La preocupació excessiva pel dolor incapacita més que el mal d’esquena, segons un estudi

La preocupació excessiva davant del dolor (catastrofisme) o tenir por de moure’s (kinesifòbia) poden arribar a explicar fins al 35% de la discapacitat en persones amb mal d’esquena crònic inespecífic, segons un estudi amb participació de l’Hospital Universitari de Bellvitge. El mal d’esquena crònic és la principal causa de discapacitat i pot afectar fins al 70% de la població al llarg de la vida. L’estudi, publicat a l’European Journal of Physcial and Rehabilitation Medicine, apunta que els aspectes psicològics poder arribar a incapacitar més que el mateix dolor. Aquest impacte és especialment rellevant en dones després de la menopausa, etapa en què conflueixen factors biològics, socials i la pèrdua de massa muscular associada a l’edat.

La recerca ha analitzat 276 persones (72% dones) amb dolor lumbar crònic inespecífic amb una durada mitjana del dolor de gairebé sis anys i una intensitat mitjana de 6,7 sobre 10. Les pacients van ser ateses en quatre hospitals universitaris: Clínica Universitat de Navarra, Hospital General Universitari de València, l’Hospital Arnau de Vilanova de València i el de Bellvitge.

L’estudi confirma que la intensitat del dolor i la discapacitat mantenen només una correlació moderada. En canvi, les creences negatives sobre el dolor tenen un pes molt important en la discapacitat. El coautor del treball i cirurgià de columna del servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia de Bellvitge, el doctor Iago Garreta, explica que, amb el mateix dolor, hi ha persones que poden continuar amb les seves activitats i d’altres que veuen la seva vida molt limitada. “El que pensem sobre el dolor pot intensificar-lo”, explica.

Els experts apunten que aquestes creences es poden modificar amb educació sanitària, exercicis progressius i estratègies psicològiques adequades. En aquest sentit, Garreta apunta que moure’s no danya l’esquena i que una activitat física segura i progressiva és una de les millors eines de tractament.

D’altra banda, Bellvitge ha liderat un assaig clínic pilot per demostrar que un tipus de programa que combini exercici de força, educació en salut, suport psicològic i hàbits de vida saludable és viable en el sistema públic. Això podria permetre reduir cirurgies per mal d’esquena.