Puigdemont pren les regnes de la investidura sense pressa

TEMA DEL DIA
Descarta eleccions. Ara que s’ha barrat per segona vegada el pas a la investidura de Jordi Sánchez, el president Carles Puigdemont marcarà el ritme i el contingut cap a una nova investidura en què pot passar qualsevol cosa, menys dues: que sigui ràpida i que hi hagi eleccions. El president veu clar que no hi ha d’haver nous comicis i, per tant, cal fer govern, però sense pressa, com voldrien el PDECat o ERC. El calendari fixa de termini el 22 de maig i fins aleshores considera que s’ha de fer una reflexió amb Junts per Catalunya sobre què ha passat des del 21-D i analitzar si cal continuar acatant les decisions dels jutges sobre qui ha de ser el president de la Generalitat, com ha passat fins ara, o cal obrir una nova via.

Amb aquest esquema, no hi haurà govern abans de Sant Jordi, com volia ERC. D’entrada la setmana que ve Puigdemont reunirà el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Berlín per fer aquesta reflexió sobre els objectius de la legislatura, com es fa efectiva la República i com s’estableix la relació entre el futur govern autonòmic i el Consell de la República a l’exili. I una vegada aclarit això s’entrarà en el debat de noms. Tot i que a les travesses han sortit molts candidats, Puigdemont encara no ha pres cap decisió. I la demostració que no té pressa és que la reunió no serà dilluns. No té data, encara.

Tampoc no és clara l’opció de tornar a ser candidat a la investidura, una possibilitat que no es tancarà mentre mantingui l’acta de diputat –i no hi pensa pas renunciar–, però que és difícilment viable si ERC no aixeca el vet. Hi ha un sector de Junts per Catalunya partidari d’intentar investir-lo per intensificar la pugna amb l’estat espanyol. I la CUP també li ha demanat que sigui candidat, en una reunió aquesta setmana a Berlín amb dels diputats Carles Riera i Maria Sirvent amb el president. Puigdemont també s’ha reunit amb Artur Mas aquest migdia per analitzar l’estratègia a seguir després de la decisió de Llarena de vetar Sànchez, que els ha agafat just quan havien començat la trobada. L’ex-president és partidari d’accelerar la investidura d’un candidat sense càrregues judicials, cosa que topa amb Puigdemont, que no descarta cap opció. Ara, ambdós coincideixen que s’han d’evitar sigui com sigui les eleccions.

Mentrestant, hi ha un factor que pot alterar-ho tot, que és la deliberació del tribunal alemany de Slesvig-Holstein sobre l’euroordre. Ara com ara, tot progressa d’acord amb els interessos de Puigdemont, però la diplomàcia espanyola fa una ofensiva sense precedents per evitar que resti en llibertat. Si el procés de l’euroordre pot allargar-se, la decisió del jutge Llarena de menystenir la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU reforça la posició dels exiliats, que tenen un argument més per a demostrar que a Espanya no es té en compte la justícia internacional i es violen els drets polítics dels diputats. Llarena s’ha passat l’ONU pel clatell en un moment en què Europa qüestiona la seva interlocutòria. A curt termini pot rebre l’aplaudiment dels seus, però internacionalment tot això es pot girar en contra de la justícia espanyola. Tot plegat, al marge del recorregut judicial que pugui tenir la querella contra Llarena, anunciada avui, que presentarà el parlament a instància de Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

MÉS QÜESTIONS
El Consell reprèn el projecte perquè el metro travessi la Ciutat Vella de València. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que es faria un estudi de viabilitat de l’últim tram de la línia 10 entre el Mercat Central i el Pont de Fusta i ha pronosticat que el gener del 2019 se’n reprendrien les obres. La Generalitat no solament s’ha proposat d’acabar els trams inacabats de la línia 10 del metro (antiga T2), sinó que farà un estudi de viabilitat per al recorregut soterrat que travessaria la Ciutat Vella, des del Mercat Central fins al Pont de Fusta. De moment, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha encarregat la redacció del projecte de la L10 des del carrer d’Alacant fins al barri de Natzaret, que executaria en dues fases. Si els terminis es compleixen, a l’octubre s’hauria enllestit la redacció del projecte i al gener començarien les obres de la primera fase que arribaria fins a la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb un cost estimat de cinquanta milions d’euros, dels quals trenta seran aportats per la Generalitat i vint pels fons europeus Feder.

Oltra demana claredat al PSPV i el Bloc sobre el seu finançament. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, considera que és sa, ‘democràticament parlant’, que s’exigeixi ‘claredat’ sobre el finançament dels partits i es donin ‘totes les respostes i explicacions pertinents per assumir responsabilitats polítiques que puguen derivar-se’n’. I afegeix: ‘Quan hi ha sospites, quan hi ha dubtes i quan hi ha investigacions en marxa, val més arribar fins al fons, proporcionar claredat i transparència i rendir comptes a la ciutadania.’ Oltra ha dit això per justificar el suport a la comissió d’investigació en les Corts sobre el finançament dels partits, responent a una qüestió sobre la reunió d’ahir entre Podem, el PSPV i el Bloc. En la reunió, Podem va instar els altres dos partits, després de les informacions sobre el seu suposat finançament il·legal, a publicar abans de vint dies la seva comptabilitat i les factures de sengles campanyes electorals.

Mallorca commemora la República amb nombrosos actes. La setmana del 14 d’abril s’ha consolidat a Mallorca com una cita anual per a commemorar proclamació de la Segona República espanyola i els qui foren objecte de represàlies per haver-la defensada. Enguany s’han convocat molts actes. Van començar dimarts a Palma amb la taula rodona ‘República, passat i futur’, organitzada per Més per Palma. Hi participaren Antoni Noguera, Magdalena Nebot i Bernat Riutort. Fins dissabte es faran actes a Manacor, Pollença, Alaró, Santa Maria del Camí, Bunyola, Esporles, la Pobla i Porreres. A Alaró, hi participarà el raper Valtònyc.

La Cambra de Comerç vol un aeroport a Andorra. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, ha explicat que l’entitat fa mesos que treballa en el projecte d’un aeroport d’Andorra. El projecte hauria de permetre de rebre ‘avions grans’ per fer vols transoceànics i des d’Andorra anar directament a Dubai. ‘No somiem truites’, ha dit. Armengol veu viable una pista de dos quilòmetres combinada amb pendents ‘fora de nuclis urbans i sense gaires problemes de soroll’. El ministre de Turisme, Francesc Camp, ja li ha respost: ha descartat que es construeixi un altre aeroport i ha refermat la determinació del govern d’impulsar l’aeroport d’Andorra – la Seu per millorar les comunicacions.

LA XIFRA
El 57 o el 39 són els canals on es pot sintonitzar À Punt Televisió a la demarcació de València. A Alacant és el 25 i a Castelló, el 60. La nova radiotelevisió també ha estrenat carta d’ajust.

TAL DIA COM AVUI
El 12 d’abril de 1931 les forces republicanes i d’esquerres van guanyar les eleccions municipals a totes les grans ciutats de l’estat espanyol. Havien estat presentades en clau plebiscitària i van desembocar en la proclamació de la Segona República