Que el català siga una llengua prescindible

«Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible»

Vicent Partal
Vicent Partal
26.08.2016 - 00:41
Actualització: 26.08.2016 - 02:41
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els recomane que llisquen la conversa que Josep Rexach ha tingut amb el notari d’Elx Lluís Olagüe, que involuntàriament ha viscut un episodi que apuja el llistó dels atacs a l’estat espanyol contra la llengua catalana, de fet contra totes les llengües que no siguen el castellà.

El senyor Olagüe ha estat arrossegat a una polèmica ben viva i ha quedat atrapat en un laberint jurídic únicament per haver gosat demanar que li arribara la documentació oficial en català. Amb un judici pel mig el resultat final fa feredat: li comuniquen que com que sap castellà no hi ha cap motiu per a demanar res en català. Ai caram.

Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible. L’argument diu que la constitució espanyola obliga tots els espanyols a saber castellà. I que per tant ningú no pot al·legar oficialment que no el sap. Menys encara en el cas d’un notari. I a partir d’això ho resol afirmant que, ja que sap castellà, no hi ha cap motiu d’indefensió si es viola el seu dret de rebre la informació en català, dret sancionat en aquest cas concret per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. És a dir: com que és evident que saps castellà el català no és pas necessari.

L’anècdota de moment és personal, però s’inscriu en una tendència ben visible a transformar el català en una llengua prescindible. Tendència que implica un canvi radical. Ens proposen la transformació del concepte que totes dues són llengües oficials en una relació asimètrica en què hi ha una de superior i una de secundària. Aquella cosa ridícula que el castellà és oficial mentre que el català és cooficial i prou. Aquest és el camí que volen seguir i ací és on ens volen portar.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni
Antoni
25.08.2016  ·  22:25

1) No es tracta que el sàpigues o no. Es tracta d’un dret, que una cosa sigui en la teva llengua. Un dret basat en una identitat. / 2) Una llengua (el català o qualsevol altra) enriqueix la cultura universal. I es planteja l’obligatorietat de preservar-ne el coneixement i lús. / 3) El català ha de ser conegut i promocionat, però no només atenent al dret dels catalanoparlants, sinó també atenent al fet que conviu amb el castellà, que és una llengua universal i, doncs, més forta. Doncs el català ha de tenir una protecció política especial.

Jordi
Jordi
26.08.2016  ·  10:37

Potser és possible recórrer al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home. És clar que el notari Olagüe sap prou bé què pot fer.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies