Ni noms ni nacionalitat: a Catalunya hi ha una norantena de cadàvers sense identificar

Els Mossos fa vint anys que disposen d'un equip especialitzat per a identificar-los · Ens endinsem en els laboratoris de la policia per a saber com treballa

VilaWeb
El caporal Daniel Esteban mostrant com es regenera el dit índex, que l'utilitzen per a extreure empremtes (fotografia: Albert Salamé)
Pol Baraza Curtichs
21.09.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Gent gran, involucrada en el contraban de droga, relacionada amb actes criminals, gent que emigra cap a uns altres països, sense-sostres, excursionistes, gent atropellada, nadons que han estat abandonats en contenidors… Les circumstàncies mortals són molt diverses, la majoria violentes, però tenen un denominador comú: són persones que la policia no ha pogut identificar mai. A Catalunya, segons dades facilitades pels Mossos d’Esquadra, n’hi ha vora una norantena. És una xifra aproximada, que fluctua a mesura que n’apareixen de nous o es resolen casos.

La identificació és una tasca que sovint és més complexa que no sembla i la policia no sempre té, des del primer moment, prou informació per a posar nom i cognoms al desconegut. Hi ha cadàvers que no ha trobat a faltar mai ningú –sobretot els que poden estar involucrats en actes criminals–, però les denúncies per desaparició poden ser un bon fil a estirar. De fet, són la primera font a la qual es presta atenció. Per a aquesta tasca, les anàlisis d’ADN, les empremtes dactilars, les restes humanes i l’encreuament d’informació amb bancs de dades europeus i internacionals són essencials.

Dins el cos dels Mossos d’Esquadra es va crear fa vint anys el Grup d’Antropologia Forense, que depèn de l’Àrea Central d’Identificació. Era l’any 2002, quan van aparèixer dos cadàvers a les mines d’Osor (la Selva) –que encara no han identificat– i el cos es va adonar que requerien aquest servei. L’equip treballa a la seu de la policia catalana, al Complex Central Ègara, a Sabadell, i fa mans i mànigues amb la resta de regions policials, que són les que comencen les investigacions, per a identificar els cadàvers. Ens hi desplacem un dimarts de setembre a la tarda per veure en primera persona com és el dia a dia de l’equip i com treballen al laboratori. Ens atenen el sergent Àlex Barros i el caporal Daniel Esteban, de la Unitat Central d’Inspeccions Oculars.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El caporal Esteban i el sergent Barros a la seu de la policia (fotografia: Albert Salamé)
El caporal Esteban i el sergent Barros a la seu de la policia (fotografia: Albert Salamé)
El llibret amb tots els cadàvers sense identificar (fotografia: Albert Salamé)
El caporal Esteban i el sergent Barros a la seu de la policia (fotografia: Albert Salamé)
El caporal Esteban i el sergent Barros a la seu de la policia (fotografia: Albert Salamé)
El caporal Esteban i el sergent Barros a la seu de la policia (fotografia: Albert Salamé)

Esteban va acompanyat d’un llibret on s’observen rostres i empremtes dactilars. Són tots els cadàvers que encara no han identificat. La majoria són homes i han mort violentament. La mort violenta es relaciona de seguida amb els assassinats i homicidis, però també s’hi inclouen causes com ara accidents de trànsit. Fent memòria dels casos resolts, arriben a una conclusió curiosa: alguns dels cossos que han identificat s’han suïcidat al mateix lloc on han estiuejat. “És gent que ha estat aquí dues setmanes de vacances i s’ho ha passat bé. Més endavant, quan són a casa, perden al cap i hi tornen per suïcidar-se”, recorden. Alguns cadàvers també són de gent que transporta droga a dins del cos o gent gran amb poca vida social.

Què es fa, un cop es localitza un cadàver? 

El Grup d’Antropologia Forense –format per tres agents– dirigeix els casos, però en el procés d’identificació hi pot intervenir més d’una àrea policíaca. Si el cadàver es localitza en un pantà, per exemple, hi entra en joc la unitat subaquàtica. Sí que s’encarreguen, en canvi, d’aplegar totes les mostres i proves i fer les anàlisis corresponents. L’equip actua d’acord amb els protocols de l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol). “Una vegada localitzat, primer de tot fem un informe postmortal, on es recullen totes les dades i es fan fotografies. La roba, les dades físiques, tatuatges, objectes personals…”, explica Esteban. Aquestes primeres dades han de permetre de començar la identificació. Consulten constantment els casos de Persones Desaparegudes i Restes Humanes sense identificar (PDiRH), que depèn del Ministeri d’Interior espanyol. Actualitzen les dades, repassen els casos i fan reunions periòdiques al Centre de Desapareguts espanyol (CNDES) per coordinar-se amb la resta de cossos i compartir informació.

Les empremtes els són de molta utilitat per a saber si el mort té antecedents a l’estat espanyol. Si el resultat de la cerca és negatiu, consulten el banc de dades Prüm, un espai d’intercanvi d’informació dels països que van signar l’acord de Schengen III, pensat sobretot per a lluitar contra les activitats considerades “terroristes”. I si el resultat també és negatiu, s’envia a un altre banc de dades, situat a Lió, d’abast internacional. Tots són d’àmbit criminal. És a dir, no es combinen totes les empremtes que consten en el registre del document d’identitat (DNI). En l’àmbit policíac, aquesta seria una eina de gran utilitat i resoldria la majoria dels casos en un no res, però és d’accés restringit perquè implicaria una violació dels drets de la ciutadania. Voldria dir que la policia tindria tothora accés a les empremtes de tots els ciutadans. I això ben segur que originaria protestes. No obstant això, quan tenen molts indicis sobre la identitat d’una persona, sí que poden sol·licitar-ne l’empremta del DNI, per mirar si hi ha semblances. “Si creiem que tot apunta a una persona, l’obtenim per comprovar-ho. Aquesta és la fase final del procés”, matisa Barros.

Si no tenen indicis ni resultats, poden fer una altra prova: “Al final fem una anàlisi odontològica de la forma dental i l’enviem a la base de dades. Passa poc sovint que saltin les alertes a partir d’aquest mecanisme”, explica el caporal. L’últim recurs de tots és l’ADN. Un cop feta l’anàlisi, es fa la cerca al banc de dades CODIS, d’àmbit de l’estat espanyol. “El cadàver es pot identificar amb una ressenya genètica d’un detingut, o es pot trobar una compatibilitat amb algun familiar d’algun desaparegut”, comenta Barros. A l’estat espanyol, la recerca és senzilla. En l’àmbit internacional, la situació es complica. La Interpol té un banc de dades d’ADN de cadàvers, amb perfils de mostra –extrets de la roba o el raspall de dents, per exemple– de quan eren vius, o bé que se’ls atribueix directament. “Amb aquest mètode, només s’identificaran cadàvers amb mostres d’ADN d’aquest presumpte cadàver quan era viu”, matisa Barros. S’ha de tenir en consideració, a més, que no tots els països tenen eines per a aportar mostres d’ADN.

Fa uns quants anys que van crear un altre banc de dades, IFamily, també d’àmbit internacional, pensat per trobar desapareguts i identificar cadàvers. En aquest cas s’hi aboquen dades dels cadàvers i mostres d’ADN de familiars de desapareguts, que han de servir per a fer els encreuaments. Però aquest banc, la policia catalana i l’espanyola no el fan servir. “Hi ha inconvenients i hi ha accions que s’han de fer abans de jugar aquí. Et demanen que els familiars dels desapareguts siguin directes, i a vegades només hi ha la mare o el pare”, comenta Barros.

La regeneració dactilar, una eina clau

Ara mateix, molts dels recursos es destinen a la regeneració dactilar, és a dir, es regeneren els dits de persones mortes a fi d’extreure’n les empremtes i comparar-les amb les del DNI i objectes. Alguns cadàvers són en estat de descomposició avançat i a ull nu és pràcticament impossible d’identificar-los. És al laboratori d’Ègara –l’únic de Catalunya que fa anàlisis d’ADN– on reben els dits, sobretot els índexs, i n’extreuen les empremtes.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El caporal i el sergent mostren com es fa la regeneració dactilar (fotografia: Albert Salamé)
El sergent Barros manipulant un dit índex que s'hidrata (fotografia: Albert Salamé)
El sergent Barros manipulant un dit índex que s'hidrata (fotografia: Albert Salamé)
Al laboratori també examinen restes òssies (fotografia: Albert Salamé)
El caporal i el sergent conversant al laboratori dels Mossos (fotografia: Albert Salamé)
El caporal i el sergent conversant al laboratori dels Mossos (fotografia: Albert Salamé)

Segons l’estat del dit, s’aplica una tècnica o una altra. Al que apareix a la imatge, l’hidraten i hi apliquen un oli perquè guanyi textura, una tècnica de reactiu de contrast. En acabat, comparen l’empremta amb la del DNI, per veure si hi ha coincidència. En aquest cas, sí!: l’han pogut identificar. També extreuen ADN de restes dels cadàvers, com ara els músculs, les dents i els ossos.

De mitjana, els Mossos identifiquen dos o tres cadàvers per setmana. Però el nombre de cadàvers sense identificar té una tendència a l’alça. Els processos són llargs. Els agents coincideixen que, en aquests casos, la ficció hi juga en contra. L’actuació policíaca no s’assembla gens ni mica a sèries de l’estil de CSI Miami, que resolen els casos en un capítol. Requereix temps, l’actuació de diverses unitats, l’encreuament de molta informació i un reguitzell de proves. L’objectiu principal és posar-los un nom i un cognom, i lliurar-los a les famílies, que reconeixen que és una de les qüestions més gratificants de la feina.

VilaWeb ha sol·licitat informació al Ministeri de l’Interior espanyol per plasmar la realitat del País Valencià i les Illes. Però no ens ha estat facilitada, al·legant que els casos tenen dades molt concretes i podrien ser identificats, i això incompliria la llei de protecció de dades. Tampoc no ha estat possible de recollir les dades d’Andorra. La policia andorrana ha adduït que el departament no té aquesta informació i que és una circumstància que gairebé no s’hi ha produït. L’estat francès tampoc no té pública la informació que fa referència a Catalunya Nord. 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes