Maó vista des del port

Ara fa un any que el Govern de les Illes va enviar un requeriment a l’Ajuntament de Maó perquè complís la llei. La llei de normalització lingüística del 2016, que diu que l’única forma toponímica vàlida per al municipi és Maó. El govern va prendre aquesta decisió perquè, més de quatre anys després del canvi de norma, la capital menorquina era l’únic municipi de les Illes que mantenia la cooficialitat en català i en castellà, i encara avui. Maó-Mahón.

Aquesta llei del 2016 no feia res més que retornar la norma toponímica a l’estat anterior al 2012. És a dir, tornava a fer oficial el nom català, tal com havia succeït entre el 1986 i el 2012. Maó. Sense guió i sense l’afegitó castellà. El document del govern afegia més arguments: “La funció dels topònims és identificativa i simbòlica, i la fórmula Maó-Mahón no té tradició ni respon a la cultura pròpia de les Illes i, per tant, incompleix aquestes funcions.”

El ple aprova el canvi

Com a resposta al requeriment del govern, el 25 de febrer passat, el plenari de l’Ajuntament de Maó va aprovar el canvi de nom oficial de la ciutat per adaptar-se a la normativa vigent. Hi van votar a favor els regidors de l’equip de govern format per PSOE i Ara Maó, i en contra, PP i Ciutadans.

En aquell moment es va obrir un període d’al·legacions. Una volta resoltes, el plenari del 27 de maig va tornar a aprovar l’adaptació del topònim de la ciutat a la llei de normalització lingüística.

Això no obstant, no n’hi ha prou amb l’aprovació del ple perquè, administrativament i oficial, el nom de la ciutat sigui Maó. El següent pas és que la petició l’aprovi el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca. Això va succeir el 4 d’octubre proppassat. I encara, el següent requisit és que el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el BOIB, publiqui la resolució del Consell Insular de Menorca.

El BOIB ha publicat el canvi

El Butlletí va publicar l’acord del Consell Executiu el dia 23 de novembre. Ara calia tornar a remetre l’acord a l’Ajuntament de Maó perquè ho comuniqués al registre estatal d’entitats locals. Aquest registre ha d’inscriure la modificació. Quan s’hagi fet això, la modificació s’haurà de publicar al BOIB i al BOE. Només així el nom oficial serà Maó.

Segons que ha dit a VilaWeb el regidor de normalització lingüística, Antoni Carrillos, l’ajuntament ja ha rebut resposta del registre i l’ha tramesa a l’advocacia del Consell Insular perquè pugui demanar la publicació als dos butlletins.

Castellanització a tot arreu

Malgrat que el nom oficial de la ciutat és Maó-Mahón, costa molt de veure’l escrit d’aquesta manera. Un dels pocs llocs on s’empra és a la web oficial de l’ajuntament. Al costat de l’escut de la ciutat, hi ha la doble grafia. Antoni Carrillos, d’Ara Maó, explica que ell hauria fet canviar el nom de la web l’endemà mateix que el ple aprovés el canvi, però no ho va fer. “És millor que esperem que sigui del tot oficial. Podria haver-hi gent que es queixés i tindria raó. Nosaltres emprem el nom que encara és oficial. Fins que no consti canviat al registre d’entitats locals ho farem així.”

A la resta de llocs s’opta per una de les dues formes, però no per la doble, que és l’oficial, encara. Als mapes del temps de les televisions espanyoles, per exemple, la capital menorquina és Mahón, i en canvi, Ciutadella de Menorca apareix amb el nom en català. També és Mahón a Google i a empreses com ara l’agència de notícies Efe, que sempre opta pel nom castellà quan Maó és notícia.

El formatge de Mahón i l’aeroport de MAH

La castellanització del nom de Maó té unes arrels molt profundes en certs sectors, com ara l’aeroportuari. El codi internacional de l’aeroport de Menorca és MAH. Segons el regidor Carillos, alguna vegada s’ha interessat pel mecanisme que podria conduir a un canvi en aquest codi de la navegació aèria. “És molt difícil, per no dir que és impossible, són codis internacionals que no crec que es puguin canviar, en la resta sí que mirarem de fer complir la norma quan el canvi sigui oficial del tot.”

I entre la resta, hi ha un altre escull que ara per ara sembla complicat de fer tombar: el formatge. La Denominació d’Origen del formatge de Menorca és Queso Mahón. Ja fa uns anys que es dóna la paradoxa que molt pagesos i elaboradors del formatge l’etiqueten en català, però es veuen obligats a posar-hi el segell de la DO amb el nom en castellà. “És una decisió que no depèn de nosaltres, hi ha un comitè que s’encarrega de les denominacions d’origen. També ho hem mirat, hem fet contactes informals, i ens sembla complicat de poder-ho canviar”, diu el regidor de normalització lingüística, qui assegura que tan bon punt la norma estigui publicada al BOE faran els canvis a tots els organismes que depenen de l’ajuntament.

Una anomalia de fa prop de deu anys

Aquesta denominació de Maó-Mahón es va adoptar l’any 2012, durant el mandat de José Ramón Bauzà, qui, entre més, va enarborar una croada contra el català. Amb la majoria absoluta que ostentava, el PP va modificar la llei de normalització lingüística del 1986, quan també governava el PP. La modificació permetia que per als topònims oficials de les Illes es fes servir tant la forma catalana com la castellana, o totes dues a la vegada.

El PP també governava l’Ajuntament de Maó l’any 2012, i va optar per aquesta fórmula bilingüe que, després d’una legislatura i mitja de governs progressistes, encara és l’oficial. Águeda Reynés va prendre aquesta decisió contra un dictamen de la Universitat de les Illes Balears, que l’any 2011 havia certificat que l’únic nom possible per a Maó era Maó. Però el PP havia promès durant la campanya electoral que inclouria la hac en el nom de la ciutat. Fos com fos. Fins i tot va arribar a proposar una fórmula mixta més aberrant encara, que era Mahó-Mahón. Dues hacs en comptes d’una.

Amb el canvi de majories l’any 2015, la qüestió es va abordar sense èxit els primers mesos de la legislatura passada, quan la batllessa era Conxa Juanola, d’Ara Maó. Es va obrir l’expedient, però mai no es va arribar a resoldre. Ara hi ha un batlle del Partit Socialista que governa en coalició amb Ara Maó. Quan va rebre l’advertiment del govern, Héctor Pons va reconèixer que era una anomalia, però va al·legar que al municipi hi havia problemes més greus.

Si l’itinerari legal no topa amb més obstacles, d’ací a un parell de mesos, el procés entre kafkià i larrià d’anades i vingudes de documents i expedients d’una institució a una altra podria resoldre aquesta extravagància lingüística.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.