El Partit Popular Europeu veu les eleccions europees com un plebiscit sobre l’amnistia

  • Els dirigents del partit més gran del Parlament Europeu asseguren que l'estat de dret es troba en risc a Espanya i que això pot afectar l'arribada de fons europeus

VilaWeb
EFE
27.11.2023 - 17:44
Actualització: 27.11.2023 - 17:45

El Partit Popular Europeu (PPE) ha fet avui a Barcelona una conferència titulada “Camí a la recuperació”, que finalment ha estat monopolitzat pel debat sobre la llei d’amnistia, present en gairebé totes les intervencions, com ara la del president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, la del president del grup parlamentari al Parlament Europeu, Manfred Weber, així com els ministres d’Afers estrangers d’Itàlia i Bulgària.

Així, Weber s’ha mostrat convençut que el resultat de les eleccions europees del juny seran a l’estat espanyol un “referèndum sobre allò que succeeix a Madrid”, en relació amb aquesta amnistia que ha permès la investidura de Pedro Sánchez. Sobre això, el dirigent alemany ha anunciat que Europa té un “problema sobre la taula” en relació amb Espanya, perquè “l’estat de dret es troba en risc” i “hi ha en joc que la corrupció, la violència i el terrorisme ja no es castiguin”.

Després d’avisar que el grup del PPE “no permetrà que Espanya segueixi el mateix camí que Hongria i Polònia”, Weber ha acusat Sánchez d’haver mentit els espanyols en concedir una amnistia que fa anys ell defensava que era inconstitucional. “Sánchez és un mal exemple de lideratge”, ha sentenciat.

El vice-president del grup popular europeu, Siegfried Mureșan, ha anat més enllà i ha advertit que tot plegat posa en perill l’arribada de fons europeus a l’estat espanyol, amb el precedent del blocatge d’ajudes a Polònia i Hongria per vulnerar drets fonamentals, cosa que suposaria, segons el dirigent romanès, perdre un instrument per al creixement de l’economia espanyola. “Els fons europeus només poden arribar a Espanya si es respecta l’estat de dret. La llei d’amnistia és un atac clar a les normes i els valors europeus”, ha assegurat Mureșan, en una tesi compartida també pel president d’Aragó, Jorge Azcón. Per Azcón, que ha intervingut en el nom de les comunitats autònomes governades pel PP, la “inestabilitat” causada per Sánchez pot posar en perill l’arribada de fons europeus, ja que assegura que ataca la democràcia, com hauria passat el 23-F, el Primer d’Octubre o el terrorisme d’ETA.

Avís de Feijóo: No és un assumpte domèstic”

En la seva intervenció, Feijóo ha acusat Pedro Sánchez de ser l’únic president europeu capaç de ser “aplaudit simultàniament” per Hamàs, Bildu i els CDR. Després d’acusar el cap socialista d’haver comprat la presidència espanyola a canvi d’una amnistia, un referèndum d’independència i de concessions econòmiques, Feijóo ha enviat un missatge a la UE: “Algú podria dir que és un assumpte interior d’Espanya? Jo crec que no. Les democràcies europees cometrien un error si veiessin la deriva del govern espanyol com una qüestió domèstica”.

Per al dirigent del PP, “la fallida de la seguretat jurídica, l’assetjament als jutges o l’establiment de regles arbitràries condueix a una inestabilitat que tard o d’hora afectarà el conjunt de la UE”, de manera que assegura que no es pot normalització el que no s’admet en altres estats. El vice-secretari d’Acció Institucional del PP, Esteban González Pons, ha coincidit en el fet que les eleccions europees seran un “plebiscit” sobre l’amnistia.  “Si Europa no dóna una resposta a Espanya, és probable que es planti la primera llavor de l’antieuropeisme espanyol”, ha alertat González Pons; també el batlle de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ha deixat clar que Espanya “ha de comptar amb la UE” per fer front a Sánchez, i per això en aquest escenari “no només es juga Espanya, sinó també la Unió Europea”.

Les crides del PP han estat respostes immediatament per dues veus d’estats europeus que han carregat contra Sánchez durant aquestes jornades a Barcelona. D’una banda, el vice-president i ministre d’Afers estrangers italià, Antonio Tajani, que ha sortit en defensa de l’estat de dret com a valor fonamental de la Unió, que “ha de ser respectat a Polònia, Hongria, Malta i també a Espanya”. I, de l’altra, la ministra de Relacions Exteriors de Bulgària i ex-comissària europea, Mariya Gabriel, a través d’un vídeo, s’ha mostrat molt preocupada pel deteriorament de l’estat de dret a Espanya i ha llençat un avís: “No permetem que aquests valors es posin en risc”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any