Noves mostres revelen l’existència de terreny lunar inexplorat

Científics xinesos han identificat materials a les mostres portades per la sonda Chang’e-5 que indiquen l’existència de terreny lunar inexplorat. La missió va aterrar a la regió de Mons Rümker, un complex de cúpules volcàniques de setanta quilòmetres d’amplada, i va tornar a la Terra amb 1,731 quilograms de regolita lunar.

Les mostres analitzades mostren que hi ha materials que no es corresponen amb la regió i això podria proporcionar informació sobre la diversitat litològica i el procés de formació de la regolita. El material exòtic identificat a partir de més de tres mil partícules portades er Chang’e-5 inclouen un fragment vitrofíric d’alt Ti, un basalt de baix Ti, una olivina-piroxenita, una magnesia. anortosita, una litologia evolucionada, un fragment d’olivina ric en Mg i una perla de vidre piroclàstic.

Els investigadors associen aquest material que s’ha trobat sobre la superfície de la regió amb erupcions volcàniques a una distància d’entre cinquanta i quatre-cents quilòmetres de la zona de mostreig de Chang’e-5.

Mitjançant la comparació amb roques lunars de la missió nord-americana Apol·lo, els investigadors van descobrir que tres clastes ígnies exòtiques de la regolita de Chang’e-5 presentaven característiques petrològiques i composicionals inusuals. El fragment vitrofíric amb alt contingut en Ti presentava una mineralogia única entre els basalts lunars, cosa que probablement representa un nou tipus de basalt lunar. El fragment d’anortosita magnèsica, que no es va observar a les mostres de l’Apol·lo, demostra que l’anortosita magnèsica també és un component important de l’escorça lunar propera. El vidre piroclàstic registra una erupció volcànica de composició única a la Lluna. Aquest estudi ha estat el primer a obtenir litologies ígnies exòtiques de la unitat basàltica de la Lluna de fa dos mil milions d’anys.

A més, la identificació de roques lunars inusuals a la mostra de Chang’e-5 demostra que els components litològics i les activitats magmàtiques de l’escorça lunar són més diversos del que es pensava. Aquesta investigació, publicada a Nature Astronomy, considera que encara hi ha unitats geològiques desconegudes a la Lluna, cosa que pot ajudar a planificar futures missions d’exploració lunar.