Centenars de milers de persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona en resposta als atemptats del passat 17 d’agost. La manifestació també ha esdevingut un clam contra el cinisme polític, especialment del rei d’Espanya i de Mariano Rajoy.

Barcelona i Catalunya han donat aquests dies una resposta exemplar als atemptats. En molts països, la reacció a atemptats com aquests ha estat de qüestionar les llibertats i proposar mesures regressives. Ací, en canvi, tothom ha reaccionat reclamant més llibertat, més tolerància i més comprensió.

La presència massiva de musulmans catalans en la manifestació i les mostres de simpatia i solidaritat cap a ells per part dels manifestants ha estat una de les moltes imatges emocionants del dia. Com ho són l’abraçada entre l’imam de Rubí i el pare d’un dels xiquets assassinats o el discurs valent d’Hafida Oukabir a Ripoll, una fotografia i unes paraules que són el ciment més sòlid que podíem imaginar per a construir el país que volem fer .

La manifestació d’ahir encara va anar un pas més enllà. Perquè els manifestants van deixar clar de manera multitudinària el seu rebuig a les polítiques cíniques que permeten als dirigents dels estats europeus de condemnar el terror al mateix temps que armen i fan negocis amb els règims que hi ha darrere d’aquest terror i que el sostenen.

Aquest és un debat que la societat internacional comença a posar sobre la taula i en el qual Barcelona i Catalunya han estat, novament, capdavanteres. No pot ser que els mateixos que fan negocis milionaris amb el règim de l’Aràbia Saudita siguen tan cínics per a manifestar-se contra l’anomenat Estat Islàmic.

Algunes de les xacres modernes, com l’apartheid, han estat aniquilades derrotant els estats que les justificaven o que les posaven en pràctica. En aquest sentit, ha arribat l’hora que l’Aràbia Saudita, que exporta el wahabisme arreu del món i oprimeix la seua població com cap altra del planeta, i els règims semblants siguen acorralats com ho va ser la Sud-àfrica de l’apartheid. I aquesta demanda és el sentit profund del que vam viure ahir.

Alguns opinaran que calia haver callat davant Felipe VI i Mariano Rajoy però, tal com es va veure ahir, aquest país ha canviat molt. Ha canviat tant que ja no accepta la submissió acrítica ni als polítics i mitjans que intentaven pressionar la població perquè hi acudís condicionada. La gent va caminar en llibertat, va aplaudir qui volia en llibertat, va callar en llibertat o va xiular qui volia també en llibertat.

I amb això, Barcelona i Catalunya han deixat clar davant el món que ja no tenen por de res. Davant el món i també, molt particularment, davant l’estat espanyol, els representants principals del qual haurien de prendre bona nota del que va passar. Si és que volen entendre on anem i per què. Que no tinc gens clar que ho vulguen…

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]