El PP ressuscita a Catalunya gràcies a les restes de Ciutadans, amb l’objectiu de ser decisiu a les eleccions

El PP tocava fons el 2021, amb tan sols 3 diputats i sense grup parlamentari a Catalunya. Vox esdevenia el principal partit de la dreta espanyolista al parlament, amb 11 escons. Ciutadans també passava davant, tot i rebre una forta patacada, i el partit es veia abocat a una picabaralla entre sectors.

Tanmateix, tres anys més tard el panorama ha canviat. El PP considera que el pacte del PSOE amb els partits independentistes a l’estat espanyol i la tramitació de la llei d’amnistia, que s’ha d’aprovar el mes de maig, poden multiplicar les seves expectatives electorals i s’hi aferren per centrar la campanya en aquesta qüestió. En relació amb això, el possible retorn i restitució de Puigdemont ha centrat els primers dies d’ençà de la convocatòria i, com analitzava a VilaWeb Odei A.-Etxearte, això pot polaritzar les eleccions en benefici del PP i minvar les aspiracions de Salvador Illa: “És evident que el PP ja té la campanya servida en safata: acusar els socialistes d’haver facilitat una possible represa del procés i apel·lar al vot per a aturar-lo.”

A més, ara Ciutadans es troba al final del seu procés de desintegració, de manera que el PP ha aparcat les picabaralles i ha fet pinya amb el dirigent de Catalunya, Alejandro Fernández. Tot plegat fa que el partit prevegi de multiplicar el nombre d’escons, amb l’afegit que, si no hi ha majoria absoluta independentista, pugui ser fonamental. Com ja va passar a Barcelona l’any passat.

Alejandro Fernández marca perfil, i s’imposa

Després de les eleccions espanyoles, i amb Junts amb capacitat de decantar majories, el PP va suavitzar el to respecte del president Carles Puigdemont i es va mostrar disposat a dialogar amb els independentistes una possible investidura del president del PP, Alberto Núñez Feijóo. De fet, mesos més tard es va saber que Feijóo fins i tot havia ofert l’indult i havia estudiat la possibilitat d’una amnistia.

La política de distensió del PP va xocar amb una veu dissonant, la d’Alejandro Fernández, que considerava que Junts era el rival polític i que no hi havia d’haver cap mena de diàleg amb ells. Era una manera de marcar perfil dur contra els independentistes.

JUNTS sí es mi RIVAL, un partido cuya tesis esencial es que España es una dictadura dirigida por un Rey fascista, con el que se niegan a "hablar".
Que alguien me diga de qué hay que "hablar" con ellos…

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) August 27, 2023

El mes de setembre, Fernández feia tot sol una conferència amb el títol “El procés separatista segona part: i ara què?”, en què es reivindicava com un polític sense tuteles, ni de la direcció del PP espanyol, i qüestionava novament i públicament l’estratègia: “La solució no pot ser donar més prebendes a la insaciable burgesia nacionalista, que ho té tot, i que paguem els constitucionalistes catalans, que no tenim res. I a sobre hem de callar perquè crispem. No callarem.” En aquell moment, els dirigents del partit destacaven per la seva absència. No hi havia cap membre de la direcció espanyola, ni el cap de llista a les espanyoles per Barcelona, Nacho Martín Blanco, ni Xavier Garcia Albiol ni Dolors Montserrat, dos dels dirigents més crítics amb Fernández.

Abans de les eleccions espanyoles, el PP ja havia provat d’apartar Fernández de Catalunya i que passés a ser diputat al congrés espanyol. Però, en un missatge a les xarxes socials, va deixar-ho clar: “Em quedo a Catalunya.”

Quisiera agradecer, de todo corazón, la oportunidad que me brinda mi partido de volver al Congreso de los Diputados. Pero ME QUEDO EN CATALUÑA.
En su momento, fui muy crítico con aquellos políticos que, a la primera dificultad, se fueron a Madrid y dejaron aquí una enorme…

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) June 10, 2023

Els mesos vinents es preveia una pugna per la direcció catalana, entre els afins a la direcció estatal i Fernández, però finalment, amb la convocatòria d’eleccions avançades, el partit ha decidit, ara com ara, de tancar files. Els sondatges mostren una millora, i en les eleccions espanyoles el PP va ser tercera força a la demarcació de Barcelona, de manera que va passar davant d’ERC i Junts.

Aquesta treva s’escenifica avui amb intervencions tant d’Alejandro Fernández com d’Alberto Núñez Feijóo després de la junta directa del PP a Catalunya. Si fa pocs mesos al PP li podia interessar de provar un acostament a Junts i deixar el PSOE en minoria, ara pot abraçar sense contradiccions els postulats de Fernández i la seva oposició frontal i aferrissada a l’independentisme, personificada en Puigdemont.

El discurs que centrarà la campanya es va fer evident ja el dia que Puigdemont anunciava a Elna que es presentaria a les eleccions del 12 de maig. Immediatament, Fernández publicava un vídeo preparat, enregistrat als afores del parlament, adreçat expressament a Puigdemont: “Continuarem plantant cara a tot allò que tu signifiques, perquè mai no acceptarem que hi hagi catalans de primera i de segona.” Era el primer a reaccionar, i mostrava clarament que es volia erigir en la principal cara visible contra el PSOE i Junts.

Carles Puigdemont, tengo un mensaje para ti: pic.twitter.com/r1fILQiC08

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) March 21, 2024

Trencadissa entre Ciutadans i PP

En aquest context començava una negociació entre PP i Ciutadans per a presentar-se plegats a les eleccions a Catalunya. Dos partits que com més va més difícils de diferenciar són. Ciutadans ha fet un viratge a la dreta i ha desdibuixat el discurs per la regeneració del sistema o la crítica al bipartidisme. Per una altra banda, en el PP s’ha desdibuixat el discurs regionalista o en favor dels poders econòmics. Ara tots dos pretenen una sola cosa: esdevenir ariets contra l’independentisme. El dirigent de Ciutadans, Carlos Carrizosa, afirmava: “A nosaltres no ens fa por concórrer sols perquè sabem que tenim votants, però per al constitucionalisme és molt més atractiu fer una oferta conjunta.”

Tanmateix, les diferències han estat insalvables, més de quotes que no pas de noms. Per una part, Ciutadans podia apel·lar al fet que té el doble d’escons que el PP, 6 a 3; però, per una altra, més enllà dels resultats electorals d’aquests darrers anys, el darrer CEO estima que el PP pot obtenir entre 9 escons i 13, mentre que Ciutadans, segons tots els sondatges, desapareixerà. Trobar un equilibri sobre el pes de cada una de les formacions ha estat impossible. Ara trobem un Carrizosa ple de despit, que ataca de la mateixa manera els socialistes i el PP, i que assegura que Feijóo “tornarà a trair els catalans” i que Alejandro Fernández es troba “hipotecat pels interessos electorals” a Madrid.

👉🏻 Sánchez con la amnistía y Feijóo con sus intereses electorales en Madrid traicionan y dividen Cataluña.

🗣 @carrizosacarlos "El único voto fiel al constitucionalismo y a Cataluña es Cs" pic.twitter.com/hBdfpbfze0

— Ciutadans (@CiutadansCs) March 26, 2024

En canvi, ara els dirigents del PP s’han abocat a fer costat a Fernández. El portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, ha destacat la designació de Fernández com a candidat, referent del “constitucionalisme”, i diu que està convençut que farà una “gran feina” per aplegar el vot de centre-dreta.

També el batlle de Badalona, Xavier García Albiol, li ha ofert el suport: “Afrontem una campanya en què saps que pots comptar amb mi i amb l’equip de Badalona per obtenir uns resultats espectaculars.”

En la mateixa línia, la portaveu del PP a Europa, Dolors Montserrat, que dirigirà la campanya per al 12 de maig, també hi ha mostrat l’adhesió: “El PP de Catalunya surt fort a guanyar les eleccions. Som l’única alternativa a l’independentisme i a un PSC que ha reactivat el procés.” Amb un afegit: “Farem una gran campanya i treballarem des del PP de Catalunya perquè Núñez Feijóo arribi a la Moncloa.”

El PP de Cataluña sale fuerte a ganar las elecciones.

Somos la única alternativa al independentismo y a un PSC que ha reactivado el procés.

Enhorabuena, @alejandroTGN.

Haremos una gran campaña y trabajaremos desde el @PPCatalunya para que @NunezFeijoo llegue a la Moncloa.

— Dolors Montserrat (@DolorsMM) March 26, 2024

També el cap del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, ha dit que la designació de Fernández és una “mala notícia per als separatistes i per al sanchisme”.

Sobre això, i tot i erigir-se en l’alternativa a l’independentisme i el PSC, cal recordar que el PP de Barcelona va votar com a batlle el socialista Jaume Collboni, de bracet dels comuns, per a evitar un govern independentista. De manera que després de les eleccions es podria trobar com un actor central. Malgrat la pugna a l’estat espanyol, ja s’ha vist al País Basc o a Barcelona –en aquest cas, doblement, amb Manuel Valls el 2019 i Daniel Sirera el 2023– que per arraconar l’independentisme, projectes antagònics a l’estat espanyol estan disposats a votar plegats.

Una lluita aferrissada

El sostre electoral del PP són 19 escons, l’any 2012, amb Alicia Sánchez-Camacho, i amb representació en totes quatre demarcacions. No es preveu pas que obtingui aquest resultat, però sí que faci un salt molt important i molt més amunt que els 3 escons que tenia –solament per Barcelona.

Bona part de l’èxit electoral es jugarà a la campanya. Entre els electors de la dreta espanyolista hi ha vasos comunicants molt importants. El CEO revela que ara mateix hi ha més votants de Ciutadans del 2021 que optaran pel PP (28%) que no pas repetiran pel mateix partit (17%). De la mateixa manera, un 14% dels que van votar Vox ara es decantaran pel PP.

Més enllà dels que ja han decidit de passar-se al PP, hi ha una part que pot dubtar. Dels que avui dia tenen intenció de votar Vox, com a segona opció més de la meitat no tenen cap més partit (25%) o votarien el PP (31%). En el cas dels que votaran per Ciutadans, la principal alternativa és també el PP (23%), i fins i tot hi ha un 6% dels que votaran el PSC que si haguessin de triar un altre partit, triarien el PP. En canvi, el PP té com a principal fuita de vot Vox: la meitat dels que tenen intenció de votar-los tenen com a segona opció Vox (35%) o cap altre partit (24%).

Això pot significar desenes de milers de vots. Cal tenir en compte que Alejandro Fernández té bones cartes per a atraure nous votants entre l’espanyolisme. Per una banda, un 30% dels electors que tenen simpaties pel PSC no són partidaris de l’amnistia i un 18% veu negatiu l’acord d’investidura. Per tant, una campanya centrada en aquests aspectes el poden portar a gratar algun vot. A més, el candidat del PP té una bona nota no sols entre els seus votants (6,1), sinó també entre els de Vox (4,9) i Ciutadans (5), cosa que fa pensar que pot obtenir encara més vots si és capaç d’erigir el PP novament en el vot útil de l’espanyolisme.