03.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2025 - 08:35
Aquesta setmana, en les mobilitzacions en suport a Palestina que s’han fet als Països Catalans, entre les banderes palestines, catalanes i les pancartes polítiques, hi ha aparegut un estendard sorprenent: la bandera de One Piece, el manga japonès creat per Eiichiro Oda el 1997. El pavelló mostra un crani somrient amb un barret de palla, símbol de la tripulació de Monkey D. Ruffy, protagonista de la sèrie.
Dins la ficció, la bandera identifica un grup d’aventurers que desafien governs corruptes i autoritats tiràniques per alliberar pobles i cercar un futur millor. En el relat, Luffy és optimista, irreverent i no es doblega mai davant el poder establert. Aquestes qualitats, projectades fora del manga, han fet de la seva bandera un emblema global de rebel·lia i esperança, especialment entre els joves.
De la ficció a la protesta real
L’ús polític de la bandera no és pas nou. El 2023 ja es va veure en manifestacions pro-palestines a Indonèsia i a Nova York, però fou l’estiu del 2025, a Indonèsia, quan el símbol va fer un salt internacional. Les protestes contra el president Prabowo, alimentades per la crisi econòmica i denúncies de corrupció, van popularitzar l’ús de la bandera de la sèrie. Va aparèixer en ciutats, campus universitaris i xarxes socials, sovint al costat de la bandera nacional, i fins i tot penjat en vehicles i cases particulars.
El fenomen es va escampar ràpidament. Al Nepal, el setembre del 2025, fou hissada a la porta del palau parlamentari de Singha Durbar, enmig d’unes mobilitzacions que van fer caure el govern i que van incendiar l’edifici. A les Filipines, ha presidit manifestacions contra l’ús fraudulent de fons públics per a la gestió d’inundacions. I a França, el 18 de setembre, ja es va veure en les mobilitzacions contra la repressió policial, entre banderes sindicals i palestines. D’ençà d’aleshores, s’han vist banderes com aquesta també en països americans com el Perú i els Estats Units i aquesta setmana també han aparegut en les revoltes del Marroc.
La reacció de les autoritats a Indonèsia i el Nepal va ser contundent: advertiments, confiscacions i fins i tot acusacions de traïció. Però la repressió no en va frenar l’ús; al contrari, en va multiplicar l’abast. Amnistia Internacional va advertir que prohibir una bandera extreta d’una obra cultural era una violació de la llibertat d’expressió. I, tal com havia passat a Hong Kong amb els paraigües del 2014 o a Tailàndia amb la salutació de tres dits inspirada en The Hunger Games, la censura va reforçar el caràcter simbòlic i subversiu del pirata amb el barret de palla.
Un llenguatge comú de la generació Z
La bandera de One Piece s’ha integrat així en una tradició de símbols juvenils que combinen creativitat, cultura popular i protesta política. A Hong Kong, els paraigües van esdevenir símbol de resistència davant la policia. A Tailàndia i Myanmar, la salutació de tres dits expressava la voluntat de democràcia. A Xile i Beirut, les màscares del Joker simbolitzaven la ràbia contra la corrupció. A Tailàndia, fins i tot, el personatge infantil Hamtaro fou recuperat per ridiculitzar el govern.
En aquest context, la calavera de Luffy és particularment potent, perquè combina tres elements: un origen lúdic i inofensiu, una difusió global gràcies a l’anime i el manga, i una narrativa de resistència contra un poder opressor. És un símbol fàcilment recognoscible per milions de joves de tot el món, que hi poden veure reflectida la seva pròpia lluita contra injustícies i desigualtats.
A més, el caràcter transnacional del símbol encaixa amb la generació Z, que es comunica i s’organitza en comunitats digitals i mems compartits globalment. Un símbol nascut a Indonèsia pot ser reinterpretat al Nepal o als Països Catalans i continuar essent comprensible i efectiu.
El pas de la ficció al carrer té molt a veure amb la capacitat d’adaptació del símbol. Per molts joves indonesis, hissar la bandera pirata era una manera de dir que la bandera nacional havia estat “massa sagrada” per a un sistema corrupte. Al Nepal, s’hi va associar l’enuig per la desocupació juvenil i la desigualtat. A les Filipines, es va vincular amb la denúncia del robatori de recursos públics.
D’aquesta manera, allò que començà com l’emblema d’una tripulació de pirates de ficció s’ha convertit en una icona política capaç de traslladar missatges de dignitat i desafiament en tots els idiomes. En un món en què la cultura popular i la política com més va més es barregen, la bandera de One Piece és avui un símbol de rebel·lia compartida.
