la creu. Un gra de blat ha estat traduït al català per Josefina Caball.

I, si parlem de grans novel·les d’unes altres literatures, també cal estar pendents de la publicació de Botxan (Proa), de Natsume Soseki, una de les novel·les més populars del Japó que ara arriba per primera vegada en català; El príncep negre (Edicions 1984), d’Iris Murdoch, traduït per Jaume C. Pons Alorda; una nova obra inèdita en català del premi Nobel Han Kang, Tinta i sang (La Magrana), traduïda per Héctor López Bofill i Hye Young Yu, una de les primeres novel·les de l’autora coreana; Comiats (Angle), de Julian Barnes, traduïda per Alexandre Gombau, i De demanar perdó, en sabem (Males herbes), de Lee Kiho, considerat un dels mestres de la sàtira i l’humor de la literatura sud-coreana.

Els qui vau quedar embadalits amb L’anomalia, d’Hervé Le Tellier, novel·la revelació de l’autor el 2021 i tot un èxit de vendes, heu de saber que aquest any Edicions 62 publicarà El nom de la paret, una recerca històrica molt personal en què reconstrueix la vida d’un jove membre de la Resistència francesa, André Chaix (1924-1944).

Els qui busqueu un bon llibre d’enjòlit trobareu El préstec, de Rebecca Makkai, publicat per Navona i traduït per Octavi Gil Pujol. Es tracta de la primera novel·la que va escriure Makkai, autora d’èxits com ara Els grans optimistes (Periscopi) i Vull fer-te algunes preguntes (Periscopi), considerada una de les millors obres del 2023 per The New Yorker, Time i The Guardian, entre més mitjans.

De clàssics universals, tampoc no en faltaran. La Casa dels Clàssics publicarà per primera vegada la traducció en català de la versió sense censura del mític llibre d’Oscar Wilde El quadre de Dorian Gray, traduït per Yannick Garcia. Un altre clàssic que llegirem enguany en català és La dona abandonada, de Balzac, traduït per Josep Maria Pinto. És una novel·la curta que s’afegeix a la col·lecció de Petits Plaers de l’editorial Viena. Cal Carré publicarà La Cora, de George Sand (pseudònim masculí d’Amandine Aurore Lucile Dupin), traduïda per Georgina Solà Sellés, una comèdia feminista.

Entre més traduccions destacades, hi ha el nou llibre d’Emmanuel Carrère, Kolkhoz (Anagrama), traduït per Ferran Ràfols, que aborda la figura de la seva mare; Entre amics (Periscopi), de Hal Ebbot, millor llibre de l’any per The New Yorker, traduït per Marc Rubió; La comunitat (Les Hores), d’Annika Norlin, traduïda per Albert Herranz; Un Aladí i dues llànties (Periscopi), de Jeanette Winterson, amb traducció de Joana Castells; Les belles promeses (Bromera), de Pierre Lemaitre; Si ho vols fer d’amagat has de matar les ovelles (Bromera), d’Anna Maschik; Maite (Columna), de Fernando Aramburu, traduïda per Núria Parés Sellarès; El teu ànec és el meu ànec (Edicions 1984), de Deborah Eisenberg i traducció de Damià Alou, i Els trucs al Friül (Lleonard Muntaner), de Pier Paolo Pasolini, traduïda per Adrià Martín Mor, per acabar de commemorar els cinquanta anys de la mort de l’autor. De Pasolini, Prometeu Edicions enguany editarà en un sol volum tres tragèdies seves: Calderón, Afabulació i Pílades, amb traducció de Marina Laboreo.

Llibres de no-ficció

Continuant amb els aniversaris, enguany també es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí que, de fet, ha estat considerat esdeveniment d’interès públic excepcional. Per això cal destacar que un dels llibres que es publicaran serà l’assaig gràfic Gaudí. La Sagrada Família i l’èxtasi (Comanegra), de l’historiador de l’art Salva Rubio i el dibuixant Agustín Comotto. Un altre llibre d’art notori és el que publiquen Julià Guillamon i Joan Mar a Edicions 1984, Nonell, Vallmitjana i els gitanos, una galeria de personatges inoblidables: la model Consuelo –que fou pintada per uns quants pintors de principi del segle XX de Barcelona–, Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Ramon Reventós, etc. Per acabar de tancar el compartiment artístic, Joan M. Minguet publicarà a Raig Verd l’assaig Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art.

Més llibres de no-ficció destacats que es publicaran enguany són: Poeta i fangador só (Vibop), un recull de texts que Josep Palau i Fabre va dedicar a Jacint Verdaguer, alguns dels quals inèdits, a cura de la poetessa Maria Sevilla; No et molestis en contestar-me (Empúries), un recull de cartes entre Salvador Espriu i Joan Vinyoli, i Dietaris, de Marià Manent (Edicions 62).

Quant a memòries i relats testimonials, cal destacar el nou llibre de Pol Guasch, Relíquia (Anagrama), sobre el suïcidi, el dol i les relacions familiars, i El pit adormit (Edicions 62), de Dolors Miquel, un llibre que es mou entre les memòries, la reflexió poètica i l’assaig sobre el càncer de pit. Ara Llibres publicarà la biografia consentida de Raimon, escrita per Miquel Alberola: Raimon. Aquest jo que jo soc.

D’una altra banda, Eudald Espluga, que el 2022 va publicar l’aplaudit No siguis tu mateix. Apunts sobre una generació fatigada (Edicions 62), ara torna amb Imaginar el futur (Raig Verd), un assaig sobre la idea del col·lapse.

A més, tampoc no hi faltaran llibres sobre conflictes actuals i polítics. En aquest sentit, un dels més remarcables serà el que publicarà Albert Velasco a Pòrtic, Les pintures de Sixena. Un incendi que encara crema, sobre el litigi al voltant de les pintures. I Òscar Andreu publicarà Manual de defensa del català (Univers). També podrem llegir El pactisme i la identitat nacional, de Jaume Sobrequés (Editorial Base); Manual per infiltrar-se malament, de Març Llinàs (Ara llibres); Tecnofeixisme, de Donatella Di Cesare (Arcàdia); El moment Alomar i el procés nacionalitzador català, 1901-1931 (Afers), de Roc Solà Gonzàlez, premi Assaig de l’Ateneu Barcelonès; Les cures (Tigre de Paper), de Premilla Nandsane; Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme (Pòrtic), de Damià del Clot (Pòrtic); La llengua dels amics (Empúries), de Joan-Daniel Bezsonoff, i No som sis milions (Pòrtic), de Josep Sala i Cullell.

Poesia

El centenari del naixement de Blai Bonet marcarà també les novetats en poesia. Edicions 1984, per exemple, que el 2014 ja va publicar la Poesia completa de l’autor, enguany en publicarà tres volums: Nova York, L’evangeli segons un de tants i Els llibres perduts: Oh Calvary, Calvary. El jove.

En les traduccions, no hi falten pas aniversaris, tampoc: en ocasió dels 130 anys de la mort de Paul Verlaine, LaBreu publicarà Saviesa, amb traducció de Marta Pasqual, i Homes, amb traducció de Jordi Llovet.

En general, serà un any de publicacions d’obres completes i recuperació de clàssics catalans, perquè Edicions 62 publicarà l’obra poètica en vers i en prosa de J. V. Foix en dos volums diferenciats que han estat curats per Jordi Cornudella, i també l’obra poètica completa de Clementina Arderiu, ara que fa cinquanta anys de la seva mort, amb el títol Jo era en el cant, a càrrec de Sam Abrams. El volum aplega els sis reculls de poesia que va publicar: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946), És a dir (1959) i L’esperança, encara (1968). A més, inclourà un suplement d’inèdits i de texts complementaris, un apunt biogràfic de Cèlia Riba, néta de la poeta, i unes notes del curador que acabaran d’arrodonir-lo.

La mateixa editorial acomiadarà el trimestre amb la publicació de Poesia 1957, de Josep Carner, un dels llibres capitals de la poesia catalana contemporània, que es reeditarà amb novetats importants respecte de les dues edicions precedents.

Un altre dels llibres més destacats de poesia d’aquest començament d’any és el XIII volum de l’Obra completa de Vicent Andrés Estellés que publicarà Edicions 3i4, a cura de Jordi Oviedo, que inclourà poesia, teatre i narrativa. És una publicació especialment notable perquè hi haurà poemaris inèdits com ara Homenatge a Ronsard i Pinacoteca.

Per una altra banda, Angle publicarà Donar a veure, del poeta Paul Éluard, traduït per Andreu Gomila. Es tracta d’un aplec de texts de prosa poètica, poesia, records, deliris, aforismes, apunts sobre art i una reflexió sobre els desafiaments i la naturalesa de la poesia.

Sembra Editorial publicarà el poemari Si he de morir, el darrer poema de l’activista palestí Refaat Alareer que s’ha convertit en tot un símbol de resistència davant el genocidi israelià. L’autor fou assassinat en els bombardaments sobre Gaza el desembre del 2023. El poemari també inclou texts sobre Gaza i Palestina.

Finalment, Proa publicarà el premi Cavall Verd al millor poemari del 2023. Es tracta de Poema del desig, de Rosa Font Massot, un itinerari de set dies de navegació per la mar. I Documenta recuperarà el poemari El Musot, de Dolors Miquel.