Pere Llopart: “Cal deixar de banda les oportunitats comercials i donar suport a la pagesia”

Aquesta setmana, Corpinnat ha anunciat que incorporava dos nous cellers a aquesta marca col·lectiva d’escumosos de qualitat del Penedès, celler Mir i celler Torné & Bel. Ja en són vint-i-un. L’anunci s’ha fet pocs dies abans del Tast de Corpinnats i vins base que la marca organitzarà a Barcelona, just abans de la Barcelona Wine Week a Fira de Montjuïc dels dies 2, 3 i 4 de febrer. 

Entrevistem Pere Llopart, copropietari i director tècnic del celler Llopart i president de Corpinnat, per parlar d’aquesta marca col·lectiva i del sector del vi en un context de canvi climàtic i de mobilització pagesa contra els acords de la Unió Europea amb el Mercosur. Al sector del vi, aquests acords li són favorables, en un moment de descens del consum i de primers excedents al Penedès, sobretot en l’àmbit dels escumosos. Pere Llopart parla de tot això i també de la necessitat d’arribar a acords per a endreçar el sector de les bombolles. 

—Aquesta setmana heu anunciat la incorporació de dos nous celler a Corpinnat, celler Mir de Subirats i celler Torné & Bel d’Espiells. Quina valoració en feu? N’hi entrarà algun més, enguany?
—Vam ser sis cellers els qui vam fundar la marca col·lectiva el 2018. Ara en som vint-i-un. I enguany hi ha més cellers que es troben en la fase d’auditories prèvies, un procés necessari per a entrar a formar part de Corpinnat. Són auditories que duren tres anys. Hi ha cellers que es troben al final del procés i és possible que n’hi pugui entrar algun aviat o ja passada la verema. Hi continuen havent sol·licituds i molt d’interès. Avui ja som una realitat consolidada en el sector vitivinícola, que ens dóna raó i força. D’ençà de la fundació de Corpinnat, ja hem triplicat el nombre de cellers i anem creixent de manera pausada i ordenada.

—I dieu que aviat s’hi podria incorporar un altre celler?
—Hi ha un celler que es troba en l’última auditoria. Si la passa, hi entrarà ben aviat.

—Passar de sis cellers a vint-i-un fa que l’entitat tingui molt més pes i importància, tant en termes econòmics com de parers. Tanmateix, com més cellers s’hi incorporen, més pluralitat de visions i més complexa deu ser la gestió de Corpinnat. Us preocupa?
—És clar, Corpinnat es va fent més complex. Però hi estàvem preparats des del principi i tot es va fent d’una manera ordenada. Des del principi es va crear una junta de sis membres i l’assemblea. A l’assemblea, cada celler hi té un vot. I les decisions es consensuen primer a la junta i després a l’assemblea. Ara, a la junta, hi som representats set cellers, i a l’assemblea tots vint-i-un membre. Ens reunim periòdicament. Ho tenim tot ben endreçat i, a més, som força disciplinats. Es fan dues juntes mensuals i una assemblea trimestral. Ens reunim sovint i hi ha molt d’intercanvi d’opinions. Com més opinions, més veus cal escoltar, és clar, però això també ens dóna més força, més diversitat i més representació del sector. 

—…
—Sí, és un tema que internament ens preocupa, que hem debatut, perquè no és fàcil. Però, de moment, hi ha molt bona predisposició de tothom, i quan hi ha predisposició les coses van sortint. I, de moment, tothom hi està molt il·lusionat, tothom té ganes d’anar a l’una.

—Tots vint-i-un celler seran al Palau Moxó de Barcelona, l’1 de febrer, al Tast de Corpinnats, d’escumosos i vins base? Com anirà l’acte?
—Aquest any estrenem un format nou, que serà de matí i de tarda (els altres anys, només era de tarda). Al matí hi haurà una sessió oberta al públic en general i a la tarda serà més per a un públic professional. A la tarda es podran tastar més vins base que no al matí. I farem un acte d’agermanament amb Subsierra, un grup de cellers de la Rioja Alabesa, que també s’han organitzat com a marca col·lectiva. 

—Aquesta setmana també és notícia la mobilització de la pagesia contra els acords de la Unió Europea amb el Mercosur, pel perjudici que representa per a una part del sector primari. Com veu Corpinnat l’acord, tenint en compte que per al sector del vi pot ser favorable?
—Realment, per al sector del vi no és un acord desfavorable. Ara, com a associació de viticultors i elaboradors que som, ens sentim pagesos i, per tant, hem de mirar l’acord amb ulls de pagesos. Per tot plegat, donem suport a les reivindicacions del sector agrari. Perquè l’acord en conjunt perjudica la pagesia i, de retruc, perjudica Corpinnat. Malgrat que per al sector del vi l’acord és favorable, perquè ajuda a poder accedir a aquests mercats –i les oportunitats comercials són molt benvingudes–, si posa en perill la nostra pagesia hem de donar suport al gremi i a tot el sector agrari, que es manifesta. 

—Del punt de vista econòmic, l’acord amb el Mercosur com pot afectar els cellers de Corpinnat?
—Si ens ho mirem del punt de vista no de sector, sinó de Corpinnat, nosaltres només exportem el 17% del conjunt d’ampolles que elaborem. És molt poc en comparació amb el sector del vi, que exporta més de la meitat d’allò que elabora. Els cellers de Corpinnat tenim com a mercat principal el de proximitat, i les exportacions, tot i que són molt benvingudes, només representen el 17%. Som una mica l’excepció del vi. Però, ho repeteixo, crec que cal deixar de banda les oportunitats comercials i donar suport a la pagesia. També perquè aquest possible acord comporta que entrin productes alimentaris amb uns controls molt més baixos que no pas els que es fan aquí. Allà, tot el control sanitari de residus de pesticides, d’ús d’herbicides, és molt poc regulat. Són aliments que tenen unes garanties sanitàries i de possibles traces de productes no autoritzats aquí molt baixes. Per tant, hi ha un doble vessant: suport al sector agrari i ramader, però també suport al consumidor. 

—No trobeu a faltar sovint que la gent se senti més interpel·lada per les queixes dels pagesos, que són els garants d’una bona alimentació?
—Sí, la gent s’hi hauria de sentir interpel·lada, però malauradament no és gaire així. Sóc dels qui penso que els consumidors, en la decisió de compra del dia a dia, tenim una força immensa entre tots. Per tant, hem de donar suport als productes alimentaris d’aquí. A més, els pagesos són els jardiners del nostre paisatge. Si volem gaudir d’un paisatge endreçat, cuidat i cultivat, hem de donar-los suport. Perquè, si no, hi haurà un abandonament agrari que ens sortirà molt car a tots plegats.

—Precisament aquesta setmana també s’ha donat a conèixer l’informe Copernicus del 2025, el programa d’observació de la Terra ​​europeu, que diu que el 2025 va ser el tercer any amb les temperatures més altes registrades. L’escalfament mundial ja és palpable.
—Sí, és molt preocupant. I com és que portem productes de l’altra punta del món amb un cost ambiental que no repercuteix en el preu? Hem de prendre més consciència que l’escalfament mundial i les emissions en el transport són molt nocius i que portar productes bàsics de l’altra punta del món és un disbarat, ho hem de revisar.

—Al Penedès heu tingut tres anys de sequera consecutius, que han estat molt durs, també.
—Al Penedès, l’impacte de la sequera ha estat molt preocupant i molt bèstia. Però no sols ha estat per la manca de pluja, sinó també per l’augment de la temperatura. El factor que ha agreujat realment les sequeres (de sequeres, n’hi ha hagut tota la vida) ha estat l’augment de la temperatura, aquests cops de calor, aquestes jornades interminables de temperatures altíssimes, un dia i un altre. Això fa realment mal. I, entre tots –i els governs, sobretot–, cal que ens posem les piles, perquè ara sembla que s’afluixin les exigències ambientals. Hem de ser més curosos i intentar d’aturar i capgirar l’escalfament del planeta.

—Sabem del vostre treball al celler al voltant de les tècniques de conreu i de poda per a fer front a l’emergència climàtica. Però, a Corpinnat hi ha cap línia de treball conjunt en aquesta direcció? Feu formació? Recerca?
—Com a col·lectiu, els cellers han de cultivar i produir de manera ecològica, que això ja és un pas important. A la nostra zona, al Penedès, és prou general el cultiu en ecològic. Però, per ser Corpinnat, també exigim elaborar els vins de manera ecològica, és una condició indispensable. Després, individualment, hi ha molts cellers implicats en temes de sostenibilitat, de cercar maneres d’adaptar-nos al canvi climàtic, amb el cultiu de la vinya, l’adaptació dels edificis, processos d’elaboració més eficients… Hi ha una inquietud general de la majoria de cellers, però no hi ha una línia comuna. S’ha debatut a Corpinnat d’optar tots els cellers fermament per les energies renovables i l’optimització energètica. I, quant a la vinya, intentem de fer una bona gestió del sòl, un aprofitament màxim de les aigües de la pluja i del celler. Ben aviat ja seran condicions indispensables i obligatòries per a tots els cellers de Corpinnat. 

—Tot i el rècord de temperatura, el 2025 ha estat un any plujós que ha trencat la sequera. El 2025 ha acabat amb pluja i neu i el 2026 ha començat amb pluja. Això fa tenir bones expectatives?
—No tenim la collita garantida, no. Caldrà veure els cops de calor, hi pot haver plagues de míldiu o oïdi, però és clar que les reserves del sòl són importants i també les dels pantans. Ara mateix es podria aguantar bé un any amb poca pluja. Però en caldrà més, de pluja, n’estic segur. Si no, acabarem demanant aigua a les portes de la verema. No hem de perdre de vista aquesta última sequera i hem de ser conscients que les sequeres es repetiran. Hem de treballar per mirar de capgirar la tendència i, mentrestant, provar d’adaptar-nos-hi.

—La vitivinicultura viu un moment molt apassionant, però també molt complex i contradictori. Ara parlàvem de la sequera, però preocupa molt també el descens del consum de vi, que no s’atura, i els excedents que tenen en territoris com ara Bordeus i també al Penedès. Enguany hi ha vinyes que no s’han collit al Penedès perquè s’oferia el quilo de raïm per sota del preu de cost. Com creieu que s’hauria d’afrontar aquesta qüestió?
—És una pregunta difícil de respondre i molt preocupant, perquè venim de tres anys de sequera extrema i el primer any de pluja normal posterior, any de recuperació i amb una collita normaleta, ja ens hem quedat saturats, amb excedents importants i amb vinyes per collir. Això és molt trist després de la feina que porta una vinya i venint de tres collites molt dolentes. I, sobre les solucions, ens haurem d’adaptar a aquesta nova realitat de descens del consum. I també s’hi han afegit més coses, perquè hi ha hagut mesures en el sector que han estat equivocades. El sector en general ha d’aprendre que aquests errors no s’han de tornar a repetir. I la manera és, a partir d’ara, fer les coses més ben fetes i mirar de contrarestar el tema de la baixada de consum d’alcohol.

—L’alcohol…
—El problema que tenim és que posen totes les begudes alcohòliques al mateix sac. I hem de reivindicar i explicar molt bé que els vins i els escumosos no són begudes alcohòliques qualssevol. El vi s’havia considerat un aliment i s’hauria de continuar considerant un aliment, pres amb mesura. A més, el vi és tradició, és cultura, són relacions socials. A vegades només es mira des de l’òptica de la salut, però també hi ha la salut mental, l’àmbit de les relacions socials, i el vi hi va lligat. Tenim molts elements per a diferenciar-nos de les altres begudes alcohòliques. Fins i tot de la cervesa, perquè no ha estat mai la beguda tradicional per excel·lència del nostre país. Tenim l’oportunitat d’explicar-ho molt bé. I, després, cal fer obrir els ulls primer a l’administració, que no ho sap diferenciar, i després al públic en general. Hi ha una feina important a fer. I l’administració té feina, perquè del vessant agrari s’entén, però del vessant sanitari, no. 

—Ara parlàveu de mesures equivocades. A quines us referíeu?
—Hi ha hagut mesures al si de la DO Cava, que és el principal elaborador de vins escumosos a casa nostra, per a intentar contrarestar la manca de vi durant el temps de sequera, però després aquestes mesures de rebot han comportat uns excedents inesperats.

—Una notícia positiva recent és que la DO Penedès és la primera del món 100% ecològica. Aquesta decisió ajudarà a acostar posicions entre Corpinnat i Clàssic Penedès (nom de la marca dels escumosos emparats per la DO Penedès)?
—Sí, és clar. Al Penedès optem per l’ecologia. Ha estat una decisió molt valenta. Em sembla que als vint-i-un cellers de Corpinnat, els vins tranquils que elaboren es troben dins la DO Penedès. Sempre hi ha hagut aquesta bona sintonia entre la DO Penedès i Corpinnat. I hi ha hagut converses amb Clàssic Penedès, perquè sortosament al sector hi ha diàleg. L’acostament no és d’ara, sempre hi ha hagut bona relació. Si al final hi ha una entesa amb Clàssic i més agents del territori, ja s’anirà veient. 

—Es veurà alguna novetat, algun procés de transició, aquest 2026? Es pot imaginar? Es prefigura?
—Hi continua havent converses de sector, però no sé si serà aquest 2026. No hi ha una data establerta ni un programa previst. Però si és aquest any, benvingut serà.

—I què serà?
—És possible que hi hagi una negociació de sector, que hi hagi una responsabilitat compartida. De fet, sempre hem estat asseguts en taules de sector. Si hi ha una possibilitat de crear un organisme conjunt, benvingut serà. Allà on es parli de territori i de qualitat, hi hem estat i hi serem. Per tant, aquestes converses per part nostra sempre seran benvingudes. Es parla molt de fer una endreça del sector de les bombolles, de manera que aquestes converses aniran derivant cap aquí, sobretot a la zona del Penedès.

—I l’INCAVI hi té cap paper?
—Està al cas d’algunes d’aquestes converses, fins i tot en alguna hi ha estat present el director de l’INCAVI. Estic segur que l’INCAVI hi posarà els mitjans que calguin, però no sé fins a quin punt hi pot intervenir gaire.

—Ja us ha passat el disgust pel brindis amb cervesa de Cap d’Any a TV3?
—Déu n’hi do, va ser força impactant. Era a casa amb uns amics i ho vaig veure en directe. Em va impactar, tot i que sabia que unes altres cadenes ja ho feien. Però TV3 és la nostra televisió pública i, a casa nostra, la tradició del brindis és molt forta i la sensació va ser de bufetada. Entenc que va ser un error força monumental perquè és la televisió pública, que hauria de protegir el patrimoni cultural de casa nostra. Han fet bé de rectificar, de reconèixer que es van equivocar i que no es pot tornar a repetir. S’ha de deixar de banda que només sigui un tema econòmic, de qui paga més. Com a televisió pública, l’administració hi ha d’intervenir. 

—Vau ser un dels primers, com a president de Corpinnat, de queixar-vos-en públicament als mitjans. Però com a Corpinnat no en vau fer cap comunicat oficial i, en canvi, totes les denominacions d’origen vinícoles van signar una carta conjunta.
—Aquesta resposta fragmentada no s’acaba d’entendre. Calia unir forces i enviar a les institucions i a la TV un manifest de tot el sector. Les DO ho van fer pel seu compte, com si només existís el vi de denominació d’origen. Crec que és un error. Més enllà de les DO, hi ha moltes realitats diferents al nostre sector, no sols Corpinnat, que no es troben emparades dins les DO i cada vegada agafen més força. És un error important. Però, vaja, és un tema passat i no cal donar-hi més voltes.

—Però, més enllà del comunicat conjunt de totes les DO catalanes, que té mèrit que es posessin d’acord, per què Corpinnat no va fer un comunicat oficial com a marca col·lectiva, també?
—Vam donar com a oficials les declaracions i entrevistes que vaig fer com a president de Corpinnat. La resposta del sector ha estat bona. Els sindicats agraris també han fet la seva queixa. La reacció del sector ha estat força unànime i rotunda, tot i que no s’ha fet amb una sola veu.