Qui és Nicola Pedrazzoli, el cavaller de les tenebres de l’audiovisual català?

La carrera del propietari de 8TV, Nicola Pedrazzoli, ha tingut l’opacitat i l’oportunisme com a únics denominadors comuns

VilaWeb
Nicola Pedrazzoli, en una fotografia d'arxiu (fotografia: 8TV).
Blai Avià i Nóvoa
24.09.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb una graella farcida de pesos pesants de l’star-system català, que inclou de Vicent Sanchis a Pilar Rahola, la renovada 8TV presenta candidatura aquesta temporada per a fer ombra a la televisió en català hegemònica d’aquest segle, TV3. Els primers quinze dies de temporada, tanmateix, no han complert les expectatives del seu propietari, Nicola Pedrazzoli: l’audiència és si fa no fa als mateixos nivells que la temporada passada, un curs històricament dolent per a la cadena, i ni tan sols l’estrena de teòrics programes estrella l’han fet sortir de la part més baixa dels índexs d’audiència.

És tan sols el darrer sotrac en la carrera del camaleònic Pedrazzoli, que aquestes tres darreres dècades ha bastit –sense gaire èxit– un currículum ben dilatat amb una fixació immutable que la nova 8TV neix, precisament, per a culminar: crear a Catalunya una cadena privada autòctona capaç de competir amb els gegants televisius del país. La història d’aquest italià és la d’algú que s’ha sabut moure amb una audàcia insòlita pels baixos fons de l’audiovisual català –en una trajectòria professional que inclou trames de corrupció, pèrdues milionàries, canvis sobtats de rumb empresarial i socis poc plausibles, amb l’opacitat i l’oportunisme com a denominadors comuns.

De Canal 50 a la “Intereconomía independentista”

Nascut a Treviso (Vèneto) i format a la matriu italiana de Mediaset, Pedrazzoli va aterrar al sector de l’audiovisual català l’any 1998, amb l’adquisició de la llicència de Canal 50, una cadena de televisió local amb seu a Sabadell. Els anys següents, va augmentar-ne l’audiència de manera sostinguda, amb una barreja sincrètica de programació musical, telesèries i programes del cor que aviat suscità l’interès del batlle de la ciutat, el socialista Manuel Bustos. Amb el pas dels anys, Pedrazzoli i Bustos establiren una relació simbiòtica: Pedrazzoli oferia continguts favorables a l’equip de govern municipal i, en canvi d’això, Bustos destinava generoses partides pressupostàries a Canal 50. Aquest biaix informatiu, particularment evident en programa de notícies Sabadell actual, es convertí en objecte de denúncies recurrents al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) pels grups l’oposició.

Les polèmiques municipals no impediren que l’ambició de Pedrazzoli desbordés els esquemes de la televisió local en favor d’un projecte d’abast més ampli. L’any 2005, preparats per a l’arribada imminent de la TDT, impulsà la creació de Canal Català com a intent de crear una mena de TV3 privada a partir de la mancomunitat de cadenes locals, incloent-hi Canal 50, que havien de passar a emetre sota el paraigua de la nova cadena. Amb Canal Català, Pedrazzoli es decantà de bon començament per la mateixa fórmula amb què s’havia fet conèixer a Canal 50: relegà a un segon pla la informació local i es decantà per les manifestacions menys lluïdes però més comercials de l’entreteniment televisiu – incloent-hi el tarot, els programes eròtics i bé els concursos telefònics. El màxim exponent d’aquest model arribà amb el Catalunya opina, un programa de tertúlies histriòniques presentat per l’excèntric periodista i capellà Carlos Fuentes, freqüentat per totes les manifestacions de la ultradreta local, de Fuerza Nueva a Plataforma per Catalunya. El polèmic Sabadell opina que tant enrenou havia causat a Canal 50, paral·lelament, es continuà emetent sota el paraigua de Canal Català fins l’any 2012. Segons càlculs de l’oposició municipal, entre el 2005 i el 2012 Canal Català va rebre 900.000 euros de l’Ajuntament de Sabadell per a emetre el programa.

Canal Català va poder resistir la crisi publicitària post-2008 que liquidà bona part de les televisions locals del país, si bé en aquells anys la cadena es destacà més com a objecte recurrent de les sancions del CAC –per saturació publicitària, per emetre pornografia o bé per emetre continguts “no respectuosos amb la dignitat humana”– que no pas pels registres d’audiència. Pedrazzoli, mentrestant, tenia la vista posada en un nou objectiu: crear la tercera televisió d’àmbit català –després de TV3 i 8TV– que funcionaria, segons les seves paraules, com una Intereconomía independentista. Era un moment d’auge sense precedents del sobiranisme, i no trigà a veure en aquest canvi de tendència política una oportunitat de mercat: “Els catalans –explicà aleshores en una entrevista– necessiten un canal en defensa de Catalunya. I això és una tasca que l’ha de fer una televisió privada. No és TV3 que ha de fer això ni és el model de 8TV, molt més generalista.” I afegí: “Nosaltres serem la primera televisió política de Catalunya.”

Mentrestant, les topades amb el CAC continuaven. El 2011, Pedrazzoli fou advertit que Canal Català TV no podia retransmetre una sèrie de diàlegs polítics amb el president Artur Mas –les anomenades DocSessions– ni tampoc publicitat de la fundació CatDem, adjacent a Convergència. Les emissions van coincidir amb un moment en què les aliances polítiques de Pedrazzoli es desplaçaven del socialisme vallesà cap a Convergència, amb David Madí de fons.

Implicació en el cas Mercuri

Aquell mateix any, obrí negociacions amb la branca televisiva del Grup Godó, Emissions Digitals de Catalunya (EDC), per a arrendar-li una llicència de TDT, fins aleshores ocupada per RAC105 TV, ja desapareguda. Pedrazzoli i el Grup Godó arribaren a un acord la primavera següent: en pagaria uns quinze milions d’euros en deu anys. En canvi del lloguer de les freqüències, Canal Català TV es comprometia a centrar-se en la programació de caràcter polític i econòmic i renunciava a continguts d’entreteniment que poguessin comprometre l’audiència d’un programa com ara Arucitys de 8TV, la joia de la corona de l’oferta televisiva del grup.

El 22 de juliol, EDC presentà formalment al CAC la sol·licitud d’arrendament de les llicències del Grup Godó. L’organisme el presidia aleshores Ramon Font, ex-secretari de Comunicació del tripartit, considerat proper a l’òrbita socialista. Conscient que el vist-i-plau de l’organisme no arribaria sense l’aprovació dels consellers nominats pels socialistes, Pedrazzoli va pressionar el seu vell aliat Manuel Bustos, home de pes dins el PSC, perquè intervingués en favor seu a les més altes instàncies del CAC, tal com recull el sumari del cas Mercuri. En essència, l’amenaçà de desentendre’s del pacte que havien fet a Canal 50 i que tan profitós havia estat per a ambdós: “A partir d’ara es farà la guerra. T’ho dic perquè a qui primer faré la guerra serà al Partit Socialista”, digué Pedrazzoli en un missatge a Bustos interceptat pels Mossos d’Esquadra que surt en el sumari del cas Mercuri. Bustos, que assegurà al seu interlocutor que havia amenaçat de dimitir en cas que l’acord no anés endavant, respongué: “Parlaré fins i tot amb en Pere [Navarro]. Vaig a sac, d’acord?”

El principal entrebanc per a l’aprovació de l’acord al CAC, segons que explicà Pedrazzoli a Bustos, era la consellera Carme Figueras, proposada pel PSC. Bustos, que digué que era amiga seva, el tranquil·litzà: “Bé, jo parlaré amb la Carme Figueras, d’acord?” El 21 de març, poc més tard del missatge de Bustos, el CAC finalment donà el vist-i-plau a l’acord. Figueras, que va declarar com a testimoni el 2015 en el judici del cas Mercuri, reconegué que havia rebut una trucada de Bustos, però negà cap intent de pressió per part seva o bé qualsevol altre dirigent de la cúpula socialista. El procés d’aprovació s’havia allargat gairebé vuit mesos, un període inusualment llarg per a un tràmit que se sol resoldre en qüestió de setmanes.

Declivi i desaparició de Canal Català TV

Sis dies més tard, i sense avís previ, EDC es retirà de l’acord amb Pedrazzoli. Ell explicà aleshores públicament que no sabia per què EDC s’havia fet sobtadament enrere, però privadament Bustos li havia explicat –en una conversa que també acabà al sumari del cas Mercuri– que el trencament tenia una explicació senzilla: “No t’han donat això perquè ets un independentista. […] I el comte de Godó no ho pensava permetre.”

És incert, malgrat tot, fins a quin punt el divorci entre EDC i Pedrazzoli responia a qüestions estrictament ideològiques. L’abril del 2012, menys d’un mes després de la retirada del Grup Godó, Pedrazzoli va explicar a Bustos que Xavier Guitart, ex-conseller del CAC considerat afí al PSC, li havia transmès que el factor clau en el trencament de l’acord havia estat la negativa de La Caixa a finançar l’operació. “Segons ell –digué Pedrazzoli en al·lusió a Guitart–, en una determinada conversa es va assabentar que La Caixa havia dit: ‘Ni parlar-ne! Això no ho podeu tirar endavant perquè aquests són la vostra competència.’”

Els mesos següents Pedrazzoli litigà contra el Grup Godó al CAC, però aviat s’evidencià que tenia la batalla perduda: “Si Canal Català no pot ser nacional –explicà en una entrevista concedida en aquell moment a l’Ara–, no té cap viabilitat i ha de tancar.” En un exercici d’oportunisme a l’abast de pocs, l’empresari –que sí que havia aconseguit arrendar freqüències al País Valencià, les Illes, Múrcia, Andalusia i Madrid– bandejà aleshores els seus designis sobiranistes per a centrar-se en l’impuls d’una nova televisió privada que arribava a tot l’estat espanyol, Metropolitan TV, que havia començat a emetre en algunes comunitats autònomes el 2010 i que va expandir l’àmbit d’emissió a les Illes i Múrcia el 2012. El principal reclam de Metropolitan TV, que omplia la majoria d’hores d’emissió amb telemàrqueting i serials, era el programa Queremos opinar, una translació al castellà del Catalunya opina presentat per Fuentes mateix, però freqüentat, en aquest cas, per espanyolistes aferrissats.

L’experiment no va funcionar, i el febrer del 2013 la cadena va fer l’última emissió després de registrar unes pèrdues de gairebé 895.000 euros durant els darrers dos anys d’existència. Queremos opinar es traslladà aleshores a Intereconomía –l’original, propietat de l’ultra Julio Ariza–, que l’emeté fins el febrer del 2014. Dies abans de l’emissió final del Queremos opinar a la cadena madrilenya, Pedrazzoli havia arrendat les freqüències de Canal Català a la propietària del Punt Avui, Hermes Comunicacions, que rebatejà la cadena com El Punt Avui TV. L’italià abandonà Catalunya i es traslladà als Estats Units poc després.

Tornada a Catalunya i adquisició de 8TV

Pedrazzoli es mantingué apartat del sector de l’audiovisual català fins l’abril del 2020, quan, enmig de la pandèmia, recuperà les freqüències que Hermes Comunicacions havia alliberat després de decretar el tancament del Punt Avui TV. Conscient que si no les explotava hi hauria de renunciar, aprofità l’oportunitat per impulsar una nova cadena, Teve.cat, que va agafar el testimoni de Canal Català amb la represa Catalunya opina de Fuentes i la creació d’un format juvenil del programa titulat Opina jove.

A començament del 2021, el Grup Godó va posar-se amb contacte amb Pedrazzoli per a explorar la possibilitat de traspassar-li el múltiplex d’EDC, que, a banda de 8TV, inclou les freqüències de Barça TV, Fibracat TV i Bom Cine. 8TV, la primera cadena de televisió privada de Catalunya, havia arribat a obtenir quotes d’audiència d’un 28,2% en hora de màxima audiència, amb el debat entre Oriol Junqueras i el ministre espanyol José García-Margallo, però va ser incapaç de mantenir aquestes xifres i es va embarcar en un procés llarg de pèrdua d’espectadors que ni tan sols l’entrada de Mediaset en l’accionariat, el 2015, no pogué capgirar. El 2019, 8TV va tocar fons, amb una quota de pantalla de tan sols un 0,6% després d’haver-se desprès de tots els programes de producció pròpia.

El 5 de març de 2021, el Grup Godó anuncià la venda d’EDC, per deu milions d’euros, a OC 2022 SL, administrada per Pedrazzoli i amb participació de Javier Rey Morán, doctor i catedràtic de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM); Christian Pérez Pradère, copropietari del Grup Pyrénées i president de Forces Elèctriques d’Andorra; i Borja-García Nieto, advocat i president del grup financer Riva y García.

Dels tres socis comercials de Pedrazzoli, segurament cap no aixecà tantes suspicàcies com García-Nieto. Fill predilecte d’una de les nissagues amb més pedigrí del patriciat barceloní, és ex-president del Círculo Ecuestre i home de confiança del dirigent del PP espanyol Alberto Núñez Feijóo. És estretament vinculat a l’Opus Dei i es declara “servidor” del cardenal Joan Josep Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Barcelona. Com en el cas de Pedrazzoli, les seves connexions polítiques –és especialment afí a l’ala dura del PP– l’han empès a topar ocasionalment amb la justícia: l’any 2014, encara com a president del Círculo Ecuestre, García-Nieto fou citat a declarar en la investigació sobre la caixa B del PP per haver exercit, presumptament, com a testaferro en una operació d’adquisició d’accions de Libertad Digital, el portal ultra fundat per Federico Jiménez Losantos. García-Nieto no va ser condemnat.

De la nova 8TV a un grup mediàtic propi

Socis insospitats a banda, el projecte de la nova 8TV va néixer amb un interrogant afegit: de quin peu calçaria la cadena, ideològicament? L’historial i connexions de Pedrazzoli semblaven suggerir que la nova 8TV continuaria el llegat independentista de Canal Català TV, però, amb la pandèmia encara viva i el procés polític estancat, l’italià –que ha bastit una carrera a còpia de posar el dit al pols de la societat catalana, o si més no d’intentar-ho– sembla haver recalibrat els seus objectius. “TV3, més que res, és una televisió política”, explicà l’antic impulsor de l’autoproclamada Intereconomía independentista, mesos abans de l’adquisició d’EDC. “Hi ha un forat perfecte per a una televisió en català sense política […] que tan sols vulgui entretenir l’espectador i ajudar-lo a reflexionar, però amb la pluralitat més absoluta”, afegí. I sentencià: “Tots els mitjans catalans són d’un únic corrent, l’independentista. Vaig pensar que seria bo fer una televisió totalment plural.”

Aquest afany de competir amb els esquemes suposadament rovellats de TV3 va donar impuls a la campanya de presentació de la primera temporada de la nova 8TV, la 2021-2022, que duia per lema “Prepara’t, TV3”. Si era una amenaça, no hi ha dubte que el resultat no va ser el que els directius de la cadena anticipaven: la televisió pública catalana va tancar la temporada amb prop d’un 14% de quota de pantalla, mentre que 8TV es va haver de conformar amb un irrisori 0,8% –una xifra molt similar als pitjors resultats de l’era Godó, lluny de l’objectiu del 4% fixat per Pedrazzoli al començament de la temporada.

Era evident que la fórmula amb què l’empresari havia pretès de rescatar 8TV de l’abisme –més entreteniment i menys política– no havia funcionat. A mitja temporada, la cadena va prescindir de les seves dues teòriques estrelles, l’humorista Toni Albà, presentador de l’informatiu satíric 8 de notícies, i l’antiga estrella de Cuatro Samantha Villar, responsable del talk-show La entrevista incómoda. Més plats forts de la cadena, com ara el programa Abans que s’acabi l’any, un ambiciós directe de vint-i-quatre hores ininterrompudes en què Bibiana Ballbè entrevistà una cinquantena de personalitats de tots els àmbits de la societat catalana i espanyola, tampoc no van ser capaços de fer alçar el vol a 8TV.

No tot van ser males notícies: l’OpinaCat de Carlos Fuentes –transposició directa del Catalunya opina de Teve.cat, al seu torn inspirat en el programa original de Canal Català TV–, el programa d’humor El circ, de Frank Blanco, i la tertúlia esportiva Rondeando s’han mantingut consistentment per sobre els registres mitjans d’audiència de la cadena, si bé rarament han superat el llistó del 4% de quota de pantalla a què Pedrazzoli aspirava. Sigui com sigui, el fracàs generalitzat de la temporada inaugural forçà Pedrazzoli, fidel al seu esperit camaleònic, a reformular l’estratègia de 8TV de dalt a baix: si l’entreteniment en detriment de la política no havia funcionat, per què no optar per la política en detriment de l’entreteniment?

Irònicament, el cop de timó de Pedrazzoli ha permès a 8TV de continuar marcant distàncies amb TV3, en una temporada en què, després d’anys de centrar-se en l’actualitat política, la televisió pública catalana sembla haver-se decantat més fermament per l’entreteniment. Precisament, 8TV ha dedicat l’estiu a farcir la graella amb els emblemes d’una etapa que TV3 sembla voler tancar: s’hi destaca la incorporació de l’ex-director Vicent Sanchis –que presenta el programa d’actualitat política El pentàgon, en què també apareixen Sergi Sol, Pilar Rahola i l’ex-director de Catalunya Ràdio Saül Gordillo–; la de l’ex-diputat de Junts Eduard Pujol –que dirigeix un programa de tertúlia, el Fax, impúdicament inspirat en el difunt FAQS de TV3–; o bé la del cap d’ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián, que emetrà a 8TV el seu programa d’entrevistes La fábrica.

L’èmfasi original en la pluralitat no s’ha esvaït del tot –les noves estrelles de la cadena compartiran graella amb un programa presentat per Gonzalo Bernardos o bé un OpinaCat on regularment apareixen representants de l’espanyolisme més radical–, però la voluntat original de Pedrazzoli de desmarcar-se de TV3 sembla haver-se posar en dubte després dels fitxatges d’aquest estiu, estretament vinculats als mitjans públics catalans.

Sense ràdio i pendent del diari digital

El mes de juny Pedrazzoli es va desprendre definitivament de les llicències Teve.cat per a centrar els seus esforços en 8TV. Però la renovació de la cadena és tan sols una fracció del projecte més ampli que té entre mans: l’impuls d’un grup mediàtic propi que, més enllà de 8TV, inclogui també una cadena de ràdio i un diari digital, el Principal.

Després d’una temporada de desil·lusions a 8TV, la providència tampoc no ha acabat d’acompanyar la resta de les seves ambicions mediàtiques. Pel que fa a la ràdio, tenia la intenció que comencés a emetre aquest setembre després d’arrendar al grup PRISA les cinc freqüències alliberades enguany per SER Catalunya. Després de mesos de negociacions, tanmateix, el grup es va fer enrere sobtadament al juliol, quan l’acord ja semblava a tocar, tot adduint problemes tècnics. Pedrazzoli continua determinat a obrir la seva ràdio, però les desavinences amb PRISA i la manca de freqüències disponibles a les ones catalanes impossibiliten que el projecte pugui anar endavant a curt o mitjà termini.

La inauguració del diari digital –que tindrà versió en català i en castellà– sí que sembla molt més a prop. Encara se n’ha d’anunciar una data de llançament concreta, però 8TV preveu que sigui. Així i tot, la trajectòria del Principal no ha estat pas exempta de sotracs: el periodista David González, que abandonà el Nacional aquest estiu per a afegir-se al projecte de Pedrazzoli, ha acabat tornant-se’n al diari de José Antich al cap de poques setmanes.

Present i futur incerts

L’imperi audiovisual de Pedrazzoli, tanmateix, coixeja per més bandes. La joia del projecte, 8TV, no alça el vol malgrat les ambicioses incorporacions d’aquest estiu. Els baròmetres, certament, no són compassius amb la cadena, que aquesta temporada repeteix els registres d’audiència calamitosos de l’any passat.

El pentàgon de Vicent Sanchis, programat amb l’objectiu de competir per la franja horària que de fa dècades domina el Telenotícies vespre de TV3, es va estrenar amb una pobra quota de pantalla de tan sols un 0,8%, que no millora la mitjana d’audiència històricament baixa de 8TV la temporada passada. Aquesta xifra –que va caure a un 0,4% en el segon programa i un 0,3% en el tercer– és sensiblement inferior als resultats del programa que la temporada passada ocupava la franja d’El Pentàgon, El circ de Frank Blanco, que en les millors nits va superar folgadament el 3% d’audiència. El circ, que ara ha estat traslladat a la franja de les 23.15, no ha superat el 0,9% de quota de pantalla aquesta temporada.

Tampoc no ha tingut pas gaire més fortuna el Fax d’Eduard Pujol, que es va estrenar amb un programa inaugural d’impacte que incloïa una entrevista a Xavier Trias, i un cara a cara entre Pilar Rahola i l’ex-candidat del PP a la batllia de Barcelona, Josep Bou. Aquest primer programa es va haver de conformar amb un pobre 0,7% de quota de pantalla, mentre que el seu principal competidor, El col·lapse de Ricard Ustrell, va vorejar el 12%.

Els maldecaps de 8TV, tanmateix, van més enllà de les audiències. Per bé que Pedrazzoli no s’hi hagi pronunciat públicament, el dia 8 d’aquest mes el butlletí oficial del registre mercantil va notificar que se n’havien anat d’OC 2022 SL, l’empresa de Pedrazzoli, dos dels seus tres socis comercials, Christian Pradère i Javier Rey Morán. Aquesta pèrdua intensifica la pressió sobre els comptes de 8TV, que darrerament ha rebut 501.000 euros en l’ajut de projectes de la Generalitat.

Una possible font de finançament amb què s’ha especulat és Manuel Lao, fundador de la multinacional catalana CIRSA. Dues de les societats de la seva filla Ingrid comparteixen adreça al número 185 del carrer Muntaner amb EDC, propietat exclusiva de Pedrazzoli. L’entorn del magnat, tanmateix, ha negat públicament qualsevol relació amb el grup mediàtic de Pedrazzoli, que encara una temporada que –després d’un primer any de provatures– podria resultar decisiva, en un sentit o un altre, per al futur de la cadena i la televisió privada catalana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes