20.02.2026 - 12:11
|
Actualització: 20.02.2026 - 12:42
L’artista Roc Blackblock ha fet públic que un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona l’ha multat per haver pintat un mural contra el turisme al camí que va cap al parc Güell, davant el centre okupat conegut com la Kasa de la Muntanya. Explica que hi va treballar durant tres dies sense problemes fins que dimecres a la tarda una parella de la Guàrdia Urbana li ho va recriminar i li va demanar la documentació amb la intenció d’obrir-li un procediment sancionador.
A més, diu que l’agent que se li adreçava ho feia en castellà, malgrat que ell li va demanar que li parlés en català. Això va donar lloc a una discussió que va quedar enregistrada i que ara Roc Blackblock ha compartit a les xarxes. “Et parlo en un dels dos idiomes oficials d’aquest estat, al qual tots dos pertanyem”, se sent que li diu el policia.
Arran de l’actitud de l’artista, que li insisteix que li parli en català, l’agent l’amenaça de denunciar-lo “per negativa a identificar-se”. Finalment, l’agent va canviar d’idioma per insistir que li donés el carnet d’identitat, però va negar que tingués cap obligació de parlar en català. “Si em dónes una llei que digui que hi estic obligat, et donaré la raó”, va dir.
La llei de política lingüística, aprovada el 1998, estableix que la Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen han d’emprar el català normalment en les comunicacions amb les persones físiques o jurídiques, sense perjudici que els ciutadans puguin rebre-les en castellà si ho demanen. A més, el reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona i la carta municipal estableixen que el català és la llengua oficial i d’ús normal de l’ajuntament.
Queixa a la Plataforma per la Llengua
Roc Blackblock explica que ha presentat una queixa al servei de drets lingüístics de la Plataforma per la Llengua, tot i que admet que no té clar quin recorregut tindrà. En tot cas, afegeix, hi veu “un cúmul de factors totalment desproporcionats”: des del nombre d’agents que s’hi van desplaçar, perquè després hi van arribar quatre parelles més, fins a l’amenaça d’investigar-lo per un delicte penal.
També denuncia una “actitud tergiversadora i intimidatòria” i la “clara persecució al mural protesta i a la denúncia de la trista realitat de Barcelona i el barri de la Salut: turistització desfermada, gentrificació i expulsió del veïnat…” Tot plegat, afegeix, “embolcallat en un Pla Endreça que persegueix la pobresa, la dissidència i qualsevol manera d’entendre la ciutat i els barris que no encaixi amb el model i la marca Barcelona”.