Quants desocupats de debò hi ha a Catalunya?

  • La xifra de desocupació ha pujat poc al novembre, però continuen creixent els qui cerquen feina amb contracte fix discontinu i que ara són inactius · Fins a la reforma laboral, eren considerats desocupats, i ara, no

Jordi Goula
02.12.2022 - 19:50
Actualització: 04.12.2022 - 22:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El mes passat ja alertàvem de la representativitat dubtosa de les xifres de desocupació dels registres oficials del Ministeri de Treball espanyol, arran dels canvis que s’han anat fent en les definicions dels conceptes bàsics de la reforma laboral ençà. Sembla que les estatístiques del mercat laboral viuen moments d’un cert enrenou i, fins i tot, ens poden enganyar. L’eliminació del contracte temporal per obra o servei per canalitzar-lo cap a la modalitat d’indefinit fix discontinu ha tingut com a conseqüència que, d’ençà de l’entrada en vigor de la reforma esmentada, ja no es comptabilitzin com a desocupats uns treballadors que abans sí que se’n consideraven.

Aquest mes de novembre la història s’ha repetit. La desocupació ha baixat de 33.000 treballadors en tot l’estat espanyol i, en paral·lel, els demandants d’ocupació ocupats –en què es compten els fixos discontinus inactius, perquè tenen un contracte “viu”, encara que no treballin– creixen gairebé de 111.000.

A Catalunya, segons la Generalitat, a final del mes de novembre hi havia 348.982 desocupats registrats a les oficines de Treball, la qual cosa vol dir que n’hi havia 986 més que no a l’octubre (+0,3%). El novembre és un mes en què acostuma a créixer la desocupació, i enguany ha crescut molt menys intensament que no els anys pre-pandèmia. En canvi, de la mateixa manera que a l’estat espanyol, destaca un augment de 17.281 demandants d’ocupació ocupats, una xifra molt alta, atès que és d’un 20% més que no pas a l’octubre. Ha estat, doncs, un novembre atípic. Com ja ho va ser l’octubre.

Arran d’aquesta situació d’incertesa, la pregunta que es fa el director de Randstad Research, Valentin Bote, és la següent: “A quant arriba el desfasament entre la xifra de desocupats que es comptabilitza actualment i la que més s’aproxima a la realitat, que és la que té en compte, a més dels desocupats registrats, tots els treballadors amb un contracte fix discontinu, però que són en situació d’inactivitat, tot esperant la pròxima crida?” Les estimacions més moderades que han fet a la consultora per a tot l’estat espanyol apunten a un desfasament que supera ara com ara el mig milió de treballadors. Una xifra molt considerable i que fa que, d’alguna manera, en aquest punt, l’estatística, més que no pas ajudar, emboliqui la troca i emmascari la realitat del mercat.

Segons la Generalitat, la Seguretat Social comptabilitza a Catalunya 3.617.912 afiliacions de mitjana al novembre, xifra que representa un creixement tímid de 519 afiliacions (+0,01%) respecte de l’octubre. Realment, aquest augment ens diu que durant el mes de novembre no s’ha creat feina. Això fa que, interanualment, la taxa de creixement de l’afiliació s’hagi continuat alentint, tant a Catalunya (+2,9%) com a tot l’estat espanyol (+2,7%).

Aquest alentiment en la creació de feina és perfectament compatible amb l’evolució, en clara davallada, de l’activitat econòmica. Els efectes de la inflació forta i la incertesa de cara al 2023 no creen prou confiança entre els empresaris per decidir-se a contractar, si no és per mitjà de les modalitats més flexibles, que després de la reforma laboral figuren com a treballadors indefinits, encara que tinguin temporades llargues d’inactivitat. Em refereixo, és clar, a la part important de fixos discontinus que la componen.

Ací, segons la Generalitat, durant el mes de novembre els contractes laborals formalitzats amb lloc de feina a Catalunya són 219.900, el 43,4% dels quals ha estat de contractes indefinits. D’aquesta contractació indefinida, en destaquen els fixos discontinus, dels quals se n’han formalitzat 20.439, xifra que representa el 21,4% de la contractació indefinida del mes. En l’acumulat de l’any, aquests contractes s’han multiplicat per 8,7, fins a superar els 282.000. Aquesta és la clau de la xifra de desocupats més baixa, que hem comentat abans. Però, quants d’aquests són desocupats de debò?

I contesta la PIMEC. Segons les seves estimacions, hi ha 25.000 treballadors amb contracte fix discontinu que no treballen i que no són inclosos en les dades de desocupació registrada. Per aquest motiu, exigeix als ministeris de Treball i Economia Social i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyols una millora qualitativa de les dades per disposar de prou informació respecte dels desocupats, malgrat que tinguin un contracte de feina que, en realitat, és tan sols una expectativa. El secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha demanat aquest matí de posar llum a les dades dels períodes d’inactivitat d’aquesta gent per poder comparar de manera homogènia i amb perspectiva temporal l’evolució del mercat laboral i, sobretot, per poder prendre decisions més bones en polítiques d’ocupació.

En aquest sentit, sobre el comportament més dolent de la desocupació a Catalunya respecte del conjunt de l’estat espanyol, Ginesta ha afegit: “És possible que unes altres comunitats autònomes, com ara Madrid, Andalusia i el País Valencià, puguin haver aplicat aquest mes un cert canvi de criteri en la comptabilització de fixos discontinus que després trameten al ministeri, tal com imaginem que va fer Catalunya el mes passat.”

Penso que aquest és el nus de la qüestió actual. És molt difícil de seguir l’evolució del mercat laboral amb unes dades sobre les quals hi ha tants dubtes. I em sorprèn que algunes institucions privades i públiques passin per alt aquest fet i, a l’hora de valorar la situació, parlin del “bon to en què evoluciona el mercat laboral”. O que “el mercat laboral de Catalunya continua essent resilient respecte de l’ocupació i que la contínua reducció en la temporalitat laboral representa un factor de suport per a l’economia catalana”. Em sembla que és una manera massa simple d’analitzar la situació, atès que segueix fil per randa les dades oficials sense fer un pas més, cosa que pot induir a un cert error als qui cerquen una explicació a les estatístiques.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes