‘Paradisos suportables’ o com integrar Mallorca a la literatura

Conta la llegenda que Gertrude Stein va recomanar a Robert Graves que anés a Mallorca si podia resistir el paradís. Stein hi havia passat un hivern amb la seva amant, Alice B. Toklas, mentre Europa era immersa en plena Primera Guerra Mundial. Totes dues van viure al barri del Terreno, a Palma, i la seva experiència va ser reflectida en el llibre Autobiografia d’Alice B. Toklas, que ha publicat fa poc l’editorial l’Avenç.  Evidentment, Graves, que havia participat en la batalla del Somme, havia estat ferit i donat per mort i tenia ganes de deixar l’ambient opressiu de l’Anglaterra (si en voleu saber més, podeu llegir Adeu a tot això) va fer cas a Stein i es va instal·lar a Mallorca. I, si no era el paradís, va fer tot allò que va poder perquè s’hi assemblés tant com fos possible, tal com palesa, per exemple, la finca de Ca n’Alluny, a Deià.

Partint de la dita que va vincular durant tants anys Robert Graves amb l’illa, Sebastià Portell acaba de publicar Paradisos suportables (Viena Edicions), un recorregut per set cases d’escriptors a Mallorca, sis d’existents i visitables i una de reconstruïda: la cel·la de la cartoixa de Valldemossa on va sojornar George Sand amb Frederic Chopin; la casa del carrer Sant Alonso on va viure el poeta Joan Alcover i que actualment és la seu de l’Obra Cultural Balear; l’esmentada finca de Robert Graves a Deià; la Casa Museu Llorenç Villalonga a Binissalem; la casa de Santanyí on va escriure Blai Bonet i la del barri del Terreno on escriu i viu la narradora i poeta Antònia Vicens. La recreada per Portell és la Llapassa, on va viure la poeta Maria Antònia Salvà i que no es pot visitar.

El llibre és una proposta de viatge literari a les set cases d’aquests escriptors que o bé van viure a Mallorca o bé hi sojornaren en algun moment. Aquests darrers podrien ser molts més, perquè els visitants il·lustres que van viure i escriure a Mallorca són molts: de Frederick Forsyth a Julio Cortázar i la seva dona, Claribel Alegría, passant per Albert Vigoleis Thelen i Rubén Darío. I també el poeta Robert Creeley, que va escriure L’illa i va editar a la impremta de mossèn Alcover la Black Mountain Review, en què van publicar els primers poemes alguns membres de la generació beat –que té, doncs, un naixement illenc. Però moltes d’aquestes estades van ser efímeres i no sempre se sap en quina casa van viure i escriure, i, en canvi, les que referencia Portell són ben vives.

Encàrrec editorial

L’escriptor explica: “L’origen del llibre és una proposta que em va fer l’editorial Viena Edicions, que sempre treballa amb clàssics, i que em va sorprendre, perquè jo no ho som gens, de clàssic. El que em proposaven era aproximar-me a autors clàssics per mitjà dels llocs que van escollir per viure o escriure i que han deixat empremta a la seva obra.” Portell no es va fer pregar, perquè tant les cases que gestiona la Fundació Mallorca Literària com can Alcover, de l’Obra Cultural Balear, la cartoixa i Ca n’Alluny eren llocs coneguts: “Són espais que sempre he tendit a visitar i a fer-hi activitats, fins i tot algun, no et vull dir que fos com obrir les portes de casa meva, però sí com si fossin les d’un familiar. Per tant, m’ho vaig prendre com el que era, una proposta molt generosa, gairebé feta a mida, que em donava ales per estirar el fil de la curiositat que sempre havia tengut sobre com una casa, un espai, ha impactat en l’obra que s’hi ha creat i en una escriptura literària.”

La creació d’aquesta obra ha rebut una ajuda a la creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Portell explica: “M’hi vaig presentar a més de pel motiu literari pel motiu crematístic. Els escriptors en català tenim el repte de la professionalització, per la manca de lectors que hi ha. Tenim una oferta que potser no està normalitzada, però és molt a prop de ser-ho, i tenim un repte pendent que és augmentar el gruix lector, i per això és complicat que un escriptor en llengua catalana pugui viure dels llibres. Tot això feia ideal de presentar-s’hi amb un llibre com aquest, que implicava una feina de recerca. Així i tot, és el darrer ajut que he pogut demanar abans de ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, perquè, lògicament, després d’haver accedit al càrrec, no m’he presentat a cap més ajut ni premi.”

Relació obra-espai

La gràcia del llibre és que permet de veure perfectament la relació entre obra i espai i analitzar com els llocs de creació poden ser importants per a entendre l’obra d’un autor. A més, Portell aconsegueix que el lector tingui moltes ganes de llegir o de rellegir l’obra dels escriptors que esmenta, i de fer-ho amb aquesta perspectiva. És d’alguna manera com qui sent la necessitat de tornar a llegir El lledoner de la clastra, de Villalonga, després d’haver visitat can Sabater, a Binissalem. Perquè amb Villalonga passa massa sovint –com amb tants autors més– que les obres més conegudes, com ara Bearn i Mort de dama, acaben ocultant autèntics tresors, com ara les peces curtes i més novel·les amb què l’autor excel·lí. En aquest cas, a més, poder visitar-ne la biblioteca crea una emoció molt semblant a la de poder veure la casa de Robert Graves a Deià. Tot això ara es pot fer de casa estant amb els texts de Portell, però també amb les imatges espectaculars de Laura Rosselló, que n’ha captat l’essència perfectament.

Portell diu: “Tots els espais que descric en el llibre m’emocionen i em generen sentiments de vegades diferents o contradictoris a la seva manera. Naturalment, he de fer referència a la casa d’una amiga, que és Antònia Vicens, un dels meus referents a l’hora d’escriure i de plantejar la meva relació amb la professió, però també puc fer referència a Ca n’Alluny, la casa de Robert Graves a Deià, perquè per mi va ser una descoberta. Era un espai que no coneixia quan vaig començar la recerca i de seguida vaig tenir clar que s’havia d’incloure al llibre perquè era un gran autor de literatura universal que havia decidit fer de Mallorca el seu lloc de vida. Paradisos suportables va ser un pretext perfecte per a dedicar-me més a aquells autors i a aquelles cases que ja coneixia, però sobretot per descobrir els que no sabia i en tenia curiositat. A més, si els paradisos poden ser suportables, també per definició poden ser insuportables, conflictius, traumàtics, incòmodes, i per això esdevenen espais de creativitat i es pot explicar l’impuls creatiu, la necessitat de crear un món perquè les parets que t’empresonen i el teu entorn més immediat no és el que voldries. Això diu molt de la manera d’escriure dels uns i els altres.”

El turisme cultural que no interessa al PP

El llibre es va publicar poc abans de les eleccions que han situat la popular Marga Prohens al capdavant de l’executiu de les Illes amb el suport de Vox, que ha entrat directament a les institucions illenques, especialment als consells insulars i al parlament. En el discurs d’investidura, Prohens es va manifestar clarament hostil amb el català i molt favorable al creixement turístic sense fre. Un llibre com aquest pot ser una eina perfecta per a reivindicar un turisme cultural, desestacionalitzat i de qualitat, exactament el contrari del que defensa el model del PP, captiu del potentíssim lobby hoteler de Mallorca.

Portell explica: “M’agradaria que Paradisos Suportables servís per a reivindicar una Mallorca que no necessàriament ho centra tot en el turisme. Com a mallorquí, sent que la meva illa és envaïda per l’especulació immobiliària i per la turistització de qualsevol servei públic i de qualsevol servei d’oci i de cultura, i això em preocupa. Voldria pensar que llibres com aquest contribueixen a fer pensar als illencs, als indígenes, que una altra Mallorca és possible, una Mallorca que homenatja el llegat dels escriptors que hi han creat, una Mallorca acollidora amb els creadors que hi han anat per aportar-hi el seu talent i fer-la créixer. Entre el turisme desmesurat i el no-res hi ha el visitant, aquell que decideix venir a viure a Mallorca, i hi ha moltes aproximacions. A tots ens agrada viatjar, però hi ha maneres respectuoses de fer-ho i unes altres que no ho són tant.”