30.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 31.03.2024 - 11:57
Dues heroïnes pop del còmic internacional dels anys seixanta i setanta passats van ser dibuixades des del Guinardó per a diaris britànics i nord-americans. La mítica Modesty Blaise, que a la pantalla tindria l’aspecte igual de felí de Monica Vitti, i Friday Foster, icònica imatge del Black Power nord-americà. L’espia Modesty, per Enric Badia Romero durant vuit anys en substitució del primer dibuixant per voluntat del creador literari, Peter O’Donell. La fotògrafa Friday, creada i dibuixada per Jordi Longaron durant els primers anys.
Jordi Longaron té finalment sort, el MNAC li acaba d’obrir una exposició, que es podrà visitar fins a finals de juny. Havia començat a publicar, a catorze anys!, a les Hazañas bélicas, però quan arriba el temps de l’spaghetti western rodat a Esplugues City, s’inventa històries de l’oest amb un estil diferent en aquestes contrades. Els editors l’ofereixen al mercat internacional i és contractat per a historietes curtes basades en cançons de cantants de moda, com Elvis Presley i Tommy Steele, a les revistes britàniques Valentine i Roxy, de grans tirades i popularitat. I així és contactat pel guionista de la tira James Bond (us sona?), Jim Lawrence, un ex-brigadista de la guerra del 36 que vivia a Nova Jersey i volia un dibuixant d’aquí. Longaron va ser contractat el 1969. Només va anar un cop a Nova York, on transcorrerien les peripècies de Friday Foster. Des d’un taxi va fer fotos de Harlem, i amb això en va tenir prou.
De Los Angeles Times fins al New York Daily News i el Chicago Tribune, Friday Foster va aparèixer en forma de tira diària en blanc i negre d’un enorme grapat de diaris nord-americans (el tiratge total superava els 50 milions d’exemplars) i els diumenges s’agrupaven en una pàgina a tot color a dins d’un quadern. Longaron ho va deixar córrer per no poder donar l’abast, el seu fill Marc recordava en la roda de premsa el pare treballant setze hores diàries…
Enric Badia, que signava amb el cognom matern, Romero, i ha traspassat aquest 15 de febrer a noranta-quatre anys, no ha tingut que sàpiga cap mostra pública de la seva llarga i versàtil trajectòria, que podem seguir al portal que ell mateix va obrir el 1997, en onze idiomes, per recuperar originals de la seva obra. Jo mateixa me n’he assabentat per l’obituari de Lluís Simon al Punt-Avui. I no és pas poca cosa, el dibuixant Romero. La pel·li de Losey el va decebre, per ell traïa l’esperit de la seva Modesty; però, ves, compta entre els seus fervents defensors, com no podia ser altrament, Tarantino.
Lluís Simon explica més sobre ell, millor que ho podria fer jo: “Era cridat periòdicament arreu del món en convencions on es reuneixen els fans del personatge. La majoria reconeixien que la seva gran aportació a l’univers Blaise va ser trencar la fredor que li va donar el primer dibuixant i haver-li donat un toc molt més sensual a la protagonista. El barceloní rebia cartes de fans de tot el món. L’espia va ser una icona pop en un moment en què les dones també demostraven que podien ser superheroïnes pel seu compte, sense estar casades amb l’home de torn. També va col·laborar amb la superpoderosa Marvel, per la qual va dibuixar una història de ‘Shang-chi’. A França també va ser un autor popular, pels seus treballs amb l’editorial Vaillant i a Londres va tenir la seva pròpia tira diària, ‘Axa’, en el popular diari The Sun.”
Igual que la Modesty, duta a la pantalla el 1966 per Joseph Losey amb un repartiment d’upa, la Friday també ha tingut el seu film, amb l’actriu Pam Grier, de la mà de Quentin Tarantino, a Jackie Brown, just una dècada després, el 1976.
Per la meva banda, contenta de ressuscitar tots dos artistes aquests dies i, què voleu, veïna del Guinardó, amb entusiasme. A l’espera d’una expo de Badia i la Modesty, aniré de moment a Montjuïc a conèixer més la Friday.