Nou llargmetratges de ficció en català optaran al Gaudí al millor film, tres més que el 2022

Els pressupost mitjà del cinema català augmenta lleugerament, amb sis títols que superen els tres milions d'euros

VilaWeb
Un moment del film 'Alcarràs', dirigit per Carla Simón
ACN
27.10.2022 - 11:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Nou cintes de ficció en català optaran al Premi Gaudí al millor film, tres més que en les dues últimes edicions, però cinc menys que el 2020. En aquesta edició dels guardons augmenten els llargmetratges rodats en català. De fet, 19 de les 58 produccions catalanes candidates a la nominació d’enguany s’han rodat en aquesta llengua. El pressupost mitjà dels films presentats augmenta lleugerament, amb sis títols que superen els tres milions d’euros. L’Acadèmia dóna avui la benvinguda a les produccions candidates amb una festa al Disseny Hub Barcelona, just el dia abans que comenci la cursa per a les seixanta-vuit produccions candidates a nominació, amb l’obertura de la primera ronda de votacions.

L’Acadèmia del Cinema Català arrenca el primer pas de la cursa dels Premis Gaudí, amb una primera ronda de votacions que romandrà oberta fins al 2 de desembre. En total, 68 títols (34 llargmetratges de ficció, un d’ells animat; 10 documentals; 3 films per a televisió; 11 curtmetratges i 10 films europeus) competiran aquest any per les 25 estatuetes en la gran nit del cinema català, el 22 de gener de 2023.

En la quinzena edició dels guardons s’hi incorporen tres noves categories: millor guió adaptat, que se sumarà al de millor guió original, millor direcció novella i millor interpretació revelació. A més, el premi especial del públic s’obre a les finalistes a millor film documental i millor film d’animació, que hi optaran juntament amb les produccions nominades a millor film i millor film en llengua no catalana.

Nou títols opten a la nominació a millor pel·lícula de 2022: ‘Alcarràs’, de Carla Simón; ‘El fred que crema’, de Santi Trullenque; ‘El sabater d’Ordis’, de David Ruiz Arroyo i Pitu González; ‘Escape Room: La pel·lícula’, d’Héctor Claramunt; ‘Jusqu’ici, tout va’, de Francesc Josep Cuéllar; ‘L’últim salt’, de Nando Caballero; ‘Nosaltres no ens matarem amb pistoles’, de Maria Ripoll; ‘Toscana’, de Pau Durà, i ‘Suro’, de Mikel Gurrea.

En l’altra categoria que protagonitza el palmarès, la de millor film en llengua no catalana, hi competeixen 24 llargmetratges: ’42 segundos’, de Dani de la Orden i Àlex Murrull; ‘Asombrosa Elisa’, de Sadrac González-Perellón; ‘Culpa’, d’Ibon Cormenzana; ‘Dúo’, de Meritxell Colell Aparicio; ‘El color del cielo’, de Joan-Marc Zapata; ‘Espejo, espejo’, de Marc Crehuet; ‘Girasoles silvestres’, de Jaime Rosales; ‘Historias para no contar’, de Cesc Gay; ‘La amiga de mi amiga’, de Zaida Carmona; ‘La casa entre los cactus’, de Carlota González-Adrio; ‘La cima’, d’Ibon Cormenzana; ‘La maternal’, de Pilar Palomero; ‘La voluntaria’, de Nely Reguera; ‘Lagunas, la guarida del diablo’, de Marc Carreté; ‘Live is Life’, de Dani de la Torre; ‘Los renglones torcidos de Dios’, d’Oriol Paulo; ‘Malnazidos’, de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro; ‘Mantícora’, de Carlos Vermut; ‘Mi vacío y yo’, de Adrián Silvestre; ‘Pacifiction’, d’Albert Serra; ‘Sinjar’, d’Anna M. Bofarull; ‘Un año, una noche’, d’Isaki Lacuesta; ‘Un novio para mi mujer’, de Laura Mañá, i ‘Vasil’, d’Avelina Prat.

En aquesta quinzena edició, un film competeix en la categoria d’animació. Es tracta de ‘Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda’, d’Enrique Gato. Pel que fa als documentaris, els deu títols preseleccionats, d’entre els 21 inscrits, han estat ‘Amateur’, de Martín Gutiérrez; ‘Cantando en las azoteas’, d’Enric Ribes; ‘El sostre groc’, d’Isabel Coixet; ‘El vent que ens mou’, de Pere Puigbert; ‘Estimada Sara’, de Patricia Franquesa; ‘Francesca i l’amor’, d’Alba Sotorra Clua; ‘L’eternitat’, de Christophe Farnarier; ‘McCurry, the Pursuit of Color’, de Denis Delestrac; ‘Oswald. El falsificador’, de Kike Maíllo, i ‘Tolyatti Adrift’, de Laura Sisteró. Tots aquests llargmetratges inscrits opten també a les diferents categories nominals dels premis.

Situació del català entre les candidates

Després de dos anys amb unes xifres molt baixes (el 2020 i el 2021 n’eren sis, dades només superades per la primera edició dels Gaudí, amb quatre pel·lícules candidates), la producció de llargmetratges de ficció en català puja en aquesta quinzena edició, amb nou títols en llengua catalana. Si es fa el recompte de la resta de categories, hi ha 19 de les 58 produccions catalanes candidates s’han rodat en català, i 39 en altres llengües. A banda de les tres pel·lícules per televisió, cal destacar que quatre dels deu documentaris i tres dels deu curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana. Això equival a un percentatge del 32,76% de produccions de l’any en versió original catalana, que suposa un descens respecte a l’any passat, quan vint-i-dues de les cinquanta-tres produccions candidates, un 41,5%, estaven rodades en català.

El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules per a televisió i curtmetratges, confirma un lleuger augment respecte a les xifres de passades edicions en termes globals, tot i que encara hi ha moltíssim camí per recórrer. Si l’any passat a les candidatures participava un 31,1% de dones cineastes, enguany hi trobem una presència femenina del 35% en la direcció i guió dels films que opten a nominació als XV Premis Gaudí. Si observem aquesta dada específicament en la direcció de llargmetratges de ficció, el percentatge de direcció femenina és del 29%, i de guió escrit per dones, del 25%, xifra molt similar a la de la darrera edició. El creixement és encara més rellevant quan ens fixem en les persones que han impulsat les produccions catalanes candidates: en aquesta edició, hi ha una presència del 40% de dones en la producció, dada que millora significativament el 30,7% de l’any 2021.

Creix el finançament

Quant al finançament, dels 33 llargmetratges de ficció catalans que conformen les actuals candidatures, n’hi ha set que superen els tres milions d’euros de pressupost. D’aquests set, només un és en versió original catalana, ‘Alcarràs’ (en queda exclosa la pel·lícula d’animació candidata, ‘Tadeo Jones 3: La tabla esmeralda’). Vuit dels llargmetratges de ficció candidats tenen un pressupost que oscil·la entre el milió i mig i els tres milions, tots ells rodats en castellà. Entre 1,5 i mig milió d’euros de pressupost hi ha onze pel·lícules (cinc en català i sis en castellà). I n’hi ha set que no arriben als 500.000 euros (tres en català i quatre en castellà)

Aquestes xifres queden lluny del pressupost mitjà de llargmetratges europeus que s’estrenen a sales, fixat el 2020 per l’Observatori Audiovisual Europeu i la European Film Agency Research Network (EFARN) en 3 milions d’euros. Quant a les pel·lícules en català, s’observa que el pressupost mitjà de les nou produccions supera per molt poc el milió d’euros. En castellà, estan lleugerament per damunt dels dos milions, una xifra similar a la del 2021. En tots dos casos, han pujat respecte a edicions anteriors.

Quant a la relació entre gènere i finançament en els llargmetratges candidats, el pressupost dels films dirigits per dones s’ha incrementat, i la bretxa amb els signats per homes s’ha escurçat. Si la mitjana en pel·lícules dirigides per homes és d’1.878.000 euros, la de dones està en 1.591.000 euros. Aquestes diferències per gènere són menors que el 2021, gràcies a títols com ‘Alcarràs’, de Carla Simón; ‘Un novio para mi mujer’, de Laura Mañá; ‘La casa entre los cactus’, de Carlota González-Adrio; o ‘La maternal’, de Pilar Palomero. Els llargmetratges de més de 4 milions d’euros de pressupost són terreny exclusiu de cineastes homes.

En la línia d’altres acadèmies europees i fruit de la comissió de treball engegada l’any passat amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial, l’Acadèmia catalana recull dades de les produccions inscrites relatives a gènere, edat, orientació sexual, origen i diversitat funcional. L’anàlisi té dos nivells: d’una banda, analitza les dades que tenen a veure amb el relat, les temàtiques i els personatges que veiem a la pantalla, amb un formulari obligatori per a les produccions inscrites. De l’altra, es recopila informació sobre les persones que formen els equips de rodatge, amb un altre qüestionari de caràcter voluntari i anònim. Les dades recollides de les produccions inscrites (llargmetratges de ficció, documentals, curtmetratges 136 professionals confirmen que tant davant com darrere de la càmera, el patró de dones i homes cis (96,45% a la pantalla, 89,70% entre els equips humans que fan possibles les pel·lícules), heterosexuals (69,4% i 62,5%), d’entre 30 i 50 anys (48,63% i 58,09%), d’origen caucàsic (88% i 86,76%), i sense diversitat funcional (91% i 87,79%) és el més freqüent.

En declaracions a l’ACN, la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, Judith Colell, celebra la “bona collita d’aquest any” i la millora de pel·lícules i pressupost de les rodades en català. “Amb tot, la VOC ha baixat una mica en el conjunt dels candidats i encara estem molt lluny dels tres milions de pressupost mitjà europeu. Hi ha llum, però hem de continuar picant pedra”, afegeix.

En aquest sentit, Colell hi veu un progrés en l’audiovisual català i en català i augura que a partir de l’any que ve es notarà l’efecte real a conseqüència de l’aposta de les institucions i el Govern. En aquest sentit, creu que per competir als festivals de primer nivell mundial i evitar que guanyar es converteixi en un “miracle” que es produeix “de tant en tant”, cal augmentar la inversió en tots els films, des de les que tenen els pressupostos més alts fins els que el tenen més modest.

Més nominacions

Els films europeus, els curtmetratges i els films per a televisió només opten a estar nominats en les seves respectives categories. Tres títols opten al Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió: ‘Alguns dies d’ahir’, de Kiko Ruiz Claverol; ‘El Metralla’, de Jordi Roigé, i ‘Sis nits d’agost’, de Ventura Durall.

Els onze curtmetratges seleccionats, d’entre els 61 inscrits, són ‘Ayúdame’, de Cristian Beteta; ‘Demà ho deixem’, de David Moragas; ‘El dia que volaron la montaña’, d’Alba Bresolí Aliberch; ‘El matí del Sr. Xifró’, de Marc Riba i Anna Solana; ‘Harta’, de Júlia de Paz Solvas; ‘Nàdia’, de Sofia Farré Flotats; ‘Night Breakers’, de Gabriel Campoy i Guillem Lafoz; ‘Oro rojo’, de Carme Gomila; ‘Pocos, buenos y seguros’, d’Ales Payá i Gorka Lasaosa Oleaga; ‘Sine die’, de Camila Moreiras, i ‘Solo’, d’Alberto Gross Molo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes