Per què fem festa el dilluns de Pasqua?

Per què fem festa el dilluns de Pasqua? És una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada. Especialment, perquè és una festa que no compartim amb l’estat espanyol. És una de les celebracions més assenyalades del calendari religiós, juntament amb Nadal. Forma part d’aquelles festivitats que tradicionalment es passen amb la família, un costum que explica per què el dilluns de Pasqua és festiu, com també ho és l’endemà de Nadal, Sant Esteve.

L’etnòleg Amadeu Carbó assenyala al llibre Celebrem el Nadal que és un fet singular del calendari que ens vincula amb el passat carolingi, tal com passa també per Sant Esteve. Al segle IX, la Catalunya Vella formava part de l’imperi de Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península ibèrica cristiana, vinculada al bisbat de Toledo. Aquesta diferència va configurar dos models de família: el carolingi, més extens, com un clan, implicava desplaçaments a la casa pairal en dates assenyalades. Aquest fet el reflecteix el refrany popular: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.”

Això passava en les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. A l’edat mitjana, com que els desplaçaments eren llargs i difícils, ja que no hi havia transport mecanitzat, calia tenir lliure l’endemà per tornar a casa. Per això, el dilluns de Pasqua era inicialment una jornada en què no es treballava.

Per què no és festiu a Catalunya i prou?

Aquest costum, originari de la Catalunya Vella, es va estendre amb la conquesta de nous territoris i ha perdurat a bona part del país. Avui, al Principat i al País Valencià, el període festiu s’allarga de divendres a dilluns, i a les Illes Balears, de dijous a dilluns.

Aquesta tradició també connecta amb més països europeus que van estar sota influència carolíngia, on el dilluns de Pasqua també s’ha mantingut com a dia festiu. Per exemple, l’estat francès, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica.

Tradicionalment, el dilluns és el dia de menjar la mona, sovint en trobades a l’aire lliure i en ambients rurals. En aquests aplecs, és habitual de cantar cançons populars vinculades a la festa.