La nova etapa dels dobladors: com els afecta l’entrada del català a les plataformes?

  • La situació actual no és motiu de celebració, però el sector percep que la nostra llengua guanya més protagonisme en les grans plataformes · Els professionals alerten que la precarietat repercuteix en la qualitat del producte

VilaWeb
Imatge d'arxiu de l'actor Roger Pera doblant la sèrie 'Hudson i Rex' per a TV3 dirigit pel seu pare, Joan Pera, als estudis de doblatge de Sonygraf a Barcelona
Pol Baraza Curtichs
04.01.2023 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ara fa dos anys, la presència del català a les grans plataformes de distribució de sèries i films en línia, com ara Netflix i Amazon Prime, era pràcticament nul·la. No invertien a doblar els continguts en la nostra llengua i l’oferta era escassa. La situació actual tampoc no és motiu de celebració, però hi ha hagut un canvi de tendència que el sector veu com una esperança perquè el doblatge en català guanyi més protagonisme.

Les plataformes operen com qualsevol altre mercat, mitjançant la llei de l’oferta i la demanda, i s’han adonat que hi ha un segment de la població interessat en els continguts en català. A començament de l’any passat, Netflix i Amazon Prime Video van començar a doblar-ne continguts. I, a mitjan any, també s’hi va posar Apple TV. Tot plegat, en un moment marcat per la refundació del canal Super3, SX3, que ha optat fermament per l’oferta digital, present en totes les pantalles i adaptada als nous gusts d’infants i joves.

Plataformes que opten per la llengua, més compromís de les empreses, bona oferta digital i un nou canal de televisió són ingredients que fan pensar que com més va més bo és l’estat del doblatge en català. Malgrat tot, la precarietat a què és immers el sector no ajuda i els professionals avisen que això repercuteix en la qualitat artística. El president del sindicat Doblatge Unida de Barcelona (DUB), Roger Isasi-Isasmendi, reconeix que costa de guanyar-se la vida treballant únicament en català: “Fa deu anys, el català representava el 70% o 80% de la nostra feina. Hem arribat a punts en què tan sols representava el 5%.”

Malestar pel concurs públic de TV3

Partint de la base que encara som lluny que el català tingui una gran oferta a les plataformes, els professionals veuen que s’obre camí. “Ja fa temps que hi ha soroll. De cop fas Jack Ryan, Els anells de poder i més personatges potents. S’aposta per productes que tenen un impacte sociolingüístic més gran. Han de veure que hi ha gent darrere disposada a consumir els productes en el seu idioma”, explica Isasi-Isasmendi.

La feina, comparada amb el castellà, és escassa. La diferència principal és que abans de l’esclat de les plataformes, la major part d’actors de doblatge treballava per a la televisió pública catalana. Ara hi ha més diversificació i l’estrena de l’SX3, a parer d’Isasi-Isasmendi, també ha permès de reactivar la maquinària i donar més feina als dobladors.

La situació del sector també és determinada pels concursos públics de doblatge de TV3, en què els estudis de gravació opten a cobrir la demanda d’hores de doblatge en català. Ara fa quinze anys, TV3 distribuïa 2.500 hores entre onze estudis a tot estirar. El criteri artístic era el que tenia més pes, un 60%. D’aleshores ençà, la situació ha canviat radicalment. Ara com ara, el criteri econòmic és el que mana. És a dir, les empreses que ofereixen un preu més baix són les que tenen més possibilitats de rebre les adjudicacions. “Això impacta en la qualitat del doblatge. Molts professionals amb trajectòria no poden fer doblatges i a vegades alguns estudis han de repetir veus. Fan de tot per adaptar-se al preu que han ofert”, explica Isasi-Isasmendi.

El sindicat DUB fa temps que lluita perquè es reverteixi la situació. I així li van fer constar en una reunió a la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà: “Vam demanar-li que es destinessin més recursos als doblatges i que es revisessin les bases dels concursos perquè se’n poguessin fer de qualitat.” L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) també ha reclamat a TV3 un model nou per a adjudicar els doblatges. Entre més qüestions, demana que les homologacions –els concursos públics– siguin més d’acord amb el servei de televisió pública, i uns topalls mínims en el sistema d’adjudicació per sota dels quals les empreses no puguin fer ofertes de doblatges. També demanen un seguiment i control eficaç per a complir els acords, que permeti d’identificar les empreses que cometen irregularitats en matèria laboral.

Manca d’un conveni col·lectiu

Els concursos públics van acompanyats d’un altre maldecap: la manca d’un conveni col·lectiu. El sector es regeix a partir d’uns pactes d’empresa que es van signar fa cinc anys amb la majoria de companyies, en què s’acorda de mantenir els salaris del darrer conveni. “Ens regim amb les tarifes del 2009. I quan vam signar-lo, alguns es van ficar les mans al cap”, relata Isasi-Isasmendi. L’objectiu era fer front a la precarietat del sector, i algunes empreses, després de tants anys aprofitant-se del buit, es feien creus de les tarifes que havien de pagar, que encara ara no s’adeqüen a les que reclamen els professionals.

DUB fa temps que treballa per un conveni col·lectiu d’actors, però es troba amb la negativa de CCOO i UGT, i sense el seu suport no poden començar a negociar. “No hi trobem cap justificació, es fa difícil d’entendre. Això bloqueja l’inici d’unes negociacions que ja veurem si arribaran a bon port. Però si d’entrada no deixen que el vaixell surti, anem malament”, comenta. La proposta de DUB de fer un conveni exclusiu per als actors no convenç la resta, que opta per incloure-hi els tècnics: “No menystenim els tècnics, però això que proposen no ha passat mai, no ho entenem. El conveni és l’eina imprescindible per a tenir un sector que creixi i tingui confiança en si mateix. I que també projecti confiança a les empreses. Això no ho tenim.”

Activisme per la llengua

A la xarxa hi ha uns quants usuaris que fan visibles els continguts doblats al català. Gent que sense afany de lucre difon les novetats perquè el públic prioritzi els continguts en la seva llengua. Un d’ells és Desdelsofa.cat, nascut a mitjan desembre del 2021. És una pàgina web que concentra i indexa tot el catàleg en català i en aranès a les plataformes de reproducció en línia. La va impulsar Àlex de la Guia, i no s’esperava que tindria tant d’èxit: “Al web hem superat les 700.000 visites i hem guanyat molta presència a Twitter. La progressió ha estat bona i ha superat qualsevol expectativa.”

Segons les darreres dades recopilades per Desdelsofa.cat, del 4 de gener, FilminCAT és la plataforma que té més títols en català. En concret, 789, el 8,5% de tota l’oferta. La segueix Amazon Prime Video, amb 349 (2,4%); Rakuten TV, amb 302 (4,5%); Acontra+ amb 154 –una plataforma nova que té el percentatge més alt d’àudios en català, el 21%–, i Apple TV, amb 115 (1,2%). La plataforma que menys hi inverteix és HBO Max. Tan sols té 6 títols en català, el 0,4% de tota l’oferta. Netflix, la segona plataforma més popular, també és a la cua. Solament té 54 títols en català, el 0,7% del total.

“A Prime Video, la qualitat ha pujat molt. És la plataforma que dobla més al català el contingut propi. L’evolució en quantitat i qualitat és positiva, però encara és poca. Cap plataforma internacional no arriba al 5%”, explica De la Guia.

Fins ara, la difusió de Prime Video ha funcionat. Amb Els anells de poder, per exemple, hi va haver molt de rebombori a la xarxa. El problema, segons De la Guia, és que quan fan els doblatges no ho anuncien. “Si ho anuncies amb temps, sortiràs a la premsa. Potser ho fan per evitar comentaris catalanòfobs”, comenta. A parer seu, l’opció de la CCMA amb l’SX3 és bona, sobretot amb les sèries d’anime: “La gent s’ho mira molt i li agrada un producte cuidat i no fet de qualsevol manera.” En el cas de TV3, en canvi, considera que la qualitat ha baixat.

Més enllà de les millores que hi pugui haver en els concursos públics, el conveni i les inversions de les plataformes, el sector no defuig la realitat: forma part de la partida del pressupost català més baixa, la de cultura. I Isasi-Isasmendi ho té clar: “La cultura no tan sols s’ha de preservar, sinó engrandir. I això vol dir quadrar els pressupostos tenint en compte que mereix més que no té.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes