S’ha mort l’historiador Joan B. Culla

  • Va ser professor d'història contemporània durant gairebé cinc dècades i es va fer conegut per les seves intervencions als mitjans

VilaWeb
Redacció
29.11.2023 - 10:11
Actualització: 29.11.2023 - 21:06
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

L’historiador Joan B. Culla (1952-2023) s’ha mort a 71 anys arran d’un càncer, segons que ha publicat el diari Ara. Nascut a Barcelona, ha estat un dels historiadors de més prestigi del país (“el millor, el gran historiador dels temps presents, l’home que a les tertúlies sabia relligar l’esdeveniment recent amb l’origen històric” en paraules del Borja de Riquer”). Culla, fill de classe obrera catalana (sa mare entrava a la fàbrica als catroze anys, i el seu pare als tretze) és un dels homes que ha conegut més bé la classe política catalana, de Josep Tarradellas a Jordi Pujol, un Pujol que li passava textos fins fa molt poc. Llicenciat i doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB), va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant gairebé cinc dècades . Professor sobretot de periodistes, món que va conèixer molt bé, i on va fer grans amics, com Salvador Alsius, amb qui feia dècades que sopava regularment. Culla ha estat un dels grans articulistes, analistes polític, divulgadors i tertulians del país, molt conegut per les seves intervencions als mitjans, on la seva aparació apujava el nivell.

Va publicar obres relacionades amb el franquisme, la transició, Alejandro Lerroux, ( de qui en va fer la tesi) ERC, CDC, Israel i Palestina i molts més temes relacionats amb la història contemporània i la política catalana. Entre les seves publicacions destaquen títols com ara El catalanisme d’esquerra, El republicanisme lerrouxista a Catalunya, El franquisme i la transició democràtica (1939-1988). Volum VIII d’Història de Catalunya, Joan Casanellas i Ibarz, Unió Democràtica de Catalunya. El llarg camí (1931-2001) o La dreta espanyola a Catalunya. Culla tenia una biblioteca de centenars de llibres dedicats al món jueu, al qual se sentia molt afí, i del qual va escriure un llibre bàsic per entendre’l. Israel, el somni i la tragèdia (la Campana)

Culla va publicar més d’una dotzena de llibres i va col·laborar periòdicament en publicacions com ara el Punt Avui, l’Ara, l’Avenç, Sàpiens, Idees, Serra d’Or i El País. Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. Als anys noranta va presentar el programa sobre història contemporània Segle XX, de TV3.

Políticament parlant, Culla era fill únic d’una família catalana, catalanista i de classe obrera. Quan tenia deu anys, el petit Culla va comunicar a la família que volia ser historiador, i va aconseguir-ho després d’estudiar a la universitat, el primer a la seva família,  i on  ja de jove vestia amb la corbata que tant el definia. El seu pare era obrer de la fàbrica Ca l’Oliva de Barcelona, i quan va arribar la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), els obrers de la fàbrica van fer fora l’amo, i van escollir el pare Culla com a nou director: “Mon pare n’estava molt orgullós, d’aquells anys. Ell era el director, però no l’amo. Des del juliol del 1936 aquestes empreses van ser nacionalitzades sota tutela de la Generalitat. Després dels fets del maig del 1937 Negrín s’instal·la a Barcelona i la cosa és de l’estat. I la seva fàbrica depenia del subsecretari de Defensa. I cada dissabte anava al matí a retre comptes. I suposo que els salaris dels treballadors també els pagava l’estat”, explicava en una entrevista a VilaWeb.

Irònic, fins i tot sarcàstic, d’una erudició poc habitual, va ser capaç de seduir David Fernàndez (CUP), que explica que Culla “és dels homes del qual ha après més”, fins als empresaris del Cercle d’Economia, que el van fer entrar a la junta durant els anys del procés. Partidari del nacionalisme sense complexes, en paraules del seu amic Villatoro, Culla va ser capaç durant l’any 2017 de mantenir-se ferm, i respectuós, sempre cercant punts d’acord sense abaixar-se els pantalons, davant un empresariat unionista i espantat del Cercle, com explicava Josep Ramoneda, també dins el Cercle.

El 25 de maig va fer la seva darrera classe magistral a la UAB i al setembre, quan va deixar d’escriure per l’estat avançat de la malaltia, li van retre un homenatge. Diuen que la gent mor com viu, i en el cas de Culla va tenir uns mesos finals que van impressionar al seu cercle per l’enteresa i valentia. En el seu comiat, entre més, hi van assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’ex-ministre d’Universitats Joan Subirats, ex-presidents com ara Jordi Pujol, Artur Mas i José Montilla, i persones del món periodístic, cultural i de la societat civil. L’historiador es va mostrar agraït i va indicar: “En el viatge que ara enceto, m’acabeu de proporcionar l’equipatge més preciós.” És a dir, va dir adéu a la gent mirant-los a la cara i agraïnt-los l’amor. Avui se li diu adéu. Ell ens ho va dir fa setmanes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any