10.10.2025 - 12:05
|
Actualització: 10.10.2025 - 12:52
L’activitat del servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua augmenta any rere any. En els només vuit anys que van de 2016 a 2024, les queixes van augmentar un 634,7% i van passar de 395 a 2.902. Respecte de les 2.328 del 2023, van créixer un 24,66%.
Així ho recull l’Informe de queixes lingüístiques de 2024, el report anual que Plataforma per la Llengua elabora per analitzar la informació recollida per l’entitat pel que fa a les queixes durant l’any passat.
Catalunya, on hi ha més denúncies
Entre 2016 i 2024, el sector privat ha generat al voltant de dos terços de les queixes cada any. El 2024, el 67% eren del sector privat i el 33% del sector públic. Aquestes proporcions es corresponen a les de Catalunya, territori que genera cada any al voltant de nou de cada deu queixes (el 2024 va generar-ne el 92,2%).
El 2024, a Catalunya, el 68,8% de les queixes eren del sector privat. Al País Valencià, en canvi, és el sector públic que predomina des de fa anys i el 2024 va generar el 65,5% de les queixes. A les Illes Balears no hi ha un patró clar en aquest aspecte, i les proporcions de queixes del sector públic i del privat van fluctuant al llarg dels anys.
“El fet que als altres territoris el supremacisme castellà hagi tingut menys oposició pot explicar-ne l’ús menor del servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua”, diu l’entitat, que considera que “la mateixa pluralitat identitària i social del domini lingüístic pot suposar un obstacle a l’ús de recursos compartits, com ara el mateix servei de l’entitat.”
L’àmbit material en què es produeixen més queixes és el de l’atenció oral. Cada any les queixes d’aquest àmbit són al voltant d’un terç del total, i el 2024 van suposar el 32,4 %. El 2024, el segon àmbit en importància va ser el dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic, amb el 21,7 %, i el tercer el dels webs i els serveis en línia, amb el 10,8 %.
“Les queixes són el reflex de la situació de minorització que pateix el català. Són el producte del malestar d’uns parlants que troben dificultats per utilitzar el seu idioma amb normalitat amb l’administració, en els serveis públics, en el comerç o en la vida social”, diu l’entitat. “El malestar dels catalanoparlants és el producte, en darrera instància, d’una ideologia discriminatòria que influeix tant les lleis de l’Estat espanyol com la mentalitat de moltes persones.”
