31.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.11.2023 - 12:51
Si dilluns era Carles Puigdemont qui es fotografiava amb el número 3 del PSOE a Brussel·les, ahir a la nit era ERC qui anunciava coordinadament amb els socialistes el tancament d’un acord sobre l’abast de l’amnistia. Una conversa telefònica entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès hauria servit, segons fonts d’ERC, per a incloure a la llei els investigats en la causa del Tsunami Democràtic. Tot i que diverses fonts coneixedores de les negociacions asseguren a VilaWeb que aquesta causa ja estava inclosa en el perímetre de la llei negociada entre Junts i el PSOE, Esquerra havia denunciat públicament que en quedava fora, i ahir reivindicava haver-la inclòs. Amb el comunicat conjunt, el partit d’Aragonès i Junqueras s’encaminava igualment cap a l’acord, després d’haver recelat dels pocs avenços en les carpetes del traspàs de Rodalia i de la reducció del dèficit fiscal. I és que fonts dels partits coincideixen que l’acord és a prop, encara que no s’hagi tancat del tot.
El PSOE relligava, així, la comunicació pública de l’encarrilament del pacte de bracet dels dos partits independentistes. Un equilibri no exempt de complexitat per la competició permanent que tenen ERC i Junts per a atribuir-se els rèdits de l’acord. Amb tots els focus posats sobre Puigdemont, i la seguretat de Madrid de donar el pacte amb ERC per descomptat, Esquerra feia dies que marcava perfil públic i, de retruc, pressionava en la negociació. Tot i que l’entesa del PSOE amb els dos partits independentistes sembla a tocar, Junts no aconseguirà el seu requisit de cobrar per endavant, que era una de les maneres com pretenia diferenciar-se d’ERC. A mesura que s’acosta la data per a fer oficial el pacte entre el PSOE i Junts, es fa evident que l’acord sobre l’amnistia es pot limitar a l’entrada a registre de la llei al congrés.
Aquest és el propòsit del PSOE: registrar la proposició de llei, preferiblement signada conjuntament per tots els grups que hi donin suport, abans de la investidura. És un primer pas que queda lluny de la intenció inicial de Puigdemont, que era arribar a la investidura amb la llei aprovada. El calendari ja ho va fer impossible a final de setembre, quan el PSOE volia deixar passar el debat d’investidura fallit d’Alberto Núñez Feijóo i era lluny de l’escenificació pública que ha fet després. Els socialistes tampoc no preveuen ni que se’n faci el primer debat a la cambra. Pendents de la investidura, les comissions legislatives encara no s’han constituït al congrés.
La tàctica negociadora del PSOE ha fet inviable l’exigència del prepagament de Junts, que malgrat tot estava obert a compensar-ho amb garanties de compliment de l’acord. L’elecció d’un mecanisme de mediació –que algunes fonts apunten que ja s’ha concretat amb el nom d’un mediador– és el requisit més evident. Però també ho ha estat la defensa pública de l’amnistia de Sánchez davant el comitè federal del PSOE. Era una escenificació imprescindible per a consolidar els avenços de la negociació entre els dirigents i els militants dels socialistes espanyols arran de les turbulències internes. Un pas que arribava després de la signatura de l’acord entre el PSOE i Sumar com una condició indispensable més. I el colofó va ser, dilluns, la fotografia del número 3 del PSOE, Santos Cerdán, i d’Iratxe García-Pérez, presidenta del grup del PSOE al Parlament Europeu, amb Puigdemont i el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una sala de Junts presidida per una fotografia del Primer d’Octubre. No tan sols significava el reconeixement polític definitiu del president a l’exili per part del PSOE, sinó l’assumpció indirecta que no hi haurà una renúncia explícita de Junts a exercir la unilateralitat en el futur.
La de Brussel·les no era la fotografia de l’acord. Però, de moment, el PSOE tampoc no preveu que n’hi hagi una altra de definitiva de Sánchez i Puigdemont. Divendres hi ha prevista una reunió de la mesa del congrés espanyol i de la junta de portaveus, i en podria sortir la data de la investidura per a la setmana vinent.
Per ara, Junts tampoc no aconseguit una altra de les condicions que va posar el president a l’exili: que l’Europol desvinculés l’independentisme català del terrorisme. Malgrat la carta del govern espanyol que ho demanava, l’Europol ha mantingut la referència a l’independentisme en l’“Informe anual sobre la situació i la tendència del terrorisme a la Unió Europea”, si bé l’inclou en l’apartat de “extremisme”. Tampoc no aconseguirà que el català sigui oficial a la Unió Europea amb la celeritat volguda. El PSOE dóna per complerta la seva part de pacte havent abanderat la demanda, i ha assumit que l’aprovació definitiva pot allargar-se durant mesos. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ja va insinuar que no preveuen pas que es voti en la reunió del Consell d’Afers Generals del 15 de novembre.
Els avenços en la concreció del pacte entre el PSOE i Junts són evidents. Però, en relació amb Junts, la decisió final és en mans de Puigdemont. El partit no va reunir ahir la permanent, segons fonts consultades, i tampoc no està decidit que la decisió final la prengui la militància en una consulta, com es pretenia inicialment. Sigui com sigui, no hi hauria impediments organitzatius perquè el pacte es pogués segellar amb rapidesa si, com tot apunta, s’oficialitza: Junts hauria de convocar l’executiva i un consell nacional telemàtic que es pot fer en dia laborable. De fet, la consulta als militants també es podria fer amb celeritat. Per la seva banda, els militants del PSOE poden votar en la consulta interna (amb l’amnistia fora de la pregunta) fins dissabte. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va demanar ahir el sí als afiliats catalans. Els dies vinents es pot precipitar tot.
