Quan es trencarà la legalitat?

La insistència a preguntar quin dia es trencarà la legalitat espanyola és o bé un error conceptual, possiblement fruit del desconeixement sobre el full de ruta, o bé una eina interessada, destinada sobretot a sembrar la confusió.

Vicent Partal
Vicent Partal
14.12.2016 - 06:31
Actualització: 14.12.2016 - 07:31
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Arran de les detencions d’aquests dies, gent diversa coincideix a fer una pregunta que aparentment és complexa però que té una resposta més senzilla que no sembla: quan es trencarà la legalitat espanyola?

Preguntar això és, implícitament, qüestionar-se la credibilitat del procés, però aquests dies s’hi afegeix un altre interrogant: com podem esperar que els mateixos mossos que avui no són capaços de fer la viu-viu per la crema d’un retrat demà toleraran el trencament de la constitució espanyola. Ara mateix tot s’hi val per a escampar el dubte, i aquestes darreres hores podem observar aliances insòlites a l’hora de fer-ho. Per això val més deixar clar quin mecanisme s’aplicarà.

És fonamental d’entendre el concepte central de tot plegat: no es trencarà cap legalitat, sinó que es passarà ordenadament d’una legalitat (espanyola) a una de nova (la de la república catalana). Hi ha un dia, previst al full de ruta, en què el Parlament de Catalunya aprovarà la llei de transitorietat. Aquesta llei ha de regular d’una manera provisional els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i la successió ordenada d’administracions: és a dir, el pas oficial del regne d’Espanya a la república catalana. De resultes de l’aprovació d’aquesta llei, el Parlament de Catalunya deixarà sense efecte la legalitat espanyola al Principat i la canviarà un minut després per la nova legalitat republicana, per mitjà d’una successió ordenada. Com tantes vegades s’ha fet a tot el món, com per exemple es féu quan s’aprovà la llei de la reforma política durant la transició espanyola, que va permetre de passar de la dictadura a la democràcia, sense trencar res. En aquest context, invocar el trencament de la legalitat, com si això fos un tòtem, simplement no té sentit. Un parlament legítimament constituït aprovarà una llei que substituirà les lleis en vigor per unes de noves. No es trenca res, per tant. Però –i aquest és el fet important– res no resta igual.

Malgrat tot això que he dit, la llei, de fet, podria ser molt senzilla. Tant, que el CATN havia arribat a proposar que contingués un redactat com ara aquest, que evitaria d’haver d’entrar en cada detall: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposi a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’ Amb això n’hi hauria prou.

Què canviaria, per exemple, respecte dels mossos? Doncs ho canviaria tot. D’entrada, el rei ja no seria el cap de l’estat perquè el cap de l’estat, ‘l’autoritat catalana homòloga’, seria el president de la Generalitat. També l’Audiencia Nacional espanyola deixaria d’existir jurisdiccionalment a Catalunya perquè la llei dibuixaria uns ‘òrgans catalans homòlegs’ que mantindrien el funcionament de la justícia, a partir del nou ordenament legal. I finalment la policia catalana continuaria fent de policia judicial, però ja no podria rebre ni obeir ordres dels qui de fet no existirien legalment en el nou ordenament constitucional català.

La insistència, doncs, a preguntar quin dia es trencarà la legalitat espanyola és o bé un error conceptual, possiblement fruit del desconeixement sobre el full de ruta, o bé una eina interessada, destinada sobretot a sembrar la confusió.

(PD. El règim espanyol actual es va crear passant ‘de la llei a la llei a través de la llei’. Aquesta tècnica jurídica és la mateixa que presenta ara la llei de transitorietat, cosa que fa molt difícil d’atacar-la sense atacar alhora les bases de la legitimitat del Regne d’Espanya tal com el coneixem avui.)

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep
Josep
14.12.2016  ·  07:19

Fins i tot ells tenen una dita, al respecte. “Vísteme despacio que voy de prisa”. Ara cal anar amb calma i fent cada passa a temps. Ferma, però al seu temps.

jaume
jaume
14.12.2016  ·  07:50

Ho farem bé. Com -quasi- sempre.

Lluís
Lluís
14.12.2016  ·  08:04

Magnífica la teva explicació, Vicent. Suposo que el problema no és tant el com (que em sembla genial) sinó el quan. En teoria, setembre de 2017, i amb això es treballa. Però a la pràctica, l’estat espanyol ens està burxant tant, que setembre de 2017 queda molt lluny. I, simplement, hi ha amples capes de la població que estan sota massa pressió econòmica i/o judicial com per a poder arribar a setembre de 2017 sense petar. I per això molta gent ho voldríem tot més ràpid, millor al març que al setembre.

Pep
Pep
14.12.2016  ·  09:13

No és un tema de pedagogia… Blindats amb la consigna “no en tindrem mai prou” es perpetuen a remar sense defallir, ni patir vel·leïtats de pensament, cap a la utopia social.
L’esforç inútil de Síssif, o no tan inútil… per l’Estat.

Victor
Victor
14.12.2016  ·  10:02

Molt ben explicat . Es més important fer-ho bé que fer-ho mol depressa. Malgrat tot, caldria explicar-ho molt i molt millor als que no estan convençuts de la independència, perquè veig que els falta molta informació i molts només la reben de l’altra part.

Josep Maria
Josep Maria
14.12.2016  ·  10:35

Tant de bo!!.
Però la invasió per part de alguns partits, dins del nervi de l’ANC com denuncia avui mateix Jordi Borràs no em fa ser optimista. La força de la gent s’ha evaporat molt. Vivim, més ben dit alguns viuen, encara dins una manera de fer “a la espanyola”. Paradigma ejpañol.
Ho haurem de fer extraordinàriament bé perquè l’ambient estarà molt enrarit per les acusacions de que dividim catalans i dividim espanyols.
D’altra banda no veig gens inclinats a acceptar la legalitat catalana massa gent de partits democràtics.

Jordi
Jordi
14.12.2016  ·  12:22

N’hi ha que estarien encantats de trenca la legalitat i estripar les cartes, són aquests que perden el temps en nimietats com cremar imatges del Borbó. Com si el país no tingues altres afers entre mans més importants. Què ens importa el Borbó? Dono les gràcies per l’explicació d’en Vicent. Fem-ho bé, sumem ciutadans a la causa independentista i guanyem la confiança, com a mínim, d’alguns països de la UE.

Josep
Josep
14.12.2016  ·  13:23

Més enllà dels aspectes jurídics, molt ben explicats en aquest article, m’agradaria conèixer l’opinió del nostre director sobre la dimensió -per a mi indispensable- de les mostres simbòliques d’insurrecció popular en un procés d’independència davant d’un estat hostil. Lamento desmuntar l’optimisme habitual d’en Vicent davant de l’onada de reaccions pròpies dels millors temps del “peix al cove”contra l’estripada de postals borbòniques . La independència no s’aconseguirà mai amb les pors endèmiques del catalanet atemorit que sempre vol mostrar-se “políticament correcte”.

Jordi
Jordi
14.12.2016  ·  13:40

Jo no cremaré mai cap fotografia del rei d’Espanya per la raó senzilla de que no en tinc cap, ni m’interessa tenir-ne. No em fa cap il·lusió. No entenc com la gent de la CUP en té. Si les han cremat és perquè les tenien. Els feia il.lusió ? Si són republicans perquè els interessava col·leccionarles ? I no era una, un bon grapat. Jo soc republicà i no m’interessa cap rei ni cap retrat. No perdo el meu temps amb monarques . Amb la feina que tenim i aquests perdent el temps amb els pura sang de la realesa !

ANTONI
ANTONI
14.12.2016  ·  16:22

I sobretot hem de tenir molt en compte el calendari d’actuacions del procés. El govern del PP ha canviat rucs violents per no tan rucs però també violents i ara, al meu parer, tenen molt en compte el nostre calendari, sinó, perquè aquesta ordre tan “oportuna” a la policia judicial de Catalunya per part de l’Audiència Nacional espanyola per un fet que es va produir el setembre passat?.
Ells saben que a la gent de la CUP els hi costa poc carregar contra els Mossos i es una bona manera de posar en conflicte els partits independentistes davant de la cimera convocada pel president Puigdemont per la propera setmana.
Tinguem-ho clar, a partir d’ara, en fa l’efecte, que intentaran ser mes llestos que fins ara, evidentment simultaniejant-ho amb les actuacions estel•lars del Tribunal Constitucional??? espanyol.

Àngel
Àngel
14.12.2016  ·  18:25

La teoria l’entenc, però imaginem -imaginar costa poc – que des de l’estat espanyol es donen ordres de reprimir la CUP fins a extrems mesetaris ( clausura de seus, detenció de cupula, antiabalots a les asamblees i repressió policial …) o com feien els Mossos a plaça Catalunya qual el 15-M a l’epoca del Puig. Això la primera setmana de setembre del 2017. Al cap de 15 dies , aquesta mateixa policia serà legítima a la Generalitat, si, pero qui netejarà la seva imatge ? Crec que ara, ja, com denuncia la CUP, el Govern ha d’aclarir-se quin paper han de tenir dels Mossos. Tots ho necesitem. Clar que des de Madrid, ens enviaran a la Guardia Civil a fer el que els Mossos no facin …

Joan
Joan
14.12.2016  ·  20:28

Aquest canvi de legalitat haurà de venir més aviat del previst veient com actua el govern espanyol via TC. Si esperem massa, tindrem una bona colla de representants de pes inhabilitats i llavors el marge d’acció no serà el mateix encara que vulguin entrar al Parlament amb la sentència en ferm amb la qual cosa ja veurem què hauran de fer els mossos. Cal tenir molt a punt l’Assemblea de Càrrecs Electes per quan acabin suspenent l”autonomia i hi ha la proclamació de l’estat d’excepció per part de l’estat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies