El petroli torna a ser protagonista: cau d’un 10% en quatre dies


  • La incertesa sobre els alts i baixos del preu del cru és màxima · Els empresaris creuen que pot continuar pujant, però el 40% no ha pres cap mesura d'estalvi energètic aquest darrer any ni té previst de prendre'n cap l'any vinent

Jordi Goula
07.12.2022 - 19:50
Actualització: 08.12.2022 - 09:18
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El petroli torna a ser el protagonista del món econòmic d’ençà que la setmana passada la Unió Europea, el G7 i Austràlia van decidir d’actuar sobre les exportacions russes de cru. Recordem que els vint-i-set estats membres van acordar un preu màxim al petroli rus, transportat per mar i venut a tercers països, de 60 dòlars per barril, i ho van fer en unes negociacions dures a contrarellotge, només tres dies abans de l’entrada en vigor de l’embargament de la Unió Europea a la compra de cru rus, aquest passat dilluns dia 5, decidida mesos abans. Diumenge, les coses es van embolicar una mica més, en la reunió de l’OPEP+ (més Rússia) en què es va mantenir la retallada de dos milions de barrils diaris, decidida dos mesos abans per evitar que el preu del cru baixés, arran de la davallada de la demanda prevista per part de la Xina, sobretot.

Veient l’embolic de tot plegat i la resposta immediata del Kremlin de prohibir la venda als països que s’hagin apuntat als 60 dòlars, els analistes no saben gaire què dir sobre el futur del preu del cru. Evidentment, parlen d’incertesa màxima, però no es defineixen sobre la tendència a partir d’ara. Per això, diuen que els dies o setmanes vinents podem entrar en unes muntanyes russes. Uns alts i baixos que sembla que ja van començar dilluns. De llavors ençà, en quatre dies, el preu del Brent ha caigut més del 10%, i avui s’ha situat per sota dels 79 dòlars, el més baix d’ençà del gener passat. Continuarà baixant? Quina resposta donarà Putin finalment?

Hem de pensar que tot l’entramat és molt complex. Amb aquest límit al preu, les companyies d’assegurances, i també les navilieres que transporten el petroli, només es podran fer càrrec dels enviaments de cru rus si no el supera, una mesura denunciada per Moscou, és clar. I encara que Rússia afavoreixi les exportacions cap a l’Àsia, i arribi a retallar-ne la producció i tot, a curt i mitjà termini no serà fàcil d’implementar, perquè les principals companyies navilieres i d’assegurances del món tenen la seu als països del G7, per la qual cosa controlen de manera efectiva els preus.

Hi ha dues qüestions més a considerar. En el mercat actual, d’ençà del gener, el petroli rus (“Ural”) es ven al voltant de 20 dòlars menys respecte del cru de referència a Europa (“Brent”). Per tant, els 60 dòlars amenaçats, amb el preu actual del Brent, ja no són res de l’altre món. Segons alguns analistes, a la pràctica, la imposició d’un límit al preu del petroli rus, fins i tot, pot afavorir Rússia, en lloc de reduir la demanda del petroli produït al país. Hem de pensar que ahir el cru dels Urals cotitzava a 57,27 dòlars, amb una caiguda del 7,5%, un nivell inferior al sostre imposat per la UE, segons que explica Bloomberg.

I, finalment, no es pot oblidar la importància decisiva del petroli i el gas per a l’economia russa. L’agència Reuters ha recollit unes dades molt reveladores. Un barril de petroli rus té un cost de producció entre 30 dòlars i 40. A partir d’aquí, la resta són beneficis per a Rússia. Reuters indica que el punt d’equilibri fiscal del pressupost rus arriba si s’aconsegueix de vendre el barril entre 60 dòlars i 70. Les exportacions de petroli i gas van aportar al voltant d’un 36% del pressupost rus el 2021. Vet aquí la importància del nivell al qual es fixi el preu de venda.

Aquesta és la situació i veurem què ens proporcionen les setmanes vinents en el preu dels mercats. Aquí ens queixem que els preus de l’energia, després de la brutal pujada, han posat contra les cordes moltes empreses. Algunes, molt consumidores d’energia, han hagut de fer aturades temporals. És per això que m’ha sorprès llegir en el bloc “Apunts d’economia” de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica una anàlisi sobre l’última enquesta de clima empresarial de l’Idescat que, a part de les preguntes bàsiques, també incorpora qüestions d’interès en el “mòdul d’actualitat empresarial”. Segons l’enquesta, a Catalunya, la majoria dels establiments, afectats per la pujada dels costos de producció –amb l’energia com a gran protagonista–, ha reduït els marges, ha augmentat els preus dels productes finals, i en menor mesura, ha substituït els productes bàsics afectats per altres alternatius.

La sorpresa arriba en llegir que “aproximadament el 40% dels establiments catalans no ha dut a terme cap mesura d’estalvi energètic durant el darrer any, ni té previst fer-ho els dotze mesos vinents”. Cal dir que en el bloc esmentat no es fa cap valoració, però a mi em semblen moltes empreses. I comenta que en els establiments on s’ha fet un esforç per reduir la factura energètica, les mesures més aplicades són l’ús del treball a distància (tret de l’hoteleria, per raons evidents) i la implantació de tecnologies energèticament més eficients. D’acord amb les previsions dels establiments per als dotze mesos vinents, les dues mesures esmentades (treball a distància i implantació de tecnologies energèticament més eficients) continuarien essent les més utilitzades, però també avançaria notablement l’autogeneració d’energia elèctrica.


Evidentment, hi ha diferències notables entre sectors econòmics, atès que la possibilitat d’adoptar una mesura o una altra depèn, en bona part, de la naturalesa de l’activitat. Segons l’enquesta, en el cas de la indústria i del comerç, destaca la implementació de noves tecnologies que millorin l’eficiència energètica (31,7% i 26,6% dels establiments, respectivament). Així mateix, durant els dotze mesos vinents, fins a un 40,9% dels establiments del sector de l’hoteleria també optarien per aquesta opció.

La grandària de l’establiment és un element diferencial clau. Així, més de la meitat (51,5%) dels negocis de menys de deu ocupats no ha fet mesures estructurals per a respondre a l’augment del preu de l’energia, un percentatge força superior al 32,8% dels negocis de cinquanta ocupats o més, els quals tendeixen, sobretot, a afavorir el treball a distància (36,9%). Aquest patró de resposta, segons les previsions, es mantindria estable els dotze mesos vinents.

També em sorprèn que gairebé el 70% dels establiments esmenti els costos massa elevats com a factor principal que limita de fer una inversió en mesures de millora d’eficiència energètica, juntament amb un període de recuperació de la inversió massa llarg. Aquest resultat es generalitza per sectors econòmics, encapçalat per l’hoteleria i la indústria (81,1% i 75,0%), i és independent de la grandària de l’establiment, tot i que al capdavant hi ha els de menys de deu ocupats (74,9%). D’alguna manera, els enquestats diuen que som davant un fenomen escadusser i que deixarà d’afectar aviat la seva activitat, la qual cosa es contradiu amb el que pensen sobre el futur. Resulta que el 44,4% dels establiments de l’enquesta preveu que els costos energètics augmentin de manera significativa durant l’any vinent. En l’hoteleria, que és el sector que es mostra més pessimista, aquesta proporció és del 60,0%, mentre que en el cas del comerç és del 41,5%. Amb què ens hem de quedar?

Molts dels enquestats diuen que, ara com ara, tenen altres prioritats. Ho entenc. Estic segur que, cas per cas, en moltes empreses es poden trobar forats i vies d’aigua per a tapar amb un nivell d’urgència superior. Però, compte!, que el llegir no els faci perdre l’escriure.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes