Pressió a Espanya perquè compleixi el dictamen de l’ONU: “Serà munició a Estrasburg”

L’estat espanyol disposa de cent vuitanta dies per a informar el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides de quines mesures ha pres per donar compliment a la resolució que conclou que Espanya va violar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. El Comitè, per una àmplia majoria dels seus membres, conclou que l’estat va violar l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics perquè va utilitzar el processament per rebel·lió per privar-los de representació política. Per això els afectats, a qui ara l’ONU han donat la raó, exigeixen al govern espanyol una amnistia i que emprengui reformes del codi penal sobre el delicte de rebel·lió perquè no es repeteixi una violació com aquesta. 

En una compareixença conjunta a Barcelona, Raül Romeva i Josep Rull han destacat, a més, que el dictamen els serveix de munició per enfortir les demandes per violacions de drets humans que tenen presentades al Tribunal d’Estrasburg i les causes obertes al Tribunal de Luxemburg que afecten els exiliats. “Hi hauria d’haver una reacció per part de l’estat per prevenir que no es repeteixi”, ha dit Romeva. “I hi ha d’haver una resposta política per part govern espanyol, que és l’amnistia. Perquè s’ha judicialitzat un conflicte polític i l’única manera de desfer-ho és anul·lar les causes iniciades. Davant de conflictes polítics, cal recórrer a la política. Creiem que aquesta resolució ratifica el plantejament que fa anys que fem.”

Josep Rull ha explicat un fet que il·lustra la persecució política que ara condemna l’ONU: “El primer de febrer del 2018 en el programa Espejo Público l’aleshores ministre de Justícia, Rafael Catalá va avançar termes i terminis de com seria la nostra suspensió, els termes en què havia d’actuar Pablo Llarena: el reingrés a la presó i el processament ferm per rebel·lió, i Llarena va complir fil per randa allò que el ministre li establia” Per això pensa Rull que el dictamen també pot tenir força al Tribunal de Justícia de la UE, perquè en la causa contra el suplicatori, Puigdemont, Comín i Ponsatí volen demostrar que l’aixecament de la seva immunitat responia a una situació de fumus persecutionis, és a dir, de persecució políica per part de les autoritats de l’estat espanyol. I perquè el dictamen constata que hi ha una fallada sistèmica de l’estat espanyol a l’hora de respectar els drets fonamentals dels polítics independentistes, un aspecte fonamental en la demanda sobre les pre-judicials de Pablo Llarena sobre l’execució de les euroordres. 

De Ginebra estant, ha comparegut també l’advocat Nico Krisch, que d’ençà del desembre del 2018 va dirigir aquesta demanda a l’ONU que ara han guanyat. Ha valorat que el Comitè de Drets Humans hagi fet una resolució tan contundent i per una majoria tan àmplia dels membres que han examinat el cas (només dos vots discrepants), perquè no és pas habitual. “Espanya té l’obligació legal d’implementar-ho perquè ha subscrit el Pacte de Drets Civils i Polítics, i la constitució espanyola mateixa, en els articles 10 i 96, vincula estretament la legislació espanyola amb el compliment de la legislació internacional”, ha declarat.

Com que hi ha precedents de resolucions d’organismes de l’ONU que l’estat espanyol ha passat per alt, com la del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries, Krisch ha recordat que un incompliment de la resolució situaria Espanya, en termes de desprestigi internacional, en el grup d’estats que no fan cabal de les disposicions d’organismes internacionals sobre el respecte als drets humans.