S’ha mort Josep-Maria Terricabras, un intel·lectual i polític valent i compromès que ha marcat el rumb del país

El filòsof Josep-Maria Terricabras (Calella, Maresme, 1946-2024) s’ha mort a setanta-set anys. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en aquest centre i a la Universitat de Münster (Alemanya). Va fer estades d’investigació en aquesta universitat alemanya, al Saint John’s College de Cambridge (Regne Unit) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). Va ser un activista en la defensa de la llengua i dels drets lingüístics i va impulsar al PEN Internacional, que va presidir, el Manifest de Girona (2013). En l’àmbit polític, va ser eurodiputat per ERC del 2014 al 2019 i va esdevenir president de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.

Terricabras va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans i actualment era catedràtic emèrit de filosofia a la Universitat de Girona. A més, va fundar la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, que va dirigir fins l’any 2014.

La seva especialitat era la filosofia contemporània i, sobretot, l’obra del filòsof Ludwig Wittgenstein. És l’introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 (Philosophy for Children). Entre els seus llibres es destaquen Atreveix-te a pensar: la utilitat del pensament rigorós a la vida quotidiana (la Campana, 1998), Raons i tòpics: catalanisme i anticatalanisme (la Campana, 2001) i Allò que som (Edicions de 1984, 2018).

En una entrevista a VilaWeb l’any 2019, Terricabras explicava que plegava de la política perquè “a la vida tinc uns altres interessos. M’agrada llegir, m’agrada escriure, m’agrada –encara que sigui de trascantó– la cosa més acadèmica, tinc una néta i els meus amics i parents es moren. I això és molt important, perquè vol dir que…”. I ho tancava dient que “La gent es pensa que és immortal. I no. S’ha de mirar amb serenitat, tot això”.

Defensor internacional dels drets lingüístics, va impulsar del Manifest de Girona

El 2008, Josep-Maria Terricabras va ser nomenat president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. Va ser durant el seu mandat que es va presentar el Manifest de Girona sobre drets lingüístics, aprovat el 2013, que reclamava que l’ús i protecció de la pròpia llengua fos reconegut per les Nacions Unides. Anys abans, el PEN català, juntament amb el CIEMEN i el Club d’Amics de la UNESCO, havien redactat i editat la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, publicada el 1996.

El manifest conté un decàleg que recull i actualitza la Declaració Universal de Drets Lingüístics. El primer punt declara: “La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit.” I segueix: “El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món.” Parla de la persona i de la comunitat: “Cada persona aprèn a parlar en el si d’una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat” i “Les diverses llengües i els diversos parlars no són només mitjans de comunicació; també són el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen.”

Podeu llegir el manifest complet.