Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Fabiola Meco, Antonio Estañ i Pilar Lima. ‘Més Morat’, ‘Una Marea Per Aprofundir el Canvi’ i ‘Obrint Podem’. Són les tres candidatures que es disputen la secretaria general que deixa vacant Antonio Montiel. A sobre la taula hi ha la consolidació d’aquest nou espai polític, la relació amb l’organització estatal i, sobretot, el paper de la formació morada a l’escaquer valencià: l’estabilitat de l’actual govern sorgit del Pacte del Botànic i les possibilitats de mantenir el PP allunyat de les institucions valencianes també en el cicle electoral vinent. D’aquí, per tant, que aquesta Assemblea prengui especial rellevància. El dia 14 debaten. Després, i fins al 20 de maig, 53.000 inscrits votaran per una de les tres candidatures.

Quina és la vostra professió?
—Fabiola Meco: Sóc advocada i professora de dret civil de la Universitat de València.
—Antonio Estañ: Investigador en filosofia política i professor becari.
—Pilar Lima: Vaig estudiar treball social i sóc especialista en llengua de signes.

El darrer llibre que heu llegit?
—F.M.: El dia de demà, la novel·la sobre el barri de Velluters, de Teresa Broseta.
—A.E.: Encara no és tard, d’Andreu Escrivà, sobre el canvi climàtic.
—P.L.: Lògicament, Ibex 35, de Rubén Juste. És dur. Se’t posen els pèls de punta. L’anterior és més bonic, però: l’autobiografia d’Angela Davis.

Ens podeu definir les característiques de la vostra candidatura?
—F.M.: Hem fet una llista amb més dones que homes i amb gent de tot el territori, que hi han deixat la pell per construir aquest projecte del no-res, treballant en els cercles a prop dels problemes i les necessitats de la gent en cada barri i cada poble, que han alçat a pols campanyes complicadíssimes. Sumem persones amb experiència en les institucions i professionals acreditats amb coneixement dels temes que preocupen la ciutadania. És fonamental per a construir futur.

—A.E.: És una candidatura fruit de tres espais amb sensibilitats diferents, però que vam entendre el mandat ‘d’unitat i humilitat’ de l’assemblea estatal per a arribar a acords. Tenim dos eixos fonamentals: renovació respecte de la direcció actual, que no ha estat capaç d’arrelar la nostra organització al territori valencià ni de convertir-se en el fiscal i la pressió del govern del Botànic; i autonomia per a generar una organització amb capacitat d’analitzar i intervenir amb audàcia en l’escenari polític valencià, tenint en compte que, fins ara, l’estratègia estatal no ens ha permès la suficient descentralització per a definir estratègies territorials que ens permeten de ser també protagonistes de la política valenciana.

—P.L.: Som un equip de valencians i de valencianes amb un objectiu clar: la pluralitat de perfils, també incorporant els moviments socials i les bases. I volem una obertura de l’organització, que és una de les coses que ens diferencia dels altres espais: que Podem siga l’eina que utilitze qualsevol organització civil en la seua lluita pels drets humans. No volem una estructura endogàmica, un partit tancat i sectari com el PSOE o el PP. Volem ser permeables, flexibles i oberts.

 

Fabiola Meco encapçala ‘Més morat’.

Penseu continuar donant suport a l’actual govern valencià?
—F.M.: Aquest govern va ser possible gràcies a la signatura de l’Acord del Botànic, una iniciativa de la qual ens sentim orgullosos i que va traure el PP de les institucions. Aquest Acord ha fet polítiques que ja han canviat la vida de la gent gràcies a la nostra intervenció. En l’equador de la legislatura, exigim que acceleren i que complesquen i proposem més mesures perquè la gent veja canvis reals que han millorat la seua vida. El nostre paper no és donar suport a, és vigilar i exigir que els canvis avancen.

—A.E.: La relació amb l’actual govern valencià serà la que decidim totes de manera conjunta després d’analitzar l’Acord del Botànic: per a què ha servit fins ara i quin és l’estat de compliment. Ens atrevim a avançar que la situació no es pot mantenir com fins ara, que no s’han elaborat mecanismes efectius d’avaluació de les polítiques recollides en l’Acord i, per tant, no exercim amb eficàcia aquell propòsit de vigilància i crítica que l’actual direcció deia que assumia.

—P.L.: Nosaltres som un espai crític amb el Pacte del Botànic. Volem mantenir una actitud vigilant i de seguiment estricte del pacte. Pensem que es podria haver fet més, sí. Som oposició, no ho podem oblidar, i la nostra funció és de control i fiscalització, per tal que les demandes ciutadanes es traduesquen de manera real i efectiva. No tenim tarannà de ruptura, però. Tan sols volem exercir de manera contundent la funció que ens correspon.

Preveieu de presentar-vos en coalició amb Compromís a les eleccions vinents?
—F.M.:Per què? Volem que la nostra organització siga morada i tinga el seu propi full de ruta, siga forta i capaç de decidir les seues aliances sense tuteles de Madrid. Necessitem que, a les eleccions del 2019, hi arribe un Podem enfortit i unit. En tot cas, a Podem, l’última decisió la té la gent, i aquesta candidatura defensa que es decidisca al 100% ací, en el territori valencià.

—A.E.: Amb Compromís compartim certs horitzons, però Podem té la capacitat de superar alguns límits de Compromís: històrics, identitaris, territorials… També crec que Podem té un projecte social més ambiciós. Això no impedeix que no puguem aspirar a desenvolupar una confluència multiplicadora que ens permeta d’arribar a més gent. És a dir, no és el mateix confluir sota una fórmula semblant a Catalunya Sí Que Es Pot, amb candidats que les organitzacions no perceben com a propis, que concórrer amb un nou subjecte com va ser En Comú Podem. En qualsevol cas, hem d’analitzar amb quina fórmula som capaços d’arribar a més gent, si junts o per separat.

Estañ lidera ‘Una Marea Per Aprofundir el Canvi’.

—P.L.: La nostra idea per al 2019 és conformar un bloc del canvi, obert a tota organització política (EUPV, Compromís, PACMA, etc.), a moviments socials, sindicats, i a tota persona implicada en el procés de transformació social. La darrera decisió, però, la tindran els nostres inscrits i inscrites en una consulta ciutadana.

Tots parleu d’un espai propi dins de Podem per al País Valencià. Com s’articula?
—F.M.: Podem forma part d’un projecte estatal que es diu Podemos, que és plurinacional, en el qual els valencians tenim molt de pes. Volem una organització forta, autònoma, amb recursos, capaç de decidir i construir el millor futur per a la gent en la Comunitat. Volem també articular ací els espais municipals i comarcals que ens permeten organitzar-nos millor per a créixer i ser eficaços.

—A.E.: Podem té la capacitat de recollir una part de la confiança de la ciutadania que se senta frustrada amb els límits del govern del Botànic, té capacitat per a arribar a llocs i estrats socials on Compromís no arriba, i interessar una part de la gent que se sentirà decebuda amb el PSPV d’un Ximo Puig que pretén aparèixer com al defensor del ‘problema valencià’ del finançament però que, alhora, dóna suport al projecte més centralitzador del PSOE. Per construir eixe espai, considerem necessari que Podem passe a ser el protagonista del canvi valencià: que fiscalitze el treball del Consell, que propose polítiques més valentes i que siga el pont entre les institucions i la societat civil.

—P.L.: Aquesta veu pròpia no serà possible si no és junt amb la gent i els moviments socials per tal que el protagonisme del futur bloc del canvi siga seu. S’ha de veure el treball que fem Podem en la Comunitat Valenciana. Un exemple: a la ciutat de València, les associacions veïnals no ens coneixen. Qüestionem el compromís que s’ha tingut fins ara i que ha comportat que siguem la cinquena força política. En la nostra història de dos anys, l’única visibilitat que ha rebut l’organització ha estat Antonio Montiel. S’han d’articular les àrees de treball, que recolliran el que ens traslladen els moviments de la ciutadania. I el treball que es faça en cada àrea tindrà repercussió directa en el grup parlamentari.

Com s’aconsegueix l’equilibri entre política institucional i de carrer?
—F.M.: Diversos peus en el carrer i un peu molt sòlid en les institucions, per a garantir que les lluites del carrer es convertesquen en canvis reals. Podem ha de continuar avançant sobre els fonaments de la participació ciutadana amb consultes vinculants i la comunicació, ha de continuar enfortint el moviment popular sense perdre un bri de la seua idiosincràsia. Si Podem no és morat, si no és fidel a la seua essència, no és Podem.

—A.E.: Crec que eixa dicotomia és falsa. Des de les institucions es poden fer polítiques que generen les condicions perquè la política de carrer tinga més facilitats per a créixer, consolidar-se i influir en l’aparell de l’estat. Per exemple, la participació no ha de ser un espai de gestió exclusiu, sinó que s’ha de desenvolupar en cada àmbit de govern, de manera que la ciutadania trobe un retorn amb la seua implicació en les tasques de gestió de la vida pública com, per exemple, en gestió dels béns comunitaris.

Pilar Lima està al capdavant d”Obrint Podem’.

—P.L.: No volem ser simples intermediaris entre institució i carrer, sinó que el carrer estiga allà, també. La idea és controlar el Consell i reivindicar ‘amb’ (i no ‘per a’) els moviments socials, tenir presència en la institució i molta més als carrers. Per a incidir en la vida de les persones des de la institució fa falta governar. El dia a dia de la ciutadania valenciana no ha canviat. Cal que la institució passe de les paraules als fets.

Hi ha qui parla de xoc generacional. Com s’equilibra la connexió entre gent jove i experiència?
—F.M.: Sí, el sorgiment de Podem ha causat un cert xoc generacional en la política. Nosaltres defensem un pacte intergeneracional per a avançar, perquè si els joves no tenen feina no podrem pagar les pensions dels majors, però sense el suport dels majors no podrem fer els canvis polítics que necessitem.

—A.E.: Més que un xoc generacional, segurament hi ha diferències de cultures polítiques no necessàriament vinculades amb l’edat. En el nostre espai hi ha gent de totes les edats però que estan acostumades a participar en un pla d’igualtat, a compartir decisions i a triar qui els representa per mecanismes democràtics. Però crec que nosaltres hem estat capaços de canalitzar la generació del 15-M, que ha començat a participar en política en els darrers anys, de la qual jo em sent part.

—P.L.: Precisament, a Obrint Podem sí que es veu aquesta barreja de generacions, amb perfils d’edats i de territoris molt diversos. I treballarem amb un portaveu coral amb diferents generacions.

En cas de guanyar, com us plantegeu la relació amb la resta de candidatures?
—F.M.: Si sóc elegida secretària general, no deixaré ningú enrere. En aquesta organització no sobra ningú, falten mans per a donar respostes a la gent.

—A.E.: Necessitem tota la intel·ligència per a convertir Podem en l’organització protagonista del canvi valencià. Persones com Antonio Montiel o Pilar Lima són fonamentals en el futur de la nostra organització. Hem proposat una metodologia que, pense, garanteix la diversitat de la nostra organització: el Consell de Coordinació, l’òrgan que pren les decisions més urgents, haurà d’estar ratificat per 3/5 del Consell Ciutadà, per tal que siga un equip d’un consens majoritari en l’organització. A més, proposem un portaveu coral que permeta definir certs perfils que ens permeten arribar a diferents sensibilitats de la ciutadania.

—P.L.: Personalment, sempre m’he denominat solitària política, mai no he estat en cap dels anomenats corrents. Crec que el futur Consell Ciutadà que isca d’aquesta assemblea serà un tots a una. Deixarem de banda els corrents i parlarem d’afluents que desemboquen en un riu que va al mar.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.