S’ha mort Joaquim Mallafrè, traductor al català de l’‘Ulisses’ de Joyce i els grans clàssics anglesos

  • Va traduir 'Ulisses', de James Joyce, tota l’obra dramàtica de Beckett i novel·les de Kipling, More, Sterne i Fielding

VilaWeb
Redacció
22.02.2024 - 13:53
Actualització: 22.02.2024 - 15:36

El traductor i lingüista Joaquim Mallafrè s’ha mort a vuitanta-dos anys, tal com ha informat el Centre de Lectura de Reus. Mallafrè traduí a un català ric i genuí molts dels grans clàssics de la literatura anglesa, entre els quals destaca Ulisses, de James Joyce, però també el Tristram Shandy, de Laurence Sterne, novel·les de Rudyard Kipling i Thomas More, o l’obra dramàtica de Samuel Beckett i Harold Pinter.

Nascut a Reus el 1941, era llicenciat i doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Fou professor d’institut i va impartir classes a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans d’ençà del 1991 i, entre el 1999 i el 2002, va ser vice-president de la Secció Filològica. L’any 1991 va publicar l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis, molt consultat en el ram de la traducció, i l’any 1994, el recull d’articles De bona llengua, de bon humor. Va signar més assaigs, com ara Uns i altres. Literatura i traducció (2016)

El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca. Era soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i enguany un dels noms finalistes per a guanyar el premi Jaume Fuster a la trajectòria, que atorguen els escriptors de l’AELC.

De la traducció d’Ulisses que va fer Joaquim Mallafré s’ha dit:

“El text de Joaquim Mallafrè revela –contra la idea general entre nosaltres, i no pas perquè sí–que el sancta sanctòrum de l’Ulisses joicià no ho és gens, de tenebrós, d’incomprensible. [La traducció catalana] s’entén perquè és ella mateixa ajustada translació, traducció de l’Ulisses original. Una obra la intel·ligibilitat plena de la qual no depèn pas d’una acció, d’uns personatges, d’unes situacions, de subratllar uns conceptes, sinó d’uns horitzons de referències que tenen la llengua per matriu. La llengua i les seves intimitats.” Jem Cabanes

La traducció, de Joaquim Mallafrè, de la qual ja he dit alguna cosa, em sembla una mena d’homenatge constant a Joyce, ja que en revela tot el geni lingüístic amb tota l’economia humanament possible de distanciament, d’una manera cenyida, hàbil i rica; alhora gosaria d’avançar a dir que aquestes set-centes vint-i-vuit pàgines hauran d’ésser vistes com un homenatge, també, a l’obra gramatical i lingüística fabriana.” Joan Triadú

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any