Què vol dir terrorisme? De la històrica connotació positiva a l’abús per a acorralar la dissidència

  • La manipulació ideològica de la paraula “terrorista” l’ha convertida en un terme objectivament inservible i que hauríem de repudiar

Vicent Partal
27.04.2023 - 21:40
Actualització: 27.04.2023 - 21:43
VilaWeb
Un moment de l’operació de la Guàrdia Civil contra els CDR acusats ara de terrorisme (fotografia: Albert Salamé).

La utilització descaradament ideològica de la paraula “terrorisme” l’ha convertida en inservible a l’hora de fer una anàlisi de la realitat. Brian Jenkins, un dels analistes més seriosos del fenomen, ja va deixar ben clar fa anys que “dir que algú és terrorista depèn sobretot del nostre punt de vista polític” –si són dels nostres no seran mai terroristes. Per aquesta raó l’ús d’aquest mot avui dia implica un judici moral. Cosa que és important d’entendre perquè vol dir que si algú t’arrossega a fer creure que aquest o aquell és un terrorista, indirectament haurà aconseguit que interioritzes el seu punt de vista moral. Per això, d’ençà que el mot s’ha convertit en una arma propagandística contra qualsevol mena de dissidència, ha crescut la impossibilitat de prendre’s seriosament l’ús que se’n fa, per subjectiu. D’ací ve que molts mitjans anglosaxons, com ara Associated Press, eviten la paraula “terrorista” o “terrorisme”, en les notícies, pràctica que VilaWeb també segueix.

Per a entendre fins a quin punt l’expressió “terrorisme” ha estat manipulada, n’hi ha prou de repassar-ne els usos històrics. Tothom sap que la paraula va ser inventada per a definir el Regnat del Terror instaurat per la Revolució Francesa com a instrument de govern revolucionari. I això va fer que el terrorisme tingués connotacions molt positives, progressistes, en el curs de segles. Tant que algunes de les proclamacions de Robespierre resulten ben xocants en veient la connotació que han fet adquirir a la paraula avui: “El terror només és la justícia, ràpida, severa i inflexible; per tant, l’emanació de la virtut.” Per exemple.

Aquesta accepció positiva del terme va ser viva fins a la Primera Guerra Mundial. Naródnaia Vólia, el petit grup de constitucionalistes russos que van oposar-se al tsarisme, es definien obertament com a terroristes i reclamaven l’acció violenta com una manera de fer “propaganda per la via dels fets”. El primer de març de 1881 van aconseguir d’assassinar el tsar Alexandre II i aquell atemptat va desfermar una onada d’admiradors per tot Europa que feien servir amb orgull la paraula “terrorista”. Alguns grups anarquistes van crear fins i tot una internacional que va ser responsable d’un nombre impressionant d’atemptats contra dirigents polítics de tot el món, i hom va teoritzar el tiranicidi com una manera plenament legítima de fer avançar la societat.

Fins a la Primera Guerra Mundial el significat de la paraula no va començar a canviar. Tant en l’imperi otomà com en el dels Habsburg van ser grups nacionalistes els qui van adoptar les teories del terror –armenis, macedonis, serbis, bosnians com els de Mlada Bosna– i l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc va desencadenar la guerra. En aquella època el terrorisme encara era considerat més aviat una tècnica, però –com una manera de combatre els processos d’alliberament nacional– els nacionalismes opressors van començar a fer servir “terrorisme” negativament, per primera vegada.

Aquesta actitud es reforçà molt a la dècada dels anys trenta, quan “terrorisme” es va començar a fer servir per a descriure les pràctiques de repressió en massa i assassinats col·lectius de l’Alemanya nazi o la Unió Soviètica de Stalin. Mussolini encara va fer aquella famosa definició en què digué que el terrorisme era una qüestió d’higiene. Entre unes coses i altres, acabada la guerra, la paraula que pocs anys abans encara tenia una connotació progressista va començar a adquirir un tint negatiu.

Aleshores va arribar el procés de descolonització de l’Àfrica i Àsia, gairebé a tot arreu amb enfrontaments armats, i això va consolidar el tomb negatiu en l’accepció del terme. Curiosament, va passar en bona part per la por dels terroristes de ser etiquetats de terroristes. Per això es van començar a preferir expressions com ara “combatents per la llibertat” o “guerrillers” i es va posar molt l’èmfasi a negar una etiqueta que fins aleshores havia estat acceptada, fins i tot amb orgull.

El tombant fou quan Iàsser Arafat va parlar per primera vegada davant l’ONU el novembre del 1974 i va dir, enmig d’enormes aplaudiments dels delegats dels estats del tercer món: “La diferència entre un revolucionari i un terrorista només rau en la raó de la seua lluita. Qui es pose dempeus per una causa justa i lluite per la llibertat de la seua terra no podrà ser mai denunciat de terrorista.” La paraula havia canviat de significat. Però, curiosament, el darrer grup que sé que s’autoqualificava de terrorista és Lohamei Herut Yisrael, als anys quaranta, però –significativament– la traducció del seu nom és “Lluitadors per la llibertat d’Israel” i no pas “Terroristes per la llibertat d’Israel”.

Què va arribar després d’un tomb tan gran ja es podia esperar. “Terrorisme” ha esdevingut avui un vocable que fa servir qualsevol poder per a etiquetar negativament i acorralar qualsevol resistència –a més, amb el pas dels anys i cada vegada més, amb independència dels fets, cosa que és molt important.

The Terror Network, un llibre al·lucinant de Claire Sterling publicat l’any 1981, va servir per a posar en relleu aquesta nova era, la utilitat i l’ús del terme. Sterling es va inventar que tots els fenòmens terroristes i revolucionaris del món en realitat eren coordinats a l’ombra pel Kremlin i responien a un pla global i cohesionat. I això va fer que es començàs a fer servir “terrorisme” no solament en referència a la comissió d’atemptats. Per primera vegada algú podia ser “terrorista” de pensament i prou. I alhora es va embrutar l’etiqueta començant a penjar-la a tota mena de delinqüents per amagar una cosa que fins aleshores era clara, que el terrorisme és una acció política. D’aquesta manera i per aquesta raó, van començar a aparèixer en els mitjans mots com ara narcoterrorisme, per exemple. I tot plegat es va convertir en una lluita pel relat.

Finalment, a començament d’aquest segle els grans atemptats d’al-Qaida i més grups gihadistes als quals es va associar l’expressió “terrorista” han suscitat un estat d’opinió generalitzat que creu que el terrorisme ha de ser aixafat i és el principal enemic de la humanitat. No fou perquè sí que els Estats Units batejaren propagandísticament la segona invasió de l’Irac amb la denominació “Guerra contra el Terror”.

Amb tot plegat, aquests darrers anys han anat creixent dos fenòmens. L’un és la frivolitat amb què cada vegada la qualificació de terrorista es llança contra més gent. Als Estats Units els antifeixistes o els assaltants del Capitoli, cadascun en un espectre diferent de la vida política, han estat qualificats de terroristes. L’expressió “ecoterroristes” es fa servir cada dia més per atacar militants ecologistes. I la fiscalia espanyola qualifica el moviment independentista català de terrorista i queda tan tranquil·la. Aquesta seria, en tot cas, una tendència positiva en el sentit que tanta exageració acabaria fent obrir els ulls a la gent.

Però el problema és que aquesta tendència va acompanyada d’un ús cada vegada més freqüent i gratuït del terme “terrorista” per la policia i els tribunals. Fins al punt que tant hi fa si els fets encaixen o no en allò que havia estat la definició històrica del mot ni en l’ús de la violència. I al nostre país hem vist persones acusades de terrorisme pel fet de tenir un xiulet a casa; o ahir vam poder veure que uns ciutadans, els encausats de l’operació Judes, eren acusats de terrorisme, tot i que resulta que es mouen pel carrer en llibertat –i la contradicció, doncs, és ben òbvia: si són tan perillosos com caram és que són al carrer?

La cosa és greu. Aprofitant-se del relat creat aquestes darreres dècades, ara es va combinant una definició enormement ampla i vaga d’allò que seria terrorisme, on gairebé cap qualsevol activitat, amb un llindar enormement baix per a designar qualsevol persona de terrorista –ja no cal posar bombes ni dur pistoles ni formar part de cap grup armat perquè t’acusen de terrorista; els fets han deixat d’importar. I contra això hi ha tan sols el recurs de repudiar l’ús de la paraula, com fem en aquest diari, i de malfiar-se, per sistema, de qualsevol intent del poder polític, policial i judicial de qualificar algú de terrorista.

 

PS1. Evidentment, tot això que explique ve a tomb del fet que ahir es va saber que els detinguts del 23-S aniran a judici acusats de terrorisme. El meu suport i solidaritat amb tots: David Budria, Clara Borrero, Xavier Buigas, Alexis Codina, Edu Garzón, Ferran Jolis, Jordi Ros, Germinal Tomàs, Esther Canet, Sònia Pascual, Queralt Casoliva i Rafael Delgado.

PS2. Ahir era dijous, de manera que va tornar La tertúlia proscrita, en què Josep Costa i Albano-Dante Fachin van parlar a bastament d’aquesta qüestió i de més fets d’actualitat. La podeu veure ací.

PS3. Preparem un reportatge sobre les candidatures estranyes que han aparegut, llistes on no hi ha ningú del poble, llistes que tenen una sola persona, llistes que amaguen les sigles de partit i coses com aquestes. Els subscriptors de VilaWeb, com tantes vegades, ja hi col·laboren, però si no sou subscriptors i ens voleu ajudar, podeu enviar un correu a alexandre.solano@partal.cat.

Val a dir que si no sou subscriptors encara us demanem que us ho penseu i us en feu. VilaWeb us necessita per a poder continuar treballant.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
27.04.2023  ·  22:29

El meu suport total pels CDR acusats de terroristes.

Jaume Jose
Jaume Jose
27.04.2023  ·  22:42

Després de veure com el sistema judicial i el Tribunal Constitucional interpreta les lleis (i tot el dret) veig més addient una altra interpretació de l’art 1.2 CE1978:
“La sobirania nacional resideix en el Tribunal Constitucional espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”.
No sabeu com m’agradaria estar equivocat.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.04.2023  ·  22:51

Terrorisme d’estat és quan els diaris de València, Las Colonias de Màdrix, El Lermante-El Lermantil Balenziano i Balenzia en Plaça, que viuen de les molles que els llancen des d’espaÑa, perquè, sinó estarien tots 3 tancats i fermats.

Però la metròpoli els necessita per a emmerdar i dividir la colònia. Els va la supervivència i tothom ho sabem.

El 1r españolomadridista de mena que només fa que llençar merda a Joan Ribó i Joan Baldoví i arriba a encimbellar a la candidatura del psoE de la batlia Sandra Gómez, malgrat ser tan antisocialista com Javier Negre.
I repassant el llistat d’Alacant per a les votades a la Generalitat Valenciana, van “manipular” i Compromís tampoc apareixia. Aitana Mas, Gerard Fullana, etc desapareguts en combat. Ho vaig revisar 2 vegades…i aquesta gentola cobra de la G.V. també.

Ells saben que estan en guerra, en aquesta trinxera dec ser l’únic q ho diu.

Els lermistes amadrilenyats del Lermante advoquen per “El bipartidisme recupera sa fortalesa amb les llistes municpals del 28M” que Enric Nomdedéu ha ironitzat amb un

“Ara no recorde si
@compromis
⁩ finalment ens presentàvem o no…”

https://twitter.com/Nomdedeu/status/1651104634365267969/photo/1

I Balenzia en Plaça, embolcallant-ho tot d’economia recreativa es dediquen a fer el mateix però atribuint-li totes les bondats al gosset falder d’En Puig, quan Rafa Climent, Clara Ferrando i Estrelles, Vicent Cuquerella, Beneyto tots de Compromís hagueren d’enfrontar-se a Vicent Soler, l’últim PSPV per a crear l’Agencia Valenciana d’Hisenda, perquè es negava en redó. Al remat la crearen i s’hagué de pujar al carro per a que el condecoraren a ell.

S’ha de tindre la barra de ferro colat!

Denunciat està el relat terrorista d’estat. Eixe que mata persones lentament des dels diaris més “pacífics i hipòcrites”.

Per cert:

Baldoví President !
A veure si comencem a verbalitzar-ho i fem el “SORPASSO” als del ppsoE, que ja toca !
I Alacant també i guanyem l’àrea on la metròpoli colonial els tenen plantada la cova als furtamantes de Mazon i Barcala.

Enguany SÍ !

Josep Blesa (València)

Francesc-Xavier Platz
Francesc-Xavier Platz
27.04.2023  ·  22:55

Terrorisme és per exemple l‘atac a la delegació d‘Israel als Jocs Olímpics de Munic al 1972. Va ser perpetrat a traïció per un grup minúscul de palestins.
El moviment independentista no és terrorisme. Les seves actuacions (manifestacions, referendums, …) són i han estat pacífiques, manifestant de forma unitària i massiva la voluntat del poble català. L’únic que en tot aquest temps ha practicat el terror és el Regne d’Es panya i els seus aparells policials i judicials.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
27.04.2023  ·  23:13

El mal ús o canvi de significat de la paraula TERRORISTA, no és nou, senyor Partal.
Tenim una altra paraula com ASSASSÍ, a la que tsmbe li ha passat el mateix.
Segons el diccionari, un assassí era un seguidor de la secta islàmica nizarita, als quals prèviament embriagats amb haixix (el mot àrab haššãšî significa bevedor de haixix), els enviaven a matar personatges importants. Com el cas dels zombis que poseits pel rite vudú, se’ls utilitzava per matar una persona determinada.

I moltes altres paraules que en el curs del temps han canviat de significat.
I que me’n dieu de la paraula LLIBERTAT, pronunciat per la Isabelita Díaz Ayuso ?

És un altre exemple.

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
27.04.2023  ·  23:21

Terrorisme d’Estat fou l’Operació Garzón el 1992, abans dels Jocs Olímpics, que acabà amb una comdemna a l’estat espanyol per negar-se a investigar els casos de tortures als detinguts.

Carles Viñals
Carles Viñals
27.04.2023  ·  23:36

“Terrorisme” és un mot relativament nou en el llenguatge polític, però el concepte és molt vell i antigament els “terroristes” rebien el nom de “bandits” o “rebels”; sempre, obviament, per part dels poders constituits.
Si per terroristes hem d’entendre aquells que provoquen i escampen la por i el terror, és evident que aquest títol infamant escau molt millor als poders estatals i als seus instruments de repressió, altrament anomenats “forces d’ordre” que a les organitzacions subversives.
En efecte, Spartacus i els seus “bandits” no infligiren a Roma la centéssima part de la violència i el terror que aquesta difongué al llag i ample del món llavors conegut. El mateix podem dir dels “bandolers” Ezequies, Judes de Gamala, Menahem, Simon Bar Kochba i els seus zelotes que es revoltaren contra Roma abans i després de Crist. Els romans s’ho cobraren sobradament amb la destrucció de Jerusalem i de la nació jueva sencera.
Als nostres dies i per a les autoritats nazis, “criminals”, “bandits” i “terroristes” foren els partisans soviètics, els membres de la resistència francesa i els jueus revoltats del getho de Varsóvia; no cal dir quíns foren els qui escamparen més terror del 1939 al 1945.
Pel que fa als terroristes etarres, aquests necessitaren 40 anys per arribar al miler de mors; Franco i els seus superaren amb escreig els 100.000 afusellats en poc més de 10 anys, entre el 1939 i 1950.
Xirinacs fou l’únic que gosà dir la veritat o, si més no, el que pensava al respecte, públicament i per megafonía el 2002 al Fossar de les Moreres, cosa que li comportà el seu darrer ingrés a presó.
És mort de fa setze anys, però mai no hagué d’avergonyir-se. Fou l’únic entre set milions, i això explica potser que haguem arribat com a poble on som avui mateix.

Gerber van
Gerber van
28.04.2023  ·  00:09

El qui ha de ser acusada de terrorisme és l’Estat espanyol mateix.

Ahir va tornar a aparèixer a les xarxes socials el vídeo on es veu que l’ARRO dels Mossos d’Esquadra va sufocar sense cap motiu un membre del CDR fins que va perdre el coneixement (atenció: imatges poden ferir la sensabilitat! https://twitter.com/CDR_Solsones/status/979029536275877888). Això va passar durant una protesta on es va bloquegar l’autopista de l’A2 a Soses el 27 de març de 2018 . Durant molta estona li van denegar l’assistència mèdica i la policia el va deixar estirat allà, amb panxa a l’aire amb risc d’asfixia. Qui al final serà jutjat? No la policia sinó la víctima, el Joan i bomber de professió, al 10 de Maig a Lleida per desobediència a una autoritat, alteració de l’ordre públic i destrucció de l’espai públic per la qual pot rebre 9 mesos de presó.

Terrorisme d’estat i lawfare de forma més pura. I no cal esmentar l’atemptat de 17-A que no s’ha volgut de resoldre mai.

Josep Usó
Josep Usó
28.04.2023  ·  00:38

Terrorisme no vol dir res; però si ho diuen els de l’altiplà, és mentida segura. Són mala gent, ells.

Jaume Riu
Jaume Riu
28.04.2023  ·  00:44

GREU ERROR SEMÀNTIC
La primera referència al mot terrorista que recordo, va ser en els anys 60 del segle passat, i es tractava de l’activisme ultradretà d’una Organisation de l’Armée Secrète -OAS-, que amb una activitat clandestina feia atemptats sagnants amb l’objectiu de conservar una Algeria francesa i, per tant, la violència paramilitar la feien per “conservar la unitat territorial” de França.

En els anys 70 del segle passat es feia servir el mot terrorista per referir-nos als atemptats sagnants d’una organització clandestina Euskadi Ta Askatasuna -ETA-, que pretenia la independència de Euskadi i, naturalment, volia “trencar la unitat territorial” d’Espanya.

Ara es vol adjudicar el mot terrorista a l’activisme independentista català que també vol “trencar la unitat territorial” d’Espanya, això sí, però aquest activisme no és clandestí ni presenta cap rastre d’atemptats sagnants, de manera que aplicar al activistes catalans el terme terrorista, a més de malintencionat, és un greu error semàntic.

Marc Mateos
Marc Mateos
28.04.2023  ·  01:34

Terrorisme és el que van fer els pinxos espanyordos armats i amb placa l’1 d’octubre de 2017.
Terrorisme són els atemptats que aquests mateixos cossos criminals i franquistes van deixar passar per què era l’ensurt que volien donar a Catalunya per a que no votessim l’U d’Octubre.
Terrorisme és el discurs del Preparao del 3-O.
Terrorisme és allò del GAL i la CAL d’en FelipeX.
Terrorisme és el que va fer l’Ansar a l’Iraq.
Terrorisme dius… terrorisme és Ecspanya!
//*//

Albert Ventura
Albert Ventura
28.04.2023  ·  02:41

Recordo un film que passava quan el Bloody Sunday a Irlanda del Nord. Un soldat angles s’enfronta amb un grup de manifestants i per la seva radio li ordenen que els dispari. Ell diu que no pot fer-ho. Son terroristes, li contesten. No, diu ell, no porten armes. Aixo s’adiu molt mes al cas dels nostres patriotes.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
28.04.2023  ·  06:45

Volen inculcar-nos que l’estat de dret i el dret de l’estat són el mateix. Però no ho són, per molt que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí.
El dret de l’estat no indica quina mena d’estat tenim, i s’assignen unes llibertats gens democràtiques.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
28.04.2023  ·  06:58

Sí, fan servir el codi penal a gust del consumidor. Com aquell que busca l’insult que li apaivaga més el desig de venjança.

Albert Miret
Albert Miret
28.04.2023  ·  07:21

L’únic terrorisme real és el d’Estat. Tot el de més són resistències a ser condemnat per unes lleis que no responen a la més mínima funció d’ordenament social sinó que responen a facilitar la desaparició de tot allò que a l’Estat li és molest per a exercir el seu terrorisme propi. El terrorisme d’Estat és directament proporcional a la covardia i a l’abús d’un Estat que no sap governar per al bé de la societat sinó només contra els que consideren més dèbils, però tots els Estats abusadors de la història han hagut de tastar la resposta dels ciutadans a l’abús i al terrorisme com a arma destructiva d’una ètnia. A aquest és molt probable que li acabi passant el mateix, perquè provocar la tensió social fins a límits inassumibles s’acaba sempre amb sang i guerra.

Jordi Dalmau
Jordi Dalmau
28.04.2023  ·  08:17

Mai no podré agrair prou i mostrar l’admiració que sento per tu, Vicent. Per la teva saviesa i capacitat d’anàlisi, comprensió i comunicació. Gràcies per tantes lliçons magistrals de periodisme.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
28.04.2023  ·  08:28

Molt encertats tots els comentaris començant pel del Vicent Partal.
El terror és l’arma del desgast material i psicològic que forma part de la lluita entre els opressors i els oprimits.

Carles Blas
Carles Blas
28.04.2023  ·  08:30

Que l’Unió europea no digui res sobre el que passa a Espanya es el símptoma inequívoc que anem cap al feixisme.

Carles Serra
Carles Serra
28.04.2023  ·  08:42

Apreciat Vicent, com ja fan esment alguns subcriptors, aquesta espaÑa fa més de 300 anys que ens té declarada la guerra; només cal donar una ullada a l’història per tenir molt clar aquest realitat.
És allò de: POR DERECHOS DE CONQUISTA.
Però Vicent, aquesta llei per aplicar terrorisme, va ser negociada, defensada i votada per ER; sembla que aquesta realitat l’òbvies Vicent.
Ara em bé la memòria el alcaldable de La Masó, el Sr. Damià Banús d’ER, demanant respecte, que inclús en ho podria posar en majúscules; ara Vicent vés amb aquest nois/noies que seran jutjats per terrorisme i que ja porten anys amb aquest mal són, que siguin respectuosos, que inclús els abraçint amb aquest d’ER, com va fer en Cuixart amb el franquista i vomitable Iceta.
En fi Vicent, l’història és repeteix i els catalanets i catalanetes traïdors, botiflers i mentides també és reparteixen

Joan Benet
Joan Benet
28.04.2023  ·  08:53

Llocs com Vilaweb són un oasi de sentit comú en mig de tanta estupidesa. Cada dia més content de formar-hi part.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
28.04.2023  ·  09:02

Joan Tardà: “…si hi ha set bojos i son sospitosos, que els empresonin i els jutgin”.

Magdalena Sans
Magdalena Sans
28.04.2023  ·  09:12

Com escull els titulars Vilaweb?

El titular de la tertulia proscrita és: “Espanya fa servir l’acusació de terrorisme per dividir encara més l’independentisme”, he sentit la tertulia i no he considerat aquest tema com el més important, el que he captat com novedós és el fet que la gran diferència entre ERC i JUNTS és el pacte dels primers, soposats republicans, amb el regne borbònic….. apuesta és una molt gran difèrencia.

Tindriu que deixar de fer titulars negatius, enfocats en els problemes , perquè de fet, us afegeix al problema… cal buscar titulars que destaquin els elements esperanzadors o que aportin solucions. L’unic que ho fa ets tú, Vicent, pero no els tus colaboradors.

Hi ha titulars que són directament manipuladors.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
28.04.2023  ·  09:15

Vinga mur de les lamentacions! Mobilitzacions ja i arreu de les places i continuades fins que netegem la nostra terra del 155 que ens governa.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.04.2023  ·  09:20

EL VERITABLE OBJECTIU: L’ENTORN DELS TERRORISTES

En els temps actuals, la connotació abominable de la paraula terrorista esclata en qualsevol discurs. Hi ha un curtcircuit epistemològic que deixa la raó a un lloc fosc i surten les conviccions més integristes. Si ho són, de terroristes, els “a por ellos” s’escau…

Terrorisme és Hiroshima y Nagasaki. Quan la violència contra la població ve dels Estats, la paraula adopta mil expressions patriòtiques. totes menys, terrorisme d’Estat. Ja veiem d’on ve, doncs, la deriva ideològica.

El llops solitaris, en deien d’aquells terroristes amagats i a punt d’atemptar. Però la utilització política del terrorisme, que un cop definit el focus, del que es tracta és el de condemnar l’entorn, que són tots els que defensen una idea, la que sigui. Els abertzales, els kurts,… els independentistes catalans.

Aquest és l’objectiu que s’ha estès perillosament a l’àmbit de les democràcies formals per part dels que no ho són però que la parasiten…

ARA, LES IDEES SÓN TERRORISTES…

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
28.04.2023  ·  09:50

Si. Fa temps que ens hem adonat que quan el sistema vol desqualificar un adversari en una paraula aquesta perd el seu sentit, el seu significat original. El mateix passa o ha passat en infinitat de paraules: comunista, jueu, dretes, esquerres, ….
El meu suport total pels CDR acusats de terroristes.

Jaume Melquiades
Jaume Melquiades
28.04.2023  ·  10:17

a molta gent sembla que li vingui de nou aquest mot al començament dels any 80 en el debat otan si otan no un furibund militant socialista ja hem va llençar a la cara aquesta paraula molts gripaus ens queden per empassarnos.salut i bon dia a tothom

Carles Roger
Carles Roger
28.04.2023  ·  10:21

L’Estat justifica els mitjans que empren per aconseguir allò que vol, i es queden més amples que llargs.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
28.04.2023  ·  11:22

A cada manifestació, a cada protesta a on n’hi hagi presència de policia (qualsevol cos, a tots els corre feixisme i anti-catalanisme per les venes) i de polítics anti-independentistes (malauradament, ho són pràcticament tots) criden ben fort que els TERRORISTES són ELLS. Que els col·laboradors amb el TERRORISME són ELLS.
Des de 2017 espanya ens està lliurant una guerra al màxim nivell que creu pot executar i nosaltres semblem que encara no sabem d’on ens arriben el cops (per dir-ho suau).
Estic infinitament decebut de la reacció de País amb la que Catalunya està reaccionant a la brutalitat espanyola.
No és només que els líders polítics i socials fake-indepes no puguin caure més baix (convertint-se en la força més perillosa del nostre enemic), sinó que com a societat fem molta pena. MOLTA…
Cada cop ens queda menys temps per la reacció.

espanya és un rival molt més feble del que sembla… no ha guanyat cap conflicte des de fa segles. Són i tenen ànima de perdedors (el que explica el seu comportament mesquí, covard i traïdor).
Als bascos (l’únic cas del que podrien presumir) no els van guanyar; va ser el mètode utilitzat i la degeneració d’ETA, així como la inevitable pèrdua del suport abertzale, el que va acabar amb la seva lluita. El conflicte basc és l’anti-exemple a seguir a CAT (la violència no condueix enlloc i la pèrdua de suport a la causa porta inevitablement al desastre). Tenim moltes lliçons pròpies i alienes per aprendre i bastir una estratègia, una tàctica i un pla d’INDEPENDÈNCIA guanyadors.

ORGANITZEM-NOS !!! GUANYEM LA LLIBERTAT !! a què coi esperem ????

PD: Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És molt urgent !!)

GUILLEM VERGER
GUILLEM VERGER
28.04.2023  ·  11:58

Dubto que la connotació positiva de la paraula “terrorisme” mai hagi estat àmplia (l’autor només posa exemples de part i amb els quals simpatitza). Sí que és cert que el qualificatiu depèn de l’aprovació o desaprovació en relació a la causa que motiva aquesta mena d’accions: a ningú se li acudiria de qualificar de terroristes els membres de la resistència contra els nazis a la Segona Guerra Mundial, tot i que cometien assassinats i perpetraven sabotatges violents. D’altra banda, l’espanyolisme (vg constitucionalisme) ha qualificat i qualifica ETA i les seves (passades) accions de “terrorisme”, mentre que l’independentisme basc tendeix a parlar de “lluita armada per l’emancipació nacional” o similars. Per posar un exemple a l’altre extrem ideològic, l’OAS (extrema dreta) també va optar per la violència per tal d’oposar-se a la independència d’Algèria. Els assassinats d’Atocha i la bomba d’El Papus també en són un altre exemple. Com n’hauriem de dir, d’aquestes accions i els seus autors?

Més enllà de manipulacions interessades, l’arrel del fort consens en l’actual connotació negativa del mot “terrorisme” en l’opinió pública occidental rau, al meu entendre, en la consolidació de la societat del benestar i de la democràcia parlmentària posteriors a la Segona Guerra Mundial. Sota aquest model, qualsevol reivindicació compatible amb els drets fonamentals és (suposadament) assolible a través dels mecanismes jurídics i polítics de l’estat de dret, i el terrorisme només seria legitim quan s’enfronta a règims despòtics que no donen opció a aquests mecanismes. Fins ara, l’anomenat procés havia tingut com una de les premisses subjacents aquella famosa proclama referida a ETA: “sense violència tot és possible”. Per conveniència o convicció els catalans independentistes ens ho vam creure. Però tal com ha acabat – i ja n’hi havia indicis clars des de bon principi – hem constatat que quan es tracta d’independentistes l’estat espanyol conculca sistemàticament els principis democràtics i de l’estat de dret que diu defensar. Arribats en aquest punt, l’independentisme es troba en un atzucac sense sortida aparent. Una cosa però, és per a mi molt clara: el terrorisme seria rebutjat per una gran majoria d’independentistes. Per una banda, fora d’episodis puntuals, la tradició del catalanisme (independentista o no) des de fa pel cap baix dos segles és clarament contrària a utilitzar la violència d’alta intensitat com a instrument per assolir els seus objectius. També hi ajuda un pacifisme generalitzat i bastant acrític força consolidat en l’escala de valors dels catalans. Estratègicament es percebria també majoritàriament com un error de cara a mantenir els aliats que podriem tenir (tot i que pocs i poc fiables). I finalment, la situació material dels catalans en general no afavoreix posar en risc un benestar apreciable.

Una última objecció a l’editorial: el terror desfermat per Robespierre durant la Revolució francesa forma part d’una altra categoria de violència política: és el terror o terrorisme d’estat, comparable al que Stalin o Franco varen utilitzar en els règims respectius per mantenir-se en el poder, independentment de si els seus objectius són considerats “progressistes” o “reaccionaris”. El terrorisme pròpiament dit (o si més no la utilització més habitual del terme) se circumscriu a aquells grups que, estant enfrontats a l’estat, intenten emparar-se’n o assolir els seus objectius per la força, sigui aquesta selectiva o indiscriminada. A diferència del terrorisme, el terrorisme d’estat té el privilegi d’actuar des de la impunitat. La deriva de l’estat espanyol en relació als acusats de terrorisme per unes accions que s’haurien d’emmarcar en el dret elemental de protesta va en la mateixa direcció de criminalitzar no pas uns actes sinó unes opinions o ideologies. Resulta irònic, si més no, que un estat que flirteja amb el terror acusi algú de “terrorista”. Però el final de la història ja la sabem: retiraran els càrrecs i seran condemnats per alguna altra cosa o absolts. Mentrestant, ens han tingut un temps més acollonits. I cal reconèixer que malauradament aquesta estratègia els funciona …

Lluis Molist
Lluis Molist
28.04.2023  ·  12:04

I aquest malparit de govern miserablament callat. Vosaltres sou els terroristes.

Pagareu per tot lo que ens esteu fent.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.04.2023  ·  12:20

Gràcies , com sempre, per l’Editorial. Prova del seu encert i contingut, són les opinions que desperta. Opinions que, cal dir, les amplien i complementen, habitualment, amb un seny i capacitat d’anàlisi que dignifiquen i enriquixen Vilaweb. Gràcies a ells, també. La meua crítica d’avui:
Josep Blesa: Gràcies. Per cada dia. M’afegesc a vosté: A casa nostra, mai votar cap partit espanyol o col·laborador espanyolista. El Sr. Baldoví és un bon referent, per a mí. Però…., que vaja en cura, que de Madriz estant i depenent, és un forat negre que tot ho absorbeix i transforma. És pel que, de moment, tampoc ho tinc clar. A sa mercé, respetuosament i afectiva, m’adrece.
Magdalena Sans: Amb la seua opinió té més raó que una santa: Titulars en positiu. I continguts, també. Crítica constructiva, fonamentada i respectuosa. Dóna per a molt. Però en honor a la brevetat m’abstenc.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
28.04.2023  ·  13:38

I quan els poders de l’estat apliquen la violència contra la població civil per causar et terror necessari per què no es manifestin, com n’hi hem de dir?

jaume vall
jaume vall
28.04.2023  ·  13:46

Ben encertat l’editorial, i ben encertats els comentaris.
Especialment els que se’n recorden d’explicitar el pressumpte terrorisme d’estat d’agost de 2017 a Barcelona, no resolt en les seves derivades més profundes.
Espanya, l’estat espanyol, per suposat, però també bona part dels seus súbdits ens volen mal. Els catalans que no ho entenen, o són ignorants o tenen interessos molt particulars.

Ramón Mir
Ramón Mir
28.04.2023  ·  14:33

Ramon. Que un estat s’ autoanomini democràtic enviï la seva policia a estomacar la gent que vol votar quelcom com ara un referéndum adscrit a la legalitat d’ un Parlament reconegut com a propi, com ho hauríem de definir, si tenir un xiulet groc és tipificat de terrorisme ?.

Jordi Torres
Jordi Torres
28.04.2023  ·  15:41

L’estat espanyol només fa que aplicar el manual contra la dissidència de totes les dictadures (o dels estats autoritaris disfressats com democràcies).

Per exemple, si llegim l’informe d’amnistia internacional sobre la Xina:

https://www.amnistiacatalunya.org/en-que-treballem/paisos/pais/show/xina/

Comprovarem com a l’apartat de “Regiones autònomas”, Amnistia denuncia la repressió de les minories ètniques, com el Tibet, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme. El Tibet terrorista!

Si repetim l’experiment amb Turquia (clicant a “Països A-Z” podem cercar per país) i busquem “Terror” dins la pàgina, hi trobarem un munt d’entrades a les seccions de llibertat d’expressió, repressió de la dissidència, etc. Totes relacionades amb l’ús que fa el govern d’Erdogan del concepte “Terrorisme” per esclafar amb violència els moviments opositors.

Parlant de sensibilitat cap a les minories: Seria bo que Amnistia Internacional de Catalunya traduís els continguts de la seva pàgina web al català, inclosos els informes.

Tomàs Moreta
Tomàs Moreta
28.04.2023  ·  15:48

I no només passa amb ‘terroristes’ ens diuen ‘lazis’ ens acusen de ‘imposar la llengua’ i molts més. Digues-me de que m’acuses i et diré que ets.
‘Nada mas que anyadirt senyorita’

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.04.2023  ·  19:20

Qui és terrorista?

Depèn de qui ha guanyat la lluita armada.

El que per uns és un terrorista, per altres esdevé un heroi d’un moviment d’alliberament nacional.

Terroristes eren els espanyols que al 1808 lluitaven contra l’exèrcit francès invasor.
Terroristes eren la resistència francesa contra la invasió dels nazis.
Terroristes són per a Putin els ucraïnès que va fer esclatar el pont de Crimea.
Terroristes eren els colons nord-americans que van lluitar contra els anglesos per la seva independència.
Terroristes són, per a Erdogan, els kurds que lluiten contra l’exèrcit turc.
Terroristes……..

Si, la paraula terrorista està pervertida i s’aplica segons el bàndol d’una confrontació.
Igual que :
Llibertat, democràcia, etc., són paraules pervertides quan les empra el PP (Ayuso, Feijoo,.. ), o el PSOE (Felipe González, Alfonso Guerra, Bolaños, Lamban, etc., ), etc.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes