25.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.08.2025 - 21:42
The Washington Post · Rick Noack i Shaiq Hussain
Dhaku, Paquistan. Al bressol agrícola del Paquistan, l’auge de l’energia solar costa de passar per alt.
Moltes mesquites han instal·lat panells solars per mantenir il·luminades les sales d’oració. Algunes fàbriques han passat a funcionar exclusivament amb energia solar; molts agricultors han recorregut a la tecnologia per transformar en camps exuberants terres fins fa poc àrides.
“Fins i tot els rics proven de fer-se agricultors”, diu Muhàmmad Latif a casa seva, construïda fa poc, a Dhaku, un poble de la regió oriental del Panjab. La instal·lació d’una bomba alimentada amb energia solar, l’any passat, li permeté de començar a plantar pebrots a les seves terres, fins aleshores poc més que un matollar àrid. Explica que, amb la venda de pebrots, ha guanyat prou diners per a enviar un dels seus fills a estudiar al Regne Unit.
En seixanta-vuit anys de vida, Latif tan sols recorda una altra “revolució” social tan important com aquesta: la construcció de la xarxa d’autopistes del país, ara fa gairebé quatre dècades.
Fa dos anys, l’energia solar era la cinquena font de generació elèctrica més important del Paquistan. Ara ocupa el primer lloc del rànquing amb comoditat i representa prop d’una quarta part del subministrament elèctric nacional. En un primer moment, la ràpida adopció de l’energia solar al país va ser rebuda amb els braços oberts pel govern, que feia dècades que maldava per garantir un subministrament elèctric fiable per als seus dos-cents quaranta milions d’habitants. Però ara l’executiu tem que el ràpid avenç de l’energia solar al país pugui concedir un avantatge injust als rics.
L’auge de l’energia solar al Paquistan es remunta al 2023, quan el preu dels panells solars es desplomà a escala mundial a mesura que les exportacions xineses de plaques es disparaven. Els paquistanesos de més recursos i els agricultors com Latif, empesos per les subvencions del govern, van començar a comprar-ne a l’engròs. Ara, molts disposen de tants panells que poden permetre’s de desconnectar-se per complet de la xarxa elèctrica nacional, antiquada i sobrecarregada.
“No els culpo”, diu el ministre d’Energia del Paquistan, Awais Leghari, en declaracions The Washington Post. “El preu de l’electricitat és el que ha fet que la gent es desconnecti de la xarxa [elèctrica].”
No obstant això, segons dades del Banc Mundial, un 45% dels paquistanesos continua vivint sota el llindar de la pobresa, cosa que deixa els panells solars –fins i tot els models més econòmics– lluny del seu abast. L’auge de l’energia solar ha reduït la xifra de clients de la xarxa elèctrica paquistanesa i, alhora, n’ha augmentat la proporció de clients de recursos baixos, que –en absència dels ingressos dels clients més rics, ara independitzats de la xarxa– reben factures com més va més altes per poder finançar els costs de funcionament i manteniment de les envellides centrals tèrmiques de carbó que continuen produint gran part de l’electricitat del país.
Tot plegat ha fet que el preu de l’electricitat al país es multipliqués per dos entre el 2021 i el 2024, cosa que ha obligat el govern a intervenir en el mercat elèctric per estabilitzar-lo. Per poder continuar pagant la factura de la llum, moltes famílies diuen que han hagut de retallar despeses en aliments i més béns bàsics.
“Els consumidors d’ingressos alts es passen a l’energia solar i aquells que no n’usen es veuen obligats a absorbir els costs [de la xarxa]”, diu Hasnat Khan, vice-president de l’Associació Solar del Paquistan. “És un peix que es mossega la cua.”
Mort d’èxit?
Després de dècades d’escassetat crònica, el Paquistan produeix ara més electricitat que no en necessita, segons que expliquen els analistes, cosa que posa en dubte la necessitat de mantenir moltes de les centrals elèctriques del país en funcionament.
El govern, per la seva banda, sosté que les costoses centrals fòssils del país continuen essent necessàries.
Sobre això, les autoritats defensen que el consum elèctric del país augmenta en molts moments en què la producció d’energia solar disminueix dràsticament: per exemple, en dies ennuvolats. Si les centrals de carbó no produïssin electricitat plogués o nevés, defensen, les apagades no trigarien a tornar-se a convertir en una ocurrència quotidiana al país.
Els analistes, per la seva banda, coincideixen a atribuir a la manca de previsió del govern els inconvenients derivats de l’auge solar al Paquistan.
La recurrència de les apagades al país entre els anys noranta i començament de la dècada dels 2010, prou freqüents per a esdevenir tot un obstacle per al creixement de l’economia paquistanesa, empenyeren les autoritats a ampliar la generació d’electricitat amb carbó. El país, que arrossegava molts problemes de deute, obtingué préstecs per valor de milers de milions de dòlars i es va comprometre a expandir la capacitat elèctrica del país en un volum fix –per molt que part d’aquesta electricitat acabés balafiant-se. Ho explica així Muhàmmad Basit Ghauri, analista energètic paquistanès, que titlla l’estratègia “d’ineficaç i mal gestionada”.
Segons les xifres oficials, el sector energètic del Paquistan arrossega un deute de prop de 5.600 milions de dòlars. Leghari diu que el govern ha aconseguit de frenar les pèrdues tot prenent mesures contra el furt d’electricitat i vetllant pel pagament de les quotes pendents. No obstant això, gran part d’aquest deute s’ha traslladat als consumidors, cosa que ha agreujat la desigualtat energètica al país.
Molts crítics també acusen els funcionaris del govern d’una doble moral clamorosa. Tot i que l’executiu, oficialment, insta els paquistanesos a no desconnectar-se de la xarxa elèctrica nacional, molts oficials del govern han instal·lat panells solars a les seves mansions, sovint clarament visibles dels carrers.
La bretxa solar és especialment pronunciada ací, a la província septentrional del Panjab. Molts pobles i ciutats històricament humils de la regió, incloent-hi Dhaku, han estat completament transformats per les subvencions elèctriques del govern i l’allau d’inversió privada en energia solar.
Latif explica que connectar la seva granja a la xarxa elèctrica nacional l’hauria obligat a gastar milers de dòlars en un transformador, i centenars de dòlars més cada mes en concepte d’imposts. El govern provincial, en canvi, li ha cobert un 60% del cost dels quatre panells solars que ara alimenten la seva bomba d’aigua. “Els agricultors d’aquesta zona que van decidir de continuar [connectats] a la xarxa elèctrica tenen pèrdues”, explica.
Muhàmmad Hassan Miraj, un ex-oficial de l’exèrcit paquistanès, s’ha retirat en una opulenta finca amb vista als pintorescs canons de Chakwal. Diu que construí la casa amb l’objectiu de viure exclusivament de l’energia solar, sense dependre en cap moment de la xarxa elèctrica.
“L’energia solar ha creat una economia pròpia”, diu. “Però també té una cara fosca.”
“No senten el nostre dolor”
Abdul Karim, un jove agricultor d’un petit terreny de Dhaku, lamenta que la revolució solar l’ha deixat a l’estacada.
“Cada mes haig de pagar una factura d’electricitat més alta”, diu. “Sovint he de triar entre alimentar a la meva família o tenir llum.”
Els mesos d’estiu, les temperatures al poble poden superar el llindar dels 43 °C. Karim diu que tan sols encén el ventilador quan els seus dos fills petits comencen a marejar-se de la calor. Sent un gran ressentiment cap al govern paquistanès, a Islamabad.
“Ells seuen tranquil·lament en la comoditat de les seves cases, però ací, els pobres com jo estem aclaparats”, diu. I afegeix: “No senten el nostre dolor.”
Leghari, el ministre d’Energia, reconeix que l’executiu no ha estat a l’altura. Per a remeiar els problemes de la xarxa elèctrica, explica, les autoritats instaren els productors d’energia solar a vendre el seu excedent elèctric a la xarxa nacional. El resultat, diu, és que el govern ha acabat pagant per més electricitat que no necessitava la xarxa: els grans terratinents i empresaris, mentrestant, han pogut accedir a grans quantitats d’electricitat a baix cost, o fins i tot de franc, mentre gran part de la població es veia obligada a pagar preus més alts.
“Hem de millorar”, continua Leghari. “No pot ser que hi hagi gent que es faci d’or amb aquest sistema mentre la resta carreguen amb les pèrdues.”
Els grups de defensa de l’energia solar han proposat un ventall de solucions potencials, incloent-hi estimular l’ús de bateries –perquè les cases que produeixen energia solar puguin consumir l’excés elèctric, en compte de vendre’l al mercat– o bé imposar límits a la grandària de les instal·lacions solars privades.
No obstant això, els analistes assenyalen que els canvis realment importants han de venir de dalt.
Ghauri diu que les autoritats “haurien d’invertir en la producció local de panells solars, modernitzar la xarxa elèctrica nacional i desviar les subvencions dels combustibles fòssils cap a les energies renovables”.
Haji Javed Dhakku, un empresari de seixanta anys de Dhaku, té tants panells solars que pot fer funcionar tres aparells d’aire condicionat i dues bombes d’aigua alhora, i encara li sobra electricitat que pot vendre a la xarxa nacional.
Fa poc, diu, començà a donar part dels ingressos derivats de la venda d’electricitat a les famílies més pobres del poble, que no poden pagar la factura de la llum. Tanmateix, Dhakku puntualitza que la responsabilitat de redistribuir els ingressos de la xarxa de l’electricitat no hauria de recaure en ell. “Qui hauria d’ocupar-se’n és el govern”, sentencia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
