Podrits de diners

  • 'Jeffrey Epstein: Filthy Rich' fa veure, com mai, la vida dels superrics des de dins

Andreu Barnils
15.01.2022 - 21:50
Actualització: 16.01.2022 - 10:11
VilaWeb
El Princep Andreu, en una imatge d'arxiu (Foto: EFE)

L’admirat director de cinema Werner Herzog va visitar Barcelona abans de l’estiu. Va anar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB). Dos són els missatges contraintuïtius que va deixar anar als estudiants i amants del cinema que el van voler escoltar. Primer: és més important viure que no les tècniques de cinema. Sortiu, viviu, enamoreu-vos, odieu o feu la volta al món. Tingueu coses a contar. I després, únicament després, apreneu a fer un bon tràveling o a capturar la llum. La segona idea, que va deixar més d’un jove, i no tan jove, bocabadat, és aquesta: si voleu fer bons films, o bones sèries de televisió, no en mireu gaire; quatre o cinc… l’any! Si voleu fer bons films, heu de llegir llibres. Llibres, llibres, llibres. Això heu de fer, si voleu crear films. Basar-los en llibres.

Doncs exactament això va fer Lisa Bryant, directora de la sèrie Jeffrey Epstein Filthy Rich, (Jeffrey Einstein, podrits de diners), estrenada el 2020 a Netflix. Basar-se en el llibre del mateix títol escrit el 2016 per James Patterson, John Conolly i Tim Mallory. James Patterson ha venut més llibres que no JK Rowling, John Grisham i Dan Brown junts; té 67 llibres que han arribat a la llista dels més venuts del New York Times, i és l’autor més demanat a les llibreries angleses d’aquests darrers catorze anys. Tim Mallory és periodista i John Conolly, detectiu privat, periodista i home obsedit amb la història de Jeffrey Epstein: la de la vida del multimilionari i abusador sexual Jeffrey Epstein. Un individu que va abusar de centenars i centenars de nenes de 13-14 anys. Que va violar noies de vint-i-escaig. Que hi traficava fent-les anar al llit amb amics poderosos seus, com per exemple el príncep Andrew d’Anglaterra. Epstein tenia enregistraments d’homes poderosos anant al llit amb noies menors d’edat enregistrades a les cases i propietats que tenia on hi celebrava tot de festes. Un Epstein que es va fer rics mentint amb el currículm (no tenia ni la carrera acabada), participant en estafes piramidals i seduint homes milionaris, com el propietari de Victoria’s Secret, al qual va robar milions.

Quan van publicar el llibre –ho explica Patterson mateix–, els va costar molt de fer arribar el missatge, tot i la història increïble que hi contava. Una història que incloïa la corrupció del sistema, en la persona del fiscal Acosta, que malgrat les proves evidents de la policia i els testimonis de les víctimes, va arribar a un pacte indecent amb Epstein el 2008: 18 mesos a la presó (que complir anant-hi a dormir, però treballant fora) en canvi que les víctimes no el poguessin tornar a acusar mai més, ni a ell, ni a cap dels seus col·laboradors en la xarxa de pederastes. Víctimes que, del pacte, no en sabien res.

Quan va sortir el llibre, Epstein era lliure al carrer, amb la seguretat d’haver pactat amb la justícia. Fins que va arribar Trump, va nomenar Acosta al seu govern, i quan la gent voler esbrinar qui era, van trobar el pacte escandalós amb Epstein. Es tornà a obrir el cas i Epstein acabà a la presó, on se suïcidà el 2019.

Un any després Netflix va estrenar la sèrie basada en el llibre. És una sèrie que impressiona per la veu de les víctimes, per l’accés als interrogatoris a Epstein, per la seva biografia, per la visió del món dels superrics des de dins i per la sensació d’impunitat en què viuen. Impressiona de veure que triguen gairebé vint anys a ficar-lo a la presó, tot i les proves. Impressiona com els advocats d’Epstein pressionen i espanten periodistes, advocats, testimonis. Impressiona també la valentia i l’honestedat de les víctimes (algunes de les quals, de nenes, havien ajudat a reclutar mé nenes per a Epstein, cosa que les ha turmentades anys després).

Els diners i tot el que mouen. Un món que en ficció ens ha ensenyat Succession, i en no ficció, Filthy rich.

Aquesta setmana passada la justícia nord-americana ha obert la porta a jutjar el príncep Andrew, un dels amics d’Epstein acusat d’anar amb menors. Llegint-ho vaig pensar que, si el veiem mai a la presó, al príncep, haurem de donar-ne les gràcies a moltíssima gent, també a la gent que a l’hora de fer sèries s’inspira en llibres que donen veu a les víctimes. I que, de llibres, en fan grans productes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any