No volen entendre que l’independentisme ha guanyat les eleccions

«La nit del 27-S va ser la nit decisiva del procés d’independència. Allò era el més difícil d’aconseguir i es va aconseguir. A partir d’allà tot fa baixada»

Vicent Partal
03.03.2017 - 23:43
Actualització: 04.03.2017 - 00:43
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una diputada del PSC, la seua portaveu, de fet, va reaccionar ahir al dictamen del Consell de Garanties sobre els pressupostos amb un piulet molt significatiu: ‘Ni referèndum, ni referèndum!’, va dir amb un atac d’alegria gens dissimulat. En el seu moment, ja vaig avisar cap on portaria inevitablement la deriva espanyolista del PSC i quines en serien les conseqüències. Vet-ho ací: una socialista feliç perquè creu que es prohibeixen les urnes a Catalunya.

Evidentment, cadascú s’alegra d’allò que vol o d’allò que pot. I tothom té dret d’intentar crear el clima públic que creu que posa les coses més fàcils al seu partit, al seu projecte o a la seua nació. Però tot aquest espectacle al voltant de la prohibició, com siga, del referèndum mereix que unes quantes coses queden clares. Demana, especialment, que nosaltres les tinguem clares.

En primer lloc i principal: l’independentisme va guanyar la majoria absoluta al parlament el 27-S. Això agradarà o no agradarà, però no es pot ni negar ni ignorar. De la mateixa manera que no es pot negar que hi ha, en conseqüència, una majoria parlamentària independentista i un govern independentista. Legal i legítim. Nascut de les eleccions. Alguns sembla que ho vulguen oblidar o que vulguen fer veure que això no importa. Però importa i importa molt. Els ciutadans de Catalunya van triar de fer la independència en un període de divuit mesos. I ara, des de fora de les urnes, i fent servir instruments de coerció de la voluntat popular, això es vol impedir. No hi ha marge d’engany: els qui fan tot allò que és imaginable i més per impedir el referèndum no estan a favor de la democràcia; només pretenen que el Tribunal Constitucional tinga l’oportunitat de prohibir l’actuació del govern legítimament escollit. I, en eixa campanya, ells es pensen que tot s’hi val.

Ho vaig dir aquella nit i ho repetiré tantes voltes com faça falta. La del 27-S va ser la nit decisiva del procés d’independència. Allò era el més difícil d’aconseguir i es va aconseguir. A partir d’allà tot fa baixada. És cert que alguns ja es van perdre aquella mateixa nit en una batalla de detalls que no ens ha afavorit, entre més coses perquè nosaltres dubtem de tot. I és veritat que nosaltres mateixos estenem els dubtes amb una alegria que no és massa comprensible. Però el pas de les setmanes i els mesos és tossut. Recordeu quan Arrimadas parlava com si hagués guanyat les eleccions i la cara que va posar quan va veure que la presidenta del parlament era Carme Forcadell?

Tinc la sensació que ho haurem de repetir cada dia a partir d’ara. Escolteu: l’independentisme va guanyar les eleccions a Catalunya amb una plataforma indiscutible i amb un full de ruta que es pot perfeccionar però que no es pot esborrar sense incórrer en un frau electoral. I això no es pot dissoldre a crits.

En divuit mesos, al setembre com a molt tard segons el president Puigdemont, s’ha de proclamar la independència, perquè és això que els ciutadans van votar. I en conseqüència, aquesta decisió només la poden aturar els mateixos votants, en les urnes, o els partits que els representen. Qualsevol altra maniobra, al final, allò que ens proposa i que vol és subvertir la democràcia i conculcar el dret dels ciutadans i el seu vot. Per això, parlar de cops d’estat o demanar que no diguem democràcia a fer servir les eines del parlament simplement és un exercici de cinisme polític. Pura propaganda.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Familia Maresma i Casellas
Familia Maresma i Casellas
04.03.2017  ·  00:29

Aquesta senyora Granados és molt mediocre i sempre que parla ningú no apren res del que diu.

Miquelina Riera i Ferrer
Miquelina Riera i Ferrer
04.03.2017  ·  00:37

Gràcies Sr Partal. Per tot el que vostè diu es pot entendre que els negacionistes clamin al cel demanant que es facin noves eleccions. Volen esborrar el 27S. És excessiu per a ells la composició de 72 diputats independentistes al Parlament. És ben cert, com diu vostè, que no tenim prou assumit l’èxit d’aquella nit i cap on caminàvem. Ja som a l’últim revolt. Bona nit

Ramon Perera
Ramon Perera
04.03.2017  ·  00:37

Si tota l’energia que gasten en menysvalorar i tergiversar el moviment independentista la dediquessin a combatre els mals de l’estat espanyol, potser ara no haurien d’estar tan preocupats per que la independència de Catalunya està a tocar. Ja sabíem que per assolir la independència ens hauríem d’esforçar; per tant, si una part d’aquest esforç és anar recordant que qui té la majoria en unes eleccions com cal és qui decideix, això farem tan clarament com convingui tot el temps que convingui.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
04.03.2017  ·  00:38

Per a sortir-nos-en, hem de guanyar la batalla de la premsa. I amb ella, la batalla de les idees polítiques. Tan important és aconseguir la independència com poder-la gestionar en un clima òptim. Això és el que l’estat espanyol i els partits i opinadors unionistes tracten desesperadament de fer saltar pels aires. Per tant, estiguem atents i que no ens marquin cap gol.

Montse Milian
Montse Milian
04.03.2017  ·  00:38

Sí, nosaltres mateixos estenem els dubtes per terra, mar i aire. Som nosaltres qui, en molts casos, o ens fem la traveta o ens trepitgem l’ull de poll.

També, a les diferents tertúlies del llarg i ample del pais, permetem que hi hagi personatges que ens facin la guitza i portin l’aigua al seu molí. I tot això, encara que sigui a còpia de mentides miserables que els fan guanyar adeptes, reforçar els que ja tenen i atabalar als que encara dubten perquè encara no s’han posicionat.

També estic d’acord. Hauríem, o ens haurien, de repetir diàriament que tenim un govern i un parlament, amb majoria guanyada a les urnes, que té un mandat. I és inequívoc: dur-nos a la independència.

I referèndum o DUI, o el que ens inventem. Perquè a creatius tampoc ens guanya ningú.

Josep Blesa
Josep Blesa
04.03.2017  ·  00:39

El Principat com a excusa i cohesió nazionalista espanyola.

Dese un comentari publicat a Las Colonias , àlies “Las Provincias” de València.

I si realment la independència del Principat és un fet irreversible per als governs espanyols i només l’usen per a mantindre entretinguts als pobres súbdits espanyols en la inòpia?

“España se dirige hacia la suspensión de pagos con la mayor burbuja de deuda de la historia. Esta es la principal conclusión del economista Roberto Centeno, quien ha enviado un informe a la Comisión Europea en el que pone en duda los cálculos económicos que presenta el Gobierno español a Bruselas.

Basándose en los datos del Banco de España, Centeno sostiene que la deuda del país no sería del 100% del PIB, sino que llegaría al 141% del PIB oficial, ya que el Protocolo de Déficit Excesivo no contabiliza toda la deuda, sino solo una parte.
Las cifras oficiales de deuda y PIB son falsas
“El Gobierno y los medios, que son responsables muy principales de la catástrofe económica, social y moral en que se encuentra España, utilizan una cifra diferente a la deuda total. Es lo que se llama deuda según Protocolo de Déficit Excesivo, solo aplicable a los países que tienen un déficit superior al 3%”, explica el economista a RT.

Así, las cifras que tiene en cuenta Centeno son las de los llamados Pasivos de Circulación, que publica el Banco de España cada 3 meses y que reflejan la deuda total del país. “Esta deuda total partida por el PIB oficial nos da el 141%”, añade.
Sin embargo, el economista va más allá, y destaca que el PIB real de España es inferior a las cifras divulgadas, una posibilidad que viene especulándose desde hace años y que responde a la necesidad de no reflejar la realidad de la economía española. Así, el estima que el PIB real es un 18% inferior al oficial.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
04.03.2017  ·  00:40

Tot això demostra que no hem après prou què és la democràcia, perquè només hem viscut una transició des de la dictadura, amb unes llibertats importants, però sense un poder veritablement recolzat en el poble i en la llibertat. De fet, la democràcia no pot néixer amb “ruido de sables”. La transició ens ha estat fins ara. Ara sí que parlem de democràcia i poder fundador de la ciutadania. Això no s’aprèn en quatre dies.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
04.03.2017  ·  00:41

És ben clar que el PSC està en una deriva espanyolista, que si el Raventós i en Pallach aixequessin el cap no reconeixerien el PSC actual, i a més els hi agafaria un cobriment de cor. Per jo, més preocupant és CSQP, no veig que es puguin afegir al gruix d’independentistes, potser acceptaran el referèndum no pactat, però també tinc els meus dubtes. Per les seves declaracions, als mitjans de comunicació i per les seves intervencions al Parlament, els veig molt afins als postulats de SCC. Tal com diu l’editorial hem de fer un esforç, des d’ara fins el setembre, per no caure en discussions que no porten enlloc i anar pel món amb un clar esperit de victòria.

Miquelina Riera i Ferrer
Miquelina Riera i Ferrer
04.03.2017  ·  00:45

Gràcies Sr Partal. Per tot el que vostè diu es pot entendre que els negacionistes clamin al cel demanant que es facin noves eleccions. Volen esborrar el 27S. És excessiu per a ells la composició de 72 diputats independentistes al Parlament. És ben cert, com diu vostè, que no tenim prou assumit l’èxit d’aquella nit i cap on caminàvem. Ja som a l’últim revolt. Bona nit

M’agradaria més una DUI perquè no caldria preocupar-se de tots els trencacolls que ens pot posar el govern de Madrid. Després és podria redactar la constitució de la República o bé fer el referèndum per reblar el clau. No ho sé que seria el millor. L’objectiu per mi és clar: La República catalana. Meravellós

Joan Rubiralta Suriol
Joan Rubiralta Suriol
04.03.2017  ·  07:54

És un fet indiscutible que l’unionisme va perdre el 27N i amb el pas del temps, cada cop està més desprestigiat. Tenim doncs un Parlament majoritàriament independentista i un govern clarament independentista i això no ho pot discutir ningú. I quan es té la majoria es poden prendre decisions lliurement perquè per això és el que va votar la el poble. Entre aquestes decisions hi ha la de proposar una aprovació de lleis per anar construint el camí de la República Catalana i això serà així faci el que faci aquest grup d’aquí i el govern espanyol d’allà. Ja fa temps que aquest poble va perdre la plor i està disposat a assumir els riscos que calgui per tal que anem cap a la llibertat nacional democràticament i pacíficament i cada vegada és més clar que ens en sortirem.
El paper del PSC ja va ser qualificat com una nosa pel país pel mateix Vicent en un editorial antic però amb el pas del temps aquesta percepció no només es confirma sinó que s’agreuja i si no hi ha canvis, camina cap a la seva desaparició. El meu poble que té un màxim de tretze regidories, abans en treien cinc, i fins i tot van arribar a governar en coalició, després quatre, després tres i ara un i de cara a les properes eleccions diuen que abans de no fer més el ridícul, no es presentaran, com ja ha passat amb el PP i amb Cs. Aquesta és la realitat i no la broma de l’Iceta ni el espanyolisme profund de la majoria de diputats socialistes.

Albert Miret Pech
Albert Miret Pech
04.03.2017  ·  09:22

Tinc entès que ara ja no és només un problema de concepte polític, ni és un problema sentimental perquè els meus pares van néixer allà, ni és una qüestió de por per allò desconegut. Ara, el seu economista Sr. Centeno assegura que Espanya està a punt de fer una suspensió de pagaments que ens arrossegarà a tots a la puta misèria. La solidaritat abusada i mal entesa que hem exercit amb ells durant tants i tants anys, no serà emprada per a nosaltres. A nosaltres ara com a premi ens regalaran misèria, mentre ells continuen malbaratant diners fins al vòmit. Al final, un es pregunta si ser espanyolista o unionista té alguna cosa a veure amb el masoquisme.

Pep Agulló Sidera
Pep Agulló Sidera
04.03.2017  ·  11:08

Allà on acaba l’editorial podria començar l’excel·lent article d’en Xavier Diez. La farsa d’una democràcia que es resumeix en anar a votar cada 4 anys, s’ha esbombat a partir del 9-N: un desafiament contra l’Estat per questionar la unitat territorial. Mentre el procés tirava endavant amb dificultats, els significats ideològics de una gran majoria de l'”esquerra” revelaven la seva buidor. Els valors de justícia, democràcia, solidaritat… esclataven en purs eslogans per guanyar vots, i mostraven com el franquisme també els havia inoculat el verí de la unitat de la pàtria per sobre de la democràcia. I aquestes “esquerres” les veiem al costat de la repressió dels tribunals espanyols contra les aspiracions de llibertat. No oblidarem mai la seva indignitat i cinisme.

Àngels Folch
Àngels Folch
04.03.2017  ·  16:59

Justa la fusta! Bravo! I com ja vaig dir la mateixa nit del 27S, aquella nit, no només vam guanyar les eleccions i vam aconseguir per primera vegada una majoria absoluta al Parlament, sinó que també vam guanyar el plebiscit per més que alguns, fent la puta i la ramoneta, es neguessin a deixar-se comptar i per més que algú digués que havíem perdut. No, no vam perdre. VAM GUANYAR! Les eleccions i el plebiscit i tot per majoria absoluta. A veure si comencem a defensar les nostres victòries:

1. Tothom estava avisat que aquelles eleccions serien plebiscitàries en relació a independència sí, independència no.
2. Uns partits, JxS i CUP, van posicionar-se clarament a favor del Sí i van obtenir majoria absoluta d’escons al Parlament.
3. C’s, PSC/PSOE i PP es van posicionar clarament a favor del No, però ni tots tres junts van aconseguir la majoria absoluta.
4. CSQP (una barreja de grups i grupets) i Unió no es van voler posicionar ni pel sí ni pel no. D’això, a tot el món, se’n diu ABSTENCIÓ.
5. En un plebiscit (referèndum) l’abstenció no es compta (s’entèn que qui no està ni pel sí ni pel no li és indiferent el resultat o se’n desentén).
Tenint en compte aquestes evidències, elementals per a qualsevol demòcrata, la conclusió és que, al 27S, els independentistes també vam guanyar el plebiscit per majoria absoluta: 55% a favor del SÍ versus 45% a favor del NO.

CONCLUSIÓ: havent guanyat clarament el plebiscit, els independentistes vam ser molt generosos acceptant tornar a posar altra vegada damunt de la taula el referèndum. Havíem guanyat el procés participatiu, havíem guanyat les eleccions i també havíem guanyat el plebiscit. Ara, amb tota la legítimitat del món, farem un referèndum pur i dur i el guanyarem! I aquesta vegada no acceptarem cap subterfugi, cap lectura esbiaixada dels resultats, cap boicot a la democràcia. REFERÈNDUM o REFERÈNDUM! DEMOCRÀCIA I DEMOCRÀCIA.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes