Els secrets de la ‘cola’ mallorquina: Puig, cent anys de pinya i refrescos sostenibles

Una beguda fresca, de color marró fosc, d’un gust dolç i tropical. Va representar un gran impacte quan, a tocar dels anys trenta del segle passat, es va incorporar a Mallorca. Tant és així que, tot i ser d’inspiració llatinoamericana, l’illa la va “patentar” per fer-se-la seva. Parlam d’un refresc que, sobretot, coneixen pares i padrins i que molts joves no saben ben bé què és. Parlam de la pinya mallorquina. Aquella beguda tan semblant a la cola, però tan diferent, que fins i tot moltes padrines –en sóc testimoni– intentaven d’enganyar els seus néts dient-los: “Això és la cola que feim aquí.”

Va ser el repadrí de Julián Puig qui la va dur cap a l’illa just dos anys després d’haver obert la fàbrica de begudes Puig. Ell va tastar la “piñita” o la “piña fría” a Llatinoamèrica i li va agradar tant que tenia clar que n’havia de fer a Mallorca. Van agafar la formulació, la van dur cap aquí i la van calcar. “Aquí va començar la gran bombolla que es va formar amb la pinya mallorquina”, diu avui el renet. Antigament, es feia amb sucre caramel·litzat i després s’utilitzaven aromes. Puig, per exemple, utilitzava granadina, plàtan i pinya, però cada empresa va compondre la seva recepta.

Parlam de boom perquè, realment, als anys setanta hi havia més d’un centenar d’empreses que produïen pinya, però també sifons, coles o taronjades. Cap no era igual: n’hi havia que hi posaven regalim, d’altres, melicotó o que, senzillament, canviaven la formulació. “Cada poble té la seva pinya. Ens passa, per exemple, que els qui beuen la que es fa a Petra no els agrada la nostra. I els qui beuen la nostra no els agrada la seva”, diu Puig des de la seu de l’empresa que avui, quatre generacions després, dirigeix ell amb el seu pare. “Sembla una mena competició, però aquí hi guanyam tots”, matisa.

“Ara ja no és el nostre vaixell insígnia, perquè ja no és la beguda més consumida. Sí que es beu entre padrins i gent de cinquanta anys cap amunt, que tenen una memòria més recent sobre la pinya i la volen a ca seva. Li tenen molta d’estima, però les noves generacions ja no la coneixen tant”, explica.

L’empresa Puig

De fet, és un dels productes que aquesta empresa local continua fabricant i espera que es comenci a beure molt més els anys vinents. Sobretot, pels projectes d’expansió cap a Catalunya, el País Valencià i el País Basc. “Ara que hem començat a Catalunya, la pinya no s’hi ven. És un producte que la gent no coneix i, moltes vegades, quan el tasten esperen que sigui una cola. Però no ho és. És qüestió de temps que aconseguim que la pinya mallorquina es begui per la península”, comenta Puig.

L’empresa farà cent anys el 2027, tot i un tancament per entremig. Aquell home que va introduir la pinya abans repartia sifons i gasoses. Fins i tot, llimonada. I malgrat que amb els anys l’empresa va començar a vendre a la restauració i l’hoteleria, el 90% encara es repartia a domicili.

Multinacionals

Amb els anys, aquesta empresa, avui ben reconeixible pels seus colors en una de les entrades de Ciutat, va anar creixent. També va veure com arribaven les multinacionals, que començaren a utilitzar tant la distribució de les marques mallorquines com les fàbriques. “Al final, el productor local va haver de deixar de produir la seva pròpia marca. Quan se’n van adonar, la multinacional ja tenia una fàbrica i distribució pròpia, i de la seva marca, no se’n recordava ningú”, explica. Una cosa que no va passar a Puig, que sempre va optar per ser una empresa familiar. Van poder mantenir el nom, el seu raconet, i comprar unes altres marques.

Si bé el 2003 van haver de tancar, la família “va aprendre dels errors” i va tornar a arrencar de zero amb la distribució a domicili, de la qual encara disposen i amb què arriben a repartir 300.000 ampolles cada any. El 2020, Julián Puig –el renet amb qui parlam– va arribar a Mallorca “un poc sense voler” per donar un cop de mà al pare. Van tornar a posar en marxa el projecte, però va arribar la covid.

Malgrat les dificultats –i que en els temps del padrí eren uns dos-centres treballadors, mentre que ara n’hi ha catorze–, la marca es va mantenir. “Moltes empreses de nova creació volen guanyar doblers i ja està, però a llarg termini és més complicat de sostenir. Nosaltres sempre hem tengut el pensament d’empresa de cent anys, que els farem d’aquí a dos anys, i ja podem començar a pensar com fer-ho per arribar als dos-cents. Això sí que és part de l’èxit.”

Estima per Mallorca 

Però sens dubte, una altra de les claus de l’èxit de Puig és la seva estima per Mallorca. Tot i que Puig tenia clar que no volia saber res de l’empresa familiar, perquè havia vist el pare fer hores interminables, i que va voltar pel món dissenyant parcs eòlics i fent d’instructor de busseig, va trobar una oportunitat allà on va començar tot per complir un desig ben gran: ajudar a protegir el món i fer-lo més sostenible.

Una de les premisses de Puig és que els envasos siguin retornables. Sempre ha estat així, fins i tot el padrí va posar el crit al cel quan, amb les noves legislacions, entraren els plàstics al mercat i, de retop, l’abaratiment dels costos de producció. Però Puig té clar que estimar Mallorca vol dir protegir-la.

“No té sentit utilitzar envasos d’un sol ús en una illa com Mallorca, on tenim un espai molt limitat, una població fixa molt gran i també molt turisme que hi passa”, diu Puig, que recalca la importància de demostrar que una empresa pot fer les coses bé i ser un exemple per a la resta, tot i ser més car. “A veure si d’una vegada deixam de veure ampolles al mar, a la muntanya”, demana.

Per fer-ho s’han de fer canvis que propiciïn que el consumidor també pugui retornar els envasos. Per això espera que, com passa als països del nord, els supermercats incorporin aquest tipus de sistemes. “Si sempre ho hem fet d’aquesta manera i ha funcionat bé, per què no ho podem fer així? Si els països del nord ho fan i les taxes de residus són molt inferiors a les nostres, per què no podem fer-ho així?

En català 

I estimar Mallorca també implica estimar la llengua. “És sentit comú”, diu Puig. “Aquí sempre hem xerrat català, o mallorquí, digues-ne com vulguis. Però xerra’l, no? És la nostra manera d’ajudar a fomentar el català i donar un sentit a la nostra mallorquinitat. El ‘mallorquinament’ –el lema de l’empresa– és com es fan les coses aquí o com creim que s’haurien de fer. I una de les coses implica escriure en català”, explica.

Tot l’etiquetatge de prop del milió d’ampolles que fabriquen cada any, el màrqueting i la comunicació a les xarxes és en català per aquest motiu. “La gent està molt contenta. Cada vegada està més conscienciada amb el producte local i agraeix molt tenir una marca com Puig”, diu.

Multitud de sabors

L’empresa fabrica sis refrescs –cola, cola zero, llimonada, llima, taronjada i pinya–, a més de dos esportius i una gamma de productes per a mesclar, com la tònica marina, la ginger beer, el ginger ale, el pomelo rosa i la soda clàssica. En aquests casos, també s’avé a fer col·laboracions, com la radler amb els mallorquins Breaking Brou o uns combinats amb vins del celler de José Luis Ferrer. També els han telefonat de restaurant de fora de Mallorca, com el Bò.TiC de Girona, dues estrelles Michelin.

Ara Julián Puig emprèn un viatge que, si no hagués estat per ell, potser hauria dut l’empresa a tancar per manca de relleu. Ell venia per estar-s’hi uns mesos i ja farà sis anys que hi és. “Puig no ha de ser només una marca de refrescos. Sí que ha de ser la marca que caigui més bé, i per nosaltres això és el que dóna sentit a aquesta aventura”, sentencia.