Les quatre dimensions d’una revolució lingüística: el basc guanya 261.000 parlants en trenta anys

L’any 1991, la llengua basca es trobava en una situació dramàtica. Solament un 15,5% de la població del País Basc la feia servir igual o més que el castellà i era principalment la gent d’edat més avançada. Trenta anys més tard, hi ha hagut un canvi de tendència, amb una revitalització de la llengua: ara qui més l’empra i qui més coneixement en té és el jovent.

La millora la trobem en quatre dimensions, tal com detecta l’Enquesta Sociolingüística del País Basc del 2021, que s’ha presentat aquesta setmana a Sant Sebastià i que repassem tot seguit.

Un augment del coneixement

Una primera dada contundent: el basc ha guanyat 261.000 parlants en trenta anys. Si l’any 1991 un 24% de la població era capaç de parlar-lo, ara ho pot fer el 36,2%, és a dir, 680.629 persones. És a dir, un augment d’un 12%.

L’augment és fins i tot més significatiu si es té en compte que els qui tenen més coneixement del basc ara són els joves. Avui tres de cada quatre dels qui tenen entre setze anys i vint-i-quatre poden parlar basc, un percentatge que l’any 1991 era del 25%.

A més, hi ha un 16% dels joves que en té una competència bàsica, és a dir, un cert coneixement, però que no és capaç de parlar-lo bé. Això vol dir que tan sols menys d’un 10% dels més joves no té cap mena de coneixement de la llengua pròpia el País Basc.

Per contra, la població d’edat més avançada, que eren els que en tenien un coneixement més gran fa trenta anys, ara són el grup d’edat que menys en saben parlar. Però no és pas perquè hi hagi baixat l’ús dràsticament, sinó perquè hi ha hagut un augment molt pronunciat en la resta de grups d’edat, en gran part perquè una part significativa l’ha pogut aprendre a l’escola.

L’augment és generalitzat en els tres territoris de la comunitat autònoma, tot i que amb grans diferències. A Guipúscoa el pot parlar un 52% de la població, a Biscaia un 31% i a Àlaba un 22%. L’any 1991 podien parlar basc un 44% dels guipuscoans, un 17% dels biscaïns i solament un 7% dels alabesos.

Un augment de l’ús

L’augment del coneixement ha anat acompanyat d’un altre factor imprescindible, que és un augment de l’ús. És a dir, no tan sols se sap més, sinó que també es fa servir més. Si fa trenta anys un 15,5% de la població feia servir l’èuscar igual o més que el castellà, avui dia el percentatge és del 21,9% (+6,4). Això vol dir passar de 271.121 parlants habituals a 412.821 en tres dècades.

El grup d’edat que més fa servir el basc són els joves de setze anys a vint-i-quatre. Un 33,5% dels més joves l’empra igual o més que el castellà; en canvi, entre els més grans de seixanta-cinc anys es redueix a la meitat, al 16,7%.

Els joves fan servir la llengua fins i tot més que no els més grans del 1991, que en aquell moment eren el grup que més l’emprava. En relació amb els més grans, tot i que ara són el grup que menys l’utilitza, cal remarcar que el fan servir en un percentatge més alt que no pas els joves de fa trenta anys.

L’augment de l’ús és tant en contexts formals com en informals. Els serveis municipals són on més es fa servir (27,4%), i a continuació trobem l’ús amb els companys de feina (26,8%), en serveis sanitaris (23,1%) i amb les amistats (22,1%). Geogràficament, l’augment el trobem en tots tres territoris, incloses les tres capitals. Els que fan servir el basc tant com el castellà o més són ara el 41% a Guipúscoa, el 15% a Biscaia i el 8% a Àlaba.

Un augment de la transmissió

La vitalitat de l’èuscar es palesa també en un augment de la transmissió. La dada que ho resumeix és que quan els dos progenitors tenen el basc com a primera llengua, un 98% transmeten únicament el basc als fills i un 2% el basc juntament amb el castellà.

Això és essencial per a preservar la llengua. I cal destacar, a més, un canvi generacional. Si un 12% dels parlants de basc de més de seixanta-cinc anys no el va transmetre als fills, ara el percentatge és residual, del 2,2%.

Però, a més, hi ha una part de la població que, tot i no haver tingut l’èuscar com a llengua materna, també el transmet als fills. Quan tots dos progenitors parlen basc i solament un d’ells el té com a llengua materna, un 88% transmeten només aquesta llengua als fills, un 10% tant el basc com el castellà i un 2% el castellà i prou. I quan parlen basc, però tots dos tenen el castellà com a llengua materna, un 35% els transmet únicament el basc, un 36% el basc i el castellà i el 29% únicament el castellà.

En el cas que només un dels pares parli èuscar, en un 46% dels casos es transmet (juntament amb el castellà). Aquí hi ha dos factors molt importants, el sexe i l’edat. Quan és la mare la que parla basc, es transmet en un 50% dels casos, mentre que si ho és solament el pare es transmet en el 42% dels casos. Per una altra banda, hi ha un canvi generacional molt notable. Entre els pares joves, de setze anys a trenta-quatre, i quan només un sap basc, es transmet en un 57% dels casos. En canvi, entre els que tenen més de seixanta-cinc anys, només un 24% el va transmetre.

Avui dia, un 18,4% de la població té el basc com a única llengua materna i un 6,5% tant el basc com el castellà. Això és un 25% de la població. De la mateixa manera que en el coneixement i en l’ús, els joves són els que tenen més el basc com a llengua materna. Gairebé el doble que fa trenta anys.

També trobem un canvi en el lloc d’adquisició de la llengua. L’any 1991, un 14% dels parlants de basc l’havien après fora de casa; l’any 2021, ja són el 37% de la població –i arriba fins al 49% entre els joves de setze anys a vint-i-quatre.

Un augment del suport de la població

El procés de revitalització ha anat de bracet d’un augment dels partidaris de promoure’n l’ús. Avui dia, un 67% de la població del País Basc és partidari de promoure el basc, el 26% no té una opinió definida i un 7% hi és contrari. Això indica un augment d’aquestes últimes tres dècades, perquè el 1991 només un 55% era partidari de promoure’l.

Sobre aquest consens, un 75% creu que per a obtenir una feina a l’administració cal saber èuscar, el 89% que tots els infants haurien d’aprendre basc i el 49% que hauria de tenir més presència a la ràdio i televisió –un 23% hi és contrari.

Un 88% de la població troba que en el futur s’hauria de parlar èuscar i castellà i un 10% creu que únicament basc. A més, un 23% pensa que és millor estudiar anglès que no èuscar, però el 51% dóna prioritat al basc.

I ara què?

L’informe va ser presentant pel conseller de Cultura i Política Lingüística, Bingen Zupiria, i la vice-consellera de Política Lingüística, Miren Dobaran. El conseller destaca: “La millor dada que hi pot haver en el procés de revitalització de qualsevol llengua minoritzada és que la generació jove sàpiga èuscar.” I afegeix: “És el principal indicador que la representativitat lingüística va canviant.”

Sobre els següents passos, la vice-consellera de Política Lingüística explica que ara és el moment de fer el salt a l’ús de l’èuscar, és a dir, després d’haver incidit principalment en el coneixement, ara cal augmentar les possibilitats d’utilitzar-lo en tots els àmbits: “Ja hem detectat quins són els àmbits, les noves ofertes que hem de fer a les famílies i als nens que han fet eleccions tan fermes: l’esport, el lleure, l’àmbit digital i l’àmbit socioeconòmic privat.”

“Si hem euskaldunitzat els nostres joves –diu Dobaran–, si han après èuscar, les nostres empreses no poden ser un mur.” Per això treballen amb empreses a fi que incorporin la llengua.

Sobre això, ahir mateix el govern basc va aprovar la convocatòria de Lanhitz d’enguany, que inclou dos milions d’euros per a augmentar l’ús del basc als llocs de feina. Conté, per exemple, una ajuda per a fomentar l’èuscar en les empreses que no tinguin un pla sobre la llengua. També es finançarà l’elaboració de diagnòstics sobre la situació de l’èuscar i es prestaran ajuts a l’elaboració de projectes lingüístics estratègics.

Un augment també a Navarra i al País Basc del Nord

En la mateixa línia, la setmana passada es va presentar l’Enquesta Sociolingüística de Navarra de l’any 2021. La tendència és semblant, amb un augment dels parlants. Un 14,1% pot parlar basc i un 10,6% té cert coneixement de l’èuscar, tot i que no és capaç de parlar-lo bé.

També trobem que el grup d’edat que més sap la llengua són els més joves, amb un 28% que sap èuscar, enfront del 25,8% del 2016.

El mes vinent es presentaran els resultats del País Basc del Nord (Iparralde). Estudis recents mostren exactament la mateixa tendència, amb una penetració com més va més gran, especialment entre el jovent.