20.12.2024 - 10:15
El govern de la Generalitat s’ha fixat com a objectiu impulsar durant l’any vinent gairebé la meitat de les mesures legislatives necessàries per a complir els acords d’investidura amb ERC i els Comuns: el 45%. Aquest és un dels compromisos el pla de govern, que abasta la legislatura, i del pla normatiu, que enumera els avantprojectes i projectes de llei i decrets prevists per al 2025. El president de la Generalitat, Salvador Illa, els ha presentat aquest matí davant càrrecs i alts directius del govern, i el consell executiu els aprovarà dilluns. El pla inclou la reforma del sistema de finançament, el moll de l’os de l’acord amb ERC, però no incorpora cap nova concreció. El govern espera que el grup d’experts encapçalat per Martí Carnicer enllesteixi els seus treballs per a concretar el sistema singular durant el primer semestre de l’any vinent. I, per una altra banda, el grup de treball format per representants del Departament d’Economia i del Ministeri d’Economia espanyol ha de detallar com s’ha de fer el traspàs dels mitjans materials i humans de l’administració tributària espanyola a l’Agència Tributària de Catalunya perquè pugui assumir la recaptació de l’IRPF de l’any vinent en l’exercici del 2026. Illa i el president espanyol, Pedro Sánchez, ja van acordar en la reunió a la Moncloa que durant el primer trimestre del 2025 es reunirien les comissions bilaterals, i es preveu que abordin el model en la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals.
El finançament singular és clau per a Esquerra. Oriol Junqueras ha aixecat el to de les exigències als socialistes després de ser reelegit president del partit i ha dit que no tancaria acords pressupostaris si no es complien pactes anteriors. Però el PSC es manté en el guió. Entoma la legislatura amb ERC i els Comuns com a socis prioritaris. Tot i que Illa no descarta d’ampliar aquesta majoria parlamentària amb acords amb més partits, com ara Junts, no es preveu que recorri a una majoria variable per impulsar projectes que puguin incomodar Esquerra i els Comuns. Més aviat a l’inrevés: Illa ha mirat de greixar la relació amb els socis de la investidura contínuament, i un dels punts clau del pla de govern és precisament el compromís d’impulsar gairebé la meitat de les mesures legislatives durant l’any vinent per complir els acords que van contreure. La idea de l’executiu és desenvolupar l’altra meitat durant el 2026. De fet, el pla de govern inclou una nota final a prova de potencials incomoditats tant d’ERC com els Comuns: “Aquest pla de govern i els futurs plans departamentals incorporen la totalitat dels acords d’investidura”, diu.
El pla del govern d’Illa estableix cinc prioritats per a la legislatura: prosperitat compartida basada en el coneixement per a millorar la qualitat de vida i l’accés a l’habitatge; transició energètica ambiental i verda; equitat social, igualtat, feminisme i benestar; bon govern, seguretat i millors serveis públics; autogovern efectiu i finançament singular. Algunes de les mesures que situen en aquests objectius són la creació de 50.000 habitatges protegits de lloguer per al 2030, com Illa ja va anunciar en el debat de política general i consta en els acords de la investidura. En l’ensenyament, el govern es proposa de capgirar els indicadors, millorant els resultats acadèmics, i reduir el cost de les escoles bressol fins a assolir la gratuïtat de l’etapa de zero anys a tres. És a dir, pretenen negociar amb els municipis un marc de finançament estable per mantenir la gratuïtat d’I-2 a les escoles bressol públiques i aplicar la d’I-1 el curs vinent.
En l’àmbit sanitari, insisteixen en l’objectiu de reduir les llistes d’espera i de garantir que els ciutadans puguin rebre atenció primària en un màxim de dos dies, si més no en el 90% dels casos; a més d’una seixantena d’inversions en l’atenció primària. I, quant a l’especialitzada, contribuir a impulsar el nou Hospital Clínic de Barcelona, el nou Campus de Salut de Girona i el nou Hospital de Tortosa, a més d’invertir en l’ampliació i millora de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Joan XXII i el Parc Hospitalari de Lleida, entre més. El govern també promet aprovar el Pacte Nacional de Salut Mental, fer efectiu el traspàs de l’ingrés mínim vital i reformar la llei de la renda garantida de ciutadania per fer compatibles les dues ajudes i facilitar-ne la tramitació.
Un altre sector prioritari per a l’executiu és la seguretat ciutadana. El pla de govern inclou mesures ja anunciades, com ara ampliar la capacitat operativa dels cossos de seguretat i emergències per assolir la xifra de 25.000 mossos d’esquadra el 2030, 3.300 bombers el 2028 i 900 agents rurals el 2030. Assegura igualment que crearan noves unitats judicials i implantaran mesures d’eficiència organitzativa per reduir els terminis dels judicis penals i rebaixar la multireincidència. La reforma de l’administració i l’aprovació de la llei d’ocupació pública també són mesures que l’executiu considera clau.
El govern, d’una altra banda, preveu d’implantar 12.000 MW de potència eòlica i fotovoltaica per arribar a l’objectiu europeu de tenir un 50% d’autonomia elèctrica amb fonts netes en cinc anys. El 2027, pretenen assolir el 70% d’autonomia en la gestió de l’aigua, accelerant els tràmits per ampliar la dessaladora de la Tordera, la nova planta del Foix i la construcció de la de la Costa Brava; a banda de millorar la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la del Llobregat (2028) i la planta de tractament del Ter; i, encara, l’entrada en funcionament de la potabilitzadora de Montcada d’aquí a tres anys.
En l’àmbit econòmic, es destaca la intenció d’acordar un nou pacte per la indústria 2026-2030, impulsar la reindustrialització perquè la participació de la indústria al valor afegit brut arribi al 22% i situar Catalunya en la producció europea de microprocessadors. El govern insisteix en el compromís de fer un pla de barris per a impulsar la regeneració urbana i desplegar la llei de millorament urbà, ambiental i social. També diu que en 3.282 escoles s’eliminaran els mòduls pre-fabricats de manera progressiva i assumeix com a compromís de destinar el 2% del pressupost de la Generalitat a cultura i llengua.
Quant a la llengua, asseguren que executaran un pla estratègic per a l’aprenentatge del català per a adults i reforçaran el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb què s’ampliarà l’oferta de places. A més, asseguren que potenciaran el coneixement de la llengua en l’àmbit sanitari, amb la formació dels professionals per a garantir els drets lingüístics d’usuaris i pacients, i impulsaran un pla per a la llengua de signes catalana. Per augmentar l’ús de la llengua en sectors deficitaris, com el judicial o l’audiovisual, es comprometen a fer plans específics. A més, pretenen destinar el 0,7% a la cooperació al desenvolupament el 2030 i impulsar l’aprovació d’una llei contra totes les formes i expressions de racisme.
Amb el procés d’independència fora del debat públic parlamentari, el govern intenta d’imposar una agenda centrada en els serveis públics i en la col·laboració amb el govern del PSOE, fugint de confrontacions o tensions amb Madrid. En la nova etapa de pretesa “normalitat” que abandera, Illa vol ser jutjat per la gestió de l’autogovern i la primera cosa que necessita és estabilitat parlamentària. Tanmateix, té pendent la negociació del seu primer pressupost. L’executiu preveu aprovar-lo per materialitzar progressivament el pla de govern.
