Per què la detenció de Puigdemont és irregular i hauria de ser posat en llibertat?

L’advocada de l’estat espanyol va dir al Tribunal General de la UE que, com que les euroordres havien estat suspeses, els eurodiputats no podien ser detinguts

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
24.09.2021 - 05:58
Actualització: 24.09.2021 - 07:58

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La detenció del president Carles Puigdemont per part de la policia italiana, ahir quan va arribar a l’aeroport de l’Alguer, ha sorprès, perquè és un eurodiputat sobre qui no pesa en aquests moments cap ordre europea de detenció. L’ordre de detenció havia estat suspesa, i això ho deia la màxima autoritat judicial de la Unió Europea, que ho va deixar escrit el 30 de juliol proppassat.

La confusió ve de la mala fe processal amb què ha actuat el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que va fer unes preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE sobre si podia continuar demanant l’extradició dels exiliats catalans, però no en va informar formalment els tribunals que les tramitaven en aquell moment a Bèlgica i a Escòcia ni va desactivar mai les euroordres al conjunt de la UE. L’aclariment va venir del Tribunal General de la UE, quan va respondre a una petició de mesures cautelars que li van fer Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Tots tres van denunciar l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu que els retirava part de la seva immunitat com a eurodiputats per a poder continuar la tramitació de les euroordres per a l’extradició. I van obtenir unes mesures cautelaríssimes per a poder recuperar la immunitat retirada mentre el TJUE no resolia el fons de la qüestió. Setmanes més tard, al juliol, el tribunal europeu ja no va ni confirmar la concessió de les mesures cautelars: va dir que no calia, perquè no hi havia risc que els detinguessin, atès que les euroordres restaven suspeses.

I curiosament el Tribunal General de la UE feia servir els arguments que li havia fet arribar l’advocada de l’estat espanyol en les al·legacions que havia presentat sobre si calia concedir les cautelars. Era Espanya, doncs, que garantia que no podien ser detinguts. L’advocada de l’estat va al·legar que, com que les euroordres havien estat suspeses, no podien ser detinguts, i per això tampoc no calia pas que els concedissin mesures cautelars. “D’ençà que es van dictar les resolucions del Parlament Europeu, no hi ha cap constància que cap autoritat d’un estat membre hagi començat cap procediment per a executar les ordres de detenció”, afegia.

Els paràgrafs de la resolució (la podeu llegir sencera ací, en anglès) són contundents: “Les autoritats espanyoles van indicar expressament que aquesta sol·licitud [de qüestions pre-judicials] exigia la suspensió de les ordres de detenció nacionals dictades contra els demandants i implicava la suspensió de qualsevol procediment d’execució d’una ordre de detenció europea que s’hagués iniciat. A més, indicaven que cap tribunal de la UE no podia executar les ordres de detenció europees controvertides fins que el Tribunal de Justícia de la UE no s’hi hagués pronunciat.”

Encara més: “Els demandants [Puigdemont, Comín i Ponsatí] no aporten cap element [per a l’obtenció de les cautelars] que posi en dubte les afirmacions del Regne d’Espanya o que suggereixi que la suspensió del procés penal controvertit no implicaria la suspensió de les ordres europees de detenció. En particular, l’argument esgrimit pels demandants segons el qual el Regne d’Espanya no havia retirat les descripcions per a la detenció a efectes de lliurament del Sistema d’Informació de Schengen II no influeix pas en la constatació de la suspensió del procés penal controvertit. Quant al fet que el jutge d’instrucció (Pablo Llarena) hagi dictat diverses interlocutòries i hagi dut a terme diverses audiències després de la sol·licitud de la decisió pre-judicial, no s’ha demostrat pas que es refereixin a les ordres de detenció europees controvertides ni a la seva execució.”

És a dir, que l’estat espanyol, mitjançat l’advocada de l’estat, fa creure al Tribunal General de la Unió que les euroordres han estat suspeses, el TGUE ho ratifica i un mes i mig després el Tribunal Suprem encara les manté actives i demana a Itàlia que s’executin quan Puigdemont vola a Sardenya per a visitar l’Alguer.

El Tribunal Suprem fa córrer aquesta informació entre la premsa: “L’euroordre mai no es va desactivar, la immunitat la va aixecar el Parlament Europeu i el TJUE va mantenir la retirada de la immunitat fins que no s’hagi resolt el recurs de Puigdemont. I la qüestió pre-judicial que va plantejar Llarena no hi influeix perquè només es referia a aclarir una qüestió sobre la decisió que havia pres Bèlgica [sobre Lluís Puig]. No té res a veure amb el que pugui fer Itàlia o qualsevol altre país d’Europa.”

El Suprem espanyol torna a contravenir l’alt tribunal europeu, no havent retirat l’euroordre. I, novament, contra un eurodiputat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies