El Regne Unit s’indigna per la tala de l’arbre més cèlebre del país. Què en podem aprendre?

Lara Williams · Bloomberg

Dijous, el Regne Unit va perdre dos tresors nacionals. Un era Michael Gambon, l’actor que va interpretar el personatge de Dumbledore als films de Harry Potter, mort a 82 anys d’un atac de pneumònia. L’altre era un arbre.

L’arbre, conegut en anglès amb el nom Sycamore Gap Tree, s’alçava orgullós al costat del mur d’Adrià –l’antiga frontera que antigament dividia la Britània romana de Caledònia–, al nord-est d’Anglaterra. Es calcula que tenia vora 300 anys, i el 2016 va ser elegit Arbre Anglès de l’Any. Encaixonat memorablement entre els vessants dels dos turons circumdants, aquest arbre de fals plàtan era probablement un dels monuments naturals més fotografiats del Regne Unit i, fins i tot, del món sencer. De fet, l’arbre va tenir un rol protagonista en el film Robin Hood: Príncep dels lladres, estrenat el 1991. Però dijous al matí, l’arbre va despertar-se partit en dos. Havia estat talat durant la nit. La policia creu que va ser un acte deliberat de vandalisme.

La tala, amb raó, ha estat rebuda amb una mescla de dolor i ràbia. Encara no se sap qui n’és el responsable ni per què va decidir de fer-ho, encara que hi ha un detingut, un noi de 16 anys, en relació amb el cas. No obstant això, hi ha dues lliçons que hem d’extreure d’aquesta tragèdia. La primera és un recordatori de la importància que la naturalesa té en les nostres vides. La segona és una crida a l’acció: el declivi dels espais naturals al Regne Unit va molt més enllà d’aquest arbre icònic.

Si un llegeix els missatges d’aquells qui lamenten la mort de l’arbre, resulta fàcil de copsar com era d’important per a molta gent. Alguns van demanar matrimoni al peu de l’arbre. Alguns hi van escampar les cendres dels éssers estimats. Per a alguns, l’arbre havia esdevingut un indret per a recapacitar després de llargues malalties i situacions d’estrès, o simplement el teló de fons de molts records feliços amb amics i familiars. Això, certament, no és pas únic d’aquest arbre, ni tampoc del Regne Unit. Els arbres han tingut un significat espiritual per a la humanitat durant mil·lennis, siguin els banians sagrats de l’Índia, els shinboku del Japó o bé les arbredes sagrades que es troben per tot el planeta.

S’ha demostrat una vegada i una altra que la immersió en espais naturals beneficia el nostre benestar mental i físic. Un estudi amb 20.000 persones dut a terme per investigadors de la Universitat d’Exeter va descobrir que les persones que passaven dues hores la setmana en espais naturals tenien moltes més probabilitats de tenir bona salut que no pas aquells qui no ho feien. El benestar psicològic d’una població és lligat a la proximitat a la naturalesa i als arbres, tant en entorns urbans com en entorns rurals. Els estudis han relacionat les experiències en espais naturals amb la felicitat individual, la cohesió social, l’autorealització, la inhibició dels impulsos i el rendiment escolar dels nens. No és estrany, per tant, que ens sentim atrets a arbres com el Sycamore Gap Tree.

Per desgràcia, el mateix dia de la tala de l’arbre es va publicar un nou informe sobre l’estat dels paisatges naturals britànics. Les conclusions que hi apareixen haurien de causar la mateixa mescla de ràbia i dolor que la tala.

I és que l’informe revela que el Regne Unit és una de les nacions del món on la naturalesa està més deteriorada. Una de cada sis espècies està en perill d’extinció. El 43% dels ocells britànics estan amenaçats i l’abundància d’aus, com ara l’alosa, ha disminuït d’un 59% d’ençà dels anys setanta. La presència d’insectes pol·linitzadors, com ara les abelles, ha disminuït una mitjana d’un 18% i més de la meitat de les nostres plantes de flor i molses han desaparegut completament de les zones on solien prosperar. Es tracta d’una mirada alliçonadora a l’estat d’un medi rural que fa dècades que brega amb els efectes de la ramaderia intensiva, la pesca industrial i els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, val la pena recordar que el fals plàtan, ara sol entre els dos turons, originalment estava envoltat d’arbres.

Per desgràcia, les conclusions de l’informe no difereixen gaire a la resta del món. L’estoc de capital natural per persona va disminuir de gairebé un 40% entre el 1992 i el 2014, mentre que el capital produït per persona es va duplicar.

Ací podríem parlar de la importància de la naturalesa per a les economies nacionals i en la lluita contra la crisi climàtica. Però, en última instància, l’encant del Sycamore Gap Tree no rau ni en les seves propietats com a mitjà de captura de carboni ni en la seva contribució a l’economia del Regne Unit, sinó simplement en la seva bellesa i en el fet que ens fa sentir bé. Que això sigui motiu suficient per a conservar, protegir i rehabilitar els nostres espais naturals.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb