París, Teheran, Rojava, Turquia: aquests kurds que són assassinats

  • De totes les nacions sense estat del món, el Kurdistan és la més gran i una de les que viu una situació més dura i complexa

VilaWeb
Manifestants kurds s'enfronten a la policia a París, després de l'atemptat que va causar tres morts (fotografia: Teresa Suarez).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

William M. és el nom que han fet públic les autoritats franceses de l’autor de l’assassinat de tres militants kurds a París. Divendres, va entrar al Centre Cultural Ahmet-Kaya, va començar a disparar i va matar a l’instant tres persones. Kurdes totes tres. Va acabar retingut per la gent, abans de l’arribada de la policia, després d’haver disparat també contra una barberia pròxima, on va causar uns quants ferits.

Els tres morts es deien Emine Kara, Mir Perwer i Abdulrahman Kizi. El cas de Kara és particularment indignant, car era una heroïna per a la seua gent. Va lluitar a Rojava contra l’autoanomenat Estat Islàmic, amb el nom d’Evin Goyi, fins que va ser ferida de gravetat a Raqqa. Després d’haver-li tractat les ferides a l’estat francès, va veure amb estupor com li negaven l’estatus de refugiada.

Potser per això la policia francesa d’entrada ha mirat d’evitar la relació entre l’atac i el fet que els morts són kurds parlant de manera genèrica d’un atemptat contra immigrants, contra “estrangers”, va arribar a dir un comunicat. Però, com era d’esperar, els kurds de París i de qualsevol part del món no s’ho creuen. Cal suposar que la investigació aclarirà si William M. era conscient que matava kurds, però, en qualsevol cas, els fets de divendres posen en relleu una vegada més la persecució brutal a què és sotmesa la nació kurda.

De totes les nacions sense estat del món, el Kurdistan és la més gran i una de les que viu una situació més dura i complexa. Quan parlem dels kurds, parlem d’aproximadament quaranta milions de persones repartides en quatre estats (Turquia, l’Irac, Síria i l’Iran), en el seu territori original, i escampades arreu del món, molt especialment a Europa.

Tret de l’Irac, on hi ha una autonomia kurda amb voluntat de ser independent i que controla bona part del territori kurd d’aquell estat, la vida dels kurds a la resta del món és un autèntic infern. A Rojava, a Síria, els kurds lluiten alhora contra l’Estat Islàmic, contra Turquia i contra el govern sirià. Han provat d’alçar-hi una societat igualitària i feminista –un cas insòlit a la regió–, que ha estat combatuda de manera rabiosa pels seus enemics. Especialment per Turquia, que d’ençà del 20 de novembre –tal com ja ha fet tres voltes d’ençà del 2016– bombarda amb intensitat el Kurdistan sirià i posa en perill tot allò que s’havia aconseguit en combat per frenar l’autoanomenat Estat Islàmic.

A l’Iran, els kurds també pateixen una repressió intensa de què és un símbol molt especial Jina Amini, la dona l’assassinat de la qual, a mans de la policia de la moral, ha desencadenat la revolta més important que ha viscut fins avui el règim dels aiatol·làs –per cert, la major part del món ignora que l’eslògan “dona, vida, llibertat!” és en realitat un cant kurd i que el seu nom real, kurd, és Jina i no pas Masha.

Amb tot, és a Turquia on la lluita del poble kurd i la repressió és més cruenta i salvatge. Allí, en l’illa-presó d’Imralı viu la condemna a cadena perpètua el dirigent del Partit Kurd dels Treballadors Abdullah Öcalan, considerat el principal dirigent independentista kurd i portat a presó després del rebuig dels països europeus a donar-li asil, concretament Itàlia i Grècia. Una història que es repeteix ara perquè, per acceptar l’entrada a l’OTAN de Suècia i Finlàndia, Turquia ha exigit l’extradició de trenta polítics i militants kurds, com ara Mahmut Tat, que ja ha estat lliurat a les autoritats d’Ànkara.

A Turquia hi viu la major part del poble kurd i per això la repressió contra el moviment nacionalista kurd, fort i ben organitzat, és una constant ininterrompuda d’ençà de fa dècades. Polítics, militants i càrrecs institucionals kurds són amenaçats permanentment en una successió de violències que semblen no tenir límit. La darrera de totes ha estat la detenció de setze periodistes kurds, que d’ençà de l’estiu són en presons de màxima seguretat sense que s’hagen formulat càrrecs en contra seu.

Tanmateix, malgrat aquest nivell inusitat de violència que arreu del món persegueix el poble kurd, la seua causa i la seua lluita continuen ben vives, i això posa en relleu la impossibilitat material d’imposar a la força fronteres i divisions que les nacions històriques, els pobles, rebutgen i consideren arbitràries. Els kurds han estat abandonats per tothom massa vegades –la pau de Sèvres va crear un estat kurd que mai no es va implantar– i han estat donats per morts sovint, perquè es pensava que no podrien aguantar tanta violència, que els arribava de tants costats diferents. Però ací els teniu, lluitant sense defallir després d’anys i més anys. Com un gran exemple per a la resta de pobles sense estat del món.

PS1. La periodista Amina Hussein és una col·laboradora de VilaWeb d’ençà de fa anys i una gran analista de la realitat del Kurdistan. Trobareu ací els seus articles.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.12.2022  ·  22:13

Turquia en concret, és un país molt poc recomanable. En tots els sentits. I l’actitud d’Europa en general i de França en particular és massa poc clara. Els kurds resistiran. Europeus i turcs, ja veurem.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
26.12.2022  ·  22:44

Europa?.Quina gran decepció!

Jaume Riu
Jaume Riu
26.12.2022  ·  22:45

Molt bon exemple de periodisme rigorós és parlar del Kurdistan i tenir a disposició la jove Amina Hussein una periodista catalana nativa siriana amb coneixement de primera mà de la realitat kurda.
Felicitats Vilaweb per anar a la font.

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
26.12.2022  ·  22:46

Com si la condemna del genocidi armeni de principis del segle XX no hagués servit de res, ara els n’hem de permetre un altre de genocidi als turcs? En nom de qui? En nom de què? Només pot ser en nom de la por ! Per sort al poble kurd la por no el porta a rendir-se. Vergonya d’Europa !

Albert Ventura
Albert Ventura
26.12.2022  ·  23:27

I de l’esquerra que n’hem de dir?. Callant com a putes davant dels dictadors islamistes siguin de l’Iran, de l’Irak o d’on siguin mentre siguin antioccidentals i sobretot antisemites.

enric arquimbau
enric arquimbau
27.12.2022  ·  01:06

Estic desolat . Les “democràcies” d’Occident són còmplices de barbàries i atrocitats contra els Drets Humans.

Josep Navarro
Josep Navarro
27.12.2022  ·  03:58

Quan hi estaven sota la bota del feixisme, que hi feren els anomenats ” Occidentals “? Doncs recolzar a Franco. I entraren a l’ ONU. i cap problema en relacions econòmiques i diplomàtiques. El president d’ Estats Units vingué en persona a abraçar. El feixista.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
27.12.2022  ·  07:42

No puc comentar res, es comenta sol.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.12.2022  ·  08:12

NACIONS QUE LA SEVA LLIBERTAT DESESTABILITZA ALS ESTATS…

La seva tragèdia és diària, nosaltres ens en recordem d’ells un cop a l’any, però els Estats pacten cada dia amb Erdogan i els estats autoritaris de Llevant. La col·laboració de frenar els migrants a canvi d’acceptar la repressió dels kurds i dissidents…

Quan una nació sense Estat és moneda de canvi d’uns interessos dels poderosos, la supervivència perilla. Els kurds són exemple d’una nació evolucionada pel que fa al paper de la dona i de la seva estructura social, i no només per la necessitat de defensar-se…

Qui es recorda de Abdullah Öcalan ?

Noemí Serra
Noemí Serra
27.12.2022  ·  10:15

Jo recordo a Öcalan. Aquest assassí per molt Wiliam que l’anomenin és un membre dels serveis secrets de Turquia. No és la primera vegada que passa a França i aquests se’n renten les mans perquè per a França els kurds són terroristes

Miquel Albir
Miquel Albir
27.12.2022  ·  11:01

Espanya i Turquia son 2 imperis semblants. Comencen a 1/2 s. XV, s’expandeixen ràpidament, tenen una religió que els servei de motor ideològic. Catalunya i Kurdistan son la llosa que els impedeix estabilitzar-se i ara estan a punt de desaparèixer, crec !!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
27.12.2022  ·  11:20

Penso que si els kurds, davant de tanta hipocresia de la UE i de tant abandó, es posicionessin de la banda de Putin, no per convicció si no per combatre la hipocresia Occidental, hores d’ara tindrien més suports i no els lliurarien al dictador assassí Erdogan tan fàcilment, a canvi de la suposada afiliació a la OTAN dels turcs.

No hi ha paraules per a donar nom al lliurament d’activistes kurds a Turquia, sabent tots que és una dictadura molt repressiva, i que “en teoria” representa tot el contrari dels devaluats valors europeus.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
27.12.2022  ·  11:55

Què fa Europa? Res més fàcil que optar pel sol que més i millor l’escalfa, pel poder, pels estats, per rentar-se les mans. De fa un temps a esta part que n’estic decebut. Sembla com si haguérem devaluat el valor absolut de les persones, dels ciutadans, i tinguéssem que estar al servei dels interessos econòmics i polítics (d’una minoria absoluta) i no a l’inrevés.

Carles Serra
Carles Serra
27.12.2022  ·  12:23

I tant Sr. Josep Navarro i tant 03:58
Si no que li preguntin a l’anglès Churchill, que també va abraçar en Franco.
És aquesta doble moralitat, com la famosa esquerra evolucionaria; si no que ho digui en Cuscuviela i l’albiach, ja que dir d’en Rufian; aneu a fer la mà

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
27.12.2022  ·  12:36

És terrible que en el segle XXI encara hi hagi pulsions imperialistes i d’expansió de fe. Quina xacra les teocràcies que amaguen interessos materials!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
27.12.2022  ·  15:40

Tots els imperis han perpetrat i perpetren autèntics genocidis i etnicidis.
Turquia n’és un exemple ben viu, del genocidi armeni al etnicidi kurd.
Espanya no és el mateix, però després del genocidi postguerra civil i l’etnocidi franquista al seu territori, ha fet passes cap a l’autoritarisme ( i
el 155 a Catalunya, la imposició i la repressió a les minories nacionals, …) per adaptar-lo al context de l’UE: la lawfare en estat pur. És la seua nova contribució a la “incivilització”.

Maria Rosa Andrés
Maria Rosa Andrés
27.12.2022  ·  18:23

Després de llegir l’ editorial i sentir fàstic d’ aquesta putrefacta Europa, que el què no l’ interessa no ho veu , i treballa, no per la justícia democràtica sinó pel deu modus vivendi, he trobat a faltar el nom del país que ha entregat Mahmut Tait. Seria bo que l’ anomenessiu.

Josep Grau
Josep Grau
27.12.2022  ·  18:38

Independència i prou.
Pobres catalans, pobre Europa.

Artur Quintana
Artur Quintana
27.12.2022  ·  18:45

I jo que tenia entès que Suècia era un país democràtic. I si ho he entès bé ara tramet refugiats kurds a Turquia per a poder entrar a l’OTAN. Oi que és així?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.12.2022  ·  20:05

Europa i Suècia han estat els dos grans somnis democràtics fets miques pel seu comportament egoista i inhumà dels darrers temps. Sempre s’ha dit que els anglesos no tenen amics sinó interessos. Ara la llista s’ha anat allargant en aquest continent cada volta més vell, El que fan als kurds no té nom.

Antoni Sans
Antoni Sans
27.12.2022  ·  22:26

Escriu Rosa:
Per això Sánchez considera Erdogan com un gran amic. Els seus governs i els seus estats fan el mateix: perseguir les minories de les nacions sense estat.

Però els kurds no deuen tenir tants traïdors que venguin el seu mateix poble a l’enemic, i a canvi de beneficis personals, com tenim els catalans. Per això resisteixen a totes les adversirats.

Una gran lliçó per a qui ho vulgui veure.

Joaquim Rubió
Joaquim Rubió
28.12.2022  ·  03:23

Israel va col.laborar amb Turquia ped capturar Abdullah Ocalam, mai he entès perquè. Trobaria lògic que ajudés als kurds.
Ara Suècia extradiu refudiats kurds a Turquia, si ho entenc bé, de moment 1 sol refugiat, però tampoc entenc que es pugui fer legalment a Suècia.

En resum, com amb el poble català, una repressió brutal per fer-nos desaparèixer.

Em sento totalment al seu costat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes