Parlem d’energia? Parlem-ne, però parlem-ne bé!

Es parla de "crisi d’energia", quan en realitat la crisi no és pas d’energia, sinó de petroli i de gas fòssil, que no són pas energia, sinó materials

Pep Puig
28.08.2022 - 21:40
Actualització: 29.08.2022 - 12:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Es parlen vora 7.000 llengües arreu del món, amb una gran diversitat fonètica, vocabulari i estructura, i, en conseqüència, cadascuna amb una relació diferent amb l’entorn. La reconeguda lingüista Anvita Abbi va escriure un article a Outlook Índia en què deia: “Les llengües són el testimoni de les maneres diverses i variades en què les facultats cognitives humanes perceben el món. […] Les diferents manifestacions del llenguatge són signatures ecològiques i arqueològiques de les comunitats que tenen vincles estrets amb l’entorn.” Abbi es va passar vint anys documentant la gran família de llengües andamaneses, que va evolucionar a partir d’un grup que va emigrar per primera vegada fora de l’Àfrica ara fa 70.000 anys.

De la mateixa manera que la societat industrialista-productivista aniquila la biodiversitat, les llengües també es destrueixen. Segons el Living Tongues Institute for Endangered Languages (Institut de Llengües Vives per les Llengües Amenaçades), cada dues setmanes es mor l’últim parlant d’una llengua. Com que el llenguatge comunica coneixement, això té implicacions per a tota la vida a la Terra.

Un número de fa poc de la revista Resurgence & Ecologist (núm. 333, juliol-agost 2022) dedicava bona part de la publicació al llenguatge (“What’s in a word”, “Què hi ha en una paraula?”). I en la introducció a la secció “Lost for words” (“Sense paraules”), Paula Zamorano Osorio, de Survival International, escrivia: “El coneixement dels llocs on viu la gent (boscs, planes, sabanes, muntanyes, deserts, tundra) i allò que els llocs poden oferir a la humanitat (aliments, medicaments, solucions reals per a frenar el canvi climàtic) són crucials per a tots.” Anar perdent diversitat, biològica, cultural i ecològica, ens va empenyent cap a una era de foscor, de la qual la humanitat ho tindrà difícil per a sortir-ne.

L’elecció que tots fem de les paraules, quan parlem o quan escrivim, pot tenir conseqüències de gran abast, i, de fet, en té. Ho veiem cada dia. Una mostra ben palesa és com s’empra la paraula en les negociacions del clima, com a tàctica perquè es vagi retardant l’acció tan necessària i urgent per a frenar el destarotament del clima.

De fet, un dels crítics radicals de la societat moderna, Ivan Illich, ens ho advertia ja l’any 1973, en l’obra La convivencialitat: “El llenguatge, el bé comú més fonamental, és contaminat així per aquests fils d’argot, recaragolats i enganxosos, cadascun subjecte al control d’una professió. L’empobriment de les paraules, l’esgotament del llenguatge quotidià i la degeneració en terminologia burocràtica equival, de manera més íntimament degradant, a la degradació ambiental tan sovint discutida. No es poden proposar canvis possibles als plans, les actituds i les lleis si no ens fem més sensibles al rebuig d’aquests noms erronis que solament amaguen dominació.”

I això és precisament el que passa amb l’energia, perquè la societat addicta a la crema de materials fòssils per a disposar d’energia ha anat imposant el seu llenguatge, en què es fa servir interessadament el mot energia quan realment parlen de materials i quan ens volem ocultar que als llocs on vivim estem envoltats d’energia.

Així, es parla de “crisi d’energia”, quan en realitat la crisi no és pas d’energia, sinó de petroli i de gas fòssil, que no són pas energia, sinó materials. L’univers és curull d’energia. La biosfera conté energia que ens envolta pertot. Per què no diem les coses tal com són? És crisi de petroli i de gas fòssil.

Així, es parla de “consumir energia”, quan l’energia no es consumeix, no s’ha consumit mai, no es consumirà mai. L’energia simplement es fa servir i, quan la fem servir, la transformem de disponible a no disponible. Per què no diem les coses pel seu nom? Diguem “consumir carbó”, “consumir petroli”, “consumir gas fòssil”, que, quan es cremen, desapareixen.

Així, es parla de “conservar l’energia”, quan l’energia no la podem conservar, és l’univers qui la conserva. Per què no diem les coses pel seu nom? Hem de conservar els materials i no malbaratar-los tot cremant-los amb eficiències molt baixes.

I aquest llenguatge interessat té uns objectius clars. Per una banda, encadenar la societat a comprar materials (carbó, benzina, gasoil, gasos fòssils) per cremar-los directament (i així disposar d’energia tèrmica i motriu), i a comprar electricitat i gas fòssil a aquelles entitats que s’enriqueixen escandalosament amb el subministrament de gasos fòssils per canonada i d’electricitat per cable. I, per una altra banda, menystenir totes les formes d’energia que ens envolten allà on vivim i escampar desinformació sobre les energies que tothom té al seu abast: les energies renovables que no són res més que l’energia continguda en els fluxos biosfèrics (la radiació del Sol, la força del vent i de l’aigua) i litosfèrics (la calor del subsòl) i l’energia que la biomassa emmagatzema.

La paraula energia, com molt bé va deixar escrit Ivan Illich, és “la invenció d’una certesa moderna. […] El concepte d’energia, en la seva forma esotèrica, E, que solament comprenen els físics (és la derivada de l’acció pel temps?, o la integral de la força per la distància?), té un doble popular que recorre els carrers, influeix en els polítics, inspira teràpies new age i justifica l’augment dels imposts i de les guerres”.

En una obra que parla de com s’ha emprat l’energia en el passat i encara s’usa avui dia per fer accions en la nostra vida quotidiana, Electricity vs. Fire (2015), Walt Patterson hi escrivia: “Per accelerar la transformació, hauríem de fer servir un llenguatge i conceptes més precisos per a descriure què fem i com. Hauríem de rescatar la valuosa paraula energia i restaurar-ne el significat original, com els científics i els enginyers l’han entès sempre. L’energia és l’unificador principal de l’univers. Tothom coneix la primera llei de la termodinàmica, tot i que potser no amb aquest nom. Com a llei de conservació de l’energia, diu que en qualsevol procés, de qualsevol mena i en qualsevol lloc, l’energia mai no es crea ni es destrueix. No cal estalviar energia. L’univers en conserva. Degradar el concepte físic profund d’energia en una simple abreviatura de ‘petroli, carbó, gas natural i electricitat’ ens priva d’una paraula clau per a la nostra nova història i el nostre futur millor. Ho hauríem de recuperar.”

Deixem, doncs, d’emprar el llenguatge que va imposar la societat fòssil per parlar d’energia. Abandonem, d’una vegada, l’era del foc i anem aprenent a fer les coses de manera diferent de com ho hem fet fins ara, sense la necessitat de fer servir el foc. I aprenguem a caminar per l’era dels fluxos, què significa per als humans recuperar l’antiga història d’amor entre el nostre planeta i el Sol. Aprenguem a conèixer els llocs on fem vida i l’energia que s’hi manifesta, què significa deixar de ser explotadors i depredadors dels sistemes naturals i socials i començar-hi a cooperar. Aprenguem a viure al ritme del Sol als llocs on som. Aprofitem (captem, transformem i usem), d’una vegada, l’energia que ens envia el Sol i ens posa a disposició pertot.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes