Arran de l’assassinat al consolat saudita a Istanbul de Jamal Khaixoggi, periodista del diari The Washington Post, alguns dels països occidentals han començat a pressionar l’Aràbia Saudita perquè aclareixi les circumstàncies del crim i se’n depurin responsabilitats. Alemanya va anunciar diumenge que suspenia temporalment l’exportació d’armes al país del golf Pèrsic i, ahir, el ministre d’Economia alemany, Peter Altmaier, va demanar a la resta de països de la Unió Europea que també ho fessin.

Diumenge, el Regne Unit, França i Alemanya van publicar un comunicat conjunt en què consideraven ‘injustificable’ l’assassinat de Khaixoggi, el qual condemnaven ‘en els termes més contundents possibles’. El Regne Unit i França no han dit encara si faran com Alemanya i suspendran l’exportació d’armes. El posicionament d’Espanya, el fixarà demà el president del govern, Pedro Sánchez, que intervindrà al congrés per contestar les preguntes dels grups polítics sobre aquesta qüestió.

Fins ara, la postura del govern espanyol és la definida pel ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, qui ha descartat un moviment com el d’Alemanya. ‘No s’ha de barrejar una cosa amb una altra’, va dir. També va demanar que cap país no prengués represàlies contra l’Aràbia Saudita.

Per ara, el govern espanyol únicament ha emès un comunicat en què diu que està ‘consternat’ per la mort de Khaixoggi i demana ‘que els responsables d’aquests fets gravíssims responguin davant la justícia després d’una investigació exhaustiva i transparent’. Tanmateix, el comunicat dóna per bona la versió oficial de Riad i no la qüestiona, contràriament al comunicat del Regne Unit, França i Alemanya.

El rendible negoci armamentístic
L’any 2017, Espanya va ingressar 270,2 milions d’euros a canvi d’un avió de transport i de recanvis per al proveïment de combustible en vol i per a diversos avions de fabricació espanyola. També per la venda d’avions no tripulats, granades de morter, plataformes per a morters, munició d’artilleria, equips de detecció i identificació de senyals i equips per a sistemes de vigilància, etc.

Les dades, les publica el Ministeri d’Indústria i Comerç espanyol en l’informe ‘Estadístiques espanyoles d’exportació de material de defensa‘, presentat al maig. Durant l’any passat, l’Aràbia Saudita va esdevenir l’estat fora de l’OTAN on Espanya exportava més armament.

Segons l’Institut Internacional per a la Pau d’Estocolm, Espanya va ser el tercer país que va vendre més material bèl·lic va vendre a l’Aràbia Saudita entre el 2012 i el 2016. El 4,19% de les armes comprades pel país del Golf eren espanyoles. Tanmateix, la xifra és lluny del 52,04% d’armes fabricades als Estats Units i del 27,12% al Regne Unit.

Espanya i l’Aràbia Saudita tenen, des del 6 de setembre de 2017, un acord de secret militar negociat directament pel rei espanyol Felipe VI. Segons aquest acord, l’accés a la informació relativa a la cooperació militar i als contractistes autoritzats està limitada a les persones ‘que tinguin la necessitat de saber-ho’, tinguin una ‘habilitació personal de seguretat’ per a accedir a informació confidencial i hagin rebut les instruccions i l’autorització adequada de les autoritats pertinents.

Malgrat tot, la legislació espanyola remarca que s’ha de denegar la venda d’articles de defensa a països que no respectin els drets humans. Actualment, Espanya ocupa el setè lloc en el rànquing d’exportació d’armes. Entre el 2008 i el 2016, en va vendre per valor de 22.603 milions, i cinquanta dels estats compradors són preocupants o potencialment preocupants perquè hi ha indicis que han comès violacions greus dels drets humans i crims contra el dret internacional. Així ho detallava aquest informe de l’Aravot per a VilaWeb.

La doble vara de mesurar del govern de Pedro Sánchez
A principi de setembre, el govern espanyol va fer un primer moviment per a aturar la venda d’armament a l’Aràbia Saudita i evitar que fos utilitzat per bombardar el Iemen, però més tard se’n va desdir i la va autoritzar.

L’operació, tancada el 2015 amb Pedro Morenés al capdavant del ministeri, consistia en la venda de quatre-centes bombes de precisió per valor de 9,2 milions d’euros. La decisió d’aturar la venda va enutjar l’Aràbia Saudita i els treballadors de Navantia, l’empresa que havia de produir l’armament. Els treballadors van anunciar mobilitzacions i, fins i tot, la presidenta d’Andalusia Susana Díaz va demanar al govern espanyol que es fes enrere.

Finalment, l’executiu de Sánchez va autoritzar la venda d’armes. La seva portaveu, Isabel Celaá, va justificar la decisió dient, de les bombes venudes: ‘Són làser d’alta precisió i no s’equivocaran matant iemenites’.

Aquest va ser el mateix argument que prèviament havia esgrimit Josep Borrell, qui va dir que el govern espanyol no havia ‘trobat cap raó’ per a incomplir el contracte.

Més informació:
El brutal assassinat que posa la Casa dels Saüd contra les cordes

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb