El polvorí de Rodalia, una prova complicada per al segon any del govern d’Illa

El govern del president Salvador Illa haurà de ser imaginatiu amb el relat sobre el servei de Rodalia, que s’ha anat consolidant com una de les crisis més importants de la legislatura. Les dècades de desinversió i de manca de planificació han deixat un mapa ferroviari fràgil i tortuós. El març proppassat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va admetre que el funcionament de Rodalia no era bo en aquells moments i que la paciència dels usuaris era sota mínims. Fins i tot el president de RENFE va admetre que el servei estava “molt deteriorat”. Llavors, l’acumulació d’incidències a Rodalia va fer que el parlament demanés la destitució de Paneque i, al juny, també va reprovar tot el govern per la gestió de les infrastructures. Durant l’estiu no s’han estroncat pas: durant l’agost mateix n’hi ha hagut una desena, amb un pic aquests darrers dies.

Hi ha mala peça al teler, sobretot per la paciència, perquè, segons que va dir el govern fa uns quants mesos, la quantitat d’obres que hi ha faran que els maldecaps s’allarguin, pel cap baix, dos anys. Arran del pla de Rodalia 2020-2030, que va prometre una inversió de 6.300 milions per a començar a revertir l’abandonament històric. N’hi ha més de cent vuitanta en marxa o previstes aviat, bo i sumant petites millores de senyalització, eliminació de passos a nivell, renovació de catenàries i reformes de més magnitud com ara la construcció de túnels nous, soterraments de vies o desdoblaments. No tots els experts consideren inevitable que les incidències que se’n derivin hagin de durar dos anys, tal com preveu el govern –tal volta per curar-se en salut–, però sí que hi hagi alteracions sostingudes del servei.

A principi d’any, Paneque va presentar un pla per a sobreviure a la tempesta. La consellera té una esperança i tres cartes per a la partida. L’esperança, que la majoria d’obres –moltes de les quals ja eren previstes abans de la seva arribada al govern– s’hagin acabat abans de les pròximes eleccions. La primera carta és millorar els serveis d’informació i d’atenció als usuaris per compensar els dèficits del servei. La segona, els cent deu trens que a partir del primer trimestre de l’any vinent s’hauran de posar en funcionament, i que haurien de servir per a reduir cancel·lacions o saturacions de l’ocupació. La tercera carta de Paneque és una aposta sobretot estètica: més presència dels Mossos d’Esquadra, més professionals i cicles de neteja –també per als grafits–, i una “millora de la imatge de les estacions”, amb capes de pintura noves, pavimentacions, renovacions de mobiliari i rehabilitacions de marquesines.

Així i tot, és incert si el govern en tindrà prou per a calmar els ànims. El període d’acumulació d’obres coincideix amb la decepció de bona part de l’oposició i dels ciutadans per com s’ha aigualit el traspàs que van pactar, el novembre del 2023, Esquerra Republicana i el PSOE. La nova empresa Rodalia de Catalunya, que ha de ser operativa a partir de Cap d’Any, continuarà finalment subordinada al Grup RENFE, que en tindrà la participació majoritària, tot i que la majoria del consell d’administració la nomenarà la Generalitat. En general, doncs, la supervisió de les obres continuarà sota la direcció d’ADIF, que és qui de fet retindrà en tot cas el control de la infrastructura. La represa del curs també serà un examen per al nou director de Rodalia, Josep Enric García Alemany, que RENFE va nomenar fa un mes i mig perquè substituís Antonio Carmona. Un dels envits a què s’haurà d’enfrontar és la pressió dels treballadors, que s’oposen al trasllat i que tenen una gran capacitat de control del servei sobre el terreny.

D’ací a un mes, el tall més llarg de la història

L’obra de més magnitud serà el desdoblament d’un tram de la línia R3, que va de l’Hospitalet de Llobregat a la Tor de Querol tot passant per Vic, Ripoll i Puigcerdà. Serà el tall més llarg de la història de Rodalia, amb estacions fora de servei durant setze mesos: a partir del 27 de setembre, el servei se suspendrà entre Montcada Bifurcació i la Garriga. En una segona fase, del maig de l’any vinent fins al gener del 2027, la interrupció s’escurçarà de Mollet-Santa Rosa a la Garriga. En la primera fase, el servei entre l’Hospitalet i Montcada s’haurà de substituir amb el metro o bé la R4; de Montcada a la Garriga hi haurà un servei alternatiu d’autobús i, a partir de la Garriga, tren. En la segona, ja hi haurà trens de la R3 fins a Mollet. Durant el tall anterior, també hi hagué trens directes entre Barcelona i algunes poblacions, com ara la Garriga, cosa que sembla que es repetirà.

El desdoblament de la R3 és una demanda històrica de les comarques que travessa la línia, una de les poques que, malgrat el pes estratègic, encara funciona per via única. Tanmateix, les plataformes d’usuaris l’han rebut amb recel: recorden que van tres anys tard –perquè s’haurien d’haver acabat l’abril del 2024– i que, per no eternitzar el procés, se n’hauria de desdoblar més traçat alhora. “Amb un tall així s’hauria de resoldre pràcticament tot el desdoblament. No pot ser aquesta estratègia d’anar dilatant les coses. Mentrestant, els usuaris estem desesperats”, va dir el dia de l’anunci Marc Janeras, portaveu del col·lectiu Perquè No ens Fotin el Tren. Adrià Ramírez, de l’Associació per la Promoció del Transport Públic, apuntà: “No pot ser que a cadascun d’aquests trams hàgim de passar tota aquesta situació. Benvingut sigui l’avenç, però necessitem que de cara al futur es replantegi la manera com s’aborden els desdoblaments.”

A curt termini, el desdoblament s’afegirà a més alteracions menors que ja s’apliquen o que són imminents, com ara la modificació de l’horari dels trens entre Vinaròs i l’estació de França –fins el 24 de setembre–, la modificació del servei entre Vilafranca del Penedès i Martorell Central –fins el 23 de novembre–, o les obres a l’estació de Castelldefels, que causarà canvis del 22 al 28 de setembre. Mentrestant, continuaran les obres a Montcada Bifurcació, que ja fa setmanes que és esventrada, i algunes de les operacions de “millora de la imatge”, en paraules del govern, que ja han començat. També continuaran, entre més intervencions, les obres del soterrament a Sant Feliu de Llobregat, ja força avançades, les del soterrament a Montcada i Reixac, les del nou ramal a l’aeroport de Barcelona o la gran transformació de la Sagrera, que avança de mica en mica i causa alteracions recurrents.