Quan Junqueras demana que aguantem açò vint anys més

Oriol Junqueras pot desitjar avui deu anys o vint de tranquil·litat, d'anar fent, però Espanya, el règim del 78, la monarquia, poseu-hi el nom que vulgueu, no li'ls concedirà. Ni a ell ni a ningú

Vicent Partal
09.05.2021 - 21:55
Actualització: 09.05.2021 - 23:55
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president d’ERC, Oriol Junqueras, va publicar ahir un article a El Periódico. És un article ple de tòpics i llocs comuns, que podria signar, per inconcret, gairebé qualsevol diputat de qualsevol partit del Parlament de Catalunya. Tanmateix, com que és signat per Junqueras hi ha una frase que evidentment ha cridat l’atenció de tothom i ha corregut com la pólvora: “Hem de planificar els canvis pensant a deu i a vint anys vista. Sortir del dia a dia per pensar en demà passat. Els grans canvis de fons requereixen pensar a llarg termini per començar a posar les primeres pedres, avui, d’una nova Catalunya millor perquè sigui una realitat demà.” Casualitat o no, al cap de poques hores Pere Aragonès donava per tancat el període de negociacions per a formar govern amb Junts. I una resposta de David Fernàndez a Catalunya Ràdio en què afirmava que el 52% del vot no legitima la unilateralitat completava el matí, cosa que feia que molta gent expressés en públic a les xarxes socials la seua decepció per tot plegat.

Ho puc entendre. Puc entendre que molta gent avui se senta decebuda, que reaccione pensant que el procés independentista s’acaba i que no hi ha res a fer. És una reacció humana, lògica, comprensible. Tots sabem que quan et diuen que ja en parlarem d’ací a vint anys, s’entén que et diuen que ja veurem si mai en tornem a parlar. I és evident que, en qualsevol cas, et diuen que ara no toca parlar-ne. Venint d’on venim i havent passat per on hem passat aquests darrers deu anys i sobretot aquests darrers quatre, la perspectiva, doncs, de deixar córrer el procés d’independència, expressada amb aquesta claredat i naturalitat, és normal que origine sentiments molt profunds, reaccions molt primàries, de dolor i tot.

Però no hauríem d’oblidar que la frase expressa només un desig. Oriol Junqueras és un dels protagonistes fonamentals de la lluita per la independència de Catalunya aquesta darrera dècada. Ell, amb la seua manera de parlar, amb el seu convenciment i amb les seues decisions estratègiques, amb la seua tasca com a governant, va convèncer moltíssima gent que la independència, a curt termini, era possible. No li negaré mai els mèrits en aquest sentit. Ara, he de recordar, especialment avui, que el procés d’independència sempre ha estat un moviment incontrolable que les grans figures que n’han format part no han pogut dominar mai. Ni Artur Mas, ni Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont, ni David Fernàndez, ni Jordi Cuixart –poseu-hi els noms que vulgueu, tant hi fa.

I dic que la frase expressa un desig i prou perquè ni Junqueras ni cap dels altres polítics, ja no tenen la capacitat de controlar l’enfrontament. De fet, no tenen la capacitat de controlar que no hi haja enfrontament. Creure’s això, pensar-se que això és possible, és ignorar la diferència entre fer política convencional i fer la revolució. I seria no entendre res de què ha passat en aquest país els darrers deu anys.

En la política convencional, aquella que al cap i a la fi tan sols decideix qui gestiona una temporada els ministeris i per tant determina poques coses a la vida de la gent, el màrqueting, la capacitat de convicció personal, el lideratge mediàtic, poden tombar la balança. Perquè per a l’elector, tot allò que li expliquen, que li ofereixen, que li demanen, no és tan determinant per a haver de gratar dins seu, profundament, i preguntar-se què està disposat a fer per canviar d’una vegada aquell estat de coses. Van a l’urna quan toca, voten i si s’han equivocat, a la següent ja votaran d’una manera diferent. Però en un procés revolucionari les coses no van així.

Són diferents, bàsicament, perquè el règim amenaçat, quan comencen a tenir lloc esdeveniments revolucionaris, perd el cap per la seua possible caiguda i entra en una espiral d’acció i reacció que es torna irrespirable per a aquells qui la sofreixen. Oriol Junqueras pot desitjar avui deu anys o vint de tranquil·litat, d’anar fent, però Espanya, el règim del 78, la monarquia, poseu-hi el nom que vulgueu, no li’ls concedirà. Ni a ell ni a ningú. No ho farà de cap manera després del Primer d’Octubre. I l’alternativa, que seria aguantar tot açò que vivim durant vint anys més, no és factible. Simplement perquè no ho podem aguantar.

Si no hi hagués hagut el Primer d’Octubre o si haguéssem fet eleccions el 27 d’octubre, possiblement tot això encara es podria reconduir d’alguna manera. Però ara ja no hi ha marge per a fer-ho –i per això va ser tan important, malgrat tot, fer la proclamació. Hi ha una Catalunya abans del Primer d’Octubre i una després. Però, alerta! També hi ha una Espanya abans del Primer d’Octubre i una després. Com s’ha vist clarament a Madrid aquesta setmana.

I davant això, davant aquesta Espanya ultra que creix als carrers i que domina els aparells de l’estat, el desig de viure un temps tranquil, vint anys més, és una il·lusió irrealitzable i prou. L’espiral d’acció i reacció que es va activar el 20 de setembre del 2017 no té aturador. Perquè Espanya va vulnera totes les regles per impedir com fos la independència i això té conseqüències duradores que ni ells ni nosaltres ja no podem esquivar. Ni tan sols si desitjàssem fer-ho.

En aquest sentit el que faça o deixe de fer el govern de la Generalitat en realitat importa poc ara. Importen les conseqüències en l’àmbit europeu del judici al Suprem, que després de tres anys ja són molt notables, però que han de ser més importants i determinants encara. Importa, sobretot i més que res, la deslegitimació accelerada de l’estat espanyol en tots els fronts, un estat que cau en picat cap al feixisme més obtús i que aviat serà governat per la dreta extrema més intransigent. Importa què farem i què reclamarem, com a poble, quan les institucions europees desmunten completament la farsa jurídica i posen Espanya a lloc. Si serem capaços o no d’invocar la causa justa com a minoria nacional o si ens tornarem a perdre en discussions bizantines. Importa veure com aprofitem, alhora, l’oportunitat que s’ha tornat a obrir amb la clara victòria de l’independentisme a les eleccions escoceses i l’enfrontament de tres entre Escòcia, Londres i la Unió Europea. I importa el carrer. Més que cap altra cosa, importa el carrer. Importa també el Consell per la República, si és que és capaç d’esdevenir mai allò que hauria de ser. Però, per damunt de tot, importa el carrer i el fet que una part substancial, determinant, de la població té finalment clar, per primera vegada en la història, que la independència és l’única solució i està disposada a continuar tirant endavant, coste què coste.

En aquest marc i amb aquestes eines a les mans, les decepcions són tan comprensibles com, per una altra banda, són ben aclaridores del terreny que trepitgem. Però res més que això. Res més que això.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Núria Florensa
Núria Florensa
08.05.2021  ·  22:13

No tinc res en comú amb un partit q votava quan érem 4 gats i no va poder pair la democràcia quan jo vaig votar Junqueras i va guanyar Puigdemont. En Torrent va tenir por i no va fer MHP a qui guanyà a les urnes. Primer de tot, sóc demòcrata, allà em vaig acomiadar d’ERC i de la secta d’eixamplar la base, la consigna de tots ja erkis. Si en Partal te raó algunes no romandre 10,20 anys esperant el darrer alè en un estat no democràtic, postfranquista. Jo arribaré per edat on pugi, però sempre de pensament i consciència Donec Perficiam ha quedat prou clar? 💪👍👏✌️

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
08.05.2021  ·  22:17

Jo avui estic totalment enfonsada i necessito entendre el perquè de la reacció d’en Junqueres i Cia. Algú em podria explicar perquè des del dia després de 1-O els dirigents d’ERC ja varen comença a dir que la independència era assumpte a llarg termini?

Jaume Riu
Jaume Riu
08.05.2021  ·  22:18

Vicent Partal ens ha regalat un concepte extremament potent que té una importància cabdal. A l’editorial parla de conseqüències duradores en el temps, i ho trobo oportuníssim.
Quan sento parlar alguns, m’adono que no sabia com fer-los veure més enllà de la punta del nas, i ara ja tinc l’argument, que hi ha conseqüències duradores en el temps, i no en podem prescindir per fer volar coloms.

Josep Salart
Josep Salart
08.05.2021  ·  22:19

Aquest home està malalt i hauría de passar-se vint anys més a l’infermeria de la presó i ho dic pel be de Catalunya i perqué l’Aragonès estigui tranquil. Per culpa seva, els altres presos no tenen llibertat.
Nosaltres, a diferència dels escocesos, ens hem d’alliberar d’un estat represor que, a part de no interessar-li per res el diàleg, és ultraviolent. I a nosaltres això ens fa por, ens divideix i ells ho tenen clar: quatre estomacades als avis l’1-0, quatre a la presó i la resta de catalans amagats a sota el llit. L’altre resta, a votar ERC i mirar tv3.

Es trist, molt trist. No sé si ens en sortirem perquè, si JUNTS no parla clar, potser ja no tindrem a qui votar.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
08.05.2021  ·  22:20

Acabe de fer aquesta rèplica a en David Fernàndez, però se li pot aplicar a un bon feix d’independentistes-filomarxisto-engelso-leninisto-stalinistes que pul·lulen des de les CUP a ERc, passant pel federalistes de Compromís-Més Mallorca-Menorca i totes les branques de Unides Podamos (d’escatar matolls i arbres):

Fernàdez:
et tombaré la idea des del marxisme, que és on esteu encadenats psicològicament. No des del meu pensament del liberalisme de centre-dreta.

Una de les derivades de visualitzar el món on hi ha humans era la jerarquització de cada societat “nacional”. Nacional entesa com a societat sotmesa als mateixos principis legals, ço és, a unes mateixes lleis que homogeneïtza la societat de cada estat-nacional. Tot dissolent les diferències grupals.

En eixa jerarquització existeix una classe econòmica a l’ombra que dirigeix els actors polítics. Com al segle XIX era impossible domnar tot el planeta encabir-lo en un únic estat, la crítica marxisto-engelsiana primer i després la leninisto-staliniana condueix a explicar que s’ha de “treballar” dins del propi estat que t’ha tocat per atzar treballar, tot deixant de banda eixe desideràtum que és veure la humantat sencera unida com a força de treball contra les forces del capital que “estan unides” mitjançant el tràfic de capitals d’un lloc a un altre. Obviant, que per això cal posar d’acord els propis estat amb la premisa de la “solidaritat” quan només són transaccions de capitals i persones.

L’encanteri es trenca quan col·lisionen els interessos de les classes dirigents econòmiques entre elles.

El marxisme ajuda a analitzar una part esquifida de cada societat, no holísticament.

Per tant, les dues forces que no creuen en l’estat són l’anarquisme i el liberalisme, a quines molesta la pressió i coercitat de l’estat eixit de la Revolució Francesa, que ben vist, només era una substitució de protagonistes però el sistema jerarquitzat es mantenia incòlume i intacte.

De fet Marat, Robespierre, i a redós d’ells els desgraciats i palllassos dels Sans Culotte, per a implantar-ho enceten el meló amb un “Règime du Térror”, i continuen amb la dictadura napoleònica que només és colonialisme francès. Com el catolicisme fou l’excusa de la noblesa castellana, o el comunisme la del nacionalisme rus per a expandir-se territorialment més enllà de llurs nacions estrictes.

Per aquesta raó tot allò perfumat d’esquerranisme marxistoïde acaba on tu has acabat. Tot fent seguidisme de l’estat colonial. D’ací, que per a “eixamplar la base” només es pot fer des de les praxis llibertària i des del liberalisme. Aquells dos que es rebel·len i combaten l’estat.

Per això ens cal fer un vector de força des del liberalisme i des de l’anarquisme que vege’s tu, són les dues forces més “verdes” que és el lels dóna el sentit internacionalista a hores d’hora.

Aquells que preteneu “fer la revolució de classes” només esteu castigant la societa estatal. Perquè “els estats, quant més petits, de millor qualitat és la democràcia que practiquen”. Sense les triples volteretes mortals dialèctiques a què ens teniu acostumats als que no sabem un borrall de Gramsci.

Que us enfronteu a les forces repressores d’estat i us carden a cor que vols, només és la posada en escena del guinyol per a autojustificar-vos la pròpia existència.

Com t’agrada a tu: Aneu-vos-en a fer la mà, com a corresponsables del sistema de colonització que ens ocupa.

Sou tot farfalla, Fernàndez.

Josep Blesa (València)

PS: Aquesta obvietat l’he posada en pràctica durant anys quan el PP imperava al País Valencià, defensar algú del PPCV contra les aberracions que feien els mateixos governants del PP.

Que tu anares amb “La Directa” a l’acampada de plaça Catalunya els l’hi bufa la gamba a les forces econòmiques colonials españoles.

Què no ho veus/veieu, badoc/s?

ANTONI MARONAS
ANTONI MARONAS
08.05.2021  ·  22:22

Els que varem sortir al carrer i varem votar i els que varen ser apallissata no mereixem aquesta falta de respecte per part de quatre bretols que ens volen fer esperar 10 o 20 anys, si el “senyor” Junqueres es vol podrir a la preso es el seu problema, aixo no l’hi dona el dret de fer aquesta mena de comentaris. El minim que hauria de fer es mantenir la boca tancada i deixar que del poble decideixi. Aixo tambe va per al “senyor” David Fernandez.

Roser Caminals
Roser Caminals
08.05.2021  ·  22:27

Amén, Vicent. El mentrestant no té cabuda al moment que anem cap a una tirania d’ultra dreta.
Aprofito per recomanar la conferència de l’ANC sobre la unilateralitat. Eslovènia i els Bàltics no van esperar 20 anys.
El Vicent va fer una tasca de moderador impecable.

Antònia Calvo
Antònia Calvo
08.05.2021  ·  22:39

Completament d’acord!

Enric Emo
Enric Emo
08.05.2021  ·  22:40

Bravo Partal!

Deixeu-vos de decepcions estèrils. Ja sabem que l’èlite de la politica catalana va ser molt ignorant, gens professional de la res pública i totalment erquivocada en la seva estratègia l’Octubre del 2017. No més salvo als que ho han reconegut i ara plantejen el combat -pacífic, com l’1 i el 3 d’Octubre però combat- per la independència.

Que es barallin pel govern de la generalitat, una institució de segona que mai farà la independència. Que continuin donat suport al govern que més ha reprimit i que ha estat ben poc progressita encara que diguin el contrari.

L’1 i el 3 d’octubre el va guanyar la gent i el va guanyar a la força bruta de l’estat. Aquest és el camí. Un crescendo de desobediència i combat.

Pere Guarch
Pere Guarch
08.05.2021  ·  22:47

La paciència és la primera virtut d’un revolucionari

Jaume Bonet
Jaume Bonet
08.05.2021  ·  22:50

EL REFERENDUM JA ESTÀ FET I GUANYAT
Referendum primer d’octubre del 2017

Participació de 2.286.217 vots comptabilitzats i, a més a més, uns 770.000 vots requisats que no es pogueren comptabilitzar .. fan 3.056.217 vots (els 770.000 són aproximats, però prou “reals”), o sia una participació d’un 57’49 per cent sobre el cens electoral total (que era de 5.313.564), malgrat la por, les amenaces i la crida al boicot.

Vots sí sobre els comptabilitzats 2.044.038 o sia un 90’18 per cent del vot comptat, si suposam un percentatge igual sobre els vots “robats” hi hauríem de sumar el 90’18 per cent de 770.000 que són 694.386 a afegir als 2.044.038 i, sumats, fan 2.738.424 vots sí.

Aquests vots sí suposarien, sobre el total del cens, si hi hagués hagut un cent per cent de participació (i cap ni un dels qui no votaren haguera votat Sí) més de la meitat del cens, exactament un 51’5 per cent de sí sobre el cens electoral.

Mai no vota el 100 per cent del cens electoral. El màxim de participació a unes eleccions a Catalunya fou el 21 D del 2017 i hi prengué part un 79 per cent del cens electoral. Si feim el 79 per cent dels 5.313.564 censats pel referendum obtenim 4.197.715 electors. Si féssim el percentatge de vots sí del primer d’octubre sobre aqueixa quantitat d’electors tendríem un probable 65’23 per cent de vots a favor de la independència.

És també evident que molta de la gent que va votar independència el primer d’octubre del 2017 està empipadíssima amb els polítics catalans, se sent traïda per ells, i es queda a casa i no va a votar quan hi ha eleccions.

Però el referendum està fet i guanyat per uns resultats que, en el millor dels casos són del 90’18 per cent, en el pitjor i suposant un 100 per cent de participació i que tots els qui no anaren a votar més els qui votaren no, més els qui votaren en blanc, més els qui votaren nul, acabassin votant NO, encara seria favorable a la independència per un 51’5 per cent de vots a favor i, amb uns resultats probables d’un 65’23 per cent a favor de la independència amb una participació del 79 per cent del cens electoral.

L’intent actual de l’estado és anar desmotivant el vot independentista i, quan creguin que ja l’han desmotivat a bastament i que entre la desmobilització independentista i les tupinades habituals ja els basta perque surti el No en el referendum, llavors sí que convocaran un referendum.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
08.05.2021  ·  23:00

EL sr. Junqueras l’ha cagat de plè. La gent conscient i compromesa que no està disposta a ser tractada com a eunucs i tòtiles no s’afegirà a la seva disposició servil ì eunuca envers les hienes que ens volen sotmesos, ajupits i maltractats. El seu esperit de pagès xafa-terrossos l’ha fet decantar-se pel viarany de que les gallines posin ous, els polítics tinguin càrrecs i sous creixents i que els catalans mengin pa, i si pot ser, amb tomaca. És increìble de pensar que no s’ha plantejat que ell i els seus escolanets serán uns dels primers afectats més directament per les venjatives esquadres i sectes católico-nacionales.

Joan Pujolar
Joan Pujolar
08.05.2021  ·  23:05

I torna el conte de la marmota.
Un cop has votat els partits interpreten i utilitzen el vot com els convé; per tant, quedem “pillats” durant quatre anys. Tornarem a tenir un govern d’esquerra “independentista” que,  juntament amb l’esquerra més “radical” i la menys independentista, guarnirà un executiu autonomista com el del 2003.
Així doncs, passats els propers quatre anys, es tornarà a votar a Junts per fer la balança.
I així anar fent…
Tenim el que ens mereixem. 

Xavier Fuentes
Xavier Fuentes
08.05.2021  ·  23:18

Per a mi, el Junqueras, es pot quedar a la presó cinquanta anys. Una persona que, segons diuen fonts molt ben informades (el MHP Puigdemont, en els seus llibres) es va amagar en moments crucials. Que no surti mai més de la presó. Sinó, la ciutadania de Catalunya, li ha de demanar comptes amb la màxima duresa possible.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
08.05.2021  ·  23:28

Molt d’acord, Vicent.
Estem en plena travessa del desert. Sabem que pel camí anirem perdent antics companys de viatgen; en són ben conscients. Però també sabem que més d’hora que tard arribarem a la nostra Àqaba, i la guanyarem. Seguim!

josep soler
josep soler
08.05.2021  ·  23:29

“O plata o plomo”

El problema només és un i és força simple: dels 10.000 militants d’ERC, uns 3.000 estan en nòmina en les diferents administracions de la colònia.

Un de cada tres ha fet de la política la seva professió, consultant els currículums dels càrrecs d’ERC es pot comprovar. Salari baix com a regidors de petits ajuntaments però alt en ajuntaments grans i resta d’institucions: uns 60.000€ de mitjana en ajuntaments però entre 80.000 i 150.000 en Generalitat, agències, fundacions, diputacions, etc… La mitjana laboral és de poca experiència en empresa privada, en la pública no cobrarien pas tant, i els caldria fer oposicions.

Molt habilment el Règim franquista amb el 155 es va carregar el 50% dels càrrecs de la Generalitat. Va ser una extorsió mafiosa de manual. “O plata o plomo” en dirien en un culebrot sud-americà.

Els d’ERC saben que desobeint al Règim franquista posen en risc pagar la hipoteca, i nómina tant ben pagada no trobaran.

Podem donar-li moltes voltes del per què de la traïció d’ERC: trencant la unitat, no investint al legítim president, pactant amb els franquistes d’esquerres, col·laborant a fer fora al Torra i mentint.

ÉS AIXÍ DE SIMPLE i trist: va del plat de sopa calent per sopar.

Ed Garrido
Ed Garrido
08.05.2021  ·  23:30

Felicitats Sr Partal. Editorial valenta i realista. El Sergi Sol estara molt enfadat, vigili i cuidi’s molt, ER es una secta molt perillosa, fan molta por. Noves eleccions i tothom a votar al president de veritat, el MHP Puigdemont.

Mercè Saló
Mercè Saló
08.05.2021  ·  23:35

Només una paraula Gràcies

Mònica Vidal
Mònica Vidal
08.05.2021  ·  23:36

Veritablement estem disposats a continuar tirant endavant, coste què coste? I si aquest cost és la vida? Perquè l’estat espanyol, cada cop més recalcitrant, ja ens ha mostrat fins on està disposat a arribat. 17-A? I el que vindrà… Però jo, ací, m’ofego. Em cal esperança i no sé on anar-la a buscar. I em pregunto quin preu estic disposada a pagar.

Joan Guasch
Joan Guasch
08.05.2021  ·  23:49

Com va dir Sunzi, autor del llibre l’art de la guerra, el general que ha estat fet presoner per l’enemic no pot dictar l’estratègia de la batalla. Però com que els catalans som una colla de sentimentals cometem tots els errors possibles enduts per la poca practicitat dels nostres moviments. En enfrontem amb un Estat que ens coneix prou bé i al qual vam donar, per sorpresa de tothom, un ensurt l’octubre del 17. Sorpresa també per als nostres dirigents, pel que sembla. Estem d’acord que, perduda (o al menys vivint en els llimbs) aquella empenta, ara no podem tirar pel dret, però és imprescindible preparar el País per a l’embat que arribarà abans que Espanya derivi cap a un Estat feixista, com bé pronostiquen i ens avisen els que estudien el tema, perquè l’esquerra no existeix i la dreta ha trobat el camí desbrossat cap a l’extrema dreta, tal i com vol l’estructura extractiva del Deep State. Llavors potser lamentarem no haver-nos posat d’acord en blindar la majoria independentista i haver-nos deixat de rucades infantiloides que ens aboquen a la lamentació que forma part, per desgràcia, del nostre ADN.

Joan Guasch

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.05.2021  ·  23:51

Junqueras sempre ha estat un farsant, un cregut, un mediocre, un egoista d3scomunal, pero va salvar a la erc montillisca del nefast psoecialista Carod, que va enterrar erc.españa. Pero junqueras es ell, nomes ell i ha convertit erc en la seva secta personal. S’ha envoltat de gent vulgar, mediocre que mai havia treballat en res bo. La llista de consellers es penosa, gent no preparada i que adoren al seu salvador de butxaca plena. Ara el negoci vol durar 20 anys mes i la indepedencia al carajo, com diu el gran Rufian, un gran espanyol d’erc

Gerber van
Gerber van
09.05.2021  ·  00:00

Per acabar l’historia penosa dels nostres polítics d’avui, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va dir que no pensa a repetir eleccions i, si cal, deixar 4 vots de JxCat al Comù per a poguer investir Aragonès amb el suport d’esquerres. Quina mena de democràcia és això? Des de quan els vots de JxCat soń mercaderia per un altre partit, sobretot per un que és unionista?

Espero que JxCat corrigeix el Sànchez. Si no també JxCat ha perdut IMHO la seva credibilitat. Però una cosa està clar en el cas d’ERC però també en el cas de JxCat. Tots dos partits van cometre l’error greu de triar els seus liders que són a la presò. Sun Tzu tenia tota la raó quan deia: ‘Els soldats mai poden seguir les ordres del seu general quan ell està capturat per l’enemic.’

Francesc Rosés
Francesc Rosés
09.05.2021  ·  00:01

Decebedor tot plegat. Cal sang nova.

I això dels vint anys, en Junqueras no va tenir nassos de dir-ho en campanya. Bé, ja ho ha dit. Potser hem d’anar a eleccions amb missatges clars. El que està clar és que no hi ha un 52% de vot independentista. Ni ERC ni CUP són independentistes i entenc que una part de JxC, tampoc. Potser amb missatges més sincers per part dels polítics, els votants votaran més informats.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
09.05.2021  ·  00:02

No ens fustiguem pus! Depèn de nosaltres, els polítics son mera comparsa. Anem per feina.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
09.05.2021  ·  00:06

Què és prioritari, allò primer i principal que permeti assolir la independència des del carrer:
Vint mil mossos d’esquadra a les ordres del govern català disposats a defensar la democràcia davant d’Espanya?
O…
Mil jutges que reconeguin les lleis de la nova República Independent de Catalunya i les apliquin?

Josep Jallé
Josep Jallé
09.05.2021  ·  00:09

Director, benvolgudes i benvolguts … l’editorial d’avui m’ha semblat allò d’un tuf una mica resclosit, una mica junquerià.
I la nostra feina per a enfrontar-nos als colonitzadors i lluitar per una República pròpia, sempre ha de ser mirant què fan a altres indrets com Escòcia, Flandes o Quebec ?. Si us plau, que ja en sabem de coses que hauríem de fer i els nostres escollits no tiren endavant. Junqueras, Fernández & cia., societat limitada i molt. Només d’analitzar-ho (10 a 20 anys, amb estovalles de taula de menjadora, i que el 52% no es suficient) … ercssscup-oh!.

Sebastià Batlle
Sebastià Batlle
09.05.2021  ·  00:13

Aquest personatge ja està bé on està i el què hauria de fer està callar. Li deuen haver promès alguna gran porta giratòria.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
09.05.2021  ·  00:22

Seria molt millor no haver d’aguantar 10 anys més aquesta situació però aviat en fara 4 dels fets de l’ú d’octubre del 2017. El temps passa volant. I, tan si ens agrada com si no, ens en passarem 3 més entre la pandèmia i conseqüències derivades. Junqueras no s’explica gaire bé però no va tant desencaminat pel que fa al temps.
El problema principal, al meu entendre, no és de temps sinó de consistència del projecte i del sistema polític i administratiu que l’ha de suportar.
O construim bé el vehicle o no anirem ni de l’Hospitalet de Llobregat a Barcelona passant per Sants.

Albert Alcántara
Albert Alcántara
09.05.2021  ·  00:36

Ja s’ha esgotat el temps de les tibieses, de demanar unitat a on no l’ha hagut mai, de marejar la perdiu fent veure ser el que no s’és, de seguir mentint i enganyant a la gent. És l”hora de pendre partit, de deixar ben clar qui vol l’independència de veritat i qui no, de lluitar per la nostra República o d’anar a emprar les energies en altres assumptes. Que cadascú faci què consideri, però que sigui clar i transparent, que sigui honest i conseqüent.

jordi Rovira
jordi Rovira
09.05.2021  ·  00:59

El senyor Partal té tota la raó del món: ja podem plantejar una solució a deu anys o a vint, o avui mateix; la realitat serà la que hagi de ser. I és justament aquí on rau la clau de tot plegat. Fa molts dies que venim diem que cap govern autonòmic no pot solucionar el problema. I just després de les eleccions madrilenyes ratifiquen que cap govern espanyol, tampoc. I per acabar-ho d’arreglar, cap tribunal ni cap consell del poder judicial espanyol porta res a enlloc. I per més inri, cap maniobra militar, ni cap govern d’excepció… I és que de nou penso que té raó en Partal: això ja és un procés revolucionari. En aquests moments de la història, no hi ha ni il·lusions, ni desencisos, només fets. Fets que tindran els seus fruits a la vista ( avui mateix, o demà passat ). D’aquesta manera ja tenim una revolució “on per baix la cendra hi crema”, ja tenim una contrarevolució desfermada i la por que l’acompanya també; ja tenim l’efecte Txornòbil havent trencat qualsevol dels esquemes d’un Estat de Dret en curs i vàlid. En aquestes circumstàncies, poc importa el que digui el MH Vicepresident Junqueras al diari El Periódico ( o potser més aviat molt importa ). Ja tenim la reacció en marxa; la pròpia, que ha pres consciència del pes del mal govern espanyol, i la dels altres, pels del eixamplament, que hauran de veure com es desmunta un estat, el seu. Els moments revolucionaris no són gloriosos, i sí tot al contrari. I en aquesta guerra estranya, el cant del líder no és la derrota, i sí un nou alliberament.
Mas, Pujol, Duran, l’emèrit, Iglesias,…, ara Junqueras.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
09.05.2021  ·  01:02

Quant de temps perdut per la ceguesa dels votants d’ERC! Que no veuen o no volen veure on som.
En tot cas, si. El poble hi és. Però necessitem líders que sàpiguen coordinar el carrer, les institucions i la internacionalització de la nostra causa.

Carles Lladó
Carles Lladó
09.05.2021  ·  01:17

Ara que torno a tenir-ne una possibilitat, insisteixo en el Pla D’INdependència Nacional. Molt possiblement l’únic ja que la independència només serà possible quan els únics protagonistes del Pla siguem nosaltres, els de l’1 d’octubre, tots units, sense egos ni interessos partidistes. I és factible amb aquest calendari.

1. Creació de la Federació Sobiranista
ben a l’abast de les entitats nacionalistes………..1 mes
2. Empoderament digital de tots els federats….4 mesos
3. Proposició Legislativa d’Iniciativa Popular
presentada al Congrés de Madrid en
sol·licitud del referèndum oficial. I esperar….….7 mesos
I digui el que digui o deixi de dir o fer Madrid:
4. Fer la DUI i sol·licitar el reconeixement
internacional a tots els estats del món…………….1 dia
Total: 1 any i 1 dia
Si el Consell per la República “pot assolir la unitat global” i es vol fer seu el Pla, oli en un llum. Si no, la solució és que les entitats nacionalistes comencin per crear la Federació. El Pla, més detallat, pot ser fullejat a http://www.carlesllado.cat.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
09.05.2021  ·  01:30

Sort en tenim d’Espanya.

Ben segur que Espanya no permetrà que els polítics puguin defugir l’enfrontament. Els collarà, els reprimirà i els humiliarà tant com calgui fins que no tinguin més remei que enfrontar-s’hi.

Espanya també ens ajudarà a impedir que els ciutadans defugim l’enfrontament. Per molt que ens fem l’orni i deixem per demà passat d’afilar-nos al Consell per la República i aprofitem l’excusa de que els politics ens han desulusionat per desentendre’ns de tot, Espanya ens collarà i ens oprimirà fins a obligar-nos a reaccionar.

Ben aviat veurem l’Espanya més feixista de la història subsumida a la crisi econòmica més bèstia des de la del 29 apujant impostos, retallant despesa social, retallant les pensions i reprimint la disidència. I en particular expoliant i reprimint a Catalunya amb més intensitat que mai.

De veritat serem tant rucs d’esperar per enfrontat-nos-hi a que ens matxaquin fins a no poder-ho aguantar? Tant costa de veure que com mes aviat posem fil a l’agulla menys patirem?

Josep Parareda
Josep Parareda
09.05.2021  ·  01:42

L’historiador de retòriques repetitives i de discursos lluents i farcits de bonhomia afectada, -d’estil totalment invers a l’agre del seu segon (el que prometia que “al congreso no regreso” perquè ja fèiem la independència)-, ens aconsella que els catalans fem bondat i estiguem tranquils que de moment la bossa els sona, i ens proposa de continuar fent la mona durant els propers vint anys pel cap baix (encara hi serem?). Després al de la cUP li agafa mandra de fer la revolució i el tant per cent assolit no li és prou decent.
Em penso que a l’antic conseller d’exteriors Raül Romeva no li farà pas gaire gràcia l’acudit. Potser seria el líder ideal (com elmejoral) per tal que ER tornés a ser ERC.
https://www.dailymotion.com/video/x5f5adf

Albert Ventura
Albert Ventura
09.05.2021  ·  02:18

Doncs com no te pressa, ja demanarem que el deixin anar de la gossera d’aqui deu anys.

Albert Pérez
Albert Pérez
09.05.2021  ·  02:52

Avui, Vicent, permeteu-me la resta de lectors que m’adreci a ell, me’n vaig a dormir tranquil en haver llegit el teu editorial després d’una tarda en què el meu astorament respecte al viscut no tenia aturador… perquè claves el sentiment de moltíssima gent. No importa la filiació ni el decantament ideològic. No, ho claves. Jo, humilment, tenint la vida més o menys resolta, no em vaig oferir voluntari per presidir una mesa electoral al barri del Fondo perquè ara algú -malauradament he de reconéixer que el sobrenom que algú li ha posat de “l’Oracle de Lledoners” el trobo afortunat…- em digui que he de parar-me a pensar quin país vull d’aquí a 20 anys. No, em temo que molta gent ja teníem clar quin país volíem -i per tant “tenim al cap”- per aquí i ara, no per allà i demà. Junqueras, amb tot el sentiment, no seràs el Mandela català. Però és que estàs arruinant la teva trajectòria i des de la presó de l’enemic (en claus “nostres”). Tot és tan aberrant!

Josep Usó
Josep Usó
09.05.2021  ·  03:01

Massa anys seguint ordres de dirigents empresonats per l’enemic. I aquests, que excepte els Jordis es van lliurar ells (gran error) ara s’adonen que per salvar el seu coll personal, han d’enfonsar- ho tot. Tot. Ja fa molts mesos que es veu que la batalla es lliura fora. I aquesta sí que es va guanyant. La institució que pot arribar a Ítaca és el CxR. El govern autonòmic desapareixerà. El règim no el tolerarà. Ja és obertament feixista. Sí això, hi ha dirigents que ho entenen ara, és que no serveixen per quasi res. Seguim. Només 97000?

Núria Castells
Núria Castells
09.05.2021  ·  03:44

Després del sotrac inicial (Junqueras, com és que no va dir això dels 20 anys ABANS de les eleccions? Fernández que diu que les eleccions no eren un plebiscit: QUAN tindrem un plebiscit, David?) he arribat a la conclusió que tot això és un avenç… Sí: cap a la clarificació de les posicions polítiques “independentistes”. El temps, implacable, posa les coses al seu lloc perquè l’ambigüitat és difícil de mantenir. La realitat s’imposa.
I la realitat és que ERC (I la CUP) fan volar coloms amb les possibilitats de les polítiques socials que posaria en pràctica el futur Govern. A veure si pretenen dir-nos que faran polítiques d’esquerres EN FRONT d’un estat de DRETES!! Amb el PSC? Amb els Comuns? Sembla que el que passa a Madrid amb el “Gobierno más progresista de la historia” no els ha ensenyat res!
Més coloms fan volar, encara, amb la possibilitat d’aguantar la repressió nacional desfermada i la que es desfermarà (PP-Vox a l’horitzó). Que els ho preguntin a tots els amenaçats amb multes estratosfèriques i als represaliats que hi ha i hi haurà!

Si la gran coartada per no fer Govern amb Junts sempre ha estat de no ajuntar-se amb els “convergents”, amb la “dreta”… ja és hora que la veritat aflori: Junts no és Convergència (ja sabem que ho saben, eh?) però tampoc les polítiques d’ERC solen ser massa diferents… PERQUÈ NO ES PODEN FER polítiques socials dintre de l’estat espanyol! El Tribunal Constitucional ho afina.

Ni polítiques socials ni polítiques nacionals, doncs.
L’evidència s’imposa i s’imposarà més, amb la crisi que encara ens ha d’afligir més durament.
Només la independència, com més aviat millor, podria protegir-nos.
Vulguin o no vulguin, doncs, els partits i els polítics, l’evidència ens caurà a sobre, A tots.
I com més mal patirem per no haver tingut el coratge necessari, més gran serà la responsabilitat de cadascú, especialment dels dirigents.
Més responsabilitat, com més manca de coratge. Es facin dir, o es creguin, d’esquerres, de dretes o del que els abelleixi.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
09.05.2021  ·  05:41

Quantes veritats que fan mal. Poble de Catalunya tenim dos camins: Esperar 20 anys( i d´aquí 20, 20 més), o carrer. Demanem la llibertat al carrer, només ens queda ocupar els carrers continuament i indefinadement. I ara, Junts; no afluiexeu.., tornem a votar. Ens cal observadors internacionals perquè no es torni a repetir la tupinada de pscer.

Ignasi de
Ignasi de
09.05.2021  ·  05:44

Les declaracions d’en Junqueras, justifiquen la convocatòria de noves eleccions.
Han enganyat a la opinió pública.

Jaume Agustí
Jaume Agustí
09.05.2021  ·  05:45

Gràcies Sr Partal. Oriol Junqueres és víctima de les males jugades de pensar massa en lloc de mirar la realitat. El meu avi m’ho advertí de petit: compte Jaume, pensar massa fa ser burro.

Paola Polacco
Paola Polacco
09.05.2021  ·  06:10

Prou intentant negociar amb un grup de covards i perdedors. El MHP Puigdemont ha de parlar ara i de parlar clar. No al Junqueras. No es pot eligir l’Aragonès. Noves eleccions.

Carles Serra
Carles Serra
09.05.2021  ·  06:39

Gràcies Vicent per l’editorial; quant temps perdut i quantes esperances pèrdues, per veuré clar que això d’ER és un partit del sistema franquista espaÑol; ja fa temps que en Rufián va donar senyals dient que no volia de deixar d’ésser esclau d’aquesta espaÑa.
Si eu llegit el llibre del president Puigdemont i després el del president Quin Torra, es veu clar qui és en Junqueres i Aragonès i el partit que representen.
Em pregunto si realment els votants, els que no viuen del partit S.A volen la llibertat, doncs ER no deixa d’ésser com els Comuns/PSO€ de Catalunya.
Per favor conseller/ra Comín i Ponsatí, també el president Puigdemont, com segur que llegiu Vilaweb, segons va donar entendre el conseller Comín s l’entrevista que li vàreu fer, NO feu president a un botifler com l’Aragonès, abans noves eleccions o a l’oposició.
ER ja fa temps que ho té lligat amb la CUP i COMUNS.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
09.05.2021  ·  06:55

Sort tenim que existeix Vicent Partal i Vilaweb! Ahir va ser un dia trist per les notícies que ens arrivaren: D. Fernàndez i ERC. Trobar aquest editorial excepcional al final del dia dóna llum i autoestima. L’article de Junqueres a El Periòdico és patètic, com ho és que ell trii aquest diari per difondre les seves intencions estrictament autonomistes. És evident a quin públic vol ensarronar. S’ha convertit en un enemic de l’independentisme. També dol i emprenya que s’apropiin i enarvolin la bandera de l’esquerra política catalana, amb el vist i plau de la CUP. Viure per veure! Gràcies Partal!! Per exposar aquesta perpectiva exel·lent!!!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
09.05.2021  ·  06:58

Jo també crec que falten 20 anys. Però no pel mateix motiu que en Junqueras, sinó perquè és evident que amb aquesta generació de polítics, amb les rancúnies entre partits (que s’estan demostrant ara en les “negociacions” per fer govern autonòmic) i amb la repressió existent, que ni para ni pararà, és pràcticament impossible tornar a crear una situació d’entusiasme col·lectiu com el 2017 i fer front als sacrificis que requerirà la independència (amb intervencions molt més brutals d’Espanya de les que hem vist: tancs per la Diagonal inclosos).

És evident que des de la presó és impossible dirigir res. Els tenen totalment atrapats. I també és impossible dirigir la desobediència des d’una cadira vigilada contínuament. Això es va intentar entre el 2012 i el 2017, però com que no vàrem culminar el procés (ni ho vàrem intentar), Espanya ha vist la jugada i ja va deixant anar via tribunals de justícia i de comptes que qualsevol oposició serà la mort civil de qui hi participi (si no ho creieu penseu en què és ara el Diplocat, o com tots els ajuntaments estan tornant a posar l’estanquera al balcó).

Necessitem un nou lideratge, un full de ruta i fer les coses diferents. I tenir clar, en això estic totalment d’acord, que no ens deixaran en pau. La campanya pe anul·lar-nos com a societat, com a cultura i com a ens polític està en marxa i no té aturador, i mentre nosaltres no deixem de barallar-nos i maldem per recuperar la llengua, la cultura i el sentit nacional, ho tenim perdut.

Jordi Pujol era un corrupte que sucava per molts llocs. Però també va ser qui va construir les mínimes bases del que hauria pogut estat un estat. Si no ho creieu penseu en com estan València o Mallorca quant a consciència nacional i estructures polítiques. Era un polític extremadament intel·ligent que va posar unes bases que ara s’estan desmuntant sense pietat. El problema és que no tenim ningú amb la seva mateixa capacitat. Potser el president Puigdemont, però és evident que l’operació per anul·lar-lo està avancçant a ple rendiment i cada cop està més sol a la seva casa de Waterloo. I les entitats que en el seu moment varen ajudar a la resistència, com ara Òmnium, estan desdibuixades.

Mireu, jo crec que a ERC hi ha molts independentistes, com n’hi ha a JxCat, o a la CUP, però mentre no es basteixi confiança, s’assoleixi una mínima unitat política i d’acció, es parli clarament a la ciutadania i no s’entri en un cercle virtuós d’entusiasme col·lectiu que ens alliberi de la llosa mental que ells ens han posat a sobre amb la nostra inestimable col·laboració, no farem res. Barallar-nos i esperar mentre el país se’ns esmicola sota els peus.

Per tant, una mica de grandesa de tots plegats. Oblidem-nos de parlar de traïdors i de cadires, començant pel molt rancuniós MHVP Junqueras i pensem què podem fer per treure’ns Espanya de sobre, i comencem a fer-ho. Comencem a plantat cara i a parar el cop. Serà un procés llarg. No se si de 10 o 20 anys com diu, o menys. Parlar d’independència màgica no serveix de res. Ni evidentment tampoc de taules de diàleg que tothom sap que no existeixen ni exitiran mai. Treball, grandesa i unitat. És la nostra única oportunitat.

Montserrat P.
Montserrat P.
09.05.2021  ·  07:20

Molt bon editorial.
Sr. Partal, quan diu “Oriol Junqueras pot desitjar avui deu anys o vint de tranquil·litat, d’anar fent, però Espanya, el règim del 78, la monarquia, poseu el nom que vulgueu, no li’ls concedirà. Ni a ell ni a ningú” té tota la raó .
Jo espero i desitjo que nosaltres, la gent, tampoc els els concedirem. Jo personalment no els conxedeixo aquest temps.

Entre el que ha dit aquest home vanitós i en David Fernàndez, per mi queda molt clar que són ER i la Cup. Això és alta traïció.

No entenc perquè Junts ha de regalar-li la investidura a l’Aragonès.
Potser seria millor votar-hi en contra, i noves eleccions.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
09.05.2021  ·  07:45

Total que ningu esta disposat ha anar a la preso’ i arruinar la seua familia.Em sembla una reaccio’ humana raonable.

Teresa Queralt
Teresa Queralt
09.05.2021  ·  07:55

Això ja era clarissim ja després del 9N. En Mas va fer un discurs que era encoratjador i la setmana seguent en va fer un en Junqueras que a casa vàrem plorar tots.

Albert Miret
Albert Miret
09.05.2021  ·  07:56

Només dir-los a aquesta colla de capellanets de tercera, que deu o vint anys després d’haver-ne patit tres-cents, son moltíssims, una eternitat que la Catalunya real no la aguantarà de cap manera. Que aquesta situació passi perquè una societat no se n’ha sortit de poder marxar de l’esclavisme madrileny, és una cosa. Però que no ho hagi pogut fer per una pura traïció i engany mentre tots els donàvem tota la confiança, no crec que la societat catalana ho podra perdonar mai. I quan això exploti, els exiliats que tant menyspreen, ho seran vostès, i llavors els direm que no es preocupin, que al cap de vint anys ja els anirem a buscar.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
09.05.2021  ·  08:10

No és difícil d’entendre. Algú ha decidit que primer s’ha de canviar el model territorial espanyols, envers una mena de confederació, i si això no funcionés, doncs ja veuríem. De mica en mica e dibuixa una Espanya confederal al si 0unes esquerres confederals, una vegada esgotat el model Podemos. Eixa és la aposta d’ERC, Bildu, potser la CUP i on acabaran BNG, Compromís i Més. I on s’afegira Más País, Adelante Andalucia i les despulles de Podem.
Una vegada s’ha canviat l’objectiu mitjançant el qual es van presentar a les eleccions, no queda altra que tornar a fer eleccions.

josep ortinez
josep ortinez
09.05.2021  ·  08:14

Perqué diu aixó el Sr. Junquere?
Perque vol sortir de la presó.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
09.05.2021  ·  08:33

Demano tranquilitat; la lluita segueix i seguirà, d’una manera o altre! Perquè cal, és necessària, justa i oportuna. Per altre part tot això era previsible, cap decepció especial; al menys pels que seguim també les opinions de Ramon Cotarelo, radicals però encertades. Ja fa temps que el discurs actual de ERC no ens pot sorprendre: senzillament no vol la independència, de fet, si no és en un utòpic temps llunyà en que la faríem amb abraçades amb els nostres germans espanyols. És confondre els desitjos amb la realitat i és no haver entès res del que ha passat aquests darrers anys a Catalunya, com molt bé diu Partal. És no haver entès que és una revolució! I això només ho ha entès la Gent, Carles Puigdemont i uns quants dels seus, la ANC,……i l’estat España.

I per això la confrontació és i serà inevitable.

Santiago Rodrigo
Santiago Rodrigo
09.05.2021  ·  08:42

I ara s’ha de facilitar l’investidura de Aragonès??
Anem a unes noves eleccions!!

Jordi Zamora
Jordi Zamora
09.05.2021  ·  08:47

A aquestes altures, ja sabem que d’en Junqueras, Catalunya no pot esperar res de bo. Prefereixo parlar d’en David Fernàndez. A part de la seva evident intenció “politiquera” (que no política), la seva frase és lamentable i indigne de la seva talla intel·lectual: diu que el 52% legitima la sortida de la repressió. Què vol dir? Que si els vots fossin només el 10 o el 20%, l’estat espanyol sí que estaria legitimat per continuar la repressió? Que jo sàpiga, la repressió és responsabilitat del repressor, no depèn dels mèrits del reprimit.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
09.05.2021  ·  08:47

Ara que tothom ja s’ha tret la careta, cal fer noves eleccions.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.05.2021  ·  09:03

LES DUES ESTRATÈGIES, NEGOCIACIÓ O EMBAT, NO PODEN COEXISTIR…

Certament, ho sabem, una dinàmica de revolta passa per damunt del desig dels polítics. Però també és cert que aquest moviment trepidant incontrolat necessita qui l’adreci a una finalitat política que ens meni a la victòria. Més enllà de la retòrica tronada de Junqueras, ERC ensenya clarament les seves cartes: negociació i governar amb CUP i comuns 4 anys d’autonomia. Res d’independència. Ni parlar de l’1-O ni del CxR.

Amb aquest panorama, Junts, més enllà de l’escenificació tacticista del discurs de Jordi Sánchez de “petites diferències” esmenables, no pot permetre, per cap dels sectors que conviuen dins Junts, menystenir el CxR perquè seria com llençar per la borda el seu capital polític pel qual han sigut votats: pel “Preparem-nos”. Ningú que no sigui un fanàtic sectari pot pensar que el CxR no ha de jugar un paper clau en aconseguir la República catalana.

Jo de decebut no n’estic gens. I veig que anem a una “guerra” dins l’independentisme que al final, de les dues estratègies, n’ha de sortir vencedora una de sola i pel bé del país ha de ser la de l’embat amb l’Estat. La confrontació interna i la confrontació amb l’Estat és la mateixa lluita per la independència, de diferent manera i contingut…

PS. Amb tots els respectes, trobo impertinent la frase: “…Importa també el Consell per la República, si és que és capaç d’esdevenir algun dia allò que hauria de ser.” Com si allò que hauria de ser no està condicionat pels qui li fan el boicot…

Si primer li trenquen les cames, després no es pots culpar de que no camini…

Oriol Roig
Oriol Roig
09.05.2021  ·  09:04

El company Jaume Bonet (22:50) ho ha exposat molt clarament. Fins que no es demostri el contrari, el suport a la independencia esta clarament per sobre del 50% DEL CENS ELECTORAL. L’unica manera que l’independentisme pot treure menys del 50% dels vots emesos es desmobilitzant l’electorat. No ho permetem aixo!
Amb una mica d’enginy podem aconseguir mantenir el vot independentista per sobre del 50% alhora que disminuim la legitimitat de l’estat espanyol (central i autonomic) i posem presio sobre els partits que es diuen independentistes. Hem creat un grup a VW per discutir opcions (https://www.vilaweb.cat/comunitat/groups/ja-nhi-ha-prou)

Toni Segarra
Toni Segarra
09.05.2021  ·  09:17

Jo crec que, malgrat sigui a contra cor, Junts ha de cedir quatre diputats a ERC perquè aquesta pugui governar i quedi clar que el seu govern no farà avançar ni un milímetre lìndependentisme.
Si anèssim a noves eleccions possiblement Junts aconseguiria millors resultats gràcies a que votants d’ERC haurien vist l’engany dels plantejaments d’ERC. Suposem, però, que Junts augmentés de manera espectacular el seu nombre de diputats (deu més, per exemple?). I què? Tampoc podria formar govern amb una ERC ressentida i venjativa.
Val més, doncs, deixar que ERC s’estavelli tota sola o acompanyada de la CUP. Potser no caldrà esperar quatre anys perquè quedi prou clar.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
09.05.2021  ·  09:20

Amb les declaracions de Junqueras tenim la prova de la modificació de pensament, ideologia i acció que l’estat demana per tenir dret a permisos i a l’indult. Llegoters de pa sucat amb oli que l’estat es passarà per l’entrecuix. Roma no paga traïdors. I alguns encara no ho saben…. Quina vergonya ! Vicent, quanta raó tens !!!

Teresa Puig
Teresa Puig
09.05.2021  ·  09:27

Diu en Llach que s’agafa una migdiada llarga… decebut… L’entenc. Trobo que ha aguantat molt.
No visc de la política, ni de fer articles ni de res d’això. He estat militant anònima activa en tots els afers i ja fa temps que faig migdiada. M’han decebut:
1. els polítics d’erc, els de la cup, els del pdecat. I he admirat encara més la pesistència d’en Puigdemont.
2. i també el poble. Som un poble adult que sabem de quin mal patim i a venen unes eleccions i en lloc de donar tot el suport a Puigdemont, el poble es mou per raons molt i molt poc visionaries políticament i dona vots a erc i la cup. Doncs bé, igual que l’Ayuso hi és perquè la vota el poble, aquí tenim el que tenim perquè el pobla ho ha votat.
Vostè, senyor Partal, diu que això no hi ha qui ho pari…. tant de bo sigui cert i ho entenc, però no veig cap senyal que ho indiqui, ara per ara..

josep mestres
josep mestres
09.05.2021  ·  09:30

ERC ha passat el primer malson d’aquest país. L’enemig més eficaç contra la independència. No hi ha res pitjor que un adversari dins família. I espanya ha aconseguit que el tinguem per esmorzar, dinar i sopar tots els dies. Al parlament, a la tv, a la premsa… i finalment al govern de la generalitat.

No ens aturarem. I el primer que haurem de fer és combatre aquest equip que ha conduït ERC a traïr el país. Junqueras i companyia no se’n sortiran. Aturaran un any, potser dos el procès. Però el poble els passarà pel damunt i potser la repressió espanyola els acabi semblant un mal menor comparada amb el paper que els tocarà viure en el futur d’aquest país.

Mai hauria pensat que escriuria un comentari així. Però ara mateix no puc dir una altra cosa. Primer de tot cal combatre ERC. És realment una prioritat.

Pau Batlle
Pau Batlle
09.05.2021  ·  09:35

Que tal alguna opino -investigació sobre la infiltracio del CNI al moviment indepe? Quan de tot el que està passant s’explica per aquesta via?

Agustí Delgado
Agustí Delgado
09.05.2021  ·  09:38

En Vicent Partal sí que té una visió de fons i perdurable. Gràcies per ser-hi.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
09.05.2021  ·  09:44

Començaré per les conclusions finals meves.
Si l’Oriol Junqueras, que fa temps es
va treure la máscara de NO independentista, vol llençar a la bassa les diades massives de CATALANS des del 2009 al 2017 (Via Catalana, etc.), si vol llençar a la bassa una manifestació d’autoafirmació del POBLE CATALÀ de dimensions internacionals, com va ser l’1-O, el que ha de fer JxCat és forçar noves eleccions i prou, que parli el poble, no el botifler de Junqueras.

Aleshores si Jordi Sánchez diu ha dit que cedirà 4 diputats, que compleixi, però la resta que voti en contra.

Dit això, potser veurem al Salvador Illa, amic de Societat Civil Catalana, votant SI per comptes de no, i tindrem govern d’ER amb el suport explícit del PsoE. Així la foto del fals independentisme de la cúpula d’ER quedarà millor retratafa. Perquè la majoria de votants (i ex-votants) d’ERC no som així, a diferència dels votants clientelars perquè viuen del partit i se’ls en fot la independència de Catalunya, com ara la mateixa cúpula Oriol Junqueras, Sergi Sabrià, Sergi Sol, Roger Torrent, Gabriel Rufián, Tardà, Aragonès, etc., etc., i família.

Perquè en Junqueras ja ho ha dit obertament, l’escull per no formar un govern independentista és el seu egoisme propi i de partit, és no voler reconèixer que ara per ara l’autèntic President de Catalunya, de la República Catalana, és el MHP Carles Puigdemont, foragitat pel cop d’estat dels del 155, amb la connivència (avui ho sabem de cert) d’Oriol Junqueras i acòlits.
Quan poguem fer eleccions lliures a la República Catalana ja escollirem, o no, un altre President, mentre els presidents de la Generalitat són simplement gestors d’una autonomia descafeïnada, sotmesa a la repressió espanyolista, i sense visibilitat internacional.

Eleccions ja, que decideixi el poble.!!!

Mercè ariza
Mercè ariza
09.05.2021  ·  09:51

Are que els de ER ja s´han retratat tenim de reaccionar.Algú es pensa que ens podem ensorrar .Doncs mira no,,ni un minut més,posem les energies per anar a eleccions i guanyar l´independentisme.sense noses .

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
09.05.2021  ·  10:02

10 o 20 anys?

Sí, i quan morim anirem al cel.
I vosaltres, i els davidsfernandezs, a treballar a la gestoria.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.05.2021  ·  10:19

Copiï el meu comentari d’un altre xat:
Desde sempre he defensat O bon acord O noves eleccions i en això segueixo. Ara que ER per fi s’ha destapat dient que vol ajornar la independència sine die i vol rendir-se a Espanya la cosa està més clara. Ja no som el 52% i tornem a començar. Quants sóm realment? Això només ho poden dir les eleccions.

Per tant, Junts hauria d’explicar clarament quin són els esculls de la negociació i quins els acords i consultar les bases sobre les alternatives que queden:
1- investir Aragonès a canvi de res (com fa ER amb el PSOE) només per demostrar que són bons nens. I per què ER demostrin que són uns inútils governant (?cal demostrar-ho després dels morts, les ruïnes, les traïcions i la manipulació que ens han ocasionat aquest anys passats?
2 -abstenir-se i deixar el govern en mans del PSC (que és fer-li la feina al PSC) i possiblement a Vox que estaran encantats d’un govern patriota espanyol.
3 -votar en contra d’un govern que no sigui mínimament independentista si és que s’arriba a plantejar la investidura.

Que ningú pateixi per això de perdre el 52% que ara ja està clar que els independentistes no el tenim. En canvi hi podem guanyar saber on sóm i quins partits són veritablement independentistes i democràtics.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
09.05.2021  ·  10:22

ERC porta 80 anys sent independentista. Com a partit, en pot dur 80 més. El poble, no. Treballeu, els que ho podeu fer Consell per la República i tots els qui sou a l’estranger, treballeu la part internacional perquè ens puguin reconèixer aquell dia en què un lìder aixecarà bandera i tots a una, direm endavant! Hauran passat, quants? Dos, tres, cinc,… Deu? No ho sé. Però el poble ja ha desconnectat. I el poble és el que marca el pas. Els líders només canalitzen l ‘aigua. Allò que importa és que el riu vagi ple. I com més vulguin rebaixar la tensió, més es carrega el pap. Fins que algú digui prou! Però algun país de fora ens hi ha d’ acompanyar. I de la manera que actuen a Madrid, i amb l’orgull que hi posen, aquests acompanyants sortiran, segur. Els que podeu, treballeu-ho. Molt bé, Vicent, per deixar cada cosa al seu lloc.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
09.05.2021  ·  10:28

Durant tota la vida, sempre hi ha algú al teu entorn que et decep, persones en qui hi confies, cegament, que consideres d’una fidelitat absoluta i que en un moment determinat, no actua com t’esperaves. La decepció pot sorgir d’entre els que creies els teus millors amics, dins el mateix entorn familiar, a la feina; el desengany, a vegades, sorgeix entre aquells que havien sigut els teus referents en el mon de la cultura, de l’esport….de la política.
I la importància de decepció és directament proporcional a la confiança que havies dipositat a la persona que et decep. Si la confiança que hi havies dipositat era enorme, el disgust provoca un dolor enorme
Una persona gran te més possibilitats de haver patit desenganys i les possibilitats augmenten si ha estat una persona que s’ha involucrat, que s’ha lliurat en cos i ànima a projectes i causes, perquè ha tingut la possibilitat de coincidir amb moltes altres persones, i ha pogut donar-les-hi la seva confiança, d’escollir-les perquè la representessin. Però cada persona és com és i tot i tenir una bona capacitat professional i una llarga experiència política, les seves conviccions i les seves prioritats, poden resultar alterades per circumstàncies sobrevingudes, que superin el seu bon criteri o senzillament, el seu coratge i la seva capacitat de resistència.
Quan es te una decepció molt gran, s’ha d’acceptar, com una desgràcia, com un accident, passar el dol, recordar els moments bons i seguir avant.
Benvolgut Vicenç, coincideixo en les teves reflexions, especialment quan dius que “tot açò que vivim no ho podem aguantar gaire més”. I també penso que ni un Parlament autonòmic, ni un Govern autonòmic ens portaran la República, però trobo que la societat torna a prendre la iniciativa, proposant mobilitzacions (a Figueres, el 22 de maig), organitzant cicles de conferències (a Manresa, els dijous de maig i juny), debats (a Barcelona, sobre les Independències unilaterals, el 7 i 8 de maig), endegant campanyes (amnistia, sobirania fiscal, comerç just,…) i posant en evidència la justícia espanyola (juristes, vinculats al Consell per la República o a d’altres organitzacions democràtiques, presentant recursos als organismes internacionals), reforçant la nostra autoestima (el carnet d’identitat digital), etc.
Les decepcions i els disgustos, els càstigs i la repressió constant, ens reforcen en el convenciment que només hi ha una solució: la independència i, per altre banda, la recuperació de l’activitat ciutadana i les noticies que ens arriben d’Escòcia, de Brussel·les o de Suïssa (alerta el juny), ens donen l’esperança de que l’aconseguirem.

Victor Serra
Victor Serra
09.05.2021  ·  10:29

Estic amb Miquel Gilibert. Trigarem 10 o 20 anys. L’Estat espanyol no ha guanyat, però nosaltres hem perdut. Per les picabaralles constants i la impossibilitat d’unir forces i col.laborar per aconseguir l’objectiu.
Sí , ara a l’Estat espanyol es descararà amb el seu feixisme i això podria ser una oportunitat. Però nosaltres hauriem de fer la nostra part de la feina, i l’estem fent molt malament.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
09.05.2021  ·  10:31

El que no em cap al cap és que encara hi hagi algú que es digui independentista que voti a ERC. Des del primer dia, ja es va veure que no tenien cap interès en la independència i molt en conservar les cadiretes. Recordeu quan des de la Conselleria d’Economia es volien treure del damunt com fós l’Elsa Artadi quan anava a preguntar, de part del MHP Puigdemont, sobre com tenien les estructures d’Estat que li havien encomanat a l’Oriol Junqueres i deien que el més calent era a l’aigüera?. Recordeu quan Roger Torrent no va voler investir el MHPresident Puigdemont, democràticament elegit?. Recordeu quan Oriol Junqueras no es va presentar a la reunió de govern per mal de panxa?. Recordeu quan, després d’assegurar-li el suport, van desconnectar-li el botó de votar al MHPresident Torra i el van posar als peus dels cavalls? Recordeu quan van votar a favor del suplicatori a la MHPresidenta del Parlament Laura Borràs? I tantes altres vegades en que la traició al país ha estat més que palesa.
I no cal dir del tracte que li professen al MHPresident Puigdemont, vergonyós, en contraposició amb el que ell sempre ha tingut amb l’Oriol Junqueras. Aquell, “a Puigdemont ni aigua” ha fet molt de mal.
I ara aquest article d’ahir. No em sorprén, si més no. Era d’esperar que qui mana des de la presó tingui la ment segrestada, o potser només té l’excusa perfecta per acabar allò que, d’acord amb el seu parer, mai hauria d’haver començat, tal com han demostrat al llarg del temps.
Només vull afegir una cosa. No hi ha ningú a ERC a qui encara li quedi una mica de dignitat i respecte per la gent?. Tenen tots la voluntat segrestada, i no per la presó, sino pel mesies?.

Joan López
Joan López
09.05.2021  ·  10:35

Jo tambè vull noves eleccions,però ja hos dic que ER tindrà els vots de cup,comuns I fins I tot socialistas, o sigui que serà investit ancara que JUNTS votès No. I ho dic per les 3 declaraccions fetas ahir:Junqueras-D Fernandez-Aragones
Jo ho veig clar han venut el independentisme a cambi de mes autonomia buida.
Respecte a JUNTS el seu vot ha de ser-hi un NO rotund a Aragones

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
09.05.2021  ·  10:43

Aguantarem això vint anys més??
Em temo que ho harem d’aguantar si no som capaços de desemmascarar totes les mentides, calúmnies, acusacions despiatadament inhumanes d’ERC.
Igual com vam haver de desemmascarar Ciutadanos i tota la seva porqueria.

Equiparo Ciudadanos i ERC però els motius que han portat a calumniar l’independentisme i insultar la nostra intel·ligència tot amagant la nostra veritat històrica dels dos partits són ben diferents.
_Ciudadanos calumniava per odi a Catalunya i per un patrioterisme Espanyol que justificava qualsevol acció contra la nostra Nació i contra tots nosaltres.
_ERC menteix i calumnia després d’una experiència traumàtica de pànic insuperable que els ha fet abraçar el rol del vassall col·laborador. Això ho podríem acceptar. Però no podem acceptar que vulguin fer vassalls agenollats a TOTS els catalans i vulguin menysprear i calumniar als que de manera valenta volem fer una revolució a favor de Catalunya.
ERC menteix i calumnia per gelosia als seus competidors en el marc autonòmic.

Insisteixo:
ERC MENTEIX, CALUMNIA I DESPRESTIGIA PER QÜESTIONS DE PODER AUTONOMIC. I afeblint el Consell per la República, afebleix Catalunya de manera suïcida.

enriqueta esteve
enriqueta esteve
09.05.2021  ·  10:46

Quina pena.

Josep Casadellà
Josep Casadellà
09.05.2021  ·  10:53

Estic esperant veure com els càrrecs locals d’esquerra als ajuntament, molts d’ells independents salten d’ER com va passar amb tant i tants del PSC. Jo, que ho era, a les nucipals del 2019 vaig donar clar suport a JxC a Anglès i encara avui hi ha qui em gira la cara des d’ER, però la gent d’ERC d’Angles i molts altres van aprovar la decisió i van votar Junts X Anglès.
A veure què passar i qui planta cara al mossèn.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
09.05.2021  ·  11:08

La decepció que sentiu alguns és deguda a les ganes de trobar herois i fer pujar al santoral al primer que fa una mica de peça i us diu el que voleu sentir. Però la cosa ja es veia venir, i no és que jo sigui més llest que la resta sinó és que era evident, els senyals eren clars de fa temps. Des de que no van defensar la independència especialment, però ja abans quan per “ampliar la base” estaven disposats a renunciar a defensar el català amb la contundència que cal, per exemple.

I ja se sap que quan per aconseguir més suport rebaixes els teus plantejaments (abans en dèiem “abaratir el somni”) per arribar a més gent en lloc que fer que siguin els teus ideals els que arribin a gent nova, el que fas no és lluitar per uns ideals sinó pel poder.

I si per aconseguir el poder estàs disposat a pactar amb qui ha treballat per a ficar-te a la presó (recordarem sempre la Jessi Albiach ensenyant el seu “NO”) la cosa ja em fa venir al cap algunes semblances amb el final de “La revolta dels animals”.

I la CUP? Bé, el David Fernàndez és un clar exemple del que deia al començament del santoral. La seva gesta més recordada és ensenyar una sandàlia a un mafiós que no va ni parpellejar. Gestos, sempre gestos eixorcs, que només serveixen per a bullir l’olla i que a la pràctica no serveixen per a res. Simbolisme estèril.
I recordem que les seves primeres paraules quan va ser triat diputat van ser “Visca Palestina”. No “Visca Catalunya LLiure”, no. Ja veieu les seves prioritats. Als palestins els dóna suport acríticament i tot el que facin es beneit, però nosaltres aconseguir un 52% del vot no ens legitima per res (el 48% en contra, amb una bona part del cens format per no catalans com policies i funcionaris espanyols sí que els legitima es veu)

I la gent que els vota són independentistes o no? Mireu, tinc el 3/24 posat, encara no he vist que diguin una paraula sobre l’ajornament de 20 anys de Junqueres ni la deslegitimitació que ens fa Fernàndez. I no tota la gent té Twitter, ni llegeix diaris com aquest.

Josep Arnau
Josep Arnau
09.05.2021  ·  11:18

El que pas ahir ja estava escrit

Victòria Peris
Victòria Peris
09.05.2021  ·  11:24

Endavant!! DONEC PERFICIAM!!!!

Enric Gaset
Enric Gaset
09.05.2021  ·  11:25

… i això de tornar-ho a mirar dintre de 10 o 20 anys, per què no ho deien duran la campanya electoral del 14 de febrer?

joan boronat
joan boronat
09.05.2021  ·  11:31

Per boca d’un funcionari de presons on son els presos, cada dia de cada dia, aquest home rep la visita d’un capellá.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
09.05.2021  ·  11:56

Jo crec que ara, més que mai, ens toca ser realistes. Deixem de treure triomfalisme d’allà on no raja. No estic d’acord amb en Partal, tot allò que ha vingut després de l’1 d’octubre, i el què vindrà, ho aguantarem, ho patirem i els catalans serem més pobres, d’aquí vint anys n’hi haurà pocs que parlin en català, .. i ho aguantarem com vam aguantar el franquisme i vam aguantar i desaprofitar la transició. Aquest país ha tingut moltes derrotes des de fa gairebé 400 anys, les ha perdut totes. En totes hi hem lluitat, molts van perdre la vida i la hisenda. En aquesta ocasió la derrota fa tuf de rendició. Això és encara menys suportable. Les revoltes no poden triomfar si no hi ha qui les meni. Sense Robespierre, Marat i Danton no s’entendria la Revolució Francesa, ni s’entendria la Revolució russa sense Lenin o Trotski, ni la cubana sense Castro, ni s’entendria la revolució de vellut a Txecoslovàquia i la posterior separació entre Txèquia i Eslovàquia sense Václav Havel. La revolució catalana, amb la rendició dels cabdills, aquells que són a la presó -encara per més vergonya- i a l’exili, si és que no en surten de nous (poc probable), es desinfla i desmobilitza als seus actius. Però encara hi ha un aspecte que cal repassar. Aquests líders que ara es rendeixen, han provocat, no només la depressió de tota una nació que estava disposada anar fins al final, sinó què han sigut la causa -indirecte, però això no els hi treu menys responsabilitat- de la presó i ruïna de molts ciutadans que els van creure i els van seguir. Són culpables d’això. Està clar que la seva dignitat està a l’alçada de la seva rendició. L’article de Junqueras al Periòdico és tan neutre i tan blanc que el podria signar l’alcalde Porcioles -Déu el tingui a la glòria!- però hi ha un detall que revela fins hi tot la intenció de mentir-nos, de trair-nos quan parla dels fons europeus i la transformació de l’economia catalana, quan ell sap, i ho sap molt bé, que dels fons europeus ni en gestionarem ni en rascarem un bocí. Ho sap perfectament i això ja comença a ser traïció. Què puc dir del David Fernandez?, m’ha deixat totalment descol·locat, ha estat una mena de “descabello”. Recordem algunes frases seves, 2014: “ si no és ara, quan?, si no som nosaltres, qui?”. 2015: “La Cup estem amb els Kurds, els Palestins i els Sahrauís, aquesta és la nostra lliga”. Algú hi sap veure bilateralitat amb aquests exemples?. El David sap perfectament que som unilaterals perquè l’altra part no vol entrar al Joc. O no són unilaterals quan ocupen una casa o quan s’oposen a un desnonament?. No he sentit a dir mai que els ocupes negocien amb el propietari per ocupar ni que ho facin per imperdir un desnonament. Parlar de la legitimitat de la unilateralitat és com parlar del sexe dels àngels. Avui acabo aquest llarg comentari anunciant que properament deixaré d’escriure a l’Editorial, ho aniré deixant perquè la meva salut se’n recent i vull tornar a dormir bé.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
09.05.2021  ·  11:57

Quina gran decepció…! (malgrat to, millor saber-ho ara que més endavant…!)

Núria Nadal
Núria Nadal
09.05.2021  ·  11:58

Tot plegat és una gran burla cap el poble català que vol viure tranquil,que és el que demanem les independentistes.
Que podem parlar la nostre llengua,que el nostros impostos es quedin aquí….
Ara veïem que els representans nostros son iguals que els del estat colonitzador.
Jo introdueixo una posibilitat que no he llegit a cap comentari:
Podria ser que el estat entrés a Catalunya amb l’exercit ??

Berta Carulla
Berta Carulla
09.05.2021  ·  12:01

Junqueras no m’ha decebut, fa temps que se’l veu venir, amorós amb espanya i a ganivetades a traició amb el seu president. El personatge només m’interessa per la capacitat que ha tingut d’enganyar la gent, cosa que al meu entendre diu poca cosa i més aviat negativa de la gent.

No sé quina és la solució bona. Jo confiaria en ER si Aragonès anés a Waterloo i es complicités amb el president legítim de Catalunya, però això no passarà. Per tant ER no és de fiar. Només demano que Junts no sigui fluix ni naïf ni ingenu ni lamentable, són temps de rudesa, de fermesa i sobretot de determinació. No de malbaratar els nostres vots o li estaran donant la raó a Junqueras i com ell seran condemnats al fracàs i la desaparició. Jordi Sànchez és un ostatge i no hauria de prendre ell les decisions en nom de tots com ha fet. I també demano que el director no s’adormi pels brancatges dels llaurers i faciliti el debat i sobretot la denúncia, això d’avui em sembla insuficient.
Gràcies.

jaume vall
jaume vall
09.05.2021  ·  12:04

És un bon editorial i té raó. En destaco :
“[els electors] Van a l’urna quan toca, voten i si s’han equivocat, a la següent ja votaran diferent. Però en un procés revolucionari les coses no van així.”
(potser les revolucions funcionen millor quan ja no es té molt a perdre, i aquí encara es gaudeix d’un benestar que no es vol perdre, tot i que vagi en caiguda lliure, aquest benestar)

Hi ha molt bons comentaris. En destaco (òbviament el de M.Gilibert, tot ell) : “és pràcticament impossible tornar a crear una situació d’entusiasme col·lectiu com el 2017 i fer front als sacrificis que requerirà la independència ” ;
Josep Salart : “No sé si ens en sortirem si JUNTS no parla clar…”
A. Maronas : “als que varem sortir al carrer i varem votar i els que varen ser apallissata no mereixem aquesta falta de respecte per part de quatre bretols que ens volen fer esperar 10 o 20”
Jaume Ortí. : “Gestos, sempre gestos eixorcs, que només serveixen per a bullir l’olla i que a la pràctica no serveixen per a res. Simbolisme estèril.”
J. Blesa : tota la seva exposició de clarividència
J. Pujolar : “Tenim el que ens mereixem”.

I amb aquesta darrera reflexió enllaço amb la meva aportació. Quantes vegades he dit que una societat, a mig termini, té el que es mereix?
Si a Rússia hi ha un autoritarisme rere un altre, és perquè la majoria de la societat no es rebel·la, o no es rebel·la prou temps. I ja els va bé una figura patriarcal que els condueixi. I el mateix serveix per Espanya. Si Franco va morir al llit és perquè l’oposició, o bé era inepte, o era minúscula, o les dues coses, o perquè als espanyols ja els estava bé el règim. I el mateix per a Turquia, i tots els estats islàmitzats.
Si a EUA, hi ha alternaça entre els rucs republicans, (ja sé que el ruc representa els demòcrates, però votar republicà és ser ben ruc) i els lleugerament més honestos i decents demòcrates, és perquè malgrat tots els vicis d’una nació jove, arrogant i impulsiva, encara hi ha un punt de seny, de record dels pares fundadors, d’autoestima, que impedeix la pulsió per l’autoritarisme extrem que esdevindria sistèmic, si tipus com Trump, o Bush, haguessin estat substituïts per més republicans.
Si les societats llatines, mediterrànies, bressol de la cultura europea, portem segles estant en un nivell més baix de desenvolupament que les societats nòrdiques – aquestes foren els “bàrbars” quan l’Imperi Romà, el Renaixement italià, el Consolat del Mar i la Pau i Treva catalanes, i la meravella del Císter i el Cluny francés- no serà perquè no hem espabilat prou ? Alguna cosa van fer millor els “bàrbar” per esdevenir els “referents de civisme”.

En qualsevol cas, ara sembla que Escòcia té més possibilitats degut al Brexit anglès. Potser estaria bé de provocar una situació insostenible que portés Brussel·les a un Spainexit pel seu comportament. Imaginem que els presoners “són invitats” a fugir de Lledoners (qui té les claus ?) i s’atrinxeren al Palau de la
Generalitat. Amb 50.000 persones ocupant la plaça St.Jaume.
I les forces d’ocupació actuant violentment. Vessant més sang.
No contradiu això els principis de la UE, de l’OTAN? Tampoc això serviria perquè la causa catalana fos la que està al costat correcte de la història?
Ningú no estaria disposat, començant pels representants i acaban pels representats, a arriscar més del que arrisquem quan votem?
Sr. Pujolar, crec com vosté, que cada societat té, a mig termini, el que es mereix.

Francesc Plana
Francesc Plana
09.05.2021  ·  12:04

Traidor, botifler, capellanet, mossen, vanitos, infiltrat, enemic, vividor, cobard……aquest es el nivell !!!!
La gran majoria de comentaris no deixen cap dubte o penses i actues com els de Junts o no ets independentista i a més ets tot el que he esmentat al paràgraf anterior.
Us proposo que llegiu el comentari del Sr. Miquel Gilibert de les 6.58 amb el qual coincideixo i que ho posem en pràctica, doncs si seguim en aquestes actituts de menyspreu cap a una part del moviment, tant de bó només triguem 20 anys.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
09.05.2021  ·  12:09

L’editorial és clarificadora: el “Procés” ha de continuar sent una ruptura democràtica i per tant, Revolució. La gran quantitat d’opinions que ha generat l’article son una clrara mostra de la importància que molts donem a l’actual cruïlla. Els pretesos líders que no parlen prou clar i que estan fent fallida han de quedar superats per l’impuls popular. Desemmascarats malgrat alguns actius anteriors i posicions contradictòries que van exercir en el passat (Junqueres, Fernàndez, Tardà, Rufian…). La gent de JxC ha de parlar clar, enfortir més el CxR i començar una llarga pre campanya electoral, de paraula i amb fets, hi hagi o no investidura. La diferència pot set tàctica segons hi hagi govern o no en minoria d’ERC; l’estratègia ha de ser clara, aprofitar la descomposició interna i internacional d’un fallit “estat democràic espanyol” (amb ERC, Comuns i CUP a dintre) per seguir guanyant batalles a l’exterior i empoderar més la resistència popular a l’interior: Amb pocs anys n’hi ha d’haver prou.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
09.05.2021  ·  12:39

Amb l’aposta de 20 anys més d’espera, paciència i bona fe, qui no es conforma és perquè no vol. Passa de 300 anys que la tenim. Això vol dir que si la cosa va com va i no està al caure, sí més aprop. No tingem pressa. Ens falta encara un poc més d’entrenament. Ni que siga de 300 anys més. Com a consol, puguem imaginar-nos fins i tot que Espanya ens aplaudirà. Que la tindrem al costat nostre.

David Pérezdolz
David Pérezdolz
09.05.2021  ·  12:56

Gràcies per l’editorial i els comentaris.
Subscric la opinió de Miquel Gilibert, em sembla la millor posició

Albert Estruch
Albert Estruch
09.05.2021  ·  13:00

Obtenir el 52% de vots independentistes no és suficient per tornar a fer el que varem fer, un referèndum il·legal i una declaració unilateral d’independència. Aquests polítics que varen fugir i estan exiliats creuen que des de mil quilòmetres de distància poden participar activament i fins i tot manant en un projecte molt més acurat i “estudiat” per aconseguir: 1. Recolzament de més del 60 % de la població catalana. 2. Amnistia per tothom. 3. Referèndum d’autodeterminació pactat que implica al respecte canviar la Constitució. i 4. Cercar el recolzament de la Unió Europea i tenir un projecte real i clar, i sobre tot un programa polític, econòmic i social de la República. I això NO és ràpid, trigarem molts anys, no sé si 10 o 20 anys o menys com diu Junqueras des de la presó, tot i que em temo que les dificultats i penúries seran molt feixugues. Per últim, dir que les darreres eleccions van guanyar les esquerres de forma molt clara, el poble català sempre ha estat d’esquerres malgrat tot, i Junts és un partit de centre-dreta, no es enganyem, i ara des de fa uns quants anys, també independentista.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
09.05.2021  ·  13:15

ER enterra l’independentisme i força noves eleccions. Només li queden 16 dies per a canviar d’estratègia. Junts segueix a la taula per arribar un acord independentista que passi pel CxR

Lluí Mor
Lluí Mor
09.05.2021  ·  13:26

Totalment d’acord amb Josep Mestres. Fa temps que ho ving dient, el primer escull a batre és la cúpula d’ERC. I com diu Pep Agulló, anem a una guerra dins l’independentisme i que també hi estem abocats per clarificar qui’n suport te cada opció, és dir aquest procés intern de confrontació d’estratègies o millor dit, a aquestes alçades guerraciviliste, sens dúbte ens donara un percentatge bastan acotat de gent que estem per la independéncia .

Sense aquest procés romandrem encallats i cada cop més enfrontats entre nosaltres.

També és imprescindible, i això espero, que igual que ERC ja s’ha posicionat i ha partlat clar, 20 anys, pactar amb Comuns i deixar-se ensalivar pels sociates, Junts per Catalunya parli clar i és pòsicioni o no entendrem res, llavors la responsabilitat també caurà sobre d’ells.

Joan Guasp
Joan Guasp
09.05.2021  ·  13:35

Sort de tu, Vicent, que dius les coses clares. Aquesta nit, el mar balear ha pujat uns quants centímetres a causa de les llàgrimes que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers hem vessat veient el que fa el Principat. Com és possible? Els Països Catalans cal que fem la DUI de manera immediata: fem-la des del País Valencià i des de les Illes si la Generalitat de Catalunya està en mans de traïdors. Junqueras i David Fernández i Aragonès i fins i tot la CUP tenen la síndrome d’Estocolm. Això és molt més greu del que sembla. Visca el Poble Català!!!

ANGELA BLASI
ANGELA BLASI
09.05.2021  ·  13:53

Ho tinc cada dia més clar. L estat ens va deixar arribar a l 1 O, per poder prendre ns ho tot. La repressió la podien haver fet des del minut 0. Ara tenen l excusa per fer el que volguin. Hem mossegat l hamp.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
09.05.2021  ·  14:08

Gràcies pel seu pausat i lúcid comentari Salvador Aregall. Entenc la seva lassitud. Jo mateix em sento aclaparat per un cansament desconcertant i, a vegades, he decidit no escriure més mai, així, radicalment. Això no obstant, de tant en tant, impel·lit per la lucidesa (la meva), no puc callar. Totes les veus són necessàries, sobretot quan les veus parlen després d’haver girat set vegades la llengua a dins la boca. Li demano de reconsiderar la seva decisió de retirar-se.

Tinc un amic basc del PNB (ningú és perfecte… ni ell, ni jo) que diu que el País Basc mai serà independent perquè al País Basc es viu massa bé. Jo crec que amb Catalunya passa una mica el mateix malgrat que Catalunya no tingui el Concert Econòmic que gaudeix la Comunitat Vascongada. L’establishment dels partits polítics “independentistes” catalans, finalment, es troben bé dins el marc espanyol. Volen més, però no volen córrer el risc de perdre el que ja tenen. I, amb molts catalans “independentistes” passa el mateix, volen més, però no volen perdre el que ja tenen. Si no, no s’explica, per exemple, que el desembre de 2017, 2.400.000 catalans no prenguessin la decisió, de “motu propio”, de tancar els seus comptes en els bancs i serveis “cipayos”. Si això s’hauria fet així, ara la Cort del Regne tremolaria i nosaltres no ens trobaríem presoners de les fosques disputes (fosques per falta de transparència davant el votant) dels autos-anomenats partits polítics independentistes.

Només crec, de moment, en el Carles Puigdemont, però he de dir que la seva reacció d’ahir també m’ha desconcertat:

“No ens deixarem faltar al respecte. És un avís per tots aquells que ens han menystingut com a força política o com a proposta estratègica”.

Parla de com assolir la independència o parla del seu partit?

Junts per Catalunya hauria d’aclarir-nos immediatament la cosa.

JOAN RENDÉ
JOAN RENDÉ
09.05.2021  ·  14:51

I pregunto: durant aquests 10 o 20 anys, l’adversari s’estará estàtic, sense actuar contra nosaltres fins que no ans hi tornem a decidir? I el context internacional, també ens esperarà intacte?

Maria Villarroya
Maria Villarroya
09.05.2021  ·  15:10

ER I la CUP MAI han volgut un referèndum d’independència
Perquè si els catalans guanyàvem el referèndum ….Espanya es desintegra
Perquè si els catalans perdíem el referèndum….es veuria claríssim que som una nació ocupada per als espanyols

Núria Riba
Núria Riba
09.05.2021  ·  15:15

L’HVP Junqueras està fent bondat, ja fa temps, i tots els seus, per obtenir l’indult. La repressió ha vençut ERC

Joan Verdera
Joan Verdera
09.05.2021  ·  15:29

De la cita de l’ article de Junqueras no resulta que estigui dient que ja en tornarem a parlar d’aquí 20 anys, ni que hàgim d’ aguantar açò 20 anys. Cal saber i voler llegir i entendre les raons de l’altre. Jo també crec, com en David Fernández que un 52% en unes eleccions legislatives no legitimen res en l’àmbit de la independència. I crec, també, que no som a tocar de la independència, ni ho érem al 2017. Crec que és una lluita molt més llarga i que cal anar construint, elecció rera elecció, amb bon govern, eficaç, competent. També cal anar bastint una estratègia acordada per tot l’independentisme. Hi ha molta feina per fer. Sobretot no hem d’infravalorar la determinació de l’estat espanyol per a impedir la independència de Catalunya, ni els mitjans colossals dels que disposen per fer-ho

Josep Soler
Josep Soler
09.05.2021  ·  15:33

La majoria de comentaris van en la direcció de condemnar ERC per haver traït al país i de fer-n’he responsable personal al Sr Junqueras. Com que estem d’acord i constatem com de desagradable i frustrant resulta aquests situació, la nostra resposta és d’una indignació completament justificada. Com diu en Partal no es aquest senyor, ni aquest partit, ni aquest inesperat vengut com es el Sr Fernández, qui està fent la nostra “revolucio”, sinó el poble, igualment com s’han fet sempre les revolucions, al llarg de la història.
La nostra obligació és doncs -malgrat aquests traïdors- continuar la tasca vers l’alliberament del nostre país, al MATEIX TEMS DE CASTIGAR COM MEREIXEN, tants pals a les rodes com sorgeixin per a perjudicar el lliure discórrer d’aquest procés.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
09.05.2021  ·  15:38

Comparteixo moltes de les opinions expressades, però coincideixo amb Toni Segarra (09:17) al milímetre.
Aprofito per compartir aquesta proposta meva de debat al voltant dels temes que el Vicent Partal fa una crida a la nostra atenció amb la seva immensa capacitat de convocatòria. És un espai d’opinió (“La taula braser”) al diari digital La Marina, dels barris del districte Sants-Montjuïc, amb la vostra participació, el primer debat publicat https://lamarina.cat/opinio/43835/bou-per-bestia-grossa/ parlem del Consell per la República.
Com explico a https://www.vilaweb.cat/comunitat/groups/taula-braser/ voldria la col•laboració d’aquells als quals us hagi agradar la iniciativa per fer arribar les veus de la República que som a les persones veïnes i properes que potser no la senten com a seva.

Pere Grau
Pere Grau
09.05.2021  ·  16:06

1. Tant en una república catalana com en el camí per arribar-hi, i donada la tendència esquerrana (crec…) de la majoria de la població catalana, ERC tenia la possibilitat de ser el partit majoritari que en dugués les regnes. Aquesta possibilitat l’han dinamitada, i ERC pot convertir-se molt aviat en un partit residual.

2. Sempre he reconegut que Junqueras és un home de gran altura intel·lectual. Però aquí el seu intel·lecte li ha fallat. Potser ha estat una barreja de sobrevaloració de la pròpia persona i de rancúnies personals (potser, entre altres coses, perquè Puigdemont a “M’explico” li va posar els drapets al sol?). En tot cas, crec que en la lluita per la independència, ell i els seus incondicionals s’han desqualificat. En lloc de la flexibilitat que calia per un compromís que no defraudés al poble, han fet un “o tot o res”. I “o tot o res” s’assembla a aquell “o rei o res” que va aniquilar a Jaume d’Urgell fa sis segles.

3. Crec, però, que Junts ha de complir el que ha dit i, malgrat tot, ajudar a investir Aragonès. Després, però, donar-li només suport en aquells temes que no contradiguin els resultats del 14-F i del llegat del 1-O. I si llavors vé un moment que s’ha d’anar a noves eleccions (ben probable) aquest intermedi ajudarà a deixar clar qui té la responsabilitat de fallades i de claudicacions. Ara a Madrid ja deuen estar obrint ampolles de xampany, però altra vegada quedaran decebuts, perquè com diu molt bé el Sr. Partal: això és una revolució, i les revolucions no segueixen camins previsibles i encara menys, imposats.

Xavier Martin
Xavier Martin
09.05.2021  ·  16:34

Ja ho he dit anteriorment, aquest home ha de està tota la seva injusta condena a la presó, res d’insultar, perdoneu però algú ho havia de dir

ramon Feixas
ramon Feixas
09.05.2021  ·  17:03

Penso que és molt encertat que l’independentisme no està en mans de cap líder. Hi a qui exigeix a un que li serveixi amb safata la independència. A vegades fins i tot no és el mateix que vota. La indignació necessària perquè el moviment es mogui tota a reaccions de tota mena: La més corrent la rivalitat de seguiment a una o altra figura. En uns moments de desànim general, és precisament el fet de que l’independentisme pertanyi a tots els independentistes, dóna esperança perquè en una o dues dècades es pugui fer efectiva la independència. Els que ja no som joves preferiríem que fos abans, però no ñés un tema particular sinó col·lectiu i ens toca no falsejar el sentiment sentint-lo integrat al dels altres, que no sempre s es poden entendre a nivell però que és el que hi ha . Hem d’acceptar fins i tot aquells que seleccionen el personal dins l’independentismes, i a vegades amb un manyac no pas precisament amorós. la vida i el dolor……….
Admirables aquesta gent que en algun moment varen escampar tanta consciència, Encara que potser ara no siguin prou estimats perquè no fan miracles ells segueixen obrint els braços a tothom qui vulgui la llibertat, encara que malauradament h hagi de ser tardana.

Joan Royo
Joan Royo
09.05.2021  ·  17:19

L’editorial fa una anàlisi ajustada i reconfortant. Hi estic d’acord, però vint anys d’una autonomia ridícula pot fer molt de mal. El procés d’espanyolització que pateix Catalunya pot acabar fent del país una “comunidad autònoma” més? Esperar vint anys? Però aquest home no ha vist en les manifestacions quanta gent pentina cabells blancs? Em fa gràcia aquells que volen la independència per als seus fills i néts, de cap manera, jo vull la independència per viure els anys que em queden en un país lliure. Sóc optimista com l’editorial perquè l’alternativa és tan trista que no la puc acceptar. El que ja no puc aguantar són personatges com Junqueras (l’editorial en fa un excés de lloances). Després de llegir els llibres de Puigdemont, vaig arribar a la conclusió que Junqueras és un home estrany que actuava més que res per fer fracassar la independència. Del Fernàndez qualsevol cosa pots esperar, ja fa temps que participa amb Asens (Comuns) en una espècie de contuberni per salvar Espanya. Confie que Junts no regalarà cap vot a ERC, seria anar contra la seua raó de ser, que no és altra que la independència.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
09.05.2021  ·  17:42

cal resistir 10 ó 20 anys més. Cal que ER se sacrifiqui fent de Judes. Cal que tots plegats entenguem que això no serà gratis, però que la gran crisi en què vivim, i que s’agreuja serà la nostra gran oportunitat. La nostra i la de la generació que ve

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
09.05.2021  ·  18:02

Ostres tu…. masoquisme a l’engros.

No estem al segle XIX.

Si no es pot ni intentar…llavors sera millor apostat per eliminar les autonomies.

Quan van posar la declaracio d’independencia a la nevera de la historia tot el pais va sofrir una devaluacio important, ara amb aquestes declaracions es la liquidacio.

Com a minima estalviem carrecs que viuen de nosaltres i que l’unic que saben fer es dir nos que no es pot o que la culpa es nostre.
Arribat a aquest punt es macabre pero es mes logic trobo votar altres options espanyolistes.

Et rebranchez homenatge per intentar-ho encara que fracassés (dossard de les moreres) pero per No intentar-ho….

Gloria Gabarro
Gloria Gabarro
09.05.2021  ·  18:37

Tristement dic que amb Junqueres tenim l’enemig dintre de casa. No puc entendre les seves reaccions. Crec que el poble estem molt per sobre dels nostres politics. A mi, tenin 76 anys me van tirar a terra sense cap mirament quan m’anava cap a casa el 1 d’octubre. Ara amb tristor penso que no votaré mes.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
09.05.2021  ·  18:41

A ne’n Junqueras se li apareix la verge com a ne’n Fernández Díaz …

David Mascarella
David Mascarella
09.05.2021  ·  18:46

Amb tanta valentia com hi ha aquí sí que ho tenim a tocar. Només falta però tenir el pols del què entenem per “poble”, dels que hem estat sempre presents a les mobilitzacions i consultes, i dels que essent poble no ho veuen clar encara.. i a sobre el vostre objectiu és enfonsar ERC, insultar, donar lliçons a votants i militància, adobat amb el desitg de què el VP Junqueres es tigui més anys a la presó. I alguns que increpen als que “es van lliurar” fins i tot passaen per alt que uns quants són de Junts!!!

Portem gairebé un any de Govern provisional, i el què resta. I qui creu que amb una DUI arribarem a port demà passat és que no té en compte per on hem de passar. Sr Cuevillas…. De moment sembla que cal recuperar el PDCat segons sembla…

La realitat és que encara no disposem de tot el què cal per tombar Ñ, i que el Govern no ha d’estar controlat des de fora. Ja hi ha JXC a dintre. I crec que després d’aquesta tensió finalment farà el pas per no assumir la responsabilitat d’unes noves eleccions.

Subscric els comentaris de J. Guasch 23:49, J Jallé 22:47, Melitó Camprubí 00:22, Miquel Gilibert 06:58, Victor Serra 10 :29…

Oscar Bernades
Oscar Bernades
09.05.2021  ·  18:48

Em temo que tot plegat és bastant senzill, quan et parla un pres, i amb més raó si ho és per motius polítics, no saps si et parla el pres, o et parla el carceller.

Josep Vila
Josep Vila
09.05.2021  ·  19:26

Tot depen del carrer, de nosaltres!.

S’ha d’acabar la revolució dels somriures. Ja ha fet la seva feina durant uns anys.

Ara hem de sortir al carrer massivament, (ara que ve el bon temps ens ajuda), i bloquejar aeroport, carreteres, línies de tren, etc. i mantenir la posició el temps que faci falta fins que l’estat s’avingui a negociar un referéndum vinculant.

Josep Bautista
Josep Bautista
09.05.2021  ·  19:55

Vull creure que aquestes paraules de Junqueres son fruit d’un xantatge judicial i gubernamental madrileny, no puc creure que sigui tant caradura. Els generals empresonats han de donar un pas al costat i no influir en la gent per tal de que no els influeixin a ells ni es converteixin en moneda de canvi. Que estem en guerra senyors !!!!

Joan Torres
Joan Torres
09.05.2021  ·  20:21

Els que hem llegit els dos llibres del veritable president de la Generalitat de Catalunya el MHP Carles Puigdemont vam poder comprobar l’autèntica cara de Junqueras, la seua deslleialtat, el posar pals a les rodes del referèndum l’1-O, les seves absències en moments claus i decisius del 27 d’octubre de 2017, (que rés de tot aixó ha estat desmentit ) etc etc, ara no ens extranya el que està fent desde la presó de Lledoners, doncs ell és el que comanda totes les decisions d’ER. Quina desilusió el haver estat durant molts anys votant d’ER tant jo com tota la meva familia, ara som exvotants d’ER.

Teresa Pou
Teresa Pou
09.05.2021  ·  20:54

Els polítics de cap manera han estat a l’altura del procés . Dit això , ara ens toca a nosaltres continuar treballant i molt . Estic d’acord amb en Toni Segarra . JUNTS a de tenir altres objectius , el govern ara es un objectiu dèbil i lligat de mans i peus . Per tant ara es l’hora que JUNTS a de créixer amb el poble , demostrar que ens fa costat , treballar amb fermesa i fer-se fort . PREPAREM-NOS . Així de sencill i així de difícil .

ramon pons
ramon pons
09.05.2021  ·  21:29

Jo no espero tardar 20 anys a veure la independència del meu país. Si els partits no estan a l’alçada. El poble els ha de canviar

Josep Gualló
Josep Gualló
09.05.2021  ·  21:49

FA MOTS ANYS QUE SABEM QUE ESQUERRA ÉS UNIONISTA.

Els dos moments que ho va demostrar sense amagar-se’n gents va ser quan va formar els dos tripartits.

Tots dos amb un MHP del PSOE. El primer Maragall i el segon Montilla. Junqueras és el mes franquista de tots.

El que em costa més entendre és que tants i tants catalans es deixin enredar.

Assumpció Cantalozella
Assumpció Cantalozella
09.05.2021  ·  22:06

[Oriol Junqueras pot desitjar avui deu anys o vint de tranquil·litat, d’anar fent], De veritat una persona amb la teva capacitat de crítica, Vicent Partal, pot confondre un espai __ amb encert o no __ d’ una situació de benestar social per a tothom, amb interpretar que Junqueras ha dit aquesta frase referint-se a l’ independentisme???? De veritat????? Sí. L’ independentisme se n’ anirà a l’ aigua. I t’ ho diu una persona que he lluitat des de sempre per l’ autodeterminació, la independència, el dret a decidir…etc…etc…el dret a fer un referèndum ja. Que he sigut de l’ ANC des del primer dia i un any abans, quan es feia el procés de formació…que ha anat sempre a les cadires d’ honor de l’ ANC…quan ANC era ANC….abans que en Jordi Sánchez se la carregués i la Paluzie en fes una altra història…. Quasi no em puc creure els insults que hom dirigeix a Junqueras…

Mario Miguel Pérez
Mario Miguel Pérez
09.05.2021  ·  22:23

Junts no ha de donar els 4 vots en cap cas. ERC ha enganyat a la gent tots aquests anys . El seu discurs independentista és simplement per diferenciar-se dels partits moderats espanyols d´esquerres. Però el seu espai electoral està molt limitat. Cap problema. Junts ha de consolidar-se com a força clarament independentista , sense embuts, nitid i resoldre els obstacles interns que podria haver amb gent que considera essencial estar al Govern. Resoldre això. Desprès continuar endavant i mostrar una imatge sòlida, una referència absoluta perque qualsevol persona independentista sàpiga quin és el partit de la independència . L´únic partit de la independència. És treballar i continuar fent una base ferma i inequìvoca. TOT LÁNTERIOR ÉS EL PRIMER PAS DINS DE CATALUNYA, CREAR LA CASA.
El segon pas és désperar que vinguin, ja no hi ha caretes , qui sigui independentista vindrà peró , per a això, cal assegurar altre detall bàsic : LA ABSOLUTA I TOTAL TRANSVERSALITAT DE L´ESPAI POLITIC demostrant a el mateix temps que és possible una fusió d´interessos econòmics politics i socials dins d´una mateixa força politica. Això no és fàcil pero aquesta és la direcció correcta. Cal que una persona molt d´esquerresi revolucionària pugui conviure amb algú que està totalment en contra de l´ocupació il-legal d´habitatges o una altra que tingui una segona residència a la Costa Brava. AQUEST ÉS L´ESPAI QUE CAL CONSTRUIR. Difìcil pero cal intentar-ho perqué sinò l´esquema burocràtic associat als càrrecs, sous , pensions i tota la resta sempre impedirà que es faci una politica de pais, només es farà una política de protecció d´interessos i per garantir la forma de cvida de polítics i mitjans de comunicació afins que els donen cobertura . Aixó és el sistema a tot el mon occidental . Peró nosaltres estem en una altra cojuntura. Volem fer-nos independents d´espanya. Res més.
ERC no és independentista
CUP no és independentista
Dins de Junts potser hi hagi gent que no ho és
Bé, netegem l´espai de joc , aclarim els termes. És millor anar segurs , evitar a qui no ho tingui clar i muntar aquesta estructura a Catalunya.
I després , paral-lelament hi ha el Consell per la Repùblica i su feina FONAMENTAL i ESSENCIAL… La idea de treure de l´espai espanyol nostre màxim òrgan és, simplement, genial
Una altre questió que he oblidat és la integració de les dues principals entitats sobiranistes al Consell per la República amb el següent esquema : els órgans principals radicats a Catalunya han de connectar la seva acció política (no la funció cultural específica d´Omnium per example) con els organs de direcció del CxR amb el fi d´actuar molt coordinadament en totes les accions futures de tota mena.
Cal centrar-nos i no perdre el temps ni amb ERC ni amb la CUP.Pot ser que molts votants seus sí siguien i vulguin la independència .TOTS ELLS HAN D´ACABAR EN JUNTS.
Som-hi NO LI DONEN ELS QUATRE VOTS A ERC
ELECCIONS JA!

ramon boix
ramon boix
09.05.2021  ·  23:10

El que pot el Síndrome d’Estocolm……..anem malament. Massa. ERC, per mi., hauria de plegar. Té una història massa confusa. Massa complexes. Té por de la independència per que no té prou gent preparada per gestionar-la. Mai els ha tingut. I vol fer el milhomes davant de qui sí que els té. Això anirà malament. Diuen “tornarem a lluitar, tornarem a patir i tornarem a vèncer” I em pregunto, quan han vençut?. Amb en Companys?. Ai, ai,…… ERC ha de desaparèixer. Costarà, però fins que no desapareixi no anirem bé. Primer INDEPENDÈNCIA i després ja serem unes estones de dretes i altres d’esquerres. I sempre infinit millor que ara.

Miquel Fuentes
Miquel Fuentes
09.05.2021  ·  23:33

Oriol Junqueras escriu sobre economia i us dels fons europeus. Independència i esperar 20 anys res de res. Manipulació des de Vilaweb és lleig i causa decepció

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes