Tot allò que heu de saber sobre la segona volta de les primàries a Junts per Catalunya

Ara ja sí. Després de dues setmanes de ball de noms i de presentacions, els afiliats a Junts per Catalunya tenen quaranta-vuit hores per a decidir qui acompanyarà Laura Borràs als llocs de sortida de la llista per a les eleccions del 14 de febrer. Cada afiliat podrà votar tan sols a la seva demarcació, i ho podrà fer per sis candidats a Barcelona (dels vuit llocs que hi ha en disputa), tres a Girona (de quatre) i dos a Tarragona o a Lleida (de tres, que se’n decidiran en cada cas). L’anomenada “segona urna” serà oberta fins demà a les vuit del vespre, i es preveu que, com a la primera volta, la direcció del partit donarà a conèixer el resultat mitja hora més tard.

Després encara quedarà una tercera volta en què l’executiva nacional de Junts omplirà els 116 llocs restants a la llista i la podrà corregir, si aconsegueix l’aval dels militants, tot seguint criteris de paritat de gènere, representació territorial i pluralitat ideològica. En aquesta “tercera urna”, a més, és on es preveu que el president Carles Puigdemont aparegui finalment en escena, segons que sembla, per encapçalar simbòlicament la llista per Barcelona. Per més canvis que hi pugui haver després, però, al resultat de diumenge hi haurà tant sí com no pesos pesants del partit que, havent-se presentat a les primàries, quedaran fora del lloc de sortida a què aspiraven. Consellers, batlles, dirigents comarcals destacats, càrrecs orgànics forts dins el partit, independents amb cert renom. Hi ha 127 persones que es disputen els divuit llocs que se sotmeten a votació aquest cap de setmana.

La campanya, a més, no ha estat precisament un pur tràmit. Els candidats s’han afanyat a organitzar actes telemàtics. Els menys coneguts han optat sovint pel format d’oferir taules rodones telemàtiques a les seves xarxes. I els més coneguts han pogut fer-ho amb personalitats de dins i de fora de la política, algunes de prou inesperades. L’epidemiòleg Oriol Mitjà, per exemple, va donar el seu suport a la consellera Meritxell Budó en una conversa per Instagram, i el doctor Bonaventura Clotet féu el mateix en favor de la regidora Elsa Artadi. Budó també va emetre una xerrada amb el president Quim Torra i, Artadi, amb l’economista Xavier Sala i Martín. La portaveu Gemma Geis ho ha fet, entre més, amb l’economista Germà Bel i el vice-president del parlament Josep Costa. I el conseller Damià Calvet va rebre durant la primera volta el suport dels consellers empresonats Josep Rull i Quim Forn.

Cent vint-i-set candidats per a divuit llocs a la llista

Barcelona (vuit llocs en joc)

A la llista per Barcelona, més d’una dotzena dels candidats són pesos pesants de l’espai polític. El conseller de Territori i rival de Borràs a la primera urna, Damià Calvet, que va rebre el suport dels consellers Josep Rull i Quim Forn i del pinyol de Junts que més vincle tenia amb el PDECat, competeix amb dos companys de govern: la consellera de Presidència, Meritxell Budó, a qui el president Torra ha donat suport obertament durant la campanya, i el conseller Jordi Puigneró, que havia sonat com un dels favorits de Puigdemont per a ser el candidat a la presidència. Tots tres comparteixen elecció amb tres vice-presidents de Junts: l’ex-consellera i regidora a Barcelona, Elsa Artadi, que s’ha erigit amb un paper fonamental en l’estructura orgànica del partit; la batllessa de Vic, Anna Erra; i l’ex-cap de gabinet de Puigdemont, Josep Rius. Entre els candidats que han tingut llocs de responsabilitat al govern hi ha, precisament, l’ex-conseller Ferran Mascarell, que ara és regidor al grup de l’Ajuntament de Barcelona que encapçala Artadi. I també el conseller a l’exili Lluís Puig, l’únic dels represaliats pels fets del 2017 que s’ha postulat en el procés electoral.

Un dels plats forts de les primàries és que tots ells s’hauran de veure les cares amb independents o bé fitxatges de fa tres anys, per a les eleccions del 21 de desembre, com ara Borràs. Són noms més desvinculats de la tradició partidista, però no necessàriament amb menys probabilitat de fer-s’hi un espai, i el gruix de la seva presència entre aquests vuit primers candidats serà clau per a determinar la força interna de l’ex-consellera de Cultura dins de Junts. El nom que ha sonat amb més força és el del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, amb qui Borràs va mostrar la seva afinitat en un acte de campanya conjunt per a la “primera urna”. També ha anunciat fa poc la seva candidatura un dels homes de confiança de Borràs, Francesc de Dalmases, que va dirigir la seva campanya a la primera volta. També cal tenir en compte l’advocat i diputat al congrés Jaume Alonso-Cuevillas, els diputats Aurora Madaula i Pep Riera i la periodista Pilar Calvo.

Hi haurà, a més, la diputada al congrés espanyol i cap del partit a Sabadell, Lourdes Ciuró; la presidenta de la JNC, Judith Toronjo i desenes de militants de base.

Girona (quatre llocs en joc)

Tot sembla indicar que, a Girona, el primer lloc serà disputat entre la portaveu de Junts per Catalunya al parlament, Gemma Geis, que fou un dels fitxatges del 21-D, molt pròxima a Puigdemont i amb un paper que ha anat guanyant espai dins la formació aquesta legislatura; i la batllessa de Girona, Marta Madrenas, a qui Puigdemont ja va pescar el 2011 per fer el salt a l’ajuntament. Madrenas és també diputada i, com Geis, encarregada de la coordinació parlamentària de Junts.

També hi concorren el diputat Francesc Ten; el batlle de Borrassà, Ferran Roquer, i el de Cornellà del Terri, Salvador Coll; i altres militants de base, com ara l’ex-secretari nacional de l’ANC, Salvador Vergés i l’historiador Albert Riera. També hi ha la candidatura sorpresa d’Albert Ballesta, que per un període de temps molt breu substituí Puigdemont a la batllia de Girona per petició expressa del president, i que hagué de dimitir després d’un seguit de polèmiques.

Lleida (tres llocs en joc)

A Lleida, Josep Maria Forné, que ja va encapçalar la llista de Junts pel Sí a la demarcació i la de Junts per Catalunya el 21-D, deixa per motius personals una vacant que sembla que omplirà el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, que durant el seu temps com a eurodiputat per CDC hi va ser com a independent i ara, amb Junts, fa el pas a la dinàmica de partit. Tremosa es disputarà els tres primers llocs de la llista amb la diputada aranesa Anna Geli, pròxima a Borràs; el batlle de la Seu d’Urgell i membre de l’executiva nacional, Jordi Fàbrega; un altre dels independents fitxats el 21-D, Xavier Quintillà, ex-director de la Fundació Orfeó Lleidatà, i la també diputada Imma Gallardo.

Tarragona (tres llocs en joc)

Al camp de Tarragona es disputen els tres primers llocs el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, que ja havia passat per CDC i el PDECat; el secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós, antic membre d’ERC que va deixar els republicans per a unir-se a Puigdemont el 21-D; l’ex-socialista Teresa Pallarès, ara diputada i secretària de finances de Junts; la diputada Mònica Sales i Irene Negre, totes dues integrants de l’executiva nacional i fitxatges recents del grup; la regidora de Montblanc Núria Besora; i militants de base com ara Rai López, que va fer-se conegut a les xarxes socials per anar caminant fins a Waterloo com a protesta per la repressió.