S’acosta Pasqua i, en aquestes dates, és tradició que els padrins regalin la mona al fillol. És una de les tradicions més arrelades, però també una de les que tenen un origen i un significat més incerts. Regalar –i menjar– la mona marca la fi de la Quaresma i, per tant, el final de les abstinències. Enguany, el Diumenge de Resurrecció serà el 5 d’abril i el Dilluns de Pasqua, el 6.

Quin és l’origen de la mona de Pasqua? Quin dia s’ha de regalar? Per què hi posem un ou? Us ho expliquem tot.

Quin és l’origen de la mona de Pasqua?

La mona ja és documentada amb aquest nom al segle XV, però una de les teories més esteses en situa l’origen encara més enrere i apunta que el terme prové de l’àrab clàssic mûna, que significa “obsequi” o “regal”. L’antropòleg Josep Fornés explica: “La mona, essencialment, no és un pastís. És un concepte, un obsequi.”

També hi ha qui sosté que l’origen etimològic de ‘mona’ prové del mot llatí munda, que designava unes paneres amb dolços i ous decorats que els romans oferien a la deessa Ceres.

Quin dia s’ha de regalar?

Fornés explica que la mona es pot regalar el dia que convingui al padrí, al fillol i a la família. “El món canvia i l’organització del temps en la societat urbana contemporània és difícil”, diu. Considera que no cal seguir les tradicions de manera estricta, sinó adaptar-les als usos socials actuals, perquè si no –adverteix– hi ha el risc que acabin desapareixent.

Per què s’obsequia amb ous?

Tal com explica el folklorista i escriptor Amadeu Carbó, l’ou és un element simbòlic que, en moltes cultures, s’associa a la regeneració i a la fertilitat. “No solament grecs i romans, també perses, i ara hi ha qui diu que també els xinesos, en algun moment de l’any, s’obsequiaven amb ous. A la nostra latitud i al nostre hemisferi, aquest costum arriba en el pas de l’hivern a la primavera”, diu.

És un símbol molt antic, anterior al cristianisme, que posteriorment es va incorporar a aquesta tradició. “Com que l’ou ja portava la càrrega simbòlica de la regeneració, de la fecundació i de la continuïtat, va ser molt fàcil associar-lo a la Pasqua com a símbol de resurrecció. L’associació va ser directa i gairebé no es va haver de reinterpretar res”, assenyala Carbó.

Per aquesta mateixa simbologia, també és habitual veure conills a les mones de Pasqua. Aquests animals s’associen a la fertilitat i a la continuïtat, i en alguns països del nord d’Europa són els encarregats de portar els ous.

Abans de la industrialització, gairebé ningú no es podia permetre de menjar una mona ni cap producte semblant. La base de l’alimentació de la gran majoria de la població eren les farinetes. En aquest context, rebre un ou –o més d’un– era un regal de gran valor: evidenciava el compromís del padrí amb la família i amb el fillol, perquè implicava una preocupació pel seu benestar.

Els ous eren un producte escàs i molt preuat. “Era un aliment que no s’acostumava a consumir, sinó que es reservava per vendre’l. Per això, si regalaves ous, demostraves que volies tenir cura de la criatura, perquè representaven una aportació important de proteïna en una dieta molt limitada”, explica Fornés. El padrí donava al fillol tants ous com anys tenia: si en feia cinc, en rebia cinc. Era, alhora, una manera de renovar anualment el compromís amb el fillol.

Per què es transforma en ous de xocolata?

Els ous de xocolata són un costum relativament recent. No fou fins al segle XVIII que el consum de xocolata es va popularitzar, perquè fins aleshores havia estat restringit a les classes benestants.

Més endavant, a final del segle XIX, els pastissers van començar a elaborar mones amb figures de xocolata. L’objectiu era modernitzar les mones d’origen més rural o casolà –les anomenades mones cristianes– i fer-les evolucionar.

Fins quan es regala la mona?

Segons que explica Fornés, és habitual regalar la mona fins als set anys o fins als dotze, xifres amb un valor simbòlic: els set dies de la setmana o els dotze mesos de l’any.  Antigament, els fillols en rebien fins als dotze anys, que és quan feien la confirmació. En aquest sentit, la mona es pot entendre com un ritual de pas que marca el canvi d’una etapa vital a una altra. La comunió –a set anys– i la confirmació –a dotze– en reforcen aquest significat.

Avui, en canvi, és habitual regalar la mona encara que els fillols siguin adults. “Ara som talossos i fem mones als fillols que tenen trenta i trenta-cinc anys, però no té cap significat més enllà que t’estimes la persona”, explica el folklorista i escriptor Amadeu Carbó.