Quan la guineu té cura de les gallines

  • La croada del PP contra la llengua va començar poc després del desembarcament d’Alberto Núñez Feijóo a la Junta de Galícia

VilaWeb
Manifestació convocada per Queremos Galego a Sant Jaume de Galícia (fotografia: Twitter / Queremos Galego).

Martxelo, Vicent, el 17 de maig, Dia de les Lletres Gallegues, milers de gallecs van sortir al carrer, amb la plataforma Queremos Galego, per reivindicar el dret de viure en la llengua pròpia de Galícia, perquè avui dia continua essent una quimera. La política lingüística perpetrada pel PP, al govern gallec, dóna els fruits esperats.

Així, el cens situa per primera vegada el castellà com la llengua emprada amb més freqüència a Galícia i l’Institut d’Estatística gallec reflecteix que un de cada quatre menors de quinze anys no sap parlar gallec. A més, un estudi de la Reial Acadèmia Gallega denuncia l’efecte desgalleguitzador de l’ensenyament i adverteix que un alumne castellanoparlant de cada tres acaba l’ESO amb una competència minsa en gallec.

En compte de defensar-lo i promoure’n l’ús, tal com obliga la legislació escassa en la qüestió lingüística, el govern gallec actua, per activa i per passiva, contra la llengua gallega. La croada del PP contra la llengua va començar poc després del desembarcament d’Alberto Núñez Feijóo a la Junta de Galícia, amb el decret 79/2010 de plurilingüisme a l’ensenyament, que prohibeix d’impartir matèries com ara les matemàtiques en gallec. Però Alfonso Rueda, que substitueix Feijóo d’ençà que va ser nomenat senador per designació autonòmica per fer, amb diners públics, de cap de l’oposició a Pedro Sánchez, no és pas millor. De fet, va participar en una manifestació contra el gallec convocada el 2009 pel col·lectiu ultraespanyolista Galícia Bilingüe, tot un antecedent d’allò que serien els pactes del PP amb Vox.

I, en aquest context, infeliçment, Nós Diario continua essent l’únic diari en paper en gallec, i no perquè no hi hagi demanda, sinó perquè la Junta de Galícia engreixa amb diners públics, per mitjà de subvencions, publicitat i, sobretot, convenis opacs, els mitjans de comunicació en espanyol. I si Nós Diario existeix i resisteix és gràcies a tots els subscriptors i compradors, igual que existeix un poble articulat en associacions com ara A Mesa pola Normalización Lingüística, que supleix la feina que hauria de fer el govern gallec.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any