26.12.2025 - 23:00
|
Actualització: 27.12.2025 - 11:17
Israel s’ha convertit en el primer estat del món a reconèixer formalment Somalilàndia com a estat independent, un pas que trenca dècades de consens internacional i que pot alterar de manera significativa l’equilibri polític i estratègic a la Banya d’Àfrica.
L’anunci, fet públic després d’una videoconferència entre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president de Somalilàndia, Abdirahman Mohamed Abdullahi, representa un aval diplomàtic sense precedents per a aquest territori, que es va proclamar independent de Somàlia, de manera unilateral, l’any 1991.
L’acord inclou una declaració de reconeixement mutu, la voluntat d’establir relacions diplomàtiques plenes i la promesa de cooperació en àmbits com ara l’agricultura, la sanitat, la tecnologia i l’economia. Netanyahu ha emmarcat la decisió dins l’esperit dels Acords d’Abraham –els pactes impulsats durant el primer mandat de Donald Trump per normalitzar relacions entre Israel i uns quants estats àrabs– i ha convidat oficialment el president de Somalilàndia a visitar Israel.
Per al govern d’Hargeisa, capital de Somalilàndia, el reconeixement és un punt d’inflexió històric. D’ençà que es va separar de Somàlia, fa més de trenta anys, el territori ha construït institucions pròpies, ha fet eleccions lliures i ha mantingut una estabilitat relativa en contrast amb el conflicte crònic de Somàlia, probablement l’estat més fallit del planeta. Tot i això, fins ara cap estat membre de les Nacions Unides no n’havia reconegut la sobirania. Etiòpia l’havia reconegut breument, però després se’n va desdir. Aquests darrers mesos també hi ha hagut rumors que el Regne Unit o els Estats Units podien fer el mateix pas que Israel.
La reacció de Somàlia ha estat immediata. El govern federal ha qualificat la decisió israeliana de “atac deliberat” contra la seva sobirania i ha reiterat que Somalilàndia formava una “part inseparable” del seu territori. El govern somalià ha anunciat que emprendria totes les accions diplomàtiques i legals possibles per defensar la seva integritat territorial. En la mateixa línia, la Unió Africana ha refusat el reconeixement i ha advertit que qualsevol pas que legitimés independències unilaterals posava en risc l’estabilitat del continent.
Egipte, aliat clau de Somàlia, també ha expressat el seu rebuig. El Caire veu amb preocupació qualsevol moviment que alteri l’equilibri a la mar Roja i al golf d’Aden, una zona estratègica per al comerç mundial.
Més enllà del simbolisme polític, la decisió d’Israel té una forta dimensió geostratègica. Somalilàndia controla una franja clau del litoral del golf d’Aden, a tocar de l’estret de Bab el-Màndeb, per on transita una part substancial del comerç marítim internacional. Analistes israelians fa temps que assenyalen el valor d’aquest territori com a plataforma per a la vigilància marítima i per a operacions relacionades amb el conflicte del Iemen, on Israel ha atacat repetidament objectius dels rebels hutis.
El port de Berbera, gestionat en part pels Emirats Àrabs Units, ja té un paper central en aquesta dinàmica. Hi ha instal·lacions militars i infrastructures estratègiques que, segons uns quants informes, podrien servir de base logística per a operacions regionals. En aquest context, la proximitat de Somalilàndia a les rutes comercials de la mar Roja i al conflicte iemenita en reforça el valor geopolític.
La decisió israeliana també s’inscriu en un escenari de competència creixent entre les potències a la Banya d’Àfrica. Els Estats Units, la Xina, Turquia i els Emirats Àrabs Units hi mantenen presències militars o interessos estratègics. Washington fa temps que debat internament la possibilitat de reconèixer Somalilàndia, vista per alguns sectors com un soci estable en una regió molt volàtil. Figures republicanes com el senador Ted Cruz han defensat obertament aquest pas, i informes recents apunten que l’administració nord-americana és dividida sobre la qüestió.
Al mateix temps, el reconeixement arriba en un moment políticament delicat. Les autoritats de Somalilàndia han hagut de desmentir informacions segons les quals el territori acollia palestins desplaçats de Gaza, una hipòtesi que ha generat malestar intern i un fort rebuig social. El govern ha insistit que qualsevol acostament diplomàtic amb Israel no implicava d’acceptar desplaçaments forçosos ni renunciar al suport a la causa palestina.
Amb una població d’uns 6,2 milions d’habitants, Somalilàndia es presenta com una entitat estatal amb institucions pròpies i una trajectòria d’estabilitat relativa, tot i que organitzacions com Freedom House han alertat d’un retrocés recent en drets polítics i llibertats civils. Situada en un punt estratègic del món, Somalilàndia contrasta molt per la seva estabilitat democràtica i el seu progrés econòmic amb el país del qual s’ha independitzat, Somàlia, que del 2004 ençà té un règim definit com de transició i és enmig d’una guerra civil que fa que les autoritats federals no controlin la majoria del territori del país, tot i tenir el reconeixement internacional. En aquest context, la regió de Puntland també s’ha declarat independent i manté un conflicte amb Somalilàndia per la delimitació de la frontera conjunta.
Somalilàndia fonamenta la reivindicació d’estat propi en arguments històrics i legals. El territori va ser un protectorat britànic independent fins el 26 de juny de 1960, abans d’unir-se voluntàriament a la Somàlia italiana. Després de l’esfondrament de l’estat somalià i de la repressió brutal del règim de Mogadiscio contra la població del nord a final dels anys vuitanta, el Moviment Nacional Somalià es va independitzar unilateralment el 18 de maig de 1991, basant-se en el fet que la proclamació de la independència va ser diferent en el protectorat britànic i en l’italià.
D’aleshores ençà, Somalilàndia ha construït institucions pròpies i ha fet eleccions, malgrat la manca de reconeixement internacional. Amb el lideratge de Muhàmmad Egal, a partir del 1993, el territori va consolidar un sistema polític basat en acords amb les elits econòmiques i comercials, que va permetre de pacificar el país i assentar les bases d’un estat funcional.
En l’àmbit exterior, Somalilàndia ha optat per una diplomàcia pragmàtica. Ha cercat el suport dels Estats Units, del Regne Unit i de més actors regionals, i ha obert oficines de representació en uns quants països. També ha establert relacions diplomàtiques amb Taiwan, fet que l’ha enfrontat amb la Xina. Tot i no ser reconeguda formalment, a la capital acull representacions informals estrangeres i manté vincles econòmics i polítics amb actors clau de la regió.
El reconeixement d’Israel no resol automàticament l’estatus internacional de Somalilàndia, però trenca un tabú de més de tres dècades i obliga la comunitat internacional a replantejar-se una realitat fins ara congelada. La qüestió clau és si aquest pas obrirà la porta a nous reconeixements o si, per contra, accentuarà les tensions en una de les regions més fràgils del món.
