Ponsatí aconsegueix que Metsola activi el procediment de protecció de la seva immunitat

  • La presidenta del Parlament Europeu tramita la demanda d'empara de la immunitat, un gest que Sassoli no va fer inicialment amb Puigdemont, Comín i Junqueras

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
29.03.2023 - 18:26
Actualització: 29.03.2023 - 19:17

Clara Ponsatí estava molt enfadada amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè no va reaccionar a la detenció de què fou víctima ahir a la tarda al centre de Barcelona, no va donar cap resposta a un fet insòlit a la Unió que afectava una europarlamentària amb immunitat. I li ho ha fet notar en una intervenció al plenari a Brussel·les. Però feia pocs minuts que Metsola havia pres una decisió important, la de tramitar la petició d’empara de la immunitat que li va fer Ponsatí ahir arran de la seva detenció poques hores després d’haver tornat de l’exili. La presidenta ha derivat la petició a la comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra, que és l’encarregada de resoldre aquestes peticions, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans d’Adrián Vázquez. És una primera peça que es mou a conseqüència de la detenció de Ponsatí. 

És un moviment important, perquè Metsola hauria pogut no tramitar la petició feta per la defensa de l’eurodiputada. La podria haver desat en un calaix, i no ho ha fet. De fet, l’anterior president del Parlament Europeu, David Sassoli, no va tramitar la petició d’empara de la immunitat que havien fet uns quants eurodiputats en nom de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras l’octubre del 2019, pocs dies abans de la sentència del Tribunal Suprem contra el procés i quan faltava poc temps perquè es fes pública la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras com a eurodiputat. Aleshores Sassoli no va acceptar aquelles demandes d’empara, ni tan sols les va enviar a la comissió d’Afers Jurídics, amb l’argument que no complien els requisits formals. 

Eren unes demandes d’empara importants, tal com es va demostrar poc temps després, perquè el jutge Pablo Llarena va enviar euroordres contra Puigdemont i Comín i el tribunal presidit per Manuel Marchena va condemnar Junqueras a tretze anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació. La sentència de Junqueras del desembre d’aquell any confirmava la gravetat de la decisió de no haver-los donat l’empara, perquè l’alt tribunal europeu afirmava que tots ells tenien immunitat d’ençà del moment que havien estat elegits eurodiputats, molts mesos abans. I fou aleshores que Sassoli va canviar d’actitud i va obrir-los les portes, tot i que en el cas de Junqueras el Suprem ja no el va deixar anar.

Però la primera decisió de Sassoli de no tramitar la petició d’empara fou denunciada al Tribunal de Luxemburg per part de Puigdemont, Comín i Junqueras. En el cas de Junqueras, el tribunal va resoldre en favor de la decisió de Sassoli, tot dient que en aquell moment no podia fer cap altra cosa, però en el cas de Puigdemont i de Comín és pendent de sentència. Perquè forma part de la demanda sobre la protecció de la immunitat dels eurodiputats exiliats que serà resolta aquestes setmanes o mesos vinents pel TGUE. 

Metsola, en canvi, ha tramitat la petició de Ponsatí. I ha pres la decisió just l’endemà de la detenció, i unes quantes setmanes abans del 24 d’abril, que és la data en què Llarena ha citat Ponsatí a declarar a Madrid, amb l’advertiment de portar-la per la força al Suprem si no s’hi presenta. Si això passés, no tan sols es tornaria a vulnerar la llibertat de moviments d’una eurodiputada amb immunitat, sinó que, a més, tindria pendent de resolució una petició d’empara d’aquesta immunitat, en virtut de l’article 9 del reglament del Parlament Europeu. 

Aquest és l’article que la defensa de Ponsatí va demanar a Metsola que activés, i això ha fet. Preveu un tràmit, que es pot allargar uns quants mesos, similar al del suplicatori. En aquest cas, en comptes de ser una petició per a retirar la immunitat d’un diputat, és una petició per a confirmar-la-hi. Hi haurà un procediment dins la comissió en què es designarà un ponent perquè faci l’informe sobre la proposta de resolució de la petició, que es votarà primer en comissió i, una vegada aprovada, s’elevarà el ple per a l’aprovació definitiva. 

Això pot tenir un efecte important, per més que sigui en fase de tramitació, per a prevenir nous intents de detenció, i per a poder fonamentar les querelles per detenció il·legal que la defensa de Ponsatí volgués interposar. I un darrer aspecte significatiu: Metsola tramita una demanda d’empara d’una eurodiputada les credencials de la qual van ser qüestionades per la Junta Electoral espanyola i també, precisament, pel president de la comissió d’Afers Jurídics que ara haurà de resoldre la petició de Ponsatí. La presidenta mateixa va remetre la revisió de la situació de les credencials als serveis jurídics del Parlament Europeu, però el cas ha quedat enterrat sota el llot enorme dels escàndols que han empastifat el parlament, començant pel Catargate. I ara, tanmateix, Metsola acaba movent una de les peces fonamentals de l’estratègia de Ponsatí, que ja no és de defensa sinó d’atac.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any