12.09.2025 - 19:50
“El consell confia plenament en l’estratègia de creixement de Banc Sabadell i en la capacitat de complir els seus objectius financers, i és de l’opinió que l’oferta destrueix valor per als accionistes de Banc Sabadell i que la nostra estratègia, com a entitat independent, generarà un valor més gran i distribucions superiors per als seus accionistes. Per tant, el consell, per unanimitat, rebutja l’oferta i, en conseqüència, considera que la millor opció per als accionistes de Banc Sabadell és no acceptar l’oferta.” Amb aquest paràgraf acaba el comunicat que el banc vallesà ha enviat avui a la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV). És evident que no ha estat cap sorpresa, perquè els arguments de fons del consell han estat els mateixos des del començament de l’operació. Si de cas, al cap de setze mesos, s’han afegit una sèrie de canvis respecte de la situació inicial que han fet variar molt les cotitzacions d’ambdues entitats i que enforteixen aquesta invitació al “no”.
Dels sis arguments principals que utilitza en el comunicat, per mi, n’hi ha tres de definitius per a l’accionista, sempre que el BBVA no canviï les condicions, malgrat les continuades negatives del seu president. Per una banda, es recalca que la contraprestació actual és “més desfavorable que l’oferta feta pel BBVA en la seva proposta unilateral de fusió de 30 d’abril de 2024”, i que el consell del Banc Sabadell ja va refusar. Recordem que llavors hi havia una prima a favor del BBVA del 30% i ara és negativa i superior al -9%. Sense canvis a l’oferta, sembla impensable que ningú pugui apuntar-se a l’intercanvi d’accions.
Per una altra banda, es fa referència a l’impacte fiscal de canviar i indica que un 96% dels accionistes minoritaris, persones físiques residents a l’estat espanyol, obtindrà plusvàlues en cas d’acceptar l’OPA, havent de tributar, i un 85% d’aquests accionistes tindrà un cost fiscal superior a l’import en efectiu que percebria de BBVA per fer el canvi, “per la qual cosa hauran d’emprar un altre efectiu disponible al pagament dels impostos derivats de l’oferta”. Dit d’una altra manera, es quedaran amb unes accions que poden baixar en el mercat i, a més, s’hauran de rascar la butxaca per pagar a hisenda. I segons el preu a què s’hagin comprat les accions, la broma pot sortir molt cara. Només cal mirar l’evolució de la cotització del Sabadell i veure com, de l’octubre del 2018 fins a l’octubre del 2023, ha estat per sota d’un euro, amb moments molt baixos de 0,30 i 0,40. Si es van comprar llavors i avui són a 3,3 euros, cal fer poques operacions per a veure el cost fiscal de l’operació.
I, finalment, la millora substancial dels dividends, que el situen molt per damunt del BBVA. El Banc Sabadell té previst de remunerar els seus accionistes amb 6.300 milions d’euros durant els tres anys vinents, més del 40% del valor actual del banc en borsa, incloent-hi el dividend extraordinari derivat de la venda de TSB.
Tampoc es pot passar per alt, si bé en un segon ordre, la referència als mercats geogràfics on treballen ambdues entitats, als diferents riscs a què estan sotmesos els bancs. Recorden que el 97% del seu benefici prové de mercats estables i predictibles (l’estat espanyol i el Regne Unit), la qual cosa permet més previsibilitat sobre els seus beneficis futurs. En canvi, més del 60% del benefici del BBVA procedeix d’economies emergents, com Mèxic, Turquia i Amèrica del Sud, països molt més inestables.
“No ens surten els comptes. A aquesta OPA, que va néixer morta, ja només queda una cosa: que l’enterrin els accionistes”, ha dit el president del Sabadell, Josep Oliu, que s’ha mostrat ferm en el no a l’oferta. “Per plantejar-nos una altra posició, hi hauria d’haver un canvi molt substancial a l’oferta”, ha afegit, sense donar una xifra exacta. Fonts del banc havien assegurat que havia de ser una oferta per sobre del valor fonamental del banc, que estimen que es troba entre un 24% i un 37% per sobre del valor de l’oferta, al qual caldria afegir encara una prima de control.
En definitiva, no apunten res de nou i fan valer les millores que ha propiciat l’immobilisme en l’oferta del BBVA. De fet, aquests darrers dies, hi ha hagut molts analistes d’inversions que no han dubtat a donar el seu veredicte a l’operació. “Si no milloren les condicions de l’oferta, el meu consell a l’accionista del Sabadell és que no accepti l’operació que li proposa el BBVA”: aquest ha estat un comentari habitual. No m’ha sorprès gaire la unanimitat gairebé total de les recomanacions en el mateix sentit, tenint en compte que les xifres són les que són.
I a l’altra banda què diuen? Fa uns dies que també tenim els “nous” arguments del BBVA per a engrescar, suposadament, l’accionista del Sabadell a acceptar l’oferta. En una campanya publicitària força agressiva, li diuen que ja l’han alliberat de la impossibilitat de canviar les seves accions per accions del BBVA. Com si fins ara no es poguessin comprar aquestes accions cada dia a la borsa. I, el més important, anuncien unes facilitats totals per a efectuar l’operació. No m’agrada la campanya, com tampoc no em va agradar l’anterior. En aquella es feien dir vaguetats als accionistes del Sabadell i, en la darrera, crec que se’l tracta com si fos una mica “curtet”.
La campanya ha anat acompanyada d’una activitat pública inusual per part del president de l’entitat basca. “És una operació positiva per a Catalunya, Espanya i Europa”, va assenyalar la setmana passada en una sèrie d’entrevistes concedides a La Vanguardia, Onda Cero, Cadena COPE, RAC1, El Periódico… Carlos Torres va subratllar que els clients del Banc Sabadell tindrien accés a una xarxa de més del doble d’oficines i gairebé el triple de caixers, a un catàleg de productes més gran, més facilitat per a l’expansió internacional de les empreses i a un banc amb més capacitat de concedir crèdit. També va dir que era una operació bona per als treballadors, que tindrien més oportunitats, i per als accionistes, que es beneficiarien d’una operació que conduiria a un benefici més gran per acció i a una estabilitat més gran atesa la diversificació geogràfica que té el BBVA.
La veritat és que em semblen uns arguments pobres i alguns, dubtosos, sobretot quant als treballadors i als accionistes. A més, va comentar: “Les nostres enquestes ens indiquen que l’opinió a Catalunya és més positiva que no pas podria semblar. Un 32% dels enquestats valoren bé o molt bé l’operació, enfront d’un 27% que la valora malament.” Quines enquestes? No ho sabem…
De totes maneres, no s’ha estat de plantejar la possibilitat que la pujada de la cotització del Sabadell es deu que hi ha inversors que pensen que el BBVA pujarà l’oferta a última hora. Ho va dir Torres en una de les entrevistes de la setmana passada. “Potser quan tot quadri serà els últims dies, quan la nostra posició en l’oferta es vegi com a definitiva i sigui impossible de canviar-la”, va afirmar, i va afegir: “Quan això passi, llavors aquest joc desapareixerà i convergiran els dos preus.” És a dir, ensenya el fantasma d’una possible caiguda. Fonts del Sabadell han negat aquesta possibilitat. Veurem què passa. Però sembla que fins el darrer dia no podrem dir la darrera paraula.
