Populars i socialistes es disputen la presidència del Parlament europeu

  • El candidat popular, Antonio Tajani, és el favorit, però el socialista Gianni Pittella podria sorprendre · Els candidats principals diuen que són favorables a permetre l'ús del català a la cambra

VilaWeb
Redacció
16.01.2017 - 22:00
Actualització: 17.01.2017 - 10:09

Avui els 751 diputats del Parlament Europeu escullen el nou president de la cambra. Una elecció amb resultat incert. El favorit és el candidat popular, Antonio Tajani, però el vot secret i eventuals aliances dels partits d’esquerra li podrien jugar una mala passada. L’eurodiputat italià tenia la presidència garantida gràcies al pacte d’estabilitat que van signar el 2014 el seu partit (EPP) i el grup socialista (S&D), però les coses han canviat i ara haurà de lluitar per obtenir-la.

L’acord pretenia la unitat i la governabilitat arran de l’auge dels grups euroscèptics i extremistes. Els populars van cedir la presidència de la cambra al S&D en canvi del seu suport en l’elecció de Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió. Però segons el pacte, la presidència del parlament havia de passar a mans d’un polític conservador quan es renovés el càrrec, a mitja legislatura.

Tanmateix, el líder socialista, Gianni Pittella, s’ha negat a cedir la cadira on fins ara seia Martin Schulz. ‘No podem acceptar que totes les presidències de la Unió siguin a les mans de l’EPP’, va dir abans de presentar-se. ‘L’acord no pot ser executat per un sol partit. Els socialistes hi han de tenir representació’, va afegir.

L’EPP és el grup principal del parlament, amb 217 diputats, però molt lluny de la majoria de 376. Si no hi ha un fugida de vots socialistes en massa, o un acord d’última hora per a salvar el pacte d’estabilitat, a Tajani li serà ben complicat de ser escollit en les primeres tres votacions, que és quan es requereix majoria absoluta. No en té prou ni amb el suport conjunt dels Conservadors (ECR) i Reformistes Europeus i els Liberals (ALDE), que en total tenen 142 diputats. El líder dels lliberals, Guy Verhofstadt, ha retirat aquest matí la seva candidatura i ha anunciat el seu suport a l’EPP.

Com que és impossible, doncs, que Pittella aconsegueixi la majoria absoluta, l’única opció que té és forçar la quarta votació, a la qual accedeixen les candidatures més votades en la tercera i només cal majoria simple per a ser investit president. És complicat, però factible. En cas que la quarta votació acabés en empat, s’imposaria el candidat més gran, en aquest cas Tajani.

A la quarta ronda?
El 1979 fou l’única vegada que s’arribà a la quarta volta de votacions. El socialista dels Països Baixos, Pieter Dankert, va ser l’escollit. Si enguany els grups s’entesten a votar els candidats propis, és molt probable que hi hagi quarta ronda.

Fins ara, s’han registrat quatre candidatures més: Jean Lambert (Els Verds), Eleonora Forenza (Esquerra Unitària Europea), Laurenţiu Rebega (Europa de les Nacions i la Llibertat) i Helga Stevens (ECR). Piernicola Pedicini (Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa) va retirar la candidatura l’11 de gener. De totes maneres, abans de cada votació –tret de la quarta– s’hi poden presentar noves candidatures si reben el suport de trenta-vuit eurodiputats.

ALDE, una peça clau
El candidat de l’ALDE, l’ex-primer ministre belga Guy Verhofstadt, va negociar la setmana passada, gairebé d’esquena al seu grup, la inclusió dels quinze diputats del Moviment 5 Estels de Beppe Grillo, per a augmentar les possibilitats de ser escollit president. Les negociacions no van reeixir i han deixat el grup fracturat.

Avui Verhofstadt ha anunciat una ‘nova coalició’ amb l’EPP per treure Europa de la crisi. En aquest sentit, l’ALDE s’ha compromès a votar a Tajani per fer-lo president. Tanmateix, la maror dins del grup pot fer que no voti en bloc i hi hagi fuites, que seran molt ben rebuda  per Pittella.

En favor del català
Dels set candidats que es presenten a la presidència, els quatre principals són favorables a permetre l’ús del català al Parlament Europeu. És a dir, Tajani, Pitella, Stevens i Lambert. Tanmateix, això no vol pas dir que el català esdevingui llengua d’ús oficial a la cambra aviat. L’actual president del parlament, Martin Schulz, també va donar suport al català i durant el seu mandat no ha canviat res.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any